gen. 30, 2017
admin

Res per la guerra

Les dones i la construcció de la pau

Resultado de imagen de Resolució 1325 del Consell de seguretat de Nacions Unides

… Res per la guerra !!!, és l’aposta que tenen les dones constructores de pau, les dones colombianes que han viscut conflictes continuats i no resolts. Gairebé 60 anys de guerra on les dones han carregat una gran motxilla de dolor i sosteniment de la vida. Una cruenta guerra que ha sembrat dolor, angoixa, contínues violacions als drets humans i un nombre indefinit de víctimes especialment dones, nenes i nens.

Les dones a Colòmbia han apostat per a la vida i sembren esperança en les esquerdes que ha deixat la guerra, li aposten a la vida amb propostes polítiques. Criden als diferents actors armats la necessitat de seure plegats, amb arguments sostenibles plens d’autoritat femenina que presenten públicament parar la guerra i donar-se una possibilitat de gaudir el dret de viure en pau; i és que estan convençudes que la guerra, la destrucció i la mort només porta endarreriment i més violències.
El moviment de dones a Colòmbia està conformat per moltes expressions organitzatives de lluita per la pau, dones camperoles, indígenes, afrodescendents, citadinas, acadèmiques, sindicalistes, defensores de drets humans, dones del moviment popular, joves, estudiants, mestresses de casa, víctimes directes del conflicte, dones que el conflicte les va expulsar fora del territori i que continuen treballant per la pau, dones en procés migratori, en refugi i exili, totes en una articulació que clama per aturar la guerra i iniciar el camí de la reconstrucció del país; un país excloent i particularment violent amb les dones on el masclisme i el patriarcat conviuen en maridatge amb les armes i la guerra. Continue reading »

gen. 23, 2017
admin

El final del neoliberalismo “progresista” i Trump, neoconservadors i capitalisme sense màscares

El divendres passat es va celebrar la cerimònia d’investidura del nou President americà i, com des del moment en que va guanyar les eleccions, la polèmica i critica a la seva ideología i al seu estil són a primera pàgina.

Us proposem dos articles lligats a l’elecció del nou president dels Estats Units: El final del neoliberalismo “progresista” de Nacy Frazer i el de Pol Alcòzar Trump, neoconservadors i capitalisme sense màscares Amdós comparteixen, des de persepectives diferents, la necessitat d’una anàlisi de la nova insubordinació latent a la nostra societat i fins quin punt la involució ideològica que fa perillar les conquestes democràtiques.

 

gen. 20, 2017
admin

Sindicalisme social a la nova fase del cicle institucional

Ara fa sis anys  que va començar el moviment de les places: El 15M. Aquesta mobilització ciutadana va tenir dues dimensions: com a expressió social contra el règim polític espanyol definit com un model caduc que havia de ser transformat en la seva integritat i la segona fou la dimensió expressada en les batalles quotidianes contra les retallades en els serveis públics i els drets socials que ha desenvolupat el que s’ha vingut a denominar sindicalisme social. La PAH, el sindicat de llogaters, les marees, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, les Kellys en són exemples. 

L’autor de l’article, Pablo Carmona, és historiador, actualment regidor a la ciutat de Madrid per “Ahora Madrid” i un dels fundadors de l’Observatorio Metropolitano de Madrid.

El moviment de les places al 2011 es va agrupar al voltant de dos grans dimensions. La primera com a expressió social contra el règim polític espanyol definit com un model caduc que havia de ser transformat en la seva integritat. Amb el 15M naixia una impugnació global de les polítiques econòmiques, del sistema de partits i de la representació instituïda.

La segona dimensió va ser la més concreta, la que es va expressar en les batalles quotidianes contra les retallades en els serveis públics i els drets socials bàsics. Els seus millors expressions van ser la Marea Blanca, la Marea Verda i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), moviments de nou tipus que van jugar el paper de veritables sindicats en defensa dels serveis públics i els drets socials més bàsics, especialment de les classes populars.

PAH

Després de l’15-M només la PAH va mantenir certa presència mediàtica i impacte social enmig del llançament de les candidatures municipalistes i de Podem, que en poc temps, van copar l’espectre polític de “la indignació” i “la revolució democràtica”. A partir d’aquí una bona part del cicle de protesta es va focalitzar en les eines de participació institucional i va ser acompanyat de certa escassetat de propostes a nivell de moviments, sens dubte els grans absents en els anys posteriors a aquest moment.

Com a conseqüència, urgeix pensar alternatives concretes i formes d’organització social que no només passin per la via institucional. No serveix de res tenir un peu a les institucions si fora de les mateixes no es concreta una força social que construeixi lluites i models alternatius de societat. Però, quina forma poden tenir aquests moviments? On es poden inspirar per desenvolupar la seva tasca? Com poden sortir de “l’impasse” en el què es troben? Continue reading »

gen. 20, 2017
admin

La preservació de terres fèrtils i dels pagesos, un tema central

imatge1

Partint de la proposta de portar un EuroVegas a l’Estat Espanyol, Raül Valls alerta en aquest article sobre la situació de l’agricultura i la pagesia tradicional al nostre país. En la mateixa línia de reflexió us recomanem també la lectura del l’article d’opinió del Gustavo Duch al Diari Ara.  

Quan el magnat del joc Adelson es va riure dels governs de Catalunya i Madrid amb la seva proposta de portar un EuroVegas a l’Estat Espanyol va fer molt més que treure les misèries d’unes elits polítiques desitjoses d’inversions estrangeres (siguin quines siguin). També es va demostrar quina és la importància que se li dona a quelcom tant fonamental com és la preservació de terres fèrtils i el manteniment d’una vida pagesa activa a casa nostra. Cap. La zona d’horts dels espais deltaics era sacrificable davant un mesquí projecte basat en el turisme de joc. Continue reading »

gen. 13, 2017
admin

La classe obrera no va al paradís (…o com tornar a assaltar el cel)

Resultado de imagen de la clase obrera no va al paraiso

Des que va ser publicat per Edicions Akal el setembre passat, el llibre La clase obrera no va al paraíso. Crónica de una desaparición forzada, escrit pel Ricardo Romero Laullón -més conegut com a Nega per la seva activitat com a cantant i productor del grup valencià de hip hop Los Chikos del Maíz- i la politòloga catalana Arantxa Tirado, s’ha convertit no només en un èxit de vendes sinó en una referència per al debat actual sobre les classes socials.

Arran de la publicació l’any 2012 de CHAVS. La demonització de la classe obrera del periodista britànic Owen Jones, qui no en va prologa el llibre, va reobrir-se un debat que semblava oblidat tant a l’acadèmia com a l’esquerra política i sindical: encara existeix la classe obrera? Qui la composa? Quina imatge tenim d’ella i per què? Quins interessos hi ha al darrera de la seva demonització? Continue reading »

gen. 13, 2017
admin

El repte d’integrar la doble xarxa educativa

Article del Joan Mena, mestre de professió i ara diputat d’EnComúPodem, en el que reivindica l’escola pública i denuncia la coincidència de els dretes espanyoles i catalanes de fer-la subsidiària de l’escola privada i reclama “un procés d’integració de les escoles concertades a la xarxa pública”, la qual cosa suposaria, segons l’autor, “amplis beneficis per al bé comú en forma de cohesió social, per al professorat i el personal educatiu”.

En els últims mesos, el Partit Popular, el Partit Socialista Obrer Espanyol i Ciutadans parlen d’aprovar un Pacte d’Estat (polític i social, així l’anomenen ells) per l’Educació. Un pacte d’estat que, per ser creïble, no hauria d’abandonar un dels elements que més debat genera a la comunitat educativa i que va quedar normativament blindat amb la LOMCE: el concert educatiu. Acordar un Pacte amagant, maquillant o passant per alt un dels elements més controvertits del nostre sistema educatiu serà paper mullat.

En aquest sentit, la correcció de les polítiques segregadores del Partit Popular i de la dreta nacionalista de Catalunya, CDC-PDECat, s’ha de evidenciar en un element central de les mateixes: acabar amb la voluntat d’aquests partits de convertir l’escola pública en subsidiària de l’escola privada concertada. Així doncs, una de les columnes vertebrals del futur Pacte d’Estat per l’Educació ha de ser la garantia de finalització de la doble xarxa educativa que impera a Espanya des dels últims anys del franquisme.

defensem l'escola

Habitualment s’exposa el model finlandès d’educació com un dels de major èxit en el context europeu i mundial. És cert que segons les xifres i els resultats, malgrat les discrepàncies absolutes amb els mètodes d’avaluació i classificació dels mateixos, tipus PISA, Finlàndia presenta un model potent d’educació. Quan se’ns relaten les excel·lències d’aquest model i es comparen amb Espanya, sempre s’oculten dos elements que són substancials: un finançament en inversió educativa que suposa el 12,81% de la despesa pública i el 7,19% del PIB; i un 98,8% d’escoles públiques. A Espanya, en canvi, el 31% dels centres educatius són privats o concertats i el percentatge d’inversió educativa està en un 4,36% del PIB. Només amb aquestes dades, ja observem que els bons resultats acadèmics són proporcionals al nivell d’inversió i la garantia d’una única xarxa educativa com a element cohesionador. Continue reading »

gen. 13, 2017
admin

VISCA L’ASSEMBLEA (Barnasants 2017)

El Barnasants canço d’autor arrenca màquines. La 22a edició comença el proper 27 de gener i clourà el 14 d’abril, dia de la República. Aquesta any serà el Barnasants més feminista i ho farà commemorant dos aniversaris i dues grans dones: el centenari de la revolució bolxevic, que va tenir per primera vegada una dona, Alexandra Kol·lontai, com a ministra (“comissaria del poble” en llenguatge revolucionari) i també un altre centenari, el del neicement de Violeta Parra, cantautora xilena i referent indiscutible de la cançó popular a tota Llatinoamèrica.

El Barnasants 2017, amb una programació de 110 concerts, es podrà sentir i gaudir de tal com ens explica en Pere Camps: “el bo i millor de la cançó d’autor dels Països Catalans, Europa i Llatinoamèrica”.

Barnasants

El Barnasants més violeta és, com es desprén del magnífic  cartell que l’anuncia-obra de Júlia Solans- un homenatge a dues dones d’aquelles que Bertolt Brech anomenaria “imprescindibles” i reconegudes per la seva lluita constant per la igualtat de drets. Com s’explica al programa: “Barnasants, sempre a l’aguait dels aniversaris amb significat, commemora amb aquesta edició el centenari de Violeta Parra, una cantautora que és símbol de moltes coses: de lluites feministes, de la defensa de les classes subalternes a les quals cantava Raimon i de la dignitat de les cultures llatinoamericanes autòctones.”

Destaca el concert inaugural, a quatre veus de dona Montse Castellà, Sílvia Comes, Meritxell Gené i Ivette Nadal  Homenatjant a la revolucionària russsa Alexandra Kol·lontai, cantaran cançons feministes per la llibertat i la igualtat, pròpies i d’altres artistes, especialment escollides per la inauguració, concert que repetiran per un bon grapat d’escenaris repartits pel mapa.

Com ens explica en Pere Camps: “Tota una declaració d’intencions. Com també ho és la de convidar artistes emergents xilenes en un homenatge transoceànic a la memòria de l’eterna Violeta Parra. És una crida a l’inconformisme davant la situació política i social del nostre país” i ho fem “donant veu a una lluita i a una reivindicació que cada vegada són més necessàries en els temps que corren”. Continue reading »

gen. 13, 2017
admin

Deslocalizacions i explotació laboral després de la crisi

Publiquem l’article de l’Albert Sales (@albertsc79), una reflexió sobre la situació actual de les condicions laborals de les obreres marroquines que treballen per a multinacionals espanyoles del món de la moda i la roba com Inditex, Mango, El Corte Inglés o Cortefiel, i de la que tant poc coneixem, entre altres coses pel silenci dels mitjans de comunicació que viuen de la publicitat d’aquestes multinacionals. Albert Sales és politòleg, sociòleg i activista. És professor associat al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i investigador en l’àmbit de la lluita contra la pobresa i les desigualtats. Actualment és assessor de la Tinença d’Alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona.

Al 2011 vaig treballar en una investigació sobre les condicions laborals en la confecció de roba per a grans firmes espanyoles a la ciutat marroquina de Tànger. Gràcies a la implicació d’obreres de l’associació Attawassoul, vam sistematitzar més d’un centenar d’entrevistes a treballadores de fàbriques proveïdores directes de firmes com Inditex, Mango, El Corte Inglés o Cortefiel. Fàbriques que, segons els informes de responsabilitat social empresarial d’aquestes firmes globals amb seu a l’Estat espanyol, passen periòdicament auditories socials i ambientals que certifiquen el compliment de la legislació vigent i dels codis de conducta que llueixen a les pàgines web de les reputades empreses que gestionen la distribució de moda.

En l’informe publicat a principis de 2012, denunciàvem que el 68% de les obreres entrevistades ocupades a la cadena de subministrament d’Inditex afirmaven passar davant de la màquina de cosir entre 45 i 54 hores setmanals, i que un 30% realitzava més de 55 hores a la setmana de forma regular. El 25% de les obreres entrevistades no arribaven a cobrar el salari mínim marroquí i el 40% declaraven que els seus ingressos no eren suficients per cobrir les seves necessitats i les de la seva família.

Marroc

La investigació va tenir cert impacte als mitjans de comunicació. Tot i l’efímer de la notícia, i dels intents d’Inditex per convèncer-nos de no publicar els resultats quan els vam donar a conèixer l’esborrany, la veritat és que les empreses que apareixen en el text van manifestar la seva “preocupació” per “possibles irregularitats” en la gestió de recursos humans dels seus proveïdors.

Continue reading »

gen. 7, 2017
admin

La involució democràtica a Turquia

Les notícies que ens arriben de Turquia són cada cop més inquietants. En aquest interessant article, Toni Salado, coneixedor de les contradiccions d’un país marcat per la geopolítica, ens apropa les claus per entendre una mica millor la involució que viu una Turquia, un país que no fa gaire era considerat un model per la resta d’Estats de la zona i, alhora, ens respon algun dels interrogants sobre el perquè del deteriorament -cada cop més preocupant- de les llibertats democràtiques. 

Turquia és avui una societat on es va instal·lant la incertesa, la desconfiança, l’apatia, i el temor, en un clima de forta tensió política i involució democràtica en tots els àmbits. 2016 va ser un any pèssim per Turquia, i els primers dies de 2017 no han estat millors, amb un nou atemptat d’Estat Islàmic en una coneguda sala de festes a Istanbul, deixant 39 persones mortes i més de 50 persones ferides, i un atemptat a Izmir amb 2 persones mortes més i una desena de persones ferides, on els primers indicis apunten a l’autoria del PKK o del TAK.

L’onada d’atemptats de tot signe i en qualsevol indret, el cop d’Estat fallit de juliol de 2016, el llarg conflicte armat amb els kurds, i les baixes de soldats per l’entrada de Turquia a la guerra directa en Síria, estan començant a calar psicològicament en la societat turca creant-se un clima procliu a les solucions autoritàries, que al temps, en mostrar-se inútils per evitar els atacs terroristes, incrementen la frustració i alimenten encara més l’espiral antidemocràtica. Continue reading »

gen. 5, 2017
admin

Control democràtic de l’energia i lluita contra la pobresa energètica (guia per a municipis)

“En defensa dels lladres de llenya i en contra de les lleis que defensen la propietat privada dels boscos ja es proclamava a finals del segle XIX. Han canviat els mitjans però no les injustícies”. Inspirat en la lectura respecte el robatori de llenya en propietats privades de Karl Marx La Gaseta Renana.

portada-guia_v3

Els municipis són un actor clau en la construcció de la democràcia energètica. Estan propers als ciutadans i poden generar polítiques de proximitat més eficients. Aquesta localització és el contrapunt a les polítiques de globalització que venen de la mà del neoliberalisme i que s’han demostrat socialment injustes i ambientalment poc eficients.

En l’àmbit de la democratització energètica podem mirar altres regions d’Europa per cercar exemples de bones pràctiques i en aquest sentit Alemanya és inspirador. Després de les privatitzacions dels anys 90, entre el 2007 i el 2012 es van crear més de cinquanta empreses sense ànim de lucre d’àmbit municipal creant xarxes de distribució per tal de retornar el control de l’energia als municipis.

Que els municipis tinguin el control i comparteixin la sobirania amb agents socials és una de les claus per construir una democràcia energètica i lluitar contra la pobresa social. Continue reading »

Pàgines:«12345678...26»

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí