Retornar a Marx
Juanma Rodriguez, Secretari General de la Joventut Comunista de Catalunya i membre del Consell Nacional d’EUIA, escriu aquest article sobre el procés col·lectiu en la formació del pensament marxista i la necessitat de rellegir els classics per entendre el present.
Quan els nostres ulls es posen davant d’un gran llibre, ja sigui de teoria política o d’una novel·la, acostumem a concebre l’obra com el resultat del treball solitari d’un geni tancat en el seu món d’idees, en la formulació precisa de cada frase i en l’encaix coherent de les idees que vol expressar. Tenim sovint una visió força liberal de la creació de les idees, fruit d’una ideologia dominant en la que és natural que només poques persones puguin crear grans obres. Així és com coneixem la Sagrada Família pel seu arquitecte, i no pel treball de milers de persones que l’han construït durant dècades, de la mateixa manera que coneixem les piràmides pels faraons que ordenaren construir-les, i un llarg etcètera de grans aportacions a la humanitat. En el cas dels grans pensadors no és gens diferent, també en el cas de Marx.
El Congrés Participatiu Catalunya i Futur: Catalunya, laboratori del post-capitalisme del s. XXI
JJosep Ferrer i Llop Ex rector de la UPC i Coordinador cientific del Congrés Participatiu Catalunya i Futur en publica aquesta reflexió partint de la comparació amb el Congrés de Cultura Catalana de fa 40 anys.
D’aquesta manera sintetitzava Marina Subirats la seva visió del Congrés Catalunya i Futur. Matisava així la ideal inicial que fos una reedició del Congrés de Cultura Catalana de fa 40 anys. El nom, imposat per la autocensura, amagava una reflexió general sobre la Catalunya que aleshores ens il·lusionava construir a mitjà termini. De fet, doncs, la reflexió va abastar tots els àmbits de la cultura, però també de l’economia, la política, la protecció social i un molt llarg etcètera. Es tractava de refer un país, després de 40 anys de dictadura, reprenent el fil de la II República. Es tractava de desenvolupar i detallar el “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”, amb una visió estratègica, més enllà del tacticisme que requeria la política del dia a dia. En efecte, la reflexió va ser molt àmplia i participativa, per bé que irregular, i va inspirar la reconstrucció de Catalunya en les dècades següents.
5 prefacis al Manifest
El Manifest Comunista és una lectura molt recomanable, per no dir imprescindible, no només com un text “històric” escrit ara fa 170 anys com programa de la Lliga dels Comunistes (per això li dediquem un Butlletí temàtic), sinó perquè la part fonamental de les tesis que Marx i Engels van defensar, conserven tota la seva actualitat en un món on no paren de créixer les desigualtats, on els rics cada cop són més rics i els “pàries de la terra” més pobres.
Sempre és una lectura interessant per llegir i rellegir i amb aquest butlletí ho volem reflectir posant en valor els prefacis d’algunes edicions que contextualitzen el text, complementen o aporten una visió contemporània a qui l’escriu. Us recomanem la lectura atenta d’aquests texts i ressaltem un paràgrafs del primer prefaci que va escriure Engels després de la mort del seu amic i camarada Karl Marx:
“Mort ell, no pot ni pensar-se en modificar o completar el Manifest. Més necessari, al meu entendre, que es recordi, explícitament i una vegada més, el següent: La idea fonamental i sostinguda del manifest, del que la producció econòmica i l’estructura social determinada per ella, formen, en cada època històrica, la base de la història política i intel•lectual de dita època; que, per tant (i a partir de l’abolició de la primitiva propietat comú de la terra), tota la història ha estat una història de la lluita de classes, lluites entre classes explotades i explotadores, dominades i dominants, en els diferents graus del desenvolupament social; que aquesta lluita, però, ha arribat avui a un grau en que la classe explotada i oprimida (el proletariat) no es pot alliberar de la classe que l’explota i oprimeix (la burgesia) sense lliurar al mateix temps i per sempre a la societat sencera de l’explotació, l’opressió i la lluita de classes. Aquesta idea fonamental pertany única i exclusivament a Marx”.
Continue reading »
La desaparició d’Interviu i el “zombie walk” de la premsa espanyola
Gabriel Jaraba ens escriu aquest article sobre el tancament de la revista Interviu, la seva història, el seu paper a la nova era de la premsa espanyola desprès del franquisme…
Gabriel Jaraba. Periodista i Doctor en Ciències de la Comunicació i Periodisme. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i la Càtedra Internacional UNESCO d’Alfabetització Mediàtica i Diàleg Intercultural.
Com que la vida és rara i les coses i el món no són el que semblen, hi ha esdeveniments que adquireixen un cert valor simbòlic, de vegades, un significat que va més enllà del fet en sí. El tancament de la revista Interviu sembla ser un d’aquests episodis, que a primera vista dóna peu a una certa recreació nostálgica però que quan hi penses representa el que és: tot un final d’època de la premsa de la transició. Hi haurà un abans i un després de l’existència d’Interviu de la mateixa manera que hi ha un abans i un després del pas de la ràdio de làmpades a la de transistors o de la televisió en blanc i negre a la de color. Continue reading »
Novembre 1917 – La democràcia en el socialisme
Miquel Salas, sindicalista i membre del Consell Editorial de Sin Permiso va publicar el passat 3 de desembre l’article següent. Aquest fa reflexió sobre els progressos tot just després de la revolució russa i les contradiccions entre bolxevics i les altres forces polítiques i com els moviments contrarevolucionaris van portar a la guerra civil.
Recordeu que d’aquí en endavant,
Sou vosaltres mateixos qui administreu l’Estat.
Ningú us ajudarà si no us uniu per impuls propi
I si no agafeu en les vostres mans tots els assumptes de l’Estat
(Lenin) Continue reading »
Ressenya de la batalla de Yanis Varoufakis contra l’establishment europeu
Ramón Luque, historiador i responsable de l’àrea d’Europa d’EUiA, fa una valoració de l’últim llibre de Yanis Varoufakis.
“Comportarse como adultos”, escrit en el qual l’autor exposa les seves trobades i desacords amb els protagonistes europeus de la crisi financera del 2015.
Potser no deixin de tenir raó els que consideren que “Varoufakis ha escrit una de les millors autobiografies polítiques de tots els temps” (The Guardian). Són úniques, certament .Però crec que és alguna cosa més que una autobiografia. És, perfectament, un tractat sobre les desestructures i contradiccions de la construcció europea i el riu de sofriments que arrossega rere seu. Una radiografia punyent, de vegades fregant l’obscè, de les institucions europees (singularment de l’única que no li és pròpia: la troika). Un dietari gens complaent del primer govern Tsipras. Una dissecció política i ètica de la plutocràcia que governa els pobles d’Europa en ple segle XXI. Un relat precís en temps real i en un primer pla de protagonisme (de enorme valor històric d’altra banda), entorn de les negociacions sobre la renegociació del deute grec. Un apunt i una aportació a la construcció d’alternatives per quan altres governs, en altre moment, intentin posar en primer pla els interessos dels pobles davant l’oligarquia que ens depreda.
Tranquils, no estem davant d’un totxo teòric (que per pàgines ho és) de ciència política en relació al moment històric que de Europa i menys, des d’aquest mirar-se el melic eurocèntric tan característic d’aquests manuals. Estem davant, així ho he qualificat, d’un llibre addictiu com pocs. I addictiu pel que diu i explica i per com ho diu i com ho explica. ¿Es pot escriure de coses serioses (més encara, transcendents) i escriure tan bé i tan apassionadament com ho fa Yanis Varoufakis? Doneu-lo per fet. Us enganxarà com si es tractés d’una novel·la negra i per als que no els hi agradi la novel·la negra …us enganxarà igualment. Continue reading »
L’acció coordinada de Govern i TC per a la reforma regressiva de la Constitució
Publiquem aquest article d’Albert Noguera, Professor de dret Constitucional a la Universitat de València. És membre del grup Ruptura i ha escrit nombrosos texts de caràcter científic.
Aquest article va ser publicat el passat 31 de gener a El diario. L’autor explica en aquest article l’estratègia del govern actual en la situació catalana i com està procedint en la reforma regressiva de la Constitució.
La repressió pot operar com a fet puntual o com a estratègia política. El Govern l’ha adoptat com a estratègia política per intentar desactivar el conflicte català. En qualsevol conflicte social, perquè la repressió com a estratègia política sigui eficaç tàcticament ha d’adoptar la forma d’amenaça d’escalada. Continue reading »
El cost del transport públic, un problema de finançament i de sistema tarifari
David Prieto, geògraf, amb estudis de mobilitat (màster) i ara mateix assessor a l’AMB, escriu aquest article analitzant el problema del finançament del transport públic a Catalunya i proposant dues possibles solucions alternatives a la pujada del preu per l’usuari habitual de la xarxa de transport públic.
Cada inici d’any les i els usuàries i usuaris del transport públic patim per la possible pujada de les tarifes del transport públic. Cal dir que, bàsicament, el finançament del transport públic de les diferents autoritats metropolitanes de Catalunya (entre elles la de la regió Barcelona que té un pes preponderant) arriba per dos vies: les tarifes (46 %) i les aportacions de les diferents administracions (54 %).
Per aquest 2018 s’ha acordat una pujada d’un 2%, però cal recordar que en els darrers tres anys els preus s’han congelat i això malgrat les inversions en oferta que han permès revertir les retallades realitzades en el període 2012-2015 i una política de priorització dels títols socials per col·lectius vulnerables. Tot plegat ha suposat un sobreesforç de les administracions catalanes que conformen l’Autoritat Metropolitana del Transport: Generalitat (51 %), Ajuntament de Barcelona (25%) i AMB (24%), que han hagut de suportar, a més a més, una reducció dràstica de les aportacions provinents de l’Estat. Continue reading »
Aprendre a desemmascarar el sistema o com educar en pensament crític avui
Publiquem la Intervenció de Cecilia Bayo de l’Assemblea Groga de Gràcia a les jornades Construïm escola republicana, aturem el 155 del 16 de desembre de 2017 a Gràcia.
Marcelino Camacho, la necessitat del sindicalisme de classe
Carlos del Barrio, secretari de polítiques sectorials i sostenibilitat i membre de la CE de CCOO de Catalunya escriu aquest homenatge a Marcelino Camacho i al sindicalisme de classe.
El pròxim dia 21 de Gener es compliran 100 anys del naixement de Marcelino Camacho. En Marcelino podria ser recordat pel seu activisme social i polític com a militant del PCE , però especialment Marcelino és una icona del moviment obrer i un exemple per a tota la classe treballadora. Va participar en la fundació del sindicalisme de classe i nacional que representen les CCOO, sindicat del que va ser el primer Secretari General.
TRADUEIX:
Al Twitter
Al Facebook
Canal de vídeos
Cicle debats
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí
