Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Pensament crític   /  El cost del transport públic, un problema de finançament i de sistema tarifari

El cost del transport públic, un problema de finançament i de sistema tarifari

David Prieto, geògraf, amb estudis de mobilitat (màster) i ara mateix assessor a l’AMB, escriu aquest article analitzant el problema del finançament del transport públic a Catalunya i proposant dues possibles solucions alternatives a la pujada del preu per l’usuari habitual de la xarxa de transport públic. 

Cada inici d’any les i els usuàries i usuaris del transport públic patim per la possible pujada de les tarifes del transport públic. Cal dir que, bàsicament, el finançament del transport públic de les diferents autoritats metropolitanes de Catalunya  (entre elles la de la regió Barcelona que té un pes preponderant) arriba per dos vies: les tarifes (46 %) i les aportacions de les diferents administracions (54 %).

Per aquest 2018 s’ha acordat una pujada d’un 2%, però cal recordar que en els darrers tres anys els preus s’han congelat i això malgrat les inversions en oferta que han permès revertir les retallades realitzades en el període 2012-2015 i una política de priorització dels títols socials per col·lectius vulnerables. Tot plegat ha suposat un sobreesforç de les administracions catalanes que conformen l’Autoritat Metropolitana del Transport: Generalitat (51 %), Ajuntament de Barcelona (25%) i AMB (24%), que han hagut de suportar, a més a més, una reducció dràstica de les aportacions provinents de l’Estat.

Però, quin és el motiu que ens ha portat a aquest escenari?. La resposta l’hem de trobar primer en el deute generat fins el 2014 pel sistema de transport, fruit, entre altres raons, d’una gestió irresponsable amb grans infraestructures faraòniques (la L9 n’és un bon exemple) i una pèssima gestió de fidelització i captació de nous usuaris i usuàries del transport, agreujada pels temps de crisi econòmica que va fer baixar la demanda. Resultat: una pilota financera que obligà a un refinançament de tot el sistema de transport públic.

Aquesta situació obliga a aportacions anuals cada cop més quantioses per part de les administracions o a revisions tarifàries que puguin, no només eixugar el deute, sinó posar l’oferta necessària per fer front a una major mobilitat metropolitana. Però, és aquesta la solució?

Apuntem si més no dos possibles solucions alternatives complementàries i que significarien un marc estable de finançament del transport públic.

La primera és desenvolupar la unànimement aprovada Llei de Finançament de transport Públic a Catalunya de 2014 i que en el seu desplegament permetria una fiscalitat als modes de transport no sostenibles per finançar els costos de la gestió i infraestructures del transport públic i d’altres modes sostenibles. La capacitat de recaptació és àmplia i ens permetria dissuadir la mobilitat dels primers i seduir la dels segons.

D’altra banda no cal oblidar les obligacions de l’estat espanyol envers la lluita contra la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic. En aquest sentit la Unió Europea ha estat molt contundent i ha urgit a Espanya a presentar mesures efectives per a la millora de la qualitat de l’aire. Aquestes sens dubte passen per dotar de millor finançament a les grans conurbacions per a destinar-les a millorar el transport públic col·lectiu, veritable agent en defensa de les millores ambientals.

La segona gran mesura atén més a la gestió pròpia del sistema tarifari de l’àrea metropolitana de Barcelona. Ens calen més usuaris i usuàries del transport públic i això passa per polítiques de fidelització i captació mitjançant abonaments atractius, a preus reduïts pels habituals del transport públic. L’èxit en d’altres ciutats europees ens ha de servir com a exemple.

Per arribar a aquestes solucions cal, això si, valentia política, lideratge i consensos, però és del tot inajornable: ens hi va la salut de tots i totes i una major redistribució de la riquesa i igualtat social.

Etiquetes: ,
X