des. 9, 2016
admin

Assemblea Internacional a Oaxaca (Mèxic) “Construyendo educación para el buen vivir”

Amb la participació d’acadèmics i organitzacions de Cuba, Veneçuela, Colòmbia, Argentina, Equador, Guatemala, Espanya, Catalunya, Holanda i Mèxic, s’ha realitzat a Oaxaca de Juárez (Mèxic) els passats 24 i 25 de novembre l’Assemblea Internacional “Construint l’educació per al bon viure, la pàtria nova i el poder popular” i a la qual hi va assistir Ricard Sánchez, membre del Consell Nacional d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA).

La trobada està vinculada a l’Observatori Llatinoamericà dels Drets Humans on hi participen, entre altres, el premi Nobel Pérez Esquivel i Piedad Córdoba, senadora colombiana, que ha participat en el procés de pau amb les FARC.

Pel seu interès publiquem la Declaració Política on organitzacions i personalitats, mostren la seva preocupació per la destrucció del medi ambient, per la imposició de projectes de la mort, la privatització de l’educació i la constant violació als drets humans a Amèrica Llatina, el Carib i el món.

oaxaca

DECLARACIÓN POLÍTICA

ASAMBLEA INTERNACIONAL “CONSTRUYENDO LA EDUCACIÓN PARA EL BUEN VIVIR, LA PATRIA NUEVA Y EL PODER POPULAR”

“La educación es un arma cargada de esperanza no dejaremos que la conviertan en mercancía”. 

1.- El marco operativo del capital de sobreexplotación, depredación, despojo y muerte ha generado una de sus más profundas crisis y junto con sus guerras económicas, financieras, comerciales y militares, han derivado en la conformación de bloques regionales que se disputan intensamente los elementos de la naturaleza. Para reproducir su tasa de ganancia y la permanencia del régimen neoliberal han destruido las fuerzas productivas, su inusitada violencia implícita ha puesto en peligro la humanidad, la flora, la fauna y al planeta mismo, por lo que es completamente inviable encontrar soluciones desde cualquier marco del capital. Continue reading »

des. 6, 2016
admin

L’experiment bolxevic, la democràcia i els crítics marxistes del seu temps

La Comissió del Centenari de la Revolució Russa va organitzar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) un seguit de conferències, el passat 26 d’octubre, en el marc d’unes jornades commemoratives organitzades conjuntament amb grup de recerca GREF-CEFID de la UAB.

En la preparació de l’esmentada jornada podíem llegir: “La Revolució d’Octubre de 1917, més que un episodi polític esdevingut en un país determinat, va ser un punt nodal d’articulació de múltiples problemàtiques d’abast mundial inherents a la modernitat, així com de debats importants que convé recuperar, especialment aquells que van quedar ofegats per l’estalinisme i ignorats per altres actors intel·lectuals i polítics“.  Per aquest motiu des de la Fundació l’Alternativa creiem rellevant donar a conèixer la valuosa contribució dels acadèmics, que encara estimen la veritat, al recordar la Revolució d’Octubre.

Al web de la Fundació l’Alternativa ja vam pubicar la conferència, que en l’esmentada jornada, va pronunciar el doctor en història Josep Fontana, “La Revolució russa i nosaltres“. El text que es publiquem és la traducció catalana [*] de la base escrita i ampliada (originalment en castellà) de la conferencia que Antoni Domènech va pronunciar a  l’esmentada jornada a la UAB.

La conferència va ser seguida d’un llarg i animat debat, que ha tractat d’incorporar-se ara al cos del text final i, sobretot, a les notes a peu de pàgina. Pels intercanvis crítics que hi ha hagut en aquest debat, l’autor es manifesta particularment agraït als historiadors Borja de Riquer i Enric Prat, als sociòlegs Joaquim Sempere, Edgar Manjarín i Jordi Borja, al politòleg Joan Botella i l’economista Daniel Raventós, així com al doctorand Julio Martínez Cava. La versió catalana del text es deguda a l’amic i company David Companyon i ha estat revisada i té el vist i plau del propi autor.

revolucio-russa

En molts sentits, la Revolució Russa d’Octubre de 1917 va ser l’esdeveniment més determinant del segle XX. El mínim que es pot dir del seu esclat és que va ser inesperat. No menys sorprenent va resultar per als seus coetanis el seu afermament i la posterior consolidació del poder bolxevic enmig de totes les calamitats imaginables, inclosa una espantosa guerra civil contrarevolucionària fomentada, primer, per l’Estat Major d’una Alemanya Guillermina (per Guillem II de Prússia NdT) agonitzant i, després, per les potències vencedores de l’Entente (França, Anglaterra i els EUA), que es va saldar amb no menys de 8 milions de morts entre baixes en combat i víctimes de fam.  Continue reading »

des. 6, 2016
admin

La memòria decapitada de Franco

Durant poc més d’una setmana l’exposició “Franco, Victòria, República” va comptar amb les estàtues davant El Born Centre Cultural i la Memòria, que eren d’avantsala i alhora el reclam per endinsar-se dins del cicle “Evocacions de la Ruïna” organitzat per l’Ajuntament de Barcelona dins dels programes de memòria-Aquest cicle és un conjunt d’exposicions que conviuen en el en diferents espais del Born, amb la intenció de provocar la reflexió sobre la relació entre la tortura i la dictadura equivalent a la impunitat en democràcia.

Reflexió a partir de preguntes i un fil argumental. Com és possible que la estàtua de la  Victòria no fos retirada fins l’any 2011 del Passeig de Gràcia amb Diagonal a la Plaça Joan Carles I (abans Plaça del Cinc d’Oros, nom que l’Ajuntament de Barcelona ha decidit recuperar i que era on hi havia l’estàtua de la República fins l’entrada de les tropes franquistes) o com es va tolerar que l’estàtua eqüestre de Franco estigués al Castell de Montjuïc, on es va afusellar al President Companys o a Ferrer i Guàrdia, fins l’any 2008?.franco-decapitat2

L’exposició, que pot veure’s fins el gener, repassa la nostra memòria comuna a partir de la història de les tres estàtues: la de la República, la de la Victòria i la d’un Franco eqüestre (ara decapitat) i els seus escultors: Viladomat (autor l’estàtua de la República i la eqüestre de Franco) i la de Frederic Marés (la de Victòria una al·legoria del triomf de les tropes de Franco contra la II República, però que era en realitat la proposta amb la que Marés va competir amb Viladomat per l’estàtua de la República, només que amb a la versió franquista la va “vestir”). Continue reading »

des. 6, 2016
admin

La “TrumpEconomia” a prova

Article de Michael Roberts, en el qual analitza les mesures proteccionistes del programa econòmic de Donald Trump que qualifica com “una combinació de keynesianisme i neoliberalisme” i alhora fa una crítica a les il·lusions d’alguns economistes de l’escola keynesiana com Paul Krugman.  economista marxista británic i analista econòmic de la City de Londres, és un de los pocs economistes que va predir la crisi del 2008. Es autor del llibre “Long Depression. Marxism and Global Capitalism”. Els seus escrits i articles poden seguir-se al bloc https://thenextrecession.wordpress.com

Abans que Donald Trump fos elegit, els mercats borsaris van baixar cada vegada que millorava en les enquestes. El capital financer no volia que guanyés. Però des de la seva elecció per sorpresa, els mercats de valors no s’han enfonsat pas. Per contra, han augmentat substancialment amb un dòlar enfortit. Sembla que ‘Donald’ podria ser bo per al capital malgrat tot.

Gran part d’aquest optimisme es frustrarà. Però les il·lusions poden impulsar els mercats durant un temps. La idea es basa en les polítiques que Trump proposa: en particular, les retallades d’impostos per al sector empresarial i les retallades d’impostos sobre les rendes personals, que beneficiaran la part superior de l’1%, els perceptors amb més ingressos, als més rics. A més, afirma que gastarà fins a 1 bilió de dòlars en nous projectes d’infraestructures i inversions en tot el país, desregular els bancs i reduir els drets laborals (o el que queda d’ells). Continue reading »

nov. 28, 2016
admin

Crònica (urgent) des de Cuba

Ens arriba el testimoni de Miquel Àngel Sòria des de Cuba en la qual ens narra les seves impressions sobre l’impacte en el poble cubà de la mort de Fidel Castro. Miquel Àngel Sòria és professor de secundària jubilat. Apassionat de la literatura i la música. Viu a santa Maria de Martorelles, on va ser regidor i després alcalde; en el seu mandat es va reobrir la biblioteca municipal Montserrat Roig. Va ser col.laborador de l’Avant, ara de Realitat i molt sovint del nostre butlletí. Aquest novembre estava de viatge a Cuba.

Es 26 de novembre de 2016. Al mati, a Santa Clara, encara amb les imatges del Che colpejant els sentits, em desperta la televisió amb unes altres imatges tant o mes colpidores. Parlen de Fidel i em costa una mica fer-me càrrec de la noticia: Fidel era mort. Es una d’aquelles noticies que t’obliguen a fregar-te els ulls mentre intentes mesurar el seu abast. Desprès, quan ja ho has compres, segueixes fregant-te’ls intentant, en va, eliminar el tel que s’ha format. A la tarda arribem a La Habana. Si algú te al record una ciutat viva, alegre,…pot oblidar-la: l’absència de musica, les banderes a mig pal, els diaris sense color a la capçalera… el silenci.

El “son” ha desaparegut dels locals, dels carrers; esta tancat a l’anima dels cubans que, en grups, comenten els actes oficials previstos a partir del dia 28. Els nou dies de dol oficial afecten la musica i la venda d’alcohol. Algú recorda amb èmfasi com, a la balança, el èxits superen de sobra els errors.

“Se busca un hombre, va amado y no está solo, dispuesto a dar la batalla.[…] Hay alta recompensa: quien le ve, quien les escucha, aprecia los anclajes de esta isla inmune a los vaivenes. Quien va a su lado halla un camino seguro al mejor horizonte con una brújula llamada simplemente Fidel.”

nov. 27, 2016
admin

¡Hasta la victoria siempre, Comandante!

Publiquem aquest article d’urgència d’Alba Blanco, polítologa i especialista en procesos constituents llatinoamericans, en el que ens mostra les seves impressions sobre la figura de Fidel Castro dins la revolució cubana a partir de la seva pròpia experiència ja que va viure diversos anys a l’illa caribenya. Més abaix trobareu un text d’Eduardo Galeano, que  potser ja us ha arribat per les xarxes socials, una breu biografia i un enllaç de RebeldeMule on podreu trobar des de les obres completes de Fidel Castro a diversos documentals i pel·licules sobre la seva vida i la revolució cubana.

“La historia ja t’ha absolt Fidel”

Vaig viure a Cuba de l’any 2005 al 2008, vaig estudiar allà la Maestría. M’emporto moltes coses de la illa, però una d’elles es haver conegut més la seva historia, el seu present que necessàriament és conseqüència del seu passat. A Cuba hi ha coses molt grans, hi ha Silvio, hi ha els avenços mèdics, l’educació, la salsa, però sobretot hi ha Fidel.

Sempre he admirat a Fidel, una vegada l’any 2000 el vaig tenir a uns passos i em va semblar un esser místic, d’un altre planeta, un home molt alt, molt guapo (malgrat ja tenia 70 anys), amb una màgia inexplicable. Aquell dia ens va fer un dels seus llargs discursos, inauguràvem el I Foro per l’Equilibri al món, i ens va parlar de la batalla d’idees. Allà vaig entendre perquè els discursos de Fidel eren de 5 hores. Era un mestre, un mestre pel poble. Ens va explicar perquè en plena globalització feia falta que ens organitzéssim per dur a terme la batalla d’idees (començàvem a parlar del terme, de fet a Europa s’explicava com quelcom molt positiu, 16 anys desprès tenim a Trump als EUA i a l’extrema dreta recorrent el continent).

fidel-castro

Continue reading »

nov. 27, 2016
admin

Acte d’homenatge als 1.707 afusellats per la dictadura franquista al Camp de Bota

Diversos centenars de persones s’han aplegat per retre homenatge als 1.706 homes i 11 dones que foren afusellades al Camp de Bota i als seus familiars. L’acte ha estat així mateix un reconeixement a les entitats que han mantingut la Memòria Històrica i la lluita per declarar nuls els judicis sumaríssim de la dictadura contra aquells que es van mantenir fidels a la República i a les i els lluitadors antifranquistes.

S’han fet tres parlaments per part d’en Pere Fortuny, de l’Associació Pro-Memòria als Immolats de Catalunya, que ha posat de palès com la transició va suposar un pacte ignominiós que amnistiava els crims del franquisme mentre que condemnava a l’oblit a les seves víctimes. El primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha estat contundent afirmant que: “Aquest no és només un acte de record i homenatge, sinó també de defensa dels valors que van inspirar la gent aquí afusellada. Avui hem de parlar de la dictadura, més que mai, quan la llarga ombra del franquisme encara no ha desaparegut del tot i l’extrema dreta està creixent a Europa. El millor antídot per a fer-ho és defensar les veus de les víctimes”, Finalment el conseller del govern Raül Romeva, ha posat l’èmfasi en que amb l’objectiu ha de ser “desinstitucionalitzar la desmemòria i ho farem peti qui peti perquè tenim un deure i un deute”.

camp-bota3

Continue reading »

nov. 25, 2016
admin

Catalunya, en el laberint autoritari de Rajoy

Article de David Companyon, publicat a SinPermiso.info el passat 12 de novembre, en el qual l’autor reflexiona sobre la creixent tendència autoritària de l’Estat Espanyol envers el sobiranisme català, tendència que forma part del corrent alimentat pel neoliberalisme i els partits populistes de dretes, tant a Europa com en la recent elecció de Trump: Substituir la democràcia per un Estat-Autoritat que tingui como a funció reprimir la possibilitat d’un canvi de sistema.

Més de 400 persones elegides democràticament a Catalunya estan encausades judicialment. Entre elles, la presidenta del Parlament, diputats, l’anterior President, i alcaldesses i regidors. És una persecució política. És un atac als drets de persones elegides democràticament pel poble, i encausades per exercir la voluntat popular.

Després del canvi de cicle que van suposar les eleccions a Galícia i Euskadi, on PP i PNB van aconseguir mantenir-se al govern, va arribar l’abstenció del PSOE perquè Rajoy segueixi al capdavant del govern del Regne d’Espanya. Aquesta casta que només està interessada a mantenir el seu status quo en un règim corrupte ha aconseguit mantenir-se flotant.

Malgrat això, la inestabilitat serà la normalitat en el pròxim període, doncs segueixen sense tapar les vies d’aigua que es produeixen per ser el segon país més desigual d’Europa, per l’empobriment i la precarització de les condicions de vida de milions de persones o la impugnació a la totalitat del règim pel moviment sobiranista a Catalunya. Continue reading »

nov. 25, 2016
admin

Ha mort Marcos Ana. Un dels imprescindibles

Dijous  24 va morir Fernando Macarro Castillo, més conegut com a Marcos Ana (pseudònim creat a partir del nom del pare i de la mare). Tenia 96 anys.

Al 1939, quan tenia només 19 anys va ser empresonat i  un parell d’anys més tard, condemnat a mort. No el van executar, però  va passar 23 anys tancat a les presons franquistes; tenia el trist honor (que ell no havia buscat) de ser la persona que havia passat més anys tancat a la presó. Ens diu, que la presó va ser per ell la millor universitat, on va llegir molt i va començar a escriure poesia, de manera que ha acabat sent  un poeta reconegut.

És un bon moment de recomanar-vos que llegiu la seva biografia: «Decidme cómo es un árbol. Memorias de la prisión y la vida». Diu José Saramago en el pròleg. «como un soplo de aire fresco que llega para derrotar al cinismo, a la indiferencia, a la cobardía». «También demuestra que hay una posibilidad real de acceder a la esfera de lo verdaderamente humano. Marcos Ana ha estado ahí. Estuvo y estará mientras viva. Agradezcámosle la sencillez, la naturalidad con que es un hombre. Entero, auténtico, completo».

marcos-ana2

Continue reading »

nov. 21, 2016
admin

Com afecten les retallades en la coeducació

Segons un estudi publicat per la Fundació Jaume Bofill L’agenda de la política educativa a Catalunya: una anàlisi de les opcions de govern (2011-2013) la despesa en educació sobre el PIB a Catalunya no ha parat de disminuir i afirma: “aquestes dades situen Catalunya en el grup de països europeus on les retallades han estat més severes”. Si al 2010 era del 3,7% va passar al 3,2% el 2011, i al 2,8% el 2012 i ha seguit disminuint fins ara.

Quan es parla de retallades en el món educatiu, a tothom ens ve al cap els edificis que no es construeixen o que es deixen  deteriorar perquè no es fan les actuacions necessàries; l’augment de número de nenes i nens en les aules, la manca de beques  o fins i tot, algú pensa en les retallades dels sous i condicions laborals del professorat (mentre ha augmentat el nombre de l’alumnat, ha davallat el nombre de professorat).

Però hi ha un del aspecte clau per la bona qualitat del sistema educatiu que ha patit la retallada més gran, i és la formació del professorat. Una formació que sempre és important, però que en aquest moment és clau. Continue reading »

Pàgines:«12345678...25»

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí