febr. 27, 2017
admin

Eradicar la discriminació social també a l’escola

Aquest article de la Maribel Nogué, feminista i activista d’Igualada ens ha semblat molt interessant perquè explica un exemple perfecte de participació ciutadana en temes educatius. El col·lectiu Compartim Ciutadania es va reunir per parlar de tots aquells temes que afecten les nenes i els nens a les escoles convidant-hi a totes les parts implicades per arribar a donar respostes reals a les necessitats i situacions difícils existents per fer avançar i millorar les escoles de forma col·lectiva, participativa i inclusiva.

P1040974

Recentment es parla molt de bulling o assetjament escolar que pateixen els infants a l’escola, i això mobilitza campanyes institucionals a tots els nivells per sensibilitzar el conjunt de la societat sobre aquest fet d’efectes tan nocius per a l’educació, la convivència i la socialització dels nostres infants.

Divendres passat, a la xerrada-tertúlia sobre “la nostra escola” duta a terme pel col·lectiu Compartim Ciutadania, es va palesar clarament aquest fet causat –també– per la discriminació que pateixen aquells infants que, malgrat haver nascut aquí, les seves famílies tenen una procedència d’un altre país amb –potser– una cultura diferent.

És cert, va aclarir una mestra que va assistir a la reunió. Els infants, sobretot a l’adolescència, exerceixen l’assenyalament de la diferència: que si el nen o nena és gras, que si porta ulleres perquè no hi veu, etc… Aquests fets amaguen, sens dubte, una crueltat que cal tractar des de la funció educativa que suposa la mateixa escola.

La sala feia molt de goig i la tertúlia va estar molt participada. L’educació dels propis fills ocupa i preocupa, per això van anar sorgint aquelles angoixes viscudes des de la impotència quan es tracta d’una injustícia. La mestra Montserrat Mateu havia introduït el dret a l’educació que tenen tots els infants i l’obligació dels governs per fer complir aquest precepte. A partir de les retallades però, va dir, ni els centres públics ni els concertats tenen prou recursos com per atendre totes les demandes per a un òptim funcionament, i és llavors quan –a les escoles concertades– es pot fer més pressió per assolir aquestes mancances via pagaments complementaris, encara que –per raons econòmiques– algunes famílies en puguin quedar excloses.
Un exemple molt clar passa amb la implantació de la sisena hora de l’escola concertada. Aquest és un dels fets que suposen una de les discriminacions més flagrants que es va posar de manifest, ja que els infants de les famílies que no poden pagar aquest plus han de sortir de l’escola a les dotze, mentre la resta d’infants romanen al centre fins la una. Per què haig de sortir jo de l’escola i els meus amics i amigues s’hi queden?, es pregunten els infants. En aquest sentit no hi ha cap mare que pugui donar-hi cap resposta de caire educatiu. La manca de diners per poder pagar aquesta hora és l’única explicació, i aquesta pot resultar colpidorament alliçonadora de les diferències socials, però de dubtós caire integrador. Potser aquest és un tema que s’ha debatut socialment des de la teoria, però l’impacte del testimoni palesa la incongruència de la seva aplicació.

A més, si hi afegim que –sovint– la manca de diners de la família va associat al seu origen migratori, si –a més– són de cultura diferent, ja tenim un fet prou lamentable que el pateix l’infant i que –per altra banda– no ajuda gens a eradicar el risc de segregació o racisme que, per aquest fet, es pot alimentar a l’escola.

Per altra banda, també es donen fets que no són prou justos. Sabem que hi ha famílies que no poden fer l’aportació per pagar el material escolar; però, si no pot pagar el material escolar, per què s’ha de quedar també sense excursió? Perquè era una excursió petita, però els cinc euros que la família feia l’esforç de pagar perquè l’infant participés de l’excursió se l’havien de quedar a compte del deute, i no hi entrava l’excursió. Com ho expliquem això als infants?

Aquests fets indignen no sols les mares d’origen immigrant que ho pateixen, sinó també la gent d’aquí de tota la vida, perquè no compartim les conseqüències d’una forma d’entendre l’escola com una empresa que ha de ser rendible, i on els governs no han tingut escrúpols per aplicar tota mena de retallades amb el risc de degradar-la.

La tertúlia va ser molt participada, i va quedar clar que feia falta un espai així per compartir vivències, indignar-nos plegades i també, empoderar-se per fer-hi front, ja que el fet de poder compartir plegades aquestes reflexions permetrà deixar enrere antigues actituds de claudicació o de renúncia des de la impotència. Ara sabem que compartim amb molta més gent els principis de la dignitat humana que tenim –de forma innegable– totes les persones, i perquè no volem que hi hagi ni racisme ni discriminació tampoc a les escoles.

Maribel Nogué

Be Sociable, Share!

Comments are closed.

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí