GRÀCIES A LA VIDA

Miquel Àngel Sòria, camarada del Vallès, professor de llengua i literatura castellana i amic de la Fundació, ens selecciona uns escrits: perquè qui millor que ella mateixa o el seu germà per parlar d’aquesta icona?

Violeta amb el seu germà

Aquest clam ja universal sona amb una força especial aquest any en
curs. No caldria esperar els centenaris per a que la nostra atenció es
centrés en algunes persones, mereixedores de la mateixa. Però ja que
els esdeveniments venen així, bona és la data rodona per tenir-les en
compte.

Aquest any 2017, una dona faria els cent anys. Ara, quant cada cop
és més fàcil arribar-hi, a ella no se’l hi va donar la possibilitat.
Malgrat això ─ algunes llacunes─  es manté ferma en la nostra
memòria.

El títol ens posa en la pista, Violeta Parra. Continue reading »

Ha mort Enric Pubill: Comunicat de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme

En homenatge a Enric Pubill, publiquem el comunicat de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. Ha mort un gran home.

L’Associació lamenta comunicar que, ahir, 29 de març, el nostre president Enric Pubill i Arnó va deixar d’existir en tornar de Madrid on havia assistit a un sentit homenatge a Marcos Ana i a la primera d’una sèrie de representacions de «A voz ahogada», una obra de teatre que recrea la vida dels presos polítics al Penal de Burgos.

Enric Pubill s’integrà, el 1947, en el moviment Escolta, on entra en contacte amb les JSUC iniciant una militància que després passarà al PSUC. El desembre de 1949 la policia el deté amb un nombrós grup de la JSUC. Portat a Jefatura de la Via Laietana hi romandrà trenta-un dies amb continuats interrogatoris acompanyats de tortures. Jutjat en consell de guerra serà condemnat a divuit anys de presó dels quals en complirà deu entre la Model i el Penal de Burgos. En sortir en llibertat condicional passarà tres anys desterrat a Madrid. En tornar a Barcelona mantindrà contactes amb el PSUC treballant en les Comissions de Solidaritat amb els presos polítics i després com a responsable de propaganda del PSUC en el seu barri del Poble Nou. Continue reading »

És cert, les idees i la poesia són armes: armes alliberadores i pacifiques, no mortíferes

Homenatge a un gran poeta que va morir fa 75 anys.

28 de març 1942: dia trist, dia de vergonya. Va morir, tancat a la presó, malalt, Miguel Hernández un lliurepensador castigat pel règim franquista, un més, com Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez,  Federico García Lorca i malauradament tants altres.

Tots ells van ser perseguits per les seves idees: Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez forçats a l’exili van morir lluny de casa, Miguel Hernández condemnat a mort i empresonat i Federico García Lorca afusellat. Aquestes injustícies no les hem d’oblidar mai, van ser assassinats pel feixisme i recordant les seves creacions honorem les seves morts i les seves idees. Continue reading »

El debat sobre la mort digna… Segrestat

Cristina Vallès Orianne, membre de l’Associació catalana per al Dret a Morir Dignament, escriu l’article següent sobre el tema de la mort digna i com aquest tema ha d’entrar si o si a ser debatut al Congrés de Diputats….

Ara més que mai és el moment de parlar de la mort digna, a Catalunya i arreu de l’Estat.

A la pregunta: Creu vostè que un malalt incurable té dret a que els metges li proporcionin algun producte per posar fi a la seva vida sense dolor ni patiment? Continue reading »

Març 1917: el doble poder

Miquel Salas, sindicalista i membre del Consell Editorial de Sin Permiso va publicar el 24 de març passat l’article següent sobre la revolució russa. La lectura d’aquest article ens apropa una mica més a la realitat de la revolució de 1917 i ens ajuda a pensar i entendre elements de la resta de revolucions europees.

La nostra tàctica: cap confiança i cap suport al nou govern
(Telegrama enviat a Rússia per Lenin) Continue reading »

La U.E. fa 60 anys: un moment ple d’incerteses

Dissabte passat es va celebrar els 60 anys dels Tractats de Roma. Per aquest motiu, Ramón Luque, llicenciat en Història i Geografia i responsable d’Europa d’EUiA escriu un article sobre la situació actual de la Unió Europea i analitza el perquè aquesta es troba en crisi…

60 anys després d’aquell 25 de març de 1957 en el qual se signaren els Tractats de Roma, la UE ha perdut el gruix de les il·lusions dels seus pobles en relació al seu futur i han caigut les mitologies pròpies dels “pares fundadors”. La crisi financera del 2008 ha trencat la suposada igualtat dels seus membres i ha fet palès que és una construcció oligàrquica i antidemocràtica. D’altra banda, el disseny dels darrers anys sota l’hegemonia de les polítiques neoliberals, els defectes de naixement de l’euro i la nacionalització de les pèrdues bancàries euromilionàries castigant les classes populars i mitjanes, han fet caure la promesa de prosperitat i justícia que es trobava al bell mig del somni europeista. Continue reading »

Barcelona posa en alerta les elèctriques

Miquel Salas, sindicalista i membre del Consell Editorial de Sin Permiso va publicar el 12 de març passat l’article següent sobre la pobresa energètica, la situació de les companyies elèctriques a Espanya i com ha començat la lluita conta l’oligopoli a Barcelona. La dinàmica que ha pres l’Ajuntament de Barcelona és clara: recuperar allò que es va anar perdent, l’Ajuntament de Terrassa ha començat per l’àmbit de l’aigua i qui sap quin serà el pas següent, però és evident que és el camí per aconseguir una societat més justa construïda al voltant de l’interès comú i no de l’interès privat.

Sovint, petites decisions posen potes enlaire allò que semblava inamovible. L’Ajuntament de Barcelona, presidit per Ada Colau, va treure a concurs públic la concessió del subministrament elèctric de les seves instal·lacions a tota la ciutat. No és un contracte qualsevol, ja que es tracta del subministrament a tots els edificis municipals i a la xarxa d’enllumenat públic, al voltant de 65 milions d’euros en dos anys. En el Plec de Condicions es va afegir una petita clàusula que establia obligacions per lluitar contra la pobresa energètica a la ciutat. Ja hi som! Continue reading »

Les perifèries del sindicalisme

Aquest article posa sobre la taula el tema de la precarietat laboral però vist des de un nou angle. El de tot aquell treball tan precaritzat o fins i tot fora de la llei que no arriba a protegir el sindicalisme. L’autor ens parla en concret de tres casos, el de les Kellys del sector de l’hoteleria, el del Sindicat Popular de Venedors Ambulants i el de l’associació Putes indignades.

“Apareixen noves lluites sindicals i socials des de la precarietat laboral i des d’un context d’exclusió i invisibilització dels sectors més desprotegits.”

L’autor, Pedro Luna, és membre del Col·lectiu Akelharre de L’Hospitalet de Llobregat.

És el 21 de desembre de 2016 i en vigílies de les festes de Nadal els grans hotels de Barcelona comencen a omplir-se de turistes d’un alt poder adquisitiu. A l’hotel Hilton de la ciutat, propietat d’una multinacional hotelera amb uns ingressos anuals de 7.000 milions d’euros, el director fa d’amfitrió en un sopar nadalenc amb els seus més estrets col·laboradors. En el decurs de la celebració s’acosten unes empleades de l’hotel i li lliuren una postal nadalenca al director exigint que se les tracti amb dignitat: són Les Kellys, un col·lectiu de netejadores que mesos enrere van denunciar a la direcció de l’hotel per contractacions en frau de llei, cessió il·legal de treballadores i per les miserables condicions laborals a què estan subjectes.

Des que l’última reforma laboral del PP prioritza els convenis d’empresa sobre els sectorials, no han estat poques les empreses que han aprofitat per externalitzar serveis per via de la subcontractació per no pagar els salaris fixats en el conveni sectorial, provocant en el sector hoteler una desregulació absoluta de les relacions laborals. El resultat és el de cambreres de pis en hotels de luxe cobrant 2’15 euros per netejar una habitació, de manera que necessiten netejar unes 400 habitacions al mes per garantir-se un salari que amb prou feines arriba als 900 euros, quan el mínim acordat en el conveni sectorial de Catalunya és de 1.251 euros mensuals. Tenint en compte que la neteja d’una habitació oscil·la entre 25 i 45 minuts, i una hora si hi ha canvi de client, ens podem imaginar les jornades maratonianes que cada dia realitzen les netejadores per aconseguir un salari mínim que d’altra banda no és el que els correspon per conveni.

Continue reading »

Tenir en compte la mirada de l’altre

Maribel Nogué, feminista i activista d’Igualada en proposa fer reflexió sobre la nostra manera de veure les coses i el punt de vista que adoptem, existeix una tendència i una certa actitud de superioritat en temes de inclusió que hem de superar:

“Orientar la nostra mirada a la veritat de l’altre ens aproparà, segur, i farà possible que establim les complicitats necessàries  per poder forjar –en pau i convivència- la societat que ens envolta sobre la que tenim la obligació d’implicar-nos.”

Una reflexió molt interessant, després que ds 11 se celebrés a Barcelona el “2n Fòrum contra la Islamofòbia i tota mena de racismes”  organitzat per UCFR .

Vivim en una societat plural i diversa, qui ho dubta, però sovint afrontem aquesta realitat des d’una perspectiva de superioritat, és a dir, com si la nostra forma de pensar i viure fos la autèntica, talment com si el fet de “ser d’aquí de tota la vida” ens donés algun tipus de prebenda, d’autoritat moral per a fer prevaler la nostra raó, les nostres creences, costums i tradicions des del nostre prisma, considerant que els que són “diferents” han d’adaptar-se a nosaltres, només faltaria…

Una realitat tossuda

Si no fos perquè la realitat és tossuda, i que el fet de tenir uns principis humans i solidaris, que ens permeten empatitzar i creure també en l’altre, tot apostant per la diversitat cultural com a valor que enriqueix el conjunt de la societat, diríem que la tendència és tot el contrari, doncs el model de societat que dibuixen els governs que tenim aquí caminen en la direcció oposada als valors de la convivència, i sinó parlem-ne.

Canviar la pròpia mirada

És que l’altre dia vaig posar la pota fins al fons. Una amiga em comentava que, des d’un servei públic com el que hi treballa, els darrers temps notaven un canvi d’actitud en relació a les persones usuàries provinents de la immigració i d’altres cultures, com si estesin més disteses a l’hora de comunicar-se, menys tenses, com més confiades, i ho atribuïa a la sortida a la llum del col·lectiu Compartim Ciutadania, pel fet d’haver-nos visibilitzat i apostat per una normalització ciutadana dels suposats diferents. Tota cofoia els ho vaig comentar en una de les trobades que tenim amb aquest grup. “No és sols això”, em va dir la Ikram, “és que també vosaltres heu canviat la vostra mirada…”. Continue reading »

Gener 1917: quan la revolució estava a punt de succeir

Miquel Salas, sindicalista i membre del Consell Editorial de Sin Permiso va publicar el 3 de febrer passat l’article següent sobre l’inici de la revolució russa de 1917. La lectura d’aquest article ens apropa una mica més a la visió de la història amagada i explica perquè i com la classe proletària van dir prou a la guerra i van fer canviar les coses.

Quan es trobava el món a punt
que el prodigi succeís
José Hierro (1922-2002)

Al gener de 1917, Lenin va oferir una conferència en una reunió de la joventut obrera de Zurich sobre l’aniversari de la revolució russa de 1905. En els últims paràgrafs, va dir: “Nosaltres, els de la vella generació, potser no arribem a veure les batalles decisives d’aquesta revolució futura. No obstant això […] la joventut, que està treballant tan magníficament en el moviment socialista de Suïssa i de tot el món, no només tindrà la sort de lluitar, sinó també de triomfar en la futura revolució proletària”.

Poques setmanes després esclatava la revolució a Rússia. És realment difícil predir una revolució perquè els seus inicis no estan subjectes a fets predeterminats; en canvi, sí que hi ha molts elements per deduir que s’estan reunint les condicions per al seu esclat. L’inici de la Guerra Mundial a 1914 era un d’ells.

Continue reading »