abr. 27, 2017
admin

Eleccions presidencials a França: Un terratrèmol? Si i no

Recomanem la lectura de l’article de Maxime Benatouil sobre la primera volta de les eleccions presidencials  a França, publicat al blog de Transform! Europe. 

Els resultats són molt semblants al que les enquestes van preveure, però no per això és menys espectacular el resultat de la primera volta de les eleccions presidencials franceses.

Que guanyi Emmanuel Macron per assegurar-se que Marine Le Pen perdi? Abstenir-se, prenent així el risc de veure-la al Palau de l’Elisi? Dir que no volem cinc anys ‘més de la mateixa’ política no pot portar, en última instància, a la victòria de l’extrema dreta en el 2022?

El PCF ha decidit, sense esmentar el nom d’Emmanuel Macron, cridar als seus militants a votar contra del Front Nacional. Jean-Luc Mélenchon no va donar cap recomanació. A través de la seva plataforma d’internet, la France Insoumise procedirà a una consulta oberta als 400.000 inscrits, en els pròxims dies, per decidir-ho i fer-ho respectant la democràcia interna del moviment.

Versions oposades

Mentrestant, diferents versions han sorgit per explicar el succeït a la primera volta de l’elecció presidencial francesa, que va tenir lloc el diumenge 23 d’abril.

Emmanuel Macron (En Marche, moviment polític de centre-neoliberal) i Marine Le Pen (Front Nacional, d’extrema dreta) són els dos contendents que han passat a la segona volta. Les enquestes i prediccions de tot tipus han resultat certes, tot i que la diferència entre els dos principals candidats està molt més a prop del que s’esperava. Un altra conclusió és l’enfonsament del bipartidisme que ha governat la V República al llarg dels anys, ni Les Républicains (LR, conservadors) ni el Partit Socialista (PS, socialdemòcrates) han arribat a la segona ronda. Un terratrèmol? Sí i no.

Mentre hom observa els resultats de les eleccions anteriors, el percentatge de Marine Le Pen i el seu passi a la segona ronda curta no ha estat una sorpresa. El seu ascens ha estat confirmat de manera constant, votació rere votació, en els últims anys. No obstant això, ha anat perdent suports i no ha aconseguit arribar en primer posició com era la seva aspiració. Emmanuel Macron –un desconegut per la majoria de francesos fa tres anys- ara és encimbellat com l’enfant Chéri de la République. (la nineta dels ulls de la República). Sense fer campanya sota les sigles d’un partit, va llançar el seu moviment polític que afirma no pertànyer ni a l’esquerra ni a la dreta, però ancorat dins el projecte neoliberal i dissenyat per seguir aplicant reformes estructurals del mercat de treball i advocant per la baixa de salaris que va dur a terme com a ministre d’Economia de François Hollande. Llavors, podem parlar veritablement d’un terratrèmol?

Increïblement alt rendiment de l’esquerra

Jean-Luc Mélenchon del moviment polític la France Insoumise (França Insubmisa), el recolzat pels components del Front de Gauche (Front d’Esquerres) obté quasi el 20% dels vots, i ha donat a l’esquerra un rendiment increïblement alt, uns resultats als quals ja no estava acostumada.

Ha recollit els fruits d’una estratègia molt creativa i eficient, que s’inspira en Ernesto Laclau i concepte de populisme d’esquerra de Chantal Mouffe, posant en el centre a ‘la gent’ sobre la base d’un programa progressista, però sense referències clares a l’esquerra. Les enquestes indiquen un ascens meteòric en les últimes setmanes de la campanya, fent de Mélenchon el candidat de facto si volies votar per oposar-te a l’extrema dreta, la dreta radicalitzada, el centre neoliberal i participar en un canvi profund basat en la sobirania popular, la justícia social i la planificació ecològica.

La campanya de la France Insoumise ha contribuint a esprémer encara més un Benoît Hamon (candidat del Partit Socialista), atrapat entre Mélenchon i Emmanuel Macron i amb cada vegada menys marge de maniobra. Amb un resultat inferior al 7%, Benoît Hamon ha pagat el preu del descrèdit de François Hollande i del PS en el seu conjunt.

El desastrós resultat de Hamon tindrà una incidència notable en la inevitable recomposició de les esquerres, un procés s’iniciarà, com molt tard, l’endemà de la segona volta de les eleccions presidencials. És massa aviat per dir quina forma prendrà, però una cosa és certa: el PS ja no jugarà el paper principal que havia estat jugant des de l’erosió del PCF.

Per Maxime Benatouil

Llegir l’article en anglès: Aquí

Be Sociable, Share!

Comments are closed.

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí