jul. 3, 2017
admin

Recuperació d’un autor de novel.la negra

Miquel Àngel Sòria, camarada del Vallès, professor de secundària de llengua i literatura castellana jubilat. Apassionat de la literatura i la música i amic de la Fundació. Viu a santa Maria de Martorelles, d’on va ser regidor i després alcalde. Ens proposa recuperar un autor de novel.la negra aquest estiu i llegir la saga del detectiu Heredia….

Díaz Eterovic detectiu heredia

En un llunyà 1987, a Xile, Ramón Díaz Eterovic publicava la primera novel·la protagonitzada pel detectiu Heredia.

Després d’una quinzena de títols, el 2008, un Heredia al que ja li pesen els anys haurà de trobar els assassins de Germán Reyes, mort a trets a la sortida de la feina. L’edat l’ha fet més prudent o això diu:

“─¿Tiene miedo?

─El suficiente miedo como para mantener los ojos abiertos. Pero lo que más me procupa es que ya no corro con la agilidad de hace treinta años, cuando instalé la oficina y el calendario parecía un árbol de incontables hojas.”

El fet de que la víctima hagi passat, en els pitjors temps de la dictadura, per Villa Grimaldi, despertarà l’interès d’Heredia  i el submergirà en un Santiago on el record del paper jugat per l’exèrcit i la policia als temps de Pinochet segueix ben viu. La mateixa vida de la ciutat es converteix en una novel·la negra. Viurem la dura existència dels defensors del drets humans, podrem participar en una “funa” –que nosaltres coneixem com “escrache”- i desitjarem, com un més dels protagonises, la solució de l’investigació.

La oscura memoria de las armas, Editorial Txalaparta, Tafalla,2017 és una d’aquelles novel·les que no podem deixar fins girar el darrer full, tant per la singularitat del personatge ─lector de poesia i company del gat Simenon amb el que té llargues converses─ com pel retrat de la societat que envolta l’acció.

“Hay lugares de la ciudad que nunca cambian. Casas, veredas, pasajes de nombres extraños, esquinas, pequeñas plazas de árboles centenarios que se conservan inalterables frente a las gigantescas construcciones que alteran el paisaje con su prepotencia de cemento y metal. Bares o restaurantes que pasan  inadvertidos y en los que los clientes parecen ser siempre los mismos, fieles a una mesa que cojea, a la rubia que sonríe desde el cartel que promueve un refresco que ya no existe, al mozo que envejece con su servilleta bajo el brazo, al vino grueso que ensucia los manteles y sobre todo, a los recuerdos que revolotean entre las mesas, como mariposa que busca un sentido a la fugacidad de su vida,”

 

Un cop hem tancat el llibre, no tenim temps d’acudir a la llibreria amb l’esperança de trobar alguna altra novel·la de Díaz Eterovic.

En tot cas, aquí teniu les referències més properes. Txalaparta ja havia publicat:

Ángeles y solitarios, 2004

Nunca enamores a un forastero, 2006

Més referències a LOM  Ediciones, Chile.

Miquel Àngel Sòria

Be Sociable, Share!

Comments are closed.

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí