maig 5, 2017
admin

L’opinió de l’afiliació de CCOO de Catalunya

Miquel Salas, sindicalista i membre del Consell Editorial de Sin Permiso va publicar el 20 d’abril passat l’article següent sobre les resultats de l’enquesta d’opinió feta a l’afiliació de CCOO de Catalunya. 

Del 4 al 6 d’abril es va reunir el XI Congrés de CCOO de Catalunya (CONC) que ha representat un canvi important en els equips de direcció, tant a nivell de Catalunya com de federacions i territoris. A finals de 2016 l’afiliació de les CCOO de Catalunya va tenir l’oportunitat de contestar una enquesta destinada a conèixer les seves opinions sobre diversos problemes sindicals i de l’actualitat política i social. Podien respondre les 140.078 persones afiliades, i ho van fer 7.489. Encara que pugui semblar una participació baixa, és molt superior a la que normalment realitzen els centres oficials o altres enquestes periodístiques, cosa que situa el marge d’error en el 1,12%, mentre que en altres enquestes acostuma a rondar el 3%.

Les dades estadístiques de l’afiliació, gènere, edat, antiguitat al sindicat, es tradueixen en l’enquesta amb una lleugera desviació cap a una major participació d’homes i de més edat. Per exemple, el 40,8% de l’afiliació són dones i en l’enquesta participa un 36,8%, mentre que els homes són un 59,2% i han participat un 63,2%. Pel que respecta a l’edat, la franja dels 46 als 64 anys supera en 9 punts al seu percentatge en afiliació.

Participació social

En els darrers anys s’ha produït un canvi significatiu en el interès associatiu de l’afiliació. En l’enquesta realitzada l’any 1998, només el 33,4% deia estar associat; el 2008 ja era el 49,2% i a la de 2016 el 77,8% dels enquestats declaren pertànyer a alguna associació. Aquest interès associatiu afecta només a l’afiliació sindical o, amb totes les reserves, es pot estendre a una part important de la classe treballadora?

El 37,1% declara pertànyer i/o participar en alguna associació de caràcter solidari i/o de cooperació, el 36,4% a alguna de caràcter esportiu; el 24,2% participa en alguna activitat artística, cultural, ateneu, etc.. El 23,9% és membre d’una associació de veïns i el 22,9% forma part d’algun partit polític, mentre que el 22,6% ho fa a alguna associació de tipus feminista o ecologista. L’augment participatiu és general en tots els àmbits, però destaquem que mentre el 2008 només el 6,4% deien participar a algun partit polític l’any 2016 ja era un 22,9%. En associacions de solidaritat s’ha passat del 13,7% al 37,1% i en altres de caràcter voluntari del 6,7% al 23,4%.

La participació d’homes i dones és pràcticament la mateixa en la majoria d’activitats, encara que es produeix una major participació d’homes en partits polítics i associacions esportives, mentre que les dones es decanten més cap a les associacions de solidaritat i cooperació.

Prioritats socials

En l’àmbit de les preocupacions social de l’afiliació de CCOO les respostes són molt semblants a les que ofereixen altres enquestes sociològiques. En primer lloc preocupa l’atur i la precarietat, segueix la corrupció, l’increment de desigualtats socials, la violència masclista i el conflicte democràtic entre Catalunya i Espanya.

Les i els que van ser preguntats sobre les seves preferències per millorar la presència de dones a la societat es decanten majoritàriament a favor de la paritat en responsabilitats polítiques i en garantir la paritat en tasques de responsabilitat a les empreses.

El problema de la relació de sectors de la classe treballadora amb la immigració és actualment molt important, encara que no és molt conflictiu ni a Catalunya ni a Espanya, ho és a altres països d’Europa, on l’extrema dreta l’utilitza per enfrontar a sectors treballadors amb immigrants. A la pregunta sobre propostes en relació a la política d’entrada de població estrangera, el 27,9/ es declara favorable a l’entrada de ma d’obra necessària i que posteriorment en faciliti la seva integració; el 25,6% es declara partidària d’obrir les fronteres i de la lliure circulació. Només el 3,7% considera que s’han de tancar les fronteres a la població extracomunitària. Tot i això, crida l’atenció el 31% que respon que no sap/no contesta. Les dones apareixen amb una postura més oberta, sent les més partidàries d’obrir les fronteres, un 42,1% per un 34,3% dels homes.

A l’hora de prendre posició sobre el reconeixement de drets per als immigrants, el 27,4% defensa que tinguin els mateixos drets, però el 23,6% només defensa que tinguin drets si són legals, o sigui, neguen la igualtat de drets a qui no tingui papers.

Serveis públics i condicions laborals

Molt majoritàriament l’afiliació és partidària de que els serveis bàsics siguin públics i que es recuperin els que s’han externalitzat durant aquests anys de crisi. El 86,7% ho defensa en relació a la sanitat, el 80% respecte l’educació i el 78,6% en relació a altres serveis socials. Aquestes apreciacions es mantenen en proporcions molt semblants entre homes i dones i en tots els grups d’edat. És digne de menció que el 66,7% han escolaritzat als seus fills a l’escola pública, molt per sobre del percentatge de la població de Catalunya, un 40%. L’enquesta indica que un 13,7% de l’afiliació ha escolaritzat als seus fills a l’escola concertada laica.

L’afiliació mostra també un acord molt majoritari en el sentit d’augmentar la fiscalitat per a les rendes més altes i augmentar la tributació a les grans herències i fortunes.

Per millorar la qualitat del treball es situa com a principal eina incrementar l’activitat de la inspecció de treball. Aquesta és tan precària que, segurament, una major presència inspectora reduiria la precarietat i abús de les condicions de treball. En segon lloc, l’enquesta situa l’exigència de més llocs de feina públics. Sobre la política salarial, es segueix demanant que els salaris augmentin en funció del increment de l’IPC, i es situa en últim lloc l’augment dels salaris lligats a la productivitat, idea que ha estat defensant la patronal. Per reduir l’atur els enquestats col·loquen en primer lloc la formació i en segon la millora del servei públic de feina. Tema per la reflexió és que de cinc opcions l’última sigui “reduir la jornada i repartir el treball”.

Identificació nacional  i opcions polítiques

La resposta més freqüent en quant a la identitat és en un 38,8% que es consideren per igual català/catalana com espanyol/espanyola. Un 28,5% es defineix només com a català/na i un 25,1% més català/na que espanyol/a; mentre que només un 5,3% es considera més espanyol/a que català/na i un 2,2% només espanyol/a.

És natural que un moviment tant potent com el sobiranista i independentista català tingui la seva representació i repercussió en l’afiliació del primer sindicat de Catalunya. El contrari seria una anormalitat. I això també es reflexa en les opinions polítiques. La resposta més freqüent d’identificació política correspon a Esquerra Republicana de Catalunya (24,8%), seguir de Podem (23,8%) i Iniciativa per Catalunya (19,8%). Si comparem l’evolució amb les enquestes de 1998 i 2008, les dades són molt significatives. El 1998 la opció majoritària era el PSC (18,3%) i l’any 2008 va arribar al 31,5%. Ara ha baixat fins al 8,9%. ERC, per el contrari, ha passat del 5% del 1998 al 8,8% el 2008 i , al percentatge actual de 24,8%. La CUP arriba al 6,4%. L’única explicació és en la relació entre la reivindicació nacional a Catalunya i l’aposta d’un sector important de CCOO en l’exigència del dret d’autodeterminació. ICV passa del 16,5% l’any 1998 al 17,9 el 2008 i 19,8% del 2016. En l’evolució de la identificació política es nota també un descens del vot a organitzacions de dreta. El 1998 un 6,9% optava per Convergència Democràtica, era un 4% el 2008 i un 3,6% l’any 2016. També el PP s’enfonsa com a opció identificativa, un 5% el triava el 1998, un 4% el 2008 i un 0,7% el 2016. Ciutadans, que és la primera vegada que apareix, aconsegueix un 4,7%. Les opcions d’esquerres i sobiranistes i/o independentistes arriben al 82,2% de les preferències.

L’afiliació de les CCOO de Catalunya aposta clara i majoritariament per exercir el dret a decidir. Fa quatre anys, en l’anterior congrés de les CONC, un 80,9% dels delegats i delegades presents el consideraven prioritari. En aquesta enquesta de 2016 són un 83,1% de la mostra. A la pregunta sobre quin hauria de ser la consideració política de Catalunya, un 42,8% responen que “un Estat dins una Espanya Federal” i un 40,3% respon que “un estat independent”. Per a la situació política catalana aquestes dades són més que interessants: trenca la idea equivocada de que la classe treballadora no està interessada per la qüestió nacional. No podria existir un moviment de masses com el català sense la participació de sectors treballadors. No podria la classe treballadora donar l’esquena a un problema democràtic com és el dret a l’autodeterminació. A més aquest 83,1% no només vol exercir el dret a decidir, sinó que en les seves respostes supera l’actual configuració política de 1978. Només un 13,3% considera que s’ha de mantenir la situació actual.

Aquesta enquesta és una eina útil per a conèixer les opinions de sectors organitzats de la classe treballadora i per poder analitzar i comprendre la seva evolució. S’ha de felicitar a CCOO de Catalunya per la realització d’aquest treball i per compartir els resultats.

Es pot consultar el conjunt de l’enquesta a:

http://www.ccoo.cat/pdf_documents/2017/Informe_enquesta_perfils_sociopolitics_afiliacio_CCOO_Catalunya.pdf

Miquel Salas

Per llegir l’article a Sin Permiso: Aquí

 

Be Sociable, Share!

Comments are closed.

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí