març 6, 2017
admin

Suport a la Vaga Internacional de Dones

Intervenció a una recent xerrada a Manresa de la Núria Lozano sobre la precària situació de la dona a Espanya i sobre la necessitat de fer canvis profunds a la nostra societat “desenvolupada”.

Núria Lozano, advocadessa, llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i tècnica superior en prevenció de riscos laborals. Molt vinculada al món sindical, ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat a CCOO. És autora de nombrosos estudis i guies sindicals sobre contractació pública, polítiques d’igualtat i antidiscriminatòries i en matèria de seguretat i salut a la feina. És membre del Consell Nacional d’EUiA, on ha tingut responsabilitats vinculades al món del treball. Participa a xarxes europees de sindicalistes, com la xarxa del Fòrum Social Europa i la xarxa de sindicalistes del Partit de l’Esquerra Europea.

mujertrabajadora (2)

La crisi econòmica, social, política i de valors a la nostra societat, i les seves polítiques austericides i en favor de la desigualtat tenen un balanç demolidor sobre els drets de les dones.

Segons l’OIT, l’estat Espanyol és el país “desenvolupat” on més han crescut les desigualtats: les reformes laborals, retallades salarials, destrucció de llocs de treball, manca de promoció professional i l’augment dels contractes de treball a temps parcial tenen efectes directes sobre la bretxa salarial de gènere, que, segons el récent informe sobre igualtat del Fòrum Econòmic Mundial, no es corregirà fins d’aquí a 170 anys.

Mentre les polítiques públiques amb retallades en drets de ciutadania incrementen les desigualtats socials i de gènere, reduint els nostres drets pel que fa a l’accés als serveis públics, distribució de renda, edat i origen o accés a ocupació.

Una desigualtat que es tradueix en una profunda precarietat vital, que afecta totes les facetes de les nostres vides, que experimentem en tots els espais.

En primer lloc, perquè les dones treballem sempre, fins i tot amb dobles i triples jornades, dins i fora de casa, i malgrat els nostres treballs no són només treballs productius, sinó també reproductius, només els primers tenen un valor econòmic i social reconegut. Per a garantir els nostres drets cal que tots els treballs s’estableixin al servei de les persones i no dels mercats, defensant els serveis públics i els béns públics que cobreixen les necessitats de la població per a l’alliberament de la dona de feines “femenines” de cura i avençar en la construcció d’una societat amb responsabilitat col·lectiva.

En segon lloc, com a resultat de les violències que s’exerceixen estructuralment sobre les dones, des d’una perspectiva física, psicològica, sexual i econòmica.

A casa nostra la pobresa té rostre de dona com a resultat de la violència econòmica que s’exerceix sobre nosaltres. Avui la bretxa salarial és 8 punts més alta que al 2008. Les dones cobrem actualment, segons dades de 2016, un 24,8% menys que els homes. Conseqüència d’això és que les dones treballem 79 dies gratis a ‘any i deixem de rebre de 6 a 9000€ menys, en funció del lloc i categoria laboral.

Com a resultat de l’anterior prestacions d’atur més baixes, pensions més baixes i, fins i tot, exclusió del sistema de pensions, després d’anys de dedicació a feines invisibilitzades, no remunerades, jornades de treball a temps parcial, quan no directament a l’economia submergida.

Però també violència física, violència masclista en una societat patriarcal que reacciona contra la capacitat de viure autònomament de les dones, arribant a l’extermini físic. En l’ofensiva neoliberal en què vivim actualment, la recuperació dels guanys, forçant les dones a abandonar la feina remunerada i tornar a casa per a treballar gratuïtament pel sistema és un element central, i l’empoderament i emancipació el posa en qüestió.

Violència com a resultat de la cultura de la guerra, que utilitza les dones com a objecte de possessió entre combatents, quan no ens empeny a fugir de les nostres llars, com a víctimes dels senyors de la guerra i polítiques de migració i asil com les europees que, lluny de donar respostes solidàries, basades al respecte dels drets humans, posen en greu perill les vides de milers de persones, moltes d’elles dones i criatures, convertint el Mediterrani en una fossa comuna dels que fugen de la guerra i la misèria.

Violència també amb una dimensió social, perquè la invisibilitat, l’ocultació i la negació, la falta de valoració de les dones i els seus treballs també són formes de violència.

I, no obstant, la forma més intensa de violència i precarietat que podem patir com a éssers humans, és la negació de la nostra condició com a subjecte de ple dret, passant a ser permanentment tutelades, sense capacitat de decidir lliurement sobre el nostre propi cos i la nostra maternitat.

Necessitem polítiques que no ens discriminin com a dones pel fet de ser – ho. És urgent que les polítiques públiques s’impregnin de contingut feminista, com a camí cap a una societat més igualitària i amb justícia de gènere, cap a una democratització de la societat fomentant la participació de les dones, amb el feminisme com a pilar vertebrador, perquè sense dones no hi ha democràcia.

Front al balanç d’aquesta crisi globalitzada, que consisteix en polítiques austericides que agreugen la situació de les dones, que volen les dones a casa, suplint l’Estat en la seva desmantellada dimensió social, i supeditades econòmicament als homes, convertint – nos encara més en treballadores de segona classe; cal apostar pel feminisme, per una democràcia que sense dones no pot ser real.

I cal fer – ho trenant aliances, de la classe treballadora assalariada a l’economia submergida i no assalariada, amb la voluntat de lluitar juntes per un canvi polític, social i personal, i malgrat la importància de la visualització de la funció sistèmica dels treballs de cura, la centralitat de la nostra lluita ha de ser la del conflicte capital – treball.

Per això cal donar suport a la Vaga Internacional de Dones del pròxim 8 de març, convocat en més de 40 països, per juntes teixir un nou internacionalisme que reclami el nostre dret a decidir sobre qui som, quins són els nostres projectes de vida i com dur – los a terme, estenent la mobilització tant al treball productiu com reproductiu.

Juntes, perquè juntes ho podem tot, perquè som més i més fortes.

Núria Lozano

Be Sociable, Share!

Comments are closed.

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí