gen. 15, 2018
admin

És possible una justícia progressista en el règim del 78?

 

Publiquem aquest article d’Albert Noguera, Professor de dret Constitucional a la Universitat de València. És membre del grup Ruptura i ha escrit nombrosos texts de caràcte científic. El seu últim llibre publicat és El sujeto constituyente. Entre lo viejo y lo nuevo (Trotta, 2017). Aquest article s’ha publicat a Eldiario.es

La santíssima trinitat de la Justícia espanyola: Govern, jutges i Constitució, fan que Espanya tingui molt més d’estat autoritari que Democràtic.

Sense superació del règim del 78 no disposarem mai d’una justícia garantista.

Andrés Bódalo, Alfon, els Jordis, els titiriteros, el Govern legítim català, les activistes pel dret a l’avortament de Mallorca, professors, alcaldes, bombers i regidors imputats per rebel·lió, etc. En tots aquests casos, malgrat la imputació de la fiscalia depenent del Govern del PP, el component polític dels mateixos permetria als jutges interpretar-los com una expressió política legítima, mereixent un tracte més holístic que els diferenciï dels actes penals i considerar que el subjecte, en el context de la resistència social, no té com a finalitat delinquir per beneficiar-se, si no pel contrari, la intenció de millorar una situació d’injustícia. Malgrat tot, res d’això passa. Els jutges tracten i resolen tots aquests, en el millor dels casos, com si es tractés d’un mer acte criminal més i en molts d’ells forçant l’argumentació per poder-los empresonar i/o condemnar.

Més d’un any ja de presó preventiva pels joves d’Alsasu i sol·licitud de penes desproporcionades. Llei autonòmiques antidesnonaments a Andalusia, d’accés universal a la salut al País Valencià, contra la pobresa energètica o antifracking a Catalunya, etc. que, malgrat els recursos d’inconstitucionalitat del govern del PP, el Tribunal Constitucional (TC) podria rebutjar fonamentant-se en el principi d’assegurament del contingut essencial dels drets, entre molts d’altres. Tot i això, tampoc passa res d’això i el TC les anul·la. Què li passa a la justícia espanyola?

Es diu que l’Estat de dret és un model on els jutges resolen els casos de manera passiva amb una mera aplicació neutral de les normes. No és cert. En tot procés judicial el jutge té un paper actiu prenent com a principal factor determinant de la decisió el que ell creu que hauria estat correcte en funció dels fets. Les normes legals són una justificació posterior a una decisió basada en consideracions no legals, si no de sentit. Tota sentència és fruit d’una interpretació ideològica dels fets pel jutge.

Aquest exercici d’interpretació ideològica dels fets pot estar regit pel garantisme o per la regressivitat. El garantisme actua com un mètode d’interpretació en un sentit d’ampliació de drets per als ciutadans en perjudici del poder. Pel contrari, la regressivitat actua en un sentit de restricció de drets ciutadans en benefici dels poders polítics i econòmics.

Des de la dècada dels 90 a molts països europeus, els jutges han esdevingut l’ultima trinxera de defensa dels drets per a molts. La deriva neoliberal de la UE i dels partits conservadors i socialdemòcrates als parlaments estatals ha fet que els espais polítics ja no generin polítiques d’igualtat ni actuïn com a representants de les majories. Això fa que en la pràctica i en la consciència col·lectiva d’aquests països, l’espai des del que es fa efectiva la democràcia i els drets deixi d’ubicar-se al Congrés a través de la llei, per desplaçar-se als tribunals a través de sentències que protegeixen els drets en front de la llei, donant-se una reordenació de funcions entre legislador i jurisdicció que ha portat als jutges, tot i no ser directament elegits, a haver d’assumir la funció representativa dels ciutadans, històricament assumida pel legislador.

A Espanya, aquesta reordenació de funcions no s’ha donat. Excepte en comptades ocasions, la deriva antisocial i autoritària dels partits del bloc del 135 i del 155 no s’ha vist contrarrestada sinó ratificada pels jutges. La legislació antimajoritaria va acompanyada de la repressió judicial contra qui intenta combatre-la. Perquè?

La causa la trobem en la santíssima trinitat de la justícia espanyola: Govern, jutges i Constitució. O el que és el mateix, en la combinació de tres elements en retroalimentació: la no independència dels alts Tribunals, la ideologia conservadora ultranacionalista d’un numero important de jutges i la ideologia de la Constitució del 78. No m’aturaré en la falta d’independència dels alts tribunals, en un informe  sobre la justícia espanyola  de la setmana passada el Consell d’Europa ha denunciat la intervenció política en els nomenaments i designació de càrrecs judicials. Tampoc en l’existència de jutges d’ideologia conservadora ultranacionalista. Per posar un sol exemple, el jutge de l’Audiència Nacional que va enviar a presó preventiva sense fiança als titiriteros per enaltiment del terrorisme havia estat inspector de policia durant el franquisme i jutge del Tribunal d’Ordre Públic de la dictadura.

Ara bé, no tots els jutges són de dretes. Els pocs estudis que s’han fet a Espanya, des dels 80, mostren que el perfil ideològic de la judicatura és paral·lel al de la població. Segons aquests, hi hauria jutges progressistes en el mateix percentatge que ciutadans d’esquerres. Malgrat tot, a excepció d’uns pocs casos, això no es tradueix en activisme jurisprudencial garantista. Quina és la causa d’això?

L’explicació la trobem en un tercer element de la santíssima trinitat, la ideologia de la constitució del 78. A diferència del model anglosaxó on s’assumeix que els jutges tenen ideologia, el positivisme dominant al nostre sistema fa que la qüestió de la ideologia dels jutges sigui un tema tabú. Això porta a molts jutges a creure que el que s’espera d’ells és que siguin un ens desproveït d’ideologia  i que el seu paper ha de ser de mera boca de la llei, incorporant com a pròpia, en el moment de decidir, la ideologia de la Constitució. Tot i que la Constitució del 78 fa menció al pluralisme polític com a valor superior, té la seva ideologia. Una Constitució no només és un text jurídic, no nomes estableix institucions, procediments jurídics i normes, una Constitució desprèn també una determinada visió de l’Estat o la “nació”, de l’economia, de les relacions amb les minories, de la redistribució del poder, etc. amb pretensions de conformar un projecte politico-ideològic coherent i sistemàtic que al ser assumit com a propi pels jutges a l’hora d’emetre una sentència, predetermina els codis axiològics d’anunciació des dels que abordar o aprehendre els fets del cas i resoldre’ls. Però quina és la ideologia de la Constitució del 78?

Hi ha aquí una discussió entre constitucionalistes d’esquerres. Alguns afirmen que la Constitució és progressista però els politics i jutges conservadors no l’apliquen, forçant una interpretació conservadora contranatura de la mateixa, amb el que la Constitució del 78 seria un text inactivat. Molt em temo que confonen el desig amb la realitat. De debò és creïble que un text redactat durant un procés constituent amb hegemonia del sector reformista del franquisme i vigilat pels poders fàctics del vell règim  pot ser progressista? O, tenint en compte que els partits que van redactar la Constitució continuen manant avui, de debò és creïble que els mateixos que van redactar el text constitucionals porten 40 anys interpretant-lo  en contra de si mateixos? No hi ha res més actiu en aquest Estat que la Constitució. Precisament per això, passa el que passa.

La ideologia de la Constitució del 78, també de l’actual legislació de desenvolupament en molts aspectes, és regressiva i conservadora. Quan el text constitucional prima i protegeix la llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat per sobre dels drets socials, això és ideologia regressiva i conservadora. Quan es fixa l’existència d’una única nació indissoluble i s’estableixen mecanismes de tot tipus, inclosa la intervenció militar, per reprimir qualsevol exercici democràtic i pacífic de sobirania per part dels pobles que conformen l’Estat, això és ideologia regressiva i conservadora. O, quan s’estableix com a prioritat absoluta el pagament del deute per sobre de la garantia de drets, això també és ideologia regressiva i conservadora. I en un model no anglosaxó de tradició positivista, on els jutges creuen que a l’hora de resoldre un cas no poden inventar Dret, sinó que han d’assumir i aplicar la ideologia de la Constitució com única resposta correcta, un text conservador i regressiu impedeix que hi pugui haver una justícia progressista.

Aquesta santíssima trinitat de la justícia espanyola fa que l’estat espanyol tingui moltíssim més a veure amb un estat autoritari que no amb un de democràtic. La conclusió és, llavors, clara: sense superació del règim del 78, això és, de les seves relacions de poder, dels seus actors i de la seva Constitució, no disposarem mai d’una justícia garantista ni d’una democràcia.

Article original

 

Be Sociable, Share!

Comments are closed.

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí