Browsing articles tagged with "Memòria històrica Archives - Fundació l'Alternativa"
des. 6, 2016
admin

L’experiment bolxevic, la democràcia i els crítics marxistes del seu temps

La Comissió del Centenari de la Revolució Russa va organitzar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) un seguit de conferències, el passat 26 d’octubre, en el marc d’unes jornades commemoratives organitzades conjuntament amb grup de recerca GREF-CEFID de la UAB.

En la preparació de l’esmentada jornada podíem llegir: “La Revolució d’Octubre de 1917, més que un episodi polític esdevingut en un país determinat, va ser un punt nodal d’articulació de múltiples problemàtiques d’abast mundial inherents a la modernitat, així com de debats importants que convé recuperar, especialment aquells que van quedar ofegats per l’estalinisme i ignorats per altres actors intel·lectuals i polítics“.  Per aquest motiu des de la Fundació l’Alternativa creiem rellevant donar a conèixer la valuosa contribució dels acadèmics, que encara estimen la veritat, al recordar la Revolució d’Octubre.

Al web de la Fundació l’Alternativa ja vam pubicar la conferència, que en l’esmentada jornada, va pronunciar el doctor en història Josep Fontana, “La Revolució russa i nosaltres“. El text que es publiquem és la traducció catalana [*] de la base escrita i ampliada (originalment en castellà) de la conferencia que Antoni Domènech va pronunciar a  l’esmentada jornada a la UAB.

La conferència va ser seguida d’un llarg i animat debat, que ha tractat d’incorporar-se ara al cos del text final i, sobretot, a les notes a peu de pàgina. Pels intercanvis crítics que hi ha hagut en aquest debat, l’autor es manifesta particularment agraït als historiadors Borja de Riquer i Enric Prat, als sociòlegs Joaquim Sempere, Edgar Manjarín i Jordi Borja, al politòleg Joan Botella i l’economista Daniel Raventós, així com al doctorand Julio Martínez Cava. La versió catalana del text es deguda a l’amic i company David Companyon i ha estat revisada i té el vist i plau del propi autor.

revolucio-russa

En molts sentits, la Revolució Russa d’Octubre de 1917 va ser l’esdeveniment més determinant del segle XX. El mínim que es pot dir del seu esclat és que va ser inesperat. No menys sorprenent va resultar per als seus coetanis el seu afermament i la posterior consolidació del poder bolxevic enmig de totes les calamitats imaginables, inclosa una espantosa guerra civil contrarevolucionària fomentada, primer, per l’Estat Major d’una Alemanya Guillermina (per Guillem II de Prússia NdT) agonitzant i, després, per les potències vencedores de l’Entente (França, Anglaterra i els EUA), que es va saldar amb no menys de 8 milions de morts entre baixes en combat i víctimes de fam.  Continue reading »

des. 6, 2016
admin

La memòria decapitada de Franco

Durant poc més d’una setmana l’exposició “Franco, Victòria, República” va comptar amb les estàtues davant El Born Centre Cultural i la Memòria, que eren d’avantsala i alhora el reclam per endinsar-se dins del cicle “Evocacions de la Ruïna” organitzat per l’Ajuntament de Barcelona dins dels programes de memòria-Aquest cicle és un conjunt d’exposicions que conviuen en el en diferents espais del Born, amb la intenció de provocar la reflexió sobre la relació entre la tortura i la dictadura equivalent a la impunitat en democràcia.

Reflexió a partir de preguntes i un fil argumental. Com és possible que la estàtua de la  Victòria no fos retirada fins l’any 2011 del Passeig de Gràcia amb Diagonal a la Plaça Joan Carles I (abans Plaça del Cinc d’Oros, nom que l’Ajuntament de Barcelona ha decidit recuperar i que era on hi havia l’estàtua de la República fins l’entrada de les tropes franquistes) o com es va tolerar que l’estàtua eqüestre de Franco estigués al Castell de Montjuïc, on es va afusellar al President Companys o a Ferrer i Guàrdia, fins l’any 2008?.franco-decapitat2

L’exposició, que pot veure’s fins el gener, repassa la nostra memòria comuna a partir de la història de les tres estàtues: la de la República, la de la Victòria i la d’un Franco eqüestre (ara decapitat) i els seus escultors: Viladomat (autor l’estàtua de la República i la eqüestre de Franco) i la de Frederic Marés (la de Victòria una al·legoria del triomf de les tropes de Franco contra la II República, però que era en realitat la proposta amb la que Marés va competir amb Viladomat per l’estàtua de la República, només que amb a la versió franquista la va “vestir”). Continue reading »

nov. 27, 2016
admin

Acte d’homenatge als 1.707 afusellats per la dictadura franquista al Camp de Bota

Diversos centenars de persones s’han aplegat per retre homenatge als 1.706 homes i 11 dones que foren afusellades al Camp de Bota i als seus familiars. L’acte ha estat així mateix un reconeixement a les entitats que han mantingut la Memòria Històrica i la lluita per declarar nuls els judicis sumaríssim de la dictadura contra aquells que es van mantenir fidels a la República i a les i els lluitadors antifranquistes.

S’han fet tres parlaments per part d’en Pere Fortuny, de l’Associació Pro-Memòria als Immolats de Catalunya, que ha posat de palès com la transició va suposar un pacte ignominiós que amnistiava els crims del franquisme mentre que condemnava a l’oblit a les seves víctimes. El primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha estat contundent afirmant que: “Aquest no és només un acte de record i homenatge, sinó també de defensa dels valors que van inspirar la gent aquí afusellada. Avui hem de parlar de la dictadura, més que mai, quan la llarga ombra del franquisme encara no ha desaparegut del tot i l’extrema dreta està creixent a Europa. El millor antídot per a fer-ho és defensar les veus de les víctimes”, Finalment el conseller del govern Raül Romeva, ha posat l’èmfasi en que amb l’objectiu ha de ser “desinstitucionalitzar la desmemòria i ho farem peti qui peti perquè tenim un deure i un deute”.

camp-bota3

Continue reading »

nov. 25, 2016
admin

Ha mort Marcos Ana. Un dels imprescindibles

Dijous  24 va morir Fernando Macarro Castillo, més conegut com a Marcos Ana (pseudònim creat a partir del nom del pare i de la mare). Tenia 96 anys.

Al 1939, quan tenia només 19 anys va ser empresonat i  un parell d’anys més tard, condemnat a mort. No el van executar, però  va passar 23 anys tancat a les presons franquistes; tenia el trist honor (que ell no havia buscat) de ser la persona que havia passat més anys tancat a la presó. Ens diu, que la presó va ser per ell la millor universitat, on va llegir molt i va començar a escriure poesia, de manera que ha acabat sent  un poeta reconegut.

És un bon moment de recomanar-vos que llegiu la seva biografia: «Decidme cómo es un árbol. Memorias de la prisión y la vida». Diu José Saramago en el pròleg. «como un soplo de aire fresco que llega para derrotar al cinismo, a la indiferencia, a la cobardía». «También demuestra que hay una posibilidad real de acceder a la esfera de lo verdaderamente humano. Marcos Ana ha estado ahí. Estuvo y estará mientras viva. Agradezcámosle la sencillez, la naturalidad con que es un hombre. Entero, auténtico, completo».

marcos-ana2

Continue reading »

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí