nov. 27, 2017
admin

Teixim resistències enfront de les violències sexuals

Els passats 9, 10 i 11 de novembre es va celebrar la XIII edició del Forum contra les violències de genere. En publiquem el balanç de Montserrat Vilà Planas, la seva presidenta.

 

Aquest ha estat el lema del XIII Fòrum contra les violències de gènere. Els dies 9, 10 i 11 de novembre hem compartit amb més de 1700 persones de totes les edats l’espai Francesca Bonnemaison a Barcelona. Hem compartit experiències, posicionaments, construït estratègies comunes per poder fer front a les barreres i resistències que encara ens queden per fer impensable la violència vers les dones i tenir un món lliure i sense discriminacions ni desigualtats.

Les violències sexuals, l’assetjament sexual, ha estat  una forma de treure a les dones de l’espai públic. L’abús de poder sobre els cossos de les dones és encara al s XXI un instrument per el domini dels homes sobre les dones. Un advertiment de la societat patriarcal i androcèntrica a totes les dones que qui continua tenint els privilegis de dirigir el món són els homes i no volen perdre’ls.

Després de moltes lluites dels moviments de dones i feministes s’ha aconseguit posar a l’àmbit públic allò que és considerava que només era un problema privat. Hi ha lleis, protocols, mesures que les mateixes institucions han aprovat i tenim instruments jurídics a nivell internacional (CEDAW) i a nivell europeu (Conveni d’Istanbul).

Però encara la violència sexual s’ha quedat relegada a la invisibilitat. En el nou Pacto de Estado del Congreso de los Diputados s’ha posat i s’ha reclamat que fos inclosa a la Llei 1/2004 i es fa necessària com indica una recerca presentada per Antígona i Creación Positiva, una reconceptualització de les violències sexual. El concepte actual està emmarcat en el codi penal, clarament patriarcal i, actualment, ens trobem amb moltes dificultats i moltes resistències a l’hora de donar suport a les víctimes de les violències sexuals.

En aquest sentit a la justícia falta canviar moltes coses. Hi ha manca de formació i sensibilització dels  operadors jurídics. A les dones que pateixen un assetjament se’ls demana que es defensin, que es resisteixin i que denunciïn, per després arxivar per falta de proves la majoria de les denuncies, doncs els assetjaments solen passa en llocs on no hi ha testimonis i és la paraula de l’agressor contra la de la víctima.  Les dones que denuncien comencen processos llargs i han de ser verdaderes heroïnes.

Factor important i molt perillós és la idea del consentiment. Des del noi d’ESO fins el jutge preval la idea de que les dones hem d’acceptar les relacions o aproximacions o tocaments sexuals desitjats o no. Hi així la veu de la dona sempre perd credibilitat davant l’agressor. Exemple colombià. Hi ha hagut la campanya del NO és NO i també ara comença la campanya de que Si és SI i fins que no hi ha un SI el límit es el consentiment.

A les dones se’ns continua socialitzant des de nenes en la por i la submissió. En la vergonya i la culpabilitat quan ens agredeixen els homes . No podem anar tranquil·les pel carrer perquè ens pot agredir un home. No podem fins i tot estar segures a la llar perquè és on es cometen més violacions i agressions de homes propers i coneguts, fins i tot, a les nenes. Tampoc ens lliurem a la feina de patir agressions o d’obligar a relacions no consentides o assetjaments que ens fan perdre el lloc de treball.

A les dones se’ns socialitza en la POR i la submissió, en la construcció de la feminitat sotmesa als canons. Al homes en la obligació de dominar i ser el que prenen les decisions públiques on no tenen que tenir cabuda les dones.

Hem de exigir els recursos adients per aconseguir una formació en gènere de totes les persones que atenen a les dones que han estat agredides.

S’està realitzant el judici a Pamplona de la dona violada per cinc homes als Sanfermines de 2016. La lluita de les associacions i dels ajuntaments del canvi que han apostat per fer protocols antimasclistes a les festes i llocs d’oci ha fet possible que una vegada més no s’arxivés i s’amagués o no es donés credibilitat a la dona. Ha començat el judici i a les xarxes i diaris podem ja comptar amb la reacció a defensar els agressors. Diuen que se’ls hi esta destrossant la vida, es creuen el què era una relació consentida com diuen ells, periodistes i a la TVE com Salvador Sostres diuen que l’assetjament no es pot objectivar perquè no té testimonis.

De moment la dona ha hagut de desplaçar-se a Pamplona no l’han deixat declarar per viedoconferencia. De moment els cinc homes s’han declarat innocents, només un ha confessat haver robat el mòbil. De moment el jutge ha acceptat com a prova un informe d’un detectiu privat que ha indagat en la vida de la noia durant aquest any, com dient que ha tornat a estudiar, a participar de les xarxes, etc. com si el recuperar-se d’una violació fos una prova de que no va ser una violació. En canvi el jutge no ha acceptat com a  prova els vídeos fets pels acusats abans de la violació, on es veien les intencions que portaven per les seves diversions de la nit.

Molt atentes doncs a aquest judici que pot marcar precedents importants en la lluita contra les violències sexuals. Les entitats de tot l’Estat estem donant suport a la dona violada, que sigui un judici net i just.

Un altre dels factors que frenen i no ajuden a donar suport  a les víctimes de violència sexual, és l’assetjament sexual de segon ordre, es a dir, l’entorn que es posiciona a favor de la víctima és agredit pels mateixos agressors. Hi ha multitud d’exemples a les xarxes socials i fins i tot associacions d’homes que ens acusen de feminazis.

Exigim estratègies de resistència globals i locals per superar les violències sexuals: Matèries obligatòries en perspectiva de gènere, en els diferents àmbits formatius. Creació de protocols en tot tipus de celebracions i actes en els espais públics. Accions de sensibilització dirigides als i les professionals dels mitjans de comunicació perquè expliquin les noticies sobre violències de gènere sense victimitzar a les dones. Afavorir la recuperació de les dones que han patit violència mitjançant processos grupals, en els quals, les mateixes dones es senten acompanyades i siguin elles mateixes, les protagonistes de la seva transformació.

Tot això ha estat fruit del treball, en taula rodona i en grups de treball, del matí de dijous, primer dia del Fòrum.

Els altres dies destacar els més de 620 nois i noies que van participar al Fòrum Jove. Les taules rodones sobre Vivències i realitats de les dones en frontera i destí, La tirania de l’ideal de bellesa, el ser dona i musulmana a Barcelona i més de 25 tallers, conferències i accions que es van anar desgranant durant els tres dies.

Montserrat Vilà Planas

Presidenta de la Plataforma Unitària contra les violències de gènere

Barcelona, 16 de novembre de 2017

Be Sociable, Share!

Comments are closed.

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí