febr. 26, 2018
admin

Veus de dones: Tània Verge, Sònia Farré i Hakima Abdoun

Publiquem tot un seguit de comentaris, arguments, opinions i vivències de dones en relació a la vaga del 8 de març: Dia Internacional de la dona treballadora.
Perquè juntes som més fortes!

Tània Verge

Una vaga feminista és una esmena a la totalitat cap a una forma d’organització social, econòmica i política que aplica contra les dones una injustícia distributiva i una injustícia de reconeixement en tots els treballs i espais. D’una banda, el capitalisme produeix formes específiques de desigualtat per a les dones, com una major precarietat laboral, la feminització de la pobresa, la divisió entre treball “productiu” i “reproductiu” (no remunerat ni valorat socialment), la segregació vertical i horitzontal del mercat laboral o la bretxa salarial. D’altra banda, la ideologia patriarcal basada en la construcció social del gènere, ho impregna tot de jerarquies d’estatus i poder. Aquestes jerarquies són, al seu torn, la base de les violències masclistes, de la cosificació de les dones, de les restriccions sobre el dret al propi cos, i de l’androcentrisme, institucionalitzat que devalua sistemàticament tot allò relacionat amb la feminitat.

Una vaga feminista es basa en la sororitat, és un espai on trobar-nos i reconèixer-nos, així com per enfortir la nostra complicitat i treballar conjuntament. Segurament moltes dones no podran fer vaga a causa de la precarietat laboral que pateixen o per la falta d’alternatives de cura. Per això és tan important que totes les que puguem secundem la vaga. Hem d’anar especialment a la vaga per reclamar una transformació social que faci que cap dona vegi restringits els seus drets polítics, civils o socials. Si parem les dones, es paralitza el món. Segurament no pot mesurar-se només amb els paràmetres habituals de presència / absència del lloc de treball. Una vaga il·lumina el sistema on ocorre. En el cas de la vaga feminista, l’objectiu és posar llum sobre la invisibilitat de les injustícies que patim les dones, qüestionant així la fal·làcia de la igualtat en què viu instal·lada bona part de la societat.

Tània Verge. Professora de Ciència Política de la UPF i activista feminista a Ca la Dona

Sònia Farré

Hi ha molts motius per fer vaga el 8 de març: molts. Però n’hi ha un de bàsic i que sovint es pretén vincular a l’àmbit domèstic quan té un pes a l’economia global: les cures. L’economia feminista fa una triple esmena a l’economia convencional, una economia capitalista i patriarcal. En primer lloc que cal deixar de centrar els anàlisis econòmics en l’àmbit mercantil (mal anomenat productiu). En segon lloc cal visibilitzar i posar en valor les cures: les persones no arribem als nostres llocs de treball alimentades, vestides, sanes i cuidades per art de màgia. El capitalisme rep un subsidi gratuït en forma de cures, que bàsicament fan les dones, i sense el qual no se sustenta. És hora de posar en valor les cures i caminar cap a una societat que vulgui cuidar i que desvinculi les cures del gènere. I en tercer lloc, l’economia feminista ens recorda que la dependència no és una situació anòmala que patim en èpoques puntuals de la nostra vida, sinó que totes som interdependents i vulnerables en diferents etapes vitals, un motiu més perquè les cures s’entenguin com a quelcom crucial que com a societat hem de valorar i visibilitzar per posar la vida al centre.

Per tot això: per posar la vida al centre, aquest 8 de març hem de reivindicar la transversalitat i la importància de les cures en la vida i en l’economia, que ha de ser la redistribució dels recursos necessaris per cobrir les necessitats de la població.

Sònia Farré. Activista social i diputada d’En Comú Podem

 

Hakima Abdoun

Les dones hem sigut discriminades en totes les cultures d’arreu del món degut a la cultura patriarcal dominant. El dia 8 de març és un dia que va néixer gràcies a les reivindicacions que van paralitzar Amèrica l’any 1908. A dia d’avui segueix sent un dia reivindicatiu. No és un dia a celebrar, encara no ho és. Més d’un segle després el nostre objectiu segueix sent el mateix: seguim reclamant la igualtat de drets i oportunitats, seguim demanen que no ens assassinin. Sí, demanem que no ens assassinin. És molt greu que hàgem de reclamar el nostre dret a la vida.

Hem passat per molts processos de desenvolupament de la civilització humana però, pel que fa a la igualtat de gènere, en moltes coses seguim en el punt de partida. Seguim sent un objecte principal del capitalisme i de la societat patriarcal, seguim sent assassinades, maltractades i discriminades en tots els àmbits.

Per tot això el 8M no és un dia a celebrar sinó a reivindicar. Farem els carrers nostres, paralitzarem el país i evidenciarem una vegada més que, sense nosaltres, les societats ni produeixen, ni es reprodueixen.

Hakima Abdoun, Activista social

Be Sociable, Share!

Comments are closed.

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí