març 5, 2018
admin

Veus de dones: Adelina Escandell, Maribel Nogué i Vicky Moreno

Publiquem tot un seguit de comentaris, arguments, opinions i vivències de dones en relació a la vaga del 8 de març: Dia Internacional de la dona treballadora.
Perquè juntes som més fortes!

Adelina Escandell

Quan vaig conèixer que es convocava una vaga pel dia 8 de Març, em vaig quedar una mica sobtada.

En aquell moment vaig pensar en com s’ho farien les dones aïllades en cases on elles assumeixen totes les tasques de cura. No me les imaginava dient a l’opressor amb qui convius que aquest dijous, 8 de Març, ell ho hauria de fer tot. Tampoc m’imaginava les dones que han fet de la cura a la gent gran la seva professió, prescindint d’aquell dia de salari. O les que treballen en feines per les que cobren menys, a sobre, fent una vaga que les castigués altra vegada a elles.

Quants dubtes!! I al mateix temps reconeixia en aquesta proposta, feta a nivell mundial, una idea amb molta força. Una idea que s’havia de tirar endavant. Una idea política, de transformar el món.

Em sentia unida amb el fil roig-violeta a tantes dones, les Bruixes d’ahir que van llençar propostes que no semblaven possibles en el seu moment i que quan es van formular no podia seguir tothom. I em sento unida a les joves, les bruixes d’avui, a les que hem dit que poden arribar on vulguin, però mica en mica s’adonen que el seu camí és ple de pujades i revolts mentre que el camí dels seus companys és planer.

I SÍ, m’apunto a la vaga. La meva no serà  laboral ni de cures perquè estic jubilada i no tinc ningú depenent al meu càrrec, però hi contribuiré amb la meva energia i el meu compromís. No aniré a comprar, faré extensió i difusió, m’oferiré de piquet…

Perquè no puc ni vull tolerar les situacions de violència i de desigualtat.

Perquè no puc ni vull admetre la pobresa i que tingui nom de dona.

Perquè juntes som més fortes.

#8MJoFagVaga

Adelina Escandell Grases, mestra jubilada, feminista i presidenta de la Fundació.

 

Maribel Nogué

Una bretxa també de temps

Molt s’ha parlat aquests dies de la bretxa salarial que hi ha entre els homes i les dones per dur a terme el mateix treball, o dit d’una altra manera, per dedicar les mateixes hores de treball en una mateixa jornada, perquè més enllà de la discriminació salarial pura i dura hi ha la reserva a les dones d’aquelles feines pitjor pagades precisament perquè les duen a terme –majoritàriament- les dones.

L’ombra patriarcal del capitalisme és tan allargada que, des d’aquesta construcció social on les dones duem a terme tota la feina de reproducció de la vida, tot adduint la pròpia humanitat i lliurament, fem aquests treballs de forma gratuïta -sinó de grat per força- sense que es tingui la consideració social ni tan sols d’un treball.

El dia té 24 hores, però les dones que, assumint la condició igualitària de subjectes i no d’objectes,  amb consciència i plens drets ciutadania, ens hem compromès i treballat –a l’igual que els companys- amb organitzacions socials i polítiques, sovint ens hem trobat que l’ancestral estructura patriarcal també es reprodueix en el si d’aquestes organitzacions.

Ens ha calgut un altre esforç afegit, el que jo en vaig qualificar al seu dia com a “quarta jornada”, que no passa per la nostra aportació diferencial de dona des de la perspectiva de gènere, amb un sostre de vidre –naturalment- sinó per la jornada que hem de dur constantment a sobre  per tal de maldar també el propi creixement personal en el marc del treball col·lectiu, sense deixar que la inèrcia o dinàmica prioritària de la majoria ens engoleixi.

Avui hi ha una major consciència teòrica d’aquest fet diferencial i també de la naturalesa diversa de l’ésser humà, però que -amb el ritme galopant de prepotència del capitalisme més liberal- tots els drets socials conquerits estan amenaçats i –com no- en primer lloc els de les dones. Per això ens cal la vaga, perquè ja n’hi ha prou de ser el pilar de la societat sense que ni tan sols se’ns doni les gràcies.

Maribel Nogué, escriptora i feminista

 

Vicky Moreno

Perquè faré vaga el 8 de març:

Jo faré vaga perquè l’estat heteropatriarcal i capitalista, no té en compte els diferents cicles de vida de les dones. Després de tot un llarg recorregut laboral, les dones no disposem dels recursos necessaris per gaudir D, una vida digna i amb qualitat. Ens retalla recursos i drets (sanitat, ajuts per la cura D, altres persones del nostre entorn…), que acaben repercutint en el nostre cos i en la nostra salut.

Faré vaga perquè em sembla injust i innecessari que les dones jubilades de les seves professions, a banda de les misseres pensions, hagin de continuar pagant l’IRPF?

Faré vaga per recuperar els nostres drets i la nostra llibertat.

Vicky Moreno, antropòloga i mestra, però sobretot, tossudament coeducadora, durant tots els anys de la meva professió en l’escola pública.

Be Sociable, Share!

Comments are closed.

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí