des. 30, 2016
admin

Neoliberalisme autoritari i la disciplina del treball

Aquest article de les investigadores Mònica Clua-Losada (professora de Ciències Polítiques a la Universitat de Texas) i Olatz Ribera-Almandoz (doctoranda en Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra)*, és un dels capítols del llibre de diversos autors “States of Discipline” (Estats de Disciplina de propera publicació a Rowman & Littlefield. 2017) que vol, de manera interdisciplinar, comprendre i fer una critica del capitalisme al llarg de quatre línies principals: la crisi, el desenvolupament, la desigualtat i la resistència. L’article es centra en la recerca envers la contestació, la desobediència i la resistència del moviment obrer i d’altres moviments socials enfront a les relacions capitalistes de dominació i pren com a referència les diferents reformes laborals de 2010 i 2012 a l’Estat Espanyol focalintzant-lo en el cas de Telefònica (Movistar) i la vaga indefinida que l’any 2015 van protagonitzar els treballadors subcontractats i autònoms rebelant-se contra les condicions de treball i de contractació imposats per la multinacional espanyola. L’article, en anglès originalment, ha estat traduit per la Fundació l’Alternativa i compta amb el vist i plau de les autores.

L’ascens de formes autoritàries de neoliberalisme està ben documentat en la literatura d’economia política, tot i que sovint s’ha posat el focus en les diverses reformes que aparten del control democràtic aspectes del clau  sobre la presa de decisions.1 Com Ian Bruff (2014) posa hàbilment de relleu, això no és un procés nou, sinó més aviat la continuació d’una característica bàsica de la governança neoliberal.

Si bé es reconeix que el retorn de les formes autoritàries als estats europeus és crucial per entendre les estratègies actuals de gestió de la crisi per part dels Estats i del capital, encara ens cal comprendre més profundament les formes concretes en què s’està desenvolupant aquest gir autoritari, com s’està enfortint, i el més important, com s’està desobeint i resistint. En aquest article, explorem les formes en què el neoliberalisme autoritari s’expressa en contra dels drets laborals i com les diferents formes d’organització dels treballadors intenten contrarestar i subvertir aquest tipus d’estratègies.

movistar4

Ha quedat clar que els últims 40 anys de governs neoliberals han provocat la reducció, a escala internacional, dels salaris (vegeu Bengtsson i Ryner 2015), la qual cosa ha comportat un augment del nombre de treballadors que, fins i tot després de rebre un sou, es queden per sota del llindar de pobresa (Pradella 2015). Aquesta situació s’ha reforçat amb per un atac directe a les estructures sindicals i amb el que alguns han qualificat com la crisi de la “política de la classe obrera” (Panitch, 1986). Aquests profunds processos de canvi impliquen que hi ha hagut un increment del “domini del poder executiu de l’Estat per sobre del legislatiu […] amb l’objectiu “de debilitar els Parlaments” dins dels sistema de poders de l’Estat” (Panitch 1986: 229).

Aquest procés d’afebliment dels espais democràtics de presa de decisions s’ha d’analitzar segons les formes històriques específiques que pren a cada Estat. El cas que s’analitza en aquest article, l’Estat Espanyol, ens ofereix un exemple fascinant, ja que mai ha desenvolupat realment un estat de benestar democràtic (Navarro 2006). Continue reading »

des. 27, 2016
admin

Declaració d’Esport SÍ, Racisme NO arran del derbi Barça-Espanyol

Declaració d’Esport Sí, Racisme No

Des d’aquest espai condemnem enèrgicament la pancarta mostrada el diumenge passat a la grada d’animació del FC Barcelona, durant el derbi amb RCD Espanyol, pel seu missatge de caràcter xenòfob envers el col·lectiu xinès, i sexista pel fet d’esmentar un presumpte negoci de prostitució.

Nosaltres creiem que als camps de futbol no ha d’haver-hi espai ni per aquest tipus de missatges ni per càntics que apel·len a l’odi envers cap afició, perquè entenem que els valors que ha de transmetre l’esport en general i el futbol en particular han de ser diametralment oposats.

esportsi_racismeno_imatge_text_costat_b

Veiem amb preocupació que això hagi passat a la grada d’animació que vol desenvolupar el F.C. Barcelona, perquè entenem que no són els valors que vol promoure aquest club pel seguiment i el ressò que aquest té i per això, creiem que ha arribat el moment de dir prou a aquests fets.

És evident que la tasca a fer és molt important i necessita un esforç col·lectiu, per això fem la crida des d’UCFR, Esport Sí, Racisme No, per tirar endavant accions i campanyes unitàries per poder arribar a l’objectiu de fer fora les conductes i els discursos xenòfobs, racistes i sexistes a l’esport.

Esport Sí, Racisme No
23 de desembre de 2016

Envieu adhesions a aquesta declaració a: comiteolimpiadespopulars@gmail.com

des. 13, 2016
admin

Canvis i perspectives de l’esquerra francesa

Article de Helmut Pitsch sobre les properes eleccions presidencials a França en el qual fa un complert repàs sobre els diferents partits i agrupacions que es presentaran amb especial incidència en les possibilitats de l’esquerra francesa, encarnada en el Front de Gauche i France Insoumise, amb Jean Luc Melenchon al capdavant, front a una dreta cada cop més radical i un Front Nacional d’extrema dreta que recull -en part- de descontentament social de les polítiques neoliberals d’Hollande. L’autor és membre del Front de Gauche a Chatillon, una població propera a París i col·laborador de la Fundació l’Alternativa.

En 2017 tindran lloc eleccions nacionals a França, ambdues amb dues voltes: per a president de la República (23/04 i 07/05) i per a diputats a la Cambra (11 i 18/06). A la segona volta de la presidencial, només poden presentar-se els dos candidats que van aconseguir més vots en la primera. El règim presidencial vigent tendeix a personalitzar a l’extrem l’expressió política, i el calendari electoral està dissenyat perquè, per una mena d’efecte d’entrenament, el partit que guanyi la presidència es beneficiï a les legislatives, reforçant així el poder executiu amb un suport més o menys incondicional del parlament. A més, el candidat presidencial del partit socialista està designat per una elecció primària, oberta des de 2011, i el 2016 el principal partit de dreta va instituir un procés similar. Per entendre les possibilitats que s’ofereixen a l’esquerra en aquestes eleccions, és útil recordar alguns elements de la història política francesa recent.

franca4

Enfront de la dreta, hegemònica des de 1958 gràcies a la constitució de tall monàrquic-republicana que va idear el general De Gaulle per assegurar-se el lideratge de la Va  República, el modern partit socialista francés (PSF) es va constituir en els anys 1970 com a alternativa socialdemòcrata, amb l’objectiu de desplaçar al principal partit d’esquerra, el partit comunista (PCF). De fet va aconseguir guanyar les eleccions de 1981 en aliança amb aquest últim, recolzat en un moviment social dinàmic, i aprofitant contradiccions internes de la dreta. Continue reading »

des. 11, 2016
admin

Jo també sóc Fidel

Testimoni de Miquel Àngel Sòria, que aquest mes de novembre estava a Cuba i en el qual narra les seves impressions sobre sobre el comiat del poble cubà a Fidel Castro. Miquel Àngel Sòria és professor de secundària jubilat. Apassionat de la literatura i la música. Viu a santa Maria de Martorelles, d’on va ser regidor i després alcalde.

A l’acte d’homenatge a Fidel a la Plaça de la Revolució, el dia 29 de novembre, Daniel Ortega va començar la seva intervenció preguntant als centenars de milers d’assistents: “¿Dónde está Fidel? ¡Aquí!, va ser la resposta massiva. Ortega insistia: ¿Dónde está Fidel? I es repetia la resposta. A la tercera vegada, ¿Dónde está Fidel?, la resposta va ser: ¡Yo soy Fidel!, ¡yo soy Fidel!, ¡yo soy Fidel!…

I així ens sentíem tots els que omplíem la plaça. Fidel ens havia deixat materialment, però era present en tots aquells que, com deia la cançó de Raúl Torres, “hoy el corazón nos late afuera.”

Només ens faltava la seva decisió, coneguda a posteriori, de que no aixequessin cap imatge seva ni posessin el seu nom a cap carrer o centre oficial. Abans, complint la seva voluntat, Raül havia procedit a l’immediata incineració.

Peu de foto. Banderes a mig pal el dia 26 a la Loma del Capiro a Santa Clara.

Aquest semblava el final de l’home que ho era tot pels cubans. Que ho cridaven a les concentracions i ho ploraven en la solitud. I ho mostraven amb orgull a les samarretes fetes per a l’ocasió pels joves comunistes: Comandante en Jefe ¡ORDENE!

Fidel serà part sempre de l’història de Cuba, d’una Cuba feta per la voluntat del poble. Em venen a la memòria els versos que Jesús Orta Ruiz, “El Indio Naborí”, va escriure entre el 1er i el 8 de gener de 1959: Continue reading »

des. 9, 2016
admin

Assemblea Internacional a Oaxaca (Mèxic) “Construyendo educación para el buen vivir”

Amb la participació d’acadèmics i organitzacions de Cuba, Veneçuela, Colòmbia, Argentina, Equador, Guatemala, Espanya, Catalunya, Holanda i Mèxic, s’ha realitzat a Oaxaca de Juárez (Mèxic) els passats 24 i 25 de novembre l’Assemblea Internacional “Construint l’educació per al bon viure, la pàtria nova i el poder popular” i a la qual hi va assistir Ricard Sánchez, membre del Consell Nacional d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA).

La trobada està vinculada a l’Observatori Llatinoamericà dels Drets Humans on hi participen, entre altres, el premi Nobel Pérez Esquivel i Piedad Córdoba, senadora colombiana, que ha participat en el procés de pau amb les FARC.

Pel seu interès publiquem la Declaració Política on organitzacions i personalitats, mostren la seva preocupació per la destrucció del medi ambient, per la imposició de projectes de la mort, la privatització de l’educació i la constant violació als drets humans a Amèrica Llatina, el Carib i el món.

oaxaca

DECLARACIÓN POLÍTICA

ASAMBLEA INTERNACIONAL “CONSTRUYENDO LA EDUCACIÓN PARA EL BUEN VIVIR, LA PATRIA NUEVA Y EL PODER POPULAR”

“La educación es un arma cargada de esperanza no dejaremos que la conviertan en mercancía”. 

1.- El marco operativo del capital de sobreexplotación, depredación, despojo y muerte ha generado una de sus más profundas crisis y junto con sus guerras económicas, financieras, comerciales y militares, han derivado en la conformación de bloques regionales que se disputan intensamente los elementos de la naturaleza. Para reproducir su tasa de ganancia y la permanencia del régimen neoliberal han destruido las fuerzas productivas, su inusitada violencia implícita ha puesto en peligro la humanidad, la flora, la fauna y al planeta mismo, por lo que es completamente inviable encontrar soluciones desde cualquier marco del capital. Continue reading »

des. 6, 2016
admin

L’experiment bolxevic, la democràcia i els crítics marxistes del seu temps

La Comissió del Centenari de la Revolució Russa va organitzar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) un seguit de conferències, el passat 26 d’octubre, en el marc d’unes jornades commemoratives organitzades conjuntament amb grup de recerca GREF-CEFID de la UAB.

En la preparació de l’esmentada jornada podíem llegir: “La Revolució d’Octubre de 1917, més que un episodi polític esdevingut en un país determinat, va ser un punt nodal d’articulació de múltiples problemàtiques d’abast mundial inherents a la modernitat, així com de debats importants que convé recuperar, especialment aquells que van quedar ofegats per l’estalinisme i ignorats per altres actors intel·lectuals i polítics“.  Per aquest motiu des de la Fundació l’Alternativa creiem rellevant donar a conèixer la valuosa contribució dels acadèmics, que encara estimen la veritat, al recordar la Revolució d’Octubre.

Al web de la Fundació l’Alternativa ja vam pubicar la conferència, que en l’esmentada jornada, va pronunciar el doctor en història Josep Fontana, “La Revolució russa i nosaltres“. El text que es publiquem és la traducció catalana [*] de la base escrita i ampliada (originalment en castellà) de la conferencia que Antoni Domènech va pronunciar a  l’esmentada jornada a la UAB.

La conferència va ser seguida d’un llarg i animat debat, que ha tractat d’incorporar-se ara al cos del text final i, sobretot, a les notes a peu de pàgina. Pels intercanvis crítics que hi ha hagut en aquest debat, l’autor es manifesta particularment agraït als historiadors Borja de Riquer i Enric Prat, als sociòlegs Joaquim Sempere, Edgar Manjarín i Jordi Borja, al politòleg Joan Botella i l’economista Daniel Raventós, així com al doctorand Julio Martínez Cava. La versió catalana del text es deguda a l’amic i company David Companyon i ha estat revisada i té el vist i plau del propi autor.

revolucio-russa

En molts sentits, la Revolució Russa d’Octubre de 1917 va ser l’esdeveniment més determinant del segle XX. El mínim que es pot dir del seu esclat és que va ser inesperat. No menys sorprenent va resultar per als seus coetanis el seu afermament i la posterior consolidació del poder bolxevic enmig de totes les calamitats imaginables, inclosa una espantosa guerra civil contrarevolucionària fomentada, primer, per l’Estat Major d’una Alemanya Guillermina (per Guillem II de Prússia NdT) agonitzant i, després, per les potències vencedores de l’Entente (França, Anglaterra i els EUA), que es va saldar amb no menys de 8 milions de morts entre baixes en combat i víctimes de fam.  Continue reading »

des. 6, 2016
admin

La memòria decapitada de Franco

Durant poc més d’una setmana l’exposició “Franco, Victòria, República” va comptar amb les estàtues davant El Born Centre Cultural i la Memòria, que eren d’avantsala i alhora el reclam per endinsar-se dins del cicle “Evocacions de la Ruïna” organitzat per l’Ajuntament de Barcelona dins dels programes de memòria-Aquest cicle és un conjunt d’exposicions que conviuen en el en diferents espais del Born, amb la intenció de provocar la reflexió sobre la relació entre la tortura i la dictadura equivalent a la impunitat en democràcia.

Reflexió a partir de preguntes i un fil argumental. Com és possible que la estàtua de la  Victòria no fos retirada fins l’any 2011 del Passeig de Gràcia amb Diagonal a la Plaça Joan Carles I (abans Plaça del Cinc d’Oros, nom que l’Ajuntament de Barcelona ha decidit recuperar i que era on hi havia l’estàtua de la República fins l’entrada de les tropes franquistes) o com es va tolerar que l’estàtua eqüestre de Franco estigués al Castell de Montjuïc, on es va afusellar al President Companys o a Ferrer i Guàrdia, fins l’any 2008?.franco-decapitat2

L’exposició, que pot veure’s fins el gener, repassa la nostra memòria comuna a partir de la història de les tres estàtues: la de la República, la de la Victòria i la d’un Franco eqüestre (ara decapitat) i els seus escultors: Viladomat (autor l’estàtua de la República i la eqüestre de Franco) i la de Frederic Marés (la de Victòria una al·legoria del triomf de les tropes de Franco contra la II República, però que era en realitat la proposta amb la que Marés va competir amb Viladomat per l’estàtua de la República, només que amb a la versió franquista la va “vestir”). Continue reading »

des. 6, 2016
admin

La “TrumpEconomia” a prova

Article de Michael Roberts, en el qual analitza les mesures proteccionistes del programa econòmic de Donald Trump que qualifica com “una combinació de keynesianisme i neoliberalisme” i alhora fa una crítica a les il·lusions d’alguns economistes de l’escola keynesiana com Paul Krugman.  economista marxista británic i analista econòmic de la City de Londres, és un de los pocs economistes que va predir la crisi del 2008. Es autor del llibre “Long Depression. Marxism and Global Capitalism”. Els seus escrits i articles poden seguir-se al bloc https://thenextrecession.wordpress.com

Abans que Donald Trump fos elegit, els mercats borsaris van baixar cada vegada que millorava en les enquestes. El capital financer no volia que guanyés. Però des de la seva elecció per sorpresa, els mercats de valors no s’han enfonsat pas. Per contra, han augmentat substancialment amb un dòlar enfortit. Sembla que ‘Donald’ podria ser bo per al capital malgrat tot.

Gran part d’aquest optimisme es frustrarà. Però les il·lusions poden impulsar els mercats durant un temps. La idea es basa en les polítiques que Trump proposa: en particular, les retallades d’impostos per al sector empresarial i les retallades d’impostos sobre les rendes personals, que beneficiaran la part superior de l’1%, els perceptors amb més ingressos, als més rics. A més, afirma que gastarà fins a 1 bilió de dòlars en nous projectes d’infraestructures i inversions en tot el país, desregular els bancs i reduir els drets laborals (o el que queda d’ells). Continue reading »

nov. 28, 2016
admin

Crònica (urgent) des de Cuba

Ens arriba el testimoni de Miquel Àngel Sòria des de Cuba en la qual ens narra les seves impressions sobre l’impacte en el poble cubà de la mort de Fidel Castro. Miquel Àngel Sòria és professor de secundària jubilat. Apassionat de la literatura i la música. Viu a santa Maria de Martorelles, on va ser regidor i després alcalde; en el seu mandat es va reobrir la biblioteca municipal Montserrat Roig. Va ser col.laborador de l’Avant, ara de Realitat i molt sovint del nostre butlletí. Aquest novembre estava de viatge a Cuba.

Es 26 de novembre de 2016. Al mati, a Santa Clara, encara amb les imatges del Che colpejant els sentits, em desperta la televisió amb unes altres imatges tant o mes colpidores. Parlen de Fidel i em costa una mica fer-me càrrec de la noticia: Fidel era mort. Es una d’aquelles noticies que t’obliguen a fregar-te els ulls mentre intentes mesurar el seu abast. Desprès, quan ja ho has compres, segueixes fregant-te’ls intentant, en va, eliminar el tel que s’ha format. A la tarda arribem a La Habana. Si algú te al record una ciutat viva, alegre,…pot oblidar-la: l’absència de musica, les banderes a mig pal, els diaris sense color a la capçalera… el silenci.

El “son” ha desaparegut dels locals, dels carrers; esta tancat a l’anima dels cubans que, en grups, comenten els actes oficials previstos a partir del dia 28. Els nou dies de dol oficial afecten la musica i la venda d’alcohol. Algú recorda amb èmfasi com, a la balança, el èxits superen de sobra els errors.

“Se busca un hombre, va amado y no está solo, dispuesto a dar la batalla.[…] Hay alta recompensa: quien le ve, quien les escucha, aprecia los anclajes de esta isla inmune a los vaivenes. Quien va a su lado halla un camino seguro al mejor horizonte con una brújula llamada simplemente Fidel.”

nov. 27, 2016
admin

¡Hasta la victoria siempre, Comandante!

Publiquem aquest article d’urgència d’Alba Blanco, polítologa i especialista en procesos constituents llatinoamericans, en el que ens mostra les seves impressions sobre la figura de Fidel Castro dins la revolució cubana a partir de la seva pròpia experiència ja que va viure diversos anys a l’illa caribenya. Més abaix trobareu un text d’Eduardo Galeano, que  potser ja us ha arribat per les xarxes socials, una breu biografia i un enllaç de RebeldeMule on podreu trobar des de les obres completes de Fidel Castro a diversos documentals i pel·licules sobre la seva vida i la revolució cubana.

“La historia ja t’ha absolt Fidel”

Vaig viure a Cuba de l’any 2005 al 2008, vaig estudiar allà la Maestría. M’emporto moltes coses de la illa, però una d’elles es haver conegut més la seva historia, el seu present que necessàriament és conseqüència del seu passat. A Cuba hi ha coses molt grans, hi ha Silvio, hi ha els avenços mèdics, l’educació, la salsa, però sobretot hi ha Fidel.

Sempre he admirat a Fidel, una vegada l’any 2000 el vaig tenir a uns passos i em va semblar un esser místic, d’un altre planeta, un home molt alt, molt guapo (malgrat ja tenia 70 anys), amb una màgia inexplicable. Aquell dia ens va fer un dels seus llargs discursos, inauguràvem el I Foro per l’Equilibri al món, i ens va parlar de la batalla d’idees. Allà vaig entendre perquè els discursos de Fidel eren de 5 hores. Era un mestre, un mestre pel poble. Ens va explicar perquè en plena globalització feia falta que ens organitzéssim per dur a terme la batalla d’idees (començàvem a parlar del terme, de fet a Europa s’explicava com quelcom molt positiu, 16 anys desprès tenim a Trump als EUA i a l’extrema dreta recorrent el continent).

fidel-castro

Continue reading »

Pàgines:«123456789...26»

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí