Browsing articles tagged with "Treball Archives - Fundació l'Alternativa"
maig 7, 2018
admin

El futur del treball

Carlos del Barrio, secretari de polítiques sectorials i sostenibilitat i membre de la CE de CCOO de Catalunya escriu aquest article on planteja diversos escenaris relacionats amb el futur del treball, partint de la robotització i la precarització amagada darrere la suposada economia col·laborativa.

Continue reading »

maig 7, 2018
admin

Sense treball no hi ha futur

Publiquem aquest article de Nuria Lozano, sindicalista de CCOO, sobre els reptes actuals del món del treball.

Les companyes de la Fundació l’Alternativa em van demanar fa uns dies un article sobre el futur del treball, però no és possible referir-s’hi sense parlar alhora del futur de la nostra societat.

Continue reading »

abr. 26, 2018
admin

DRET AL TREBALL AL SEGLE XXI

El proper 4 i 5 de maig organitzem dues jornades per fer reflexió i formar-nos sobre el tema del futur del treball al segle XXI. Parlarem de renda bàsica, de treball garantit i de la Renda Garantida de Ciutadania.

Hi esteu totes i tots convidats i convidades!

juny 26, 2017
admin

Stagers i Kellys: precarietat i classe obrera

En aquest article, Albert Recio Andreu, redactor de Mientras Tanto, utilitza el cas de les Kellys i dels Stagers, comparant-los i analitzant les semblances i diferències dels casos per parlar de què és la classe obrera, criticar el concepte de precarietat com a element d’anàlisi demostrar que el treball continua essent un element central de la vida de les persones. Critica també el concepte de mèrit neoliberal, que premia els sacrificis que ha de fer qui vol una feina amb prestigi i considera inútil a qui no hi opti o no hi arribi.

kellys

I

El sector turístic està de moda. Hostaleria i restauració ha estat en els últims temps el sector de major creixement econòmic i de l’ocupació. L’impacte del turisme està en el punt de mira dels moviments urbans i ecològics. I les condicions d’ocupació del sector exemplifiquen el grau de precarietat a què s’ha arribat en l’era neoliberal.

Les primeres a saltar a la palestra van ser les treballadores d’habitacions (el gènere masculí brilla per la seva absència en aquesta activitat), que realitzen un treball essencial per al bon funcionament de qualsevol establiment hoteler. Ha estat sempre un treball dur i mal pagat. Ara la situació ha donat un pas més enllà, i moltes empreses hoteleres han externalitzat la gestió d’aquesta activitat a empreses de “serveis”. Mers prestadors laborals que exploten les possibilitats que ofereix la “moderna” reforma laboral per reduir brutalment els salaris en benefici propi i dels seus clients, les empreses hoteleres. Continue reading »

juny 12, 2017
admin

Turisme de qualitat?

Un dels motors de la nostra economia, i a Barcelona encara més, és el sector del turisme. Es parla molt de turisme de qualitat, de com fer-lo més sostenible sense perdre “clients”, però en aquest tipus de debat mai es parla de la qualitat laboral de la gent que treballa en aquest sector. Com és possible que un sector tan punter de les economies avançades es trobi en una situació tan alarmant que posa en perill la salut física i mental dels seus treballadors? Com és possible que un dels sectors econòmics més rentables no sigui capaç de generar feina digna?

A continuació publiquem un resum i una petita reflexió de Yasmina Sánchez, politòloga i tècnica de la Fundació sobre la intervenció d’Ernest Cañada, autor de “Las que limpian los hoteles” el passat 6 de juny al 324.

Ernest

Ernest Cañada, investigador en turisme responsable i coordinador del centre Alba Sud va ser entrevistat per Xavier Graset el passat 6 de juny en relació a la publicació del seu últim llibre “Las que limpian los hoteles” i tots els seus estudis sobre turisme responsable fets principalment a Amèrica Central i més concretament a República Dominicana , als grans ressorts turístics. Continue reading »

maig 5, 2017
admin

El CETA destruirà llocs de treball (digui la Comissió Europea el que digui)

Adoració Guamán, Professora titular de Dret del Treball de la Universitat de València, membre del Consell Científic d’ATTAC Espanya, membre de la Campanya No a TTIP i al CETA i escriptora, publica l’article següent sobre el CETA i com Govern espanyol s’afanya a situar-se en l’avantguarda dels Estats membres “complidors” sense aturar-se a pensar en les conseqüències del que es proposa a Europa. 

El Govern ha remès el text al Congrés i Units Podem ha impulsat l’activació del procediment de control previ de constitucionalitat. La posició del PSOE és clau per al futur de l’acord comercial amb el Canadà.

CetaProtesta contra el CETA a Berlín, febrer de 2017.

El passat 27 març de 2017, la vicepresidenta del Govern va remetre a la presidenta del Congrés la documentació relativa a l’Acord Econòmic i Comercial Global entre el Canadà i la Unió Europea i els seus Estats membres. Així, el CETA entrava al Congrés dels Diputats per ser ratificat, després de la seva aprovació al Parlament Europeu i al Consell. Continue reading »

maig 5, 2017
admin

L’opinió de l’afiliació de CCOO de Catalunya

Miquel Salas, sindicalista i membre del Consell Editorial de Sin Permiso va publicar el 20 d’abril passat l’article següent sobre les resultats de l’enquesta d’opinió feta a l’afiliació de CCOO de Catalunya. 

Del 4 al 6 d’abril es va reunir el XI Congrés de CCOO de Catalunya (CONC) que ha representat un canvi important en els equips de direcció, tant a nivell de Catalunya com de federacions i territoris. A finals de 2016 l’afiliació de les CCOO de Catalunya va tenir l’oportunitat de contestar una enquesta destinada a conèixer les seves opinions sobre diversos problemes sindicals i de l’actualitat política i social. Podien respondre les 140.078 persones afiliades, i ho van fer 7.489. Encara que pugui semblar una participació baixa, és molt superior a la que normalment realitzen els centres oficials o altres enquestes periodístiques, cosa que situa el marge d’error en el 1,12%, mentre que en altres enquestes acostuma a rondar el 3%.

Continue reading »

març 17, 2017
admin

Les perifèries del sindicalisme

Aquest article posa sobre la taula el tema de la precarietat laboral però vist des de un nou angle. El de tot aquell treball tan precaritzat o fins i tot fora de la llei que no arriba a protegir el sindicalisme. L’autor ens parla en concret de tres casos, el de les Kellys del sector de l’hoteleria, el del Sindicat Popular de Venedors Ambulants i el de l’associació Putes indignades.

“Apareixen noves lluites sindicals i socials des de la precarietat laboral i des d’un context d’exclusió i invisibilització dels sectors més desprotegits.”

L’autor, Pedro Luna, és membre del Col·lectiu Akelharre de L’Hospitalet de Llobregat.

És el 21 de desembre de 2016 i en vigílies de les festes de Nadal els grans hotels de Barcelona comencen a omplir-se de turistes d’un alt poder adquisitiu. A l’hotel Hilton de la ciutat, propietat d’una multinacional hotelera amb uns ingressos anuals de 7.000 milions d’euros, el director fa d’amfitrió en un sopar nadalenc amb els seus més estrets col·laboradors. En el decurs de la celebració s’acosten unes empleades de l’hotel i li lliuren una postal nadalenca al director exigint que se les tracti amb dignitat: són Les Kellys, un col·lectiu de netejadores que mesos enrere van denunciar a la direcció de l’hotel per contractacions en frau de llei, cessió il·legal de treballadores i per les miserables condicions laborals a què estan subjectes.

Des que l’última reforma laboral del PP prioritza els convenis d’empresa sobre els sectorials, no han estat poques les empreses que han aprofitat per externalitzar serveis per via de la subcontractació per no pagar els salaris fixats en el conveni sectorial, provocant en el sector hoteler una desregulació absoluta de les relacions laborals. El resultat és el de cambreres de pis en hotels de luxe cobrant 2’15 euros per netejar una habitació, de manera que necessiten netejar unes 400 habitacions al mes per garantir-se un salari que amb prou feines arriba als 900 euros, quan el mínim acordat en el conveni sectorial de Catalunya és de 1.251 euros mensuals. Tenint en compte que la neteja d’una habitació oscil·la entre 25 i 45 minuts, i una hora si hi ha canvi de client, ens podem imaginar les jornades maratonianes que cada dia realitzen les netejadores per aconseguir un salari mínim que d’altra banda no és el que els correspon per conveni.

Las kellys

Continue reading »

gen. 20, 2017
admin

Sindicalisme social a la nova fase del cicle institucional

Ara fa sis anys  que va començar el moviment de les places: El 15M. Aquesta mobilització ciutadana va tenir dues dimensions: com a expressió social contra el règim polític espanyol definit com un model caduc que havia de ser transformat en la seva integritat i la segona fou la dimensió expressada en les batalles quotidianes contra les retallades en els serveis públics i els drets socials que ha desenvolupat el que s’ha vingut a denominar sindicalisme social. La PAH, el sindicat de llogaters, les marees, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, les Kellys en són exemples. 

L’autor de l’article, Pablo Carmona, és historiador, actualment regidor a la ciutat de Madrid per “Ahora Madrid” i un dels fundadors de l’Observatorio Metropolitano de Madrid.

El moviment de les places al 2011 es va agrupar al voltant de dos grans dimensions. La primera com a expressió social contra el règim polític espanyol definit com un model caduc que havia de ser transformat en la seva integritat. Amb el 15M naixia una impugnació global de les polítiques econòmiques, del sistema de partits i de la representació instituïda.

La segona dimensió va ser la més concreta, la que es va expressar en les batalles quotidianes contra les retallades en els serveis públics i els drets socials bàsics. Els seus millors expressions van ser la Marea Blanca, la Marea Verda i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), moviments de nou tipus que van jugar el paper de veritables sindicats en defensa dels serveis públics i els drets socials més bàsics, especialment de les classes populars.

PAH

Després de l’15-M només la PAH va mantenir certa presència mediàtica i impacte social enmig del llançament de les candidatures municipalistes i de Podem, que en poc temps, van copar l’espectre polític de “la indignació” i “la revolució democràtica”. A partir d’aquí una bona part del cicle de protesta es va focalitzar en les eines de participació institucional i va ser acompanyat de certa escassetat de propostes a nivell de moviments, sens dubte els grans absents en els anys posteriors a aquest moment.

Com a conseqüència, urgeix pensar alternatives concretes i formes d’organització social que no només passin per la via institucional. No serveix de res tenir un peu a les institucions si fora de les mateixes no es concreta una força social que construeixi lluites i models alternatius de societat. Però, quina forma poden tenir aquests moviments? On es poden inspirar per desenvolupar la seva tasca? Com poden sortir de “l’impasse” en el què es troben? Continue reading »

gen. 13, 2017
admin

Deslocalizacions i explotació laboral després de la crisi

Publiquem l’article de l’Albert Sales (@albertsc79), una reflexió sobre la situació actual de les condicions laborals de les obreres marroquines que treballen per a multinacionals espanyoles del món de la moda i la roba com Inditex, Mango, El Corte Inglés o Cortefiel, i de la que tant poc coneixem, entre altres coses pel silenci dels mitjans de comunicació que viuen de la publicitat d’aquestes multinacionals. Albert Sales és politòleg, sociòleg i activista. És professor associat al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i investigador en l’àmbit de la lluita contra la pobresa i les desigualtats. Actualment és assessor de la Tinença d’Alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona.

Al 2011 vaig treballar en una investigació sobre les condicions laborals en la confecció de roba per a grans firmes espanyoles a la ciutat marroquina de Tànger. Gràcies a la implicació d’obreres de l’associació Attawassoul, vam sistematitzar més d’un centenar d’entrevistes a treballadores de fàbriques proveïdores directes de firmes com Inditex, Mango, El Corte Inglés o Cortefiel. Fàbriques que, segons els informes de responsabilitat social empresarial d’aquestes firmes globals amb seu a l’Estat espanyol, passen periòdicament auditories socials i ambientals que certifiquen el compliment de la legislació vigent i dels codis de conducta que llueixen a les pàgines web de les reputades empreses que gestionen la distribució de moda.

En l’informe publicat a principis de 2012, denunciàvem que el 68% de les obreres entrevistades ocupades a la cadena de subministrament d’Inditex afirmaven passar davant de la màquina de cosir entre 45 i 54 hores setmanals, i que un 30% realitzava més de 55 hores a la setmana de forma regular. El 25% de les obreres entrevistades no arribaven a cobrar el salari mínim marroquí i el 40% declaraven que els seus ingressos no eren suficients per cobrir les seves necessitats i les de la seva família.

Marroc

La investigació va tenir cert impacte als mitjans de comunicació. Tot i l’efímer de la notícia, i dels intents d’Inditex per convèncer-nos de no publicar els resultats quan els vam donar a conèixer l’esborrany, la veritat és que les empreses que apareixen en el text van manifestar la seva “preocupació” per “possibles irregularitats” en la gestió de recursos humans dels seus proveïdors.

Continue reading »

Pàgines:12»

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí