jul. 5, 2017
admin

Gloria Fuertes la poeta de Lavapiés: dona, lesbiana i pobre

Aquest article de Verónica Fuentes, col·laboradora de Tribuna Feminista, ens parla de com Gloria Fuertes, la poeta de Lavapiés, va escriure les obres infantils més transgressores, revolucionant el paper de la dona en la literatura i com, fen repàs de la seva trajectòria es va transformar, a l’estranger, en un model d’estudi, molt abans que se li reconegués a Espanya.

El 2017 la poeta de Lavapiés cumpliría 100 anys.

Perquè les dones no podrien fer bé la feina dels reis mags? Això va ser es que es va plantejar Gloria Fuertes a l’escriure una de les seves obres infantils més transgressores: “Las tres reynas magas: Melchora, Gaspara y Baltasara”. Per l’any del seu centenari reivindiquem una de les veus més singulars i menys valorades de la història de la poesia espanyola.

Després del pas de la cavegada de reis de l’any passat, la presència de tres dones com a protagonistes va generar un debat entre els més conservadors, als que no va agradar en canvi.

Tot i això, no era la primera vegada que es parlava de reines magues. Corria l’any 1978 quan Gloria Fuertes va escriure una obra sobre com, davant la impossibilitat de que Melcior, Gaspar i Baltasar anessin a Betlem, les seves dones les van substituir en el viatge.

Considerada a l’actualitat un clàssic de la literatura infantil, l’escriptora va aconseguir, acabada d’estrenar la democràcia, donar a la dona un paper protagonista perquè els nens i nenes cresquessin amb aquestes premisses. És més, avui la seva història es continua interpretant a les escoles.

Gloria Fuertes, aquesta escriptora de veu ronca i aspecte deliberadament masculí, va ser molt més que una autora de literatura infantil. Tot i això, la seva figura, com la de molts artistes, és més apreciada fora del seu país d’origen.

Segons Reyes-Belda, professora del departament d’espanyol i portuguès  de la Universitat d’Indiana (EUA), “ni la seva figura ni la seva poesia han estat prou estudiades a Espanya”.

No obstant, gaudeix de reconeixement a l’exterior, especialment als Estats Units, on critics importants han investigat la seva obra, s’han traduït els seus poemes i aquests figuren en importants antologies.

“La seva poesia s’estudia als departaments d’espanyol de moltes universitats nord-americanes. La paradoxa és que, mentre a Espanya encara alguns qüestionen la seva obra, fora forma part del canon”, afegeix la investigadora espanyola.

Per la seva part, Sharon Keefe Ugalde, coordinadora de la divisió d’espanyol en el departament de Llengues Modernes de la Universitat de Texes (EUA), si que creu que l’oralitat planera i deliberadament cuotidiana de Gloria Fuertes la va allunyar del patró acceptat.

“Especialment, dels poetes culturalistes”, matitza. “Per ells una veu plana i directa sonava com un grinyol molest, per això no admetien que fos poeta”. Segons les expertes, altres circumstancies en contra del triomf de Fuertes en els àmbits de l’alta cultura a mitjans del segle XX eren ser dona, lesbiana i pobre.

“Trenta anys després el rebuig s’ha superat i el seu reconeixement com a poeta originalisima i valuosa va en augment. En el mon acadèmic ja és una veu aclamada, ara falta extendre aquest reconeixemrent a un espai cultural més ample”, continua Keefe Ugalde.

Una poeta del poble

Fuertes va neixer el 28 de juliol de 1917 a madrid, al barri de Lavapiés, an una familia humil. La seva mare era costurera i el seu apre porter. Ella mateixa relata els primers anys de la seva vida en aquest poema autobiogràgic:

Gloria Fuertes nació en Madrid
a los dos días de edad,
pues fue muy laborioso el parto de mi madre
que si se descuida muere por vivirme.
A los tres años ya sabía leer
y a los seis ya sabía mis labores.
Yo era buena y delgada,
alta y algo enferma.
A los nueve años me pilló un carro
y a los catorce me pilló la guerra;
A los quince se murió mi madre, se fue cuando
más falta me hacía…

poeta única, molt creativa, crítica i, a l’hora, original”, remarca Reyes Vila-Belda. “Encara que no va comptar amb una educació universitària ni formava part de l’establishment, va obrir l’espai poètic a les preocupacions dels que no tenien veu: dones, treballadors, pobres…”.

Després d’estudiar Gramàtica i Literatura, de 1939 a 1953, va treballar com a redactora de la revista infantil Maravillas on publicava setmanalment contes, historietes i poemes per nens i nenes.

‘Las tres reinas magas: Melchora, Gaspara y Baltasara’ de 1986. / Pampa García

Mentrestant, des de 1940 a 1945 es van estrenar diverses obres seves de teatre infantil i poemes escenificats en diferents teatres de Madrid. I des de 1940 fins 1955, va ser col·laboradora de la revista femenina Chicas,  on publicava contes d’humor.

El 1942 va coneixer a Carlos Edmundo de Oyr, integrant-se al moviment poetic del Postisme i al 1947 va obtenir el 1er premi de lletres per cançons de Radio Nacional de España.

Més tard, al 1950, va organitzar la primera Biblioteca infantil ambulant, que portava llibres on no arribaven per falta de diners o per l’analfabetisme que encara existia a Espanya, i va publicar Isla Ignorada,  el seu primer poemari. Des de llavors, es van succeir les estrenes d’obres i premis. El que no sap tothom és que de 1961 a 1963 va viure a Estats Units. Gràcies a una beca Fullbright  de literatura espanyola, va pujar als estrats de les universitats de Bucknell, Mary Baldwin i Bryn Mawr: “La primera vegada que vaig entrar a una universitat va ser com a professora” bromejava Fuertes.

A la seva tornada va impartir classes d’espanyol per a nord-americans al Instituto Internacional. No va ser fins 1972 quan es va poder dedicar a la literatura a l’obtenir una Beca March de literatura infantil.

La poesia fuertiana

“L’univers poètic de Fuertes és la seva quotidianitat, el seu gènere, la seva classe social i, sobre tot, el seu incondicional amor sense prejudici cap a tots els essers humans” indica Keefe Ugalde.

D’entrada va reclamar els drets de les dones, començant pel dret a llegar, a escriure, a treballar o a ser poeta en un moment històric en que la seva figura estava reduïda a l’espai domèstic.

“Creia que la compassió i la generositat perduren per sobre dels cops durs, intims i colectius que dona la vida”, afirma una estudiosa de la seva obra.

“Ser escriptora suposava anar contra corrent i requeria un gran esforç i buscar alternatives front les portes tancades. Numerosos poemes seus deixen constència de la desigualtat de gènere a la seva època i constitueixen una forma de lluita contra els límits imposats”, destaca la professora de la Universitat de Texas.

No es va preocupar només per aquest àmbit. Va ser pacifista -oposant-se a les guerres de Vietnam, Cambodja i a la civil espanyola- i es va interessar pel medi ambient molt abans de que ser ecologista es posés de moda.

El context sociopolitic de l’Espanya de mitjans del segle XX no afavoria a les dones amb desig d’escriure. Però a Fuertes sempre li va atreure recitar, llegar els seus poemes, actuar.

Una escriptora molt mediàtica

“Les seves aparicipons a la televisió la van convertir en un personatge molt popular i va vendre molts llibres, cosa que no li van perdonar alguns poetes i escriptors. Aquesta fama va portar a alguns a fer una paròdia cruel de la seva figura. Tot i això, a ella li divertia allò performatiu, jugar a disfressar-se, sorprendre. Els mitjans van ser una eina que aprofitava per dir el que volia” declara Vila-Belda.

En l’obra poètica de Fuertes no hi ha una divisió clara entre autobiografia i ficció. Aquest és un dels trets fonamentals de la seva pbra. En ocasions la poeta creava una “Gloria” de ficció a la que atribuïa dades aparentment reals però que no eren certs. Altres vegades, en canvi, incorporava informació biogràfica seva.

Expressar experiències de si mateixa i d’altres, algunes prohibides per la censura franquista, li va servir per fer front a la societat patriarcal, qüestionar els models femenins existents i proposar-ne altres de nous. “Va aportar una veu ingeniosament col·loquial, sorprenent i grata pel subtil humor, els jocs de paraules i el so reverberant dels seus poemes”, apunta Keefe Ugalde.

“ El franquisme promovia una societat patriarcal i una cultura conservadora que excloïa a la dona de la vida professional i cultural” resalta Vila-Belda. “Fuertes va presentar un nou model de dona que celebrava la seva marginalitat i, d’aquesta manera, afirmava la seva identitat. Es va convertir així en el pas per a recuperar i continuar la modernitat”.

Justícia Poètica

Ara el repte consisteix en donar-la a conèixer com a gran poeta, no nom´és com a dona dedicada als programes de televisió per a nens. “No hi ha dubte de que se l’ha valorat menys com a poeta pwer haver-se dedicat a la literatura infantil. L’èxit dels seus contes va acabar per convertir-la en ‘la poeta dels nens’, cosa que ha tingut un efecte negatiu en la seva obra” afirma Vila-Belda.

Està clar que l’èxit comercial de la literatura infantil i la fama mediàtica de Fuertes van acabar per amagar la seva poesia literària. De fet, molts dels que la van conèixer pels seus contes desconeixen el seu pes en la literatura del segle passat.

Gloria Fuertes va publicar a les editorials de major prestigi d’aquest païs, com Seix Barral o Cátedra. A més, va comptar amb el suport de Jaime Gil de Biedma, un dels poetes més importants de la segona meitat del segle XX, qui va donar a conèixer gràcies a una primera antologia dels seus versos.

“és hora de redescobrir la seva poesia per a adults”, conclou la professora de la Universitat d’Indiana. Potser ara amb la celebració del centenari del seu naixement serà més fàcil. Sobre tot perquè els nens de llavors –els que escoltavem a Gloria Fuertes en directe-, ja no som tant nens.

Verónica Fuentes

Llegir l’article a Tribuna Feminista: Aquí 

Be Sociable, Share!

Comments are closed.

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí