Suport a la Vaga Internacional de Dones
Intervenció a una recent xerrada a Manresa de la Núria Lozano sobre la precària situació de la dona a Espanya i sobre la necessitat de fer canvis profunds a la nostra societat “desenvolupada”.
Núria Lozano, advocadessa, llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i tècnica superior en prevenció de riscos laborals. Molt vinculada al món sindical, ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat a CCOO. És autora de nombrosos estudis i guies sindicals sobre contractació pública, polítiques d’igualtat i antidiscriminatòries i en matèria de seguretat i salut a la feina. És membre del Consell Nacional d’EUiA, on ha tingut responsabilitats vinculades al món del treball. Participa a xarxes europees de sindicalistes, com la xarxa del Fòrum Social Europa i la xarxa de sindicalistes del Partit de l’Esquerra Europea.
La crisi econòmica, social, política i de valors a la nostra societat, i les seves polítiques austericides i en favor de la desigualtat tenen un balanç demolidor sobre els drets de les dones. Continue reading »
Innovació educativa: què hi ha de la coeducació?
La educació es més que acumulació de coneixements i exàmens. Actualment es parla molt de reforma educativa, i de com adaptar aquest espai al temps actual. En aquest article Marina Subirats posa sobre la taula una temàtica capital per aquesta evolució educativa: la coeducació.
Marina Subirats, sociòloga especialitzada en els camps de sociologia de l’educació i sociologia de la dona que ha ocupat càrrecs públics tant a l’Institut de la Dona del Ministeri d’Assumptes Socials com a l’ajuntament de Barcelona.
El debat educatiu que s’ha iniciat a Catalunya és apassionant: per fi es comença a parlar de pedagogia, de maneres d’ensenyar i d’aprendre, de què han de saber les noves generacions i no únicament d’estructura escolar, professorat, pública/concertada i tots els altres temes que ens han ocupat en els darrers 20 anys. Que son importantíssims, certament, però que no toquen el moll de l’ós de l’educació, els hàbits i coneixements que cal transmetre a les generacions joves.
El canvi educatiu és una necessitat absoluta, al meu entendre, i ho prova el fet que hagi sorgit, fonamentalment, de les escoles, no de les institucions polítiques, que no coneixen el dia a dia del professorat. De manera que crec que serà imparable. Però alhora, ha de ser un canvi que es faci bé, que contempli el conjunt d’elements que cal posar al dia per respondre a una societat que ha canviat tant com la nostra.
Febrer 1917: Les dones inicien la revolució
Miquel Salas, sindicalista i membre del Consell Editorial de Sin Permiso va publicar el 26 de febrer passat l’article següent sobre el paper de les dones a la revolució russa de 1917. Un gran article que ensenya la part oculta de la història i com les dones estan al centre dels moviments socials encara que no s’acostumi a reconèixer-ho. Això està canviant gràcies a articles com aquests.
Avançant juntes, sota la bella llum del dia,
Mil fosques cuines, mil lúgubres fàbriques
S’il·luminen amb l’esplendor d’un raig de llum,
Perquè la gent ens sent cantar: “Pa i Roses, Pa i Roses”
(James Oppenheimer.
Poesia inspirada en la vaga d’obreres tèxtils
el 1912 a Lawrence, Massachusetts)
Declaració de solidaritat amb Velaluz
El grup es quedarà de manera indefinida a la plaça, on s’ha instal·lat una caseta, per exigir que la violència de gènere sigui “una qüestió d’Estat” i que s’introdueixi la figura del feminicidi.
Estimadas compañeras de Velaluz,
Desde la Plataforma Unitària contra les violències de gènere de Catalunya os mandamos abrazos fraternales y ánimos en la lucha contra los asesinatos y maltrato machista que estáis llevando estos días.
Después de la manifestación multitudinaria del 7 de noviembre de 2015, el Estado no sólo no ha hecho nada de lo que pedíamos sino que cada día permite que se siga ejerciendo una violencia institucional contraria a todos los convenios internacionales como CEDAW o Estambul, contraria a los DDHH aceptados y reafirmados por la mayoría de países del mundo. Continue reading »
Eradicar la discriminació social també a l’escola
Aquest article de la Maribel Nogué, feminista i activista d’Igualada ens ha semblat molt interessant perquè explica un exemple perfecte de participació ciutadana en temes educatius. El col·lectiu Compartim Ciutadania es va reunir per parlar de tots aquells temes que afecten les nenes i els nens a les escoles convidant-hi a totes les parts implicades per arribar a donar respostes reals a les necessitats i situacions difícils existents per fer avançar i millorar les escoles de forma col·lectiva, participativa i inclusiva.
Recentment es parla molt de bulling o assetjament escolar que pateixen els infants a l’escola, i això mobilitza campanyes institucionals a tots els nivells per sensibilitzar el conjunt de la societat sobre aquest fet d’efectes tan nocius per a l’educació, la convivència i la socialització dels nostres infants.
Divendres passat, a la xerrada-tertúlia sobre “la nostra escola” duta a terme pel col·lectiu Compartim Ciutadania, es va palesar clarament aquest fet causat –també– per la discriminació que pateixen aquells infants que, malgrat haver nascut aquí, les seves famílies tenen una procedència d’un altre país amb –potser– una cultura diferent.
Discurs Iaioflautas – Premi Solidaritat de l’Institut de Drets Humans de Catalunya
Publiquem el discurs dels Iaioflautes del passat 15 de febrer a la cerimònia que es va celebrar al Parlament de Catalunya per l’atorgament del Premi Solidaritat de l’Institut de Drets Humans de Catalunya. Un molt merescut reconeixement a la lluita pels drets humans que fa aquest moviment de iaies i iaios que va néixer arran de les mobilitzacions ciutadanes que es van produir al març del 2011 a la Plaça Catalunya de Barcelona. Continue reading »
Incendis a Xile
Publiquem l’article de Nina Salinas, nascuda a Santiago de Xile, escriptora i poeta, militant comunista i lluitadora pels drets humans que ens apropa a la realitat devastadora dels incendis a Xile durant el present estiu austral en territoris molts semblants a les nostres realitats mediterrànies. El canvi climàtic, l’abandonament del bosc, la introducció d’espècies, d’interès econòmic pel seu creixement ràpid i especialment adequat per la industria de la fusta, però extraordinàriament piròfiles, com és sobre tot el cas del pi, han provocat un còctel catastròfic. Respecte aquest problema em sembla adient citar les paraules d’Enric Tello al seu text “25 idees i algunes propostes per una nova cultura del territori”:
“L’origen del caràcter epidèmic dels incendis forestals és aquesta combinació de l’abandó de tots aquells usos multifuncionals del bosc de la cultura pagesa tradicional, amb un creixement desordenat de masses boscoses cada cop més grans, uniformes i deixades de la mà de déu.”
Cal per tant recuperar els usos tradicionals dels boscos, cercant l’equilibri entre els aprofitaments energètics i una agricultura ecològica, de proximitat i una ramaderia. Una nova cultura del territori reclama una nova gestió del bosc per evitar que el foc, quelcom normal en el bosc mediterrani, esdevingui una catàstrofe de magnituds apocalíptiques.
Segons calcula el govern de la Michelle Bachelet, Xile, viu els pitjors incendis forestals en els últims 15 anys, han estat afectades 7 de les 15 regions. Sent catalogat com el pitjor “desastre forestal”, afectant milers d’hectàrees de bosc natiu, des de novembre fins a la data són 519.000 hectàrees cremades. El descontrol és evident amb 118 i temperatures superiors als 30 graus en un estiu especialment calorós. Els experts assenyalen que trigaran mesos a normalitzar-les àrees confrontants als incendis.
La situació podria analitzar-se en tres parts fonamentals: la resposta del govern, la solidaritat dels pobles germans, i l’ús polític que li ha donat la dreta a tan desgraciada situació. Continue reading »
Es pot parlar d’innovació amb les tisores a la mà?
Publiquem l’article de l’Adelina Escandell, mestra i psicòloga jubilada que analitza com les retallades pressupostàries combinen amb la innovació en l’àmbit de l’educació; com l’oli amb l’aigua…
El passat octubre, la Fundació Jaume Bofill va presentar, com és costum, el seu Anuari sobre l’estat de l’Educació a Catalunya corresponent al 2015.
En ell es mostra com la despesa educativa a Catalunya es situa en un 2,8% del PIB davant el 5,2% de mitjana de la UE. Es tracta d’una xifra del nivell d’Azerbaijan, Baihrein, República Democràtica del Congo, Eritrea, Gàmbia Cambodja, Kazakhstan, Libèria, Madagascar, Paquistan, Sierra Leona, Txad o Turquia. Una altra indicador per comparar és que Catalunya és la sisena regió de la Unió Europea que més ha retallat els seus pressupostos des del 2009. Continue reading »
Les tres primaveres pedagògiques
En aquests moments que a Catalunya es parla d’innovació educativa, sense referents, sense fil històric, com si fos un «invent» actual, és bo conèixer que a Catalunya hi ha una llarga tradició pedagògica i situar els moments d’innovació al llarg dels temps, i analitzar les causes i conseqüències.
L’article del Jaume Carbonell que proposem aquesta setmana es titula: Les tres primaveres pedagògiques i va ser publicat a Diari de l’Educació el 5 de setembre de 2016.
Jaume Carbonell, pedagog, periodista i sociòleg. Com diu ell: «He tingut el privilegi de treballar 38 anys com a periodista educatiu a la revista “Cuadernos de Pedagogía”. Ha escrit diversos articles i llibres. Treballa en qüestions relacionades amb la innovació educativa, l’escola pública, el professorat, història de l’educació, escola i entorn i l’educació del futur.
La renovació pedagògica –o el que ara s’anomena innovació educativa– no ha evolucionat des de principis del segle XX d’una manera lineal i contínua, sinó amb un seguit d’avenços remarcables i esperançadors, i també de retrocessos espectaculars i tràgics. Marta Mata, una de les fundadores de Rosa Sensat i l’ànima d’aquesta institució durant molt de temps, ho resumia d’una forma molt gràfica: “Mai un escola havia avançat tant com la que hi havia a la Segona República. Es referia sobretot als grups escolars barcelonins del Patronat Escolar, situats a l’avantguarda de l’educació mundial. Però tampoc el sistema educatiu d´un país havia retrocedit tant com el que vam patir durant el franquisme”. Continue reading »
Estic en crisi, vull innovar!
Les dificultats per seguir el ritme evolutiu de la nostra societat i oferir una educació de qualitat, adaptada a les noves realitats i necessitats és incompatible amb les retallades de pressupost a les escoles. La innovació està forçosament lligada la formació.
Publiquem l’article de la Remei Gómez, nascuda a Barcelona el 1981. Mestra d’infantil i primària. En contacte amb el món educatiu des de fa 17 anys, primer com a monitora de lleure i des de fa més de 10 anys a l’escola publica. És també responsable de l’àrea d’educació d’EUIA, participant d’assemblea groga i promotora ILP Educació.
TRADUEIX:
Al Twitter
Al Facebook
Canal de vídeos
Cicle debats
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí
