febr. 26, 2018
admin

Veus de dones: Rosa Bofill, Vicky Martin i Elisenda Alamany

Publiquem tot un seguit de comentaris, arguments, opinions i vivències de dones en relació a la vaga del 8 de març: Dia Internacional de la dona treballadora.
Perquè juntes som més fortes!

Rosa Bofill

La vaga del 8M

Aquesta vaga és ben especial per a mi. Per primera vegada em trobo davant una convocatòria de vaga estant fora del treball productiu, com a jubilada. El plantejament és diferent, i també ho és perquè és una vaga no només del treball productiu, sinó també dels treballs de cura.

La faré, tot i que no tinc altres treballs de cura que la pròpia i la compartida amb la persona amb que convisc.  I la faré no fent cap acció que requereixi el treball d’altres persones, no compraré, no utilitzaré cap tipus de serveis, …

I l’he de fer perquè les dones que ens han precedit en la lluita contra el patriarcat s’ho mereixen i perquè les nenes, joves i dones adultes tenen dret a tenir un futur que els permeti fer reals els seus somnis i desitjos sense les cotilles que el patriarcat ens posa.

Rosa Bofill Benet

Vicky Martin

Juntes som més

Som dones, estem en lluita!. Som diverses, som iguals, treballem molt i som treballadores. Treballem a la llar i a la fàbrica, amb la canalla i amb màquines, amb les mans i amb la ment, amb el cor i amb la intel·ligència. Som dones i estem en lluita i aquesta vaga és part de la nostra lluita.

Som ciutadanes amb drets limitats, limitats pel sistema patriarcal que es posiciona de banda i se’n oblida que els nostres drets són els dels demès. Que hem lluitat i ho seguin fent, que hem aconseguit donar passes endavant i ens volen forçar a donar passes endarrere però seguim en lluita.

Seguim en la lluita de les companyes que volien el vot, de les companyes que volen treballar la terra i una terra que també és seva, de les companyes kellys que treballen 10 hores i les paguen com si fossin sis i les tracten com si no hi fossin, de les companyes que treballen al carrer i no les autoritzen però no les reconeixen, en lluita amb les companyes que no arriben amb els horaris i trien reduir-se el seu perquè tothom hi arribi, en lluita amb les dones que cauen en l’ascens i amb aquelles que no les permeten canviar de sector… Som dones i estem en lluita i aquesta vaga és part de la nostra lluita.

Vicky Martin. Especialista en temes de gènere i ciutadania, llicenciada en ciències del treball. Tècnica superior en formació i ocupació de l’Ajuntament de Barcelona i professora de la UOC de gènere i treball.

Elisenda Alamany

Allò personal esdevé polític

Aquest 8 de març estem cridades a la Vaga Feminista; una diada que té com a objectiu reivindicar-nos un dia més amb aquesta idea tan senzilla que és la de defensar la igualtat. Sortim al carrer conscients que compartim diferents episodis on la desigualtat ha marcat les nostres vides. I és precisament per això, perquè són els mateixos episodis amb diferents noms i rostres, que sabem que no són experiències personals que poden ser tractades de manera aïllada, sinó que aquests episodis formen part d’una cultura que cal combatre de manera col·lectiva (“allò personal esdevé polític”).

És un dia que ha de servir, també, per reivindicar la necessitat que les dones siguem en el dia a dia dels espais de canvi. És aquí on s’ha parlat darrerament de la necessitat de “feminitzar la política” entenent que no es tracta només (que també) de trobar més dones en la política o en espais de transformació social, sinó d’introduir altres maneres de fer i relacionar-nos en la gestió de la cosa pública. Certament, encara som al moll de l’os ja que, per començar, la paritat en espais de decisió no és una realitat gaire estesa. I ho hauria de ser, perquè és precisament en la mesura que les dones hi som que som capaces de posar llum a  tot allò que ens ha estat delegat de manera “natural” a l’ombra.

La presència de les dones en aquests espais polítics (institucionals, o no) és imprescindible perquè pot contribuir a posar a l’agenda aquelles qüestions que han restat invisibilitzades a la societat amb la nostra invisibilització: la distribució de la feina, la conciliació laboral, el treball de les cures, etc. Certament, no parlem només d’un avenç en termes de gènere, sinó d’un avenç en termes de país. El país modern que volem ser no pot deixar de comptar amb nosaltres. Així doncs, caminem totes cap a la Vaga Feminista.

Elisenda Alamany Gutiérrez

 

Be Sociable, Share!

Comments are closed.

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí