Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Pensament crític   /  El Congrés Participatiu Catalunya i Futur: Catalunya, laboratori del post-capitalisme del s. XXI

El Congrés Participatiu Catalunya i Futur: Catalunya, laboratori del post-capitalisme del s. XXI

Josep Ferrer i Llop Ex rector de la UPC i Coordinador cientific del Congrés Participatiu Catalunya i Futur en publica  aquesta reflexió partint de la comparació amb el Congrés de Cultura Catalana de fa 40 anys.

D’aquesta manera sintetitzava Marina Subirats la seva visió del Congrés Catalunya i Futur. Matisava així la ideal inicial que fos una reedició del Congrés de Cultura Catalana de fa 40 anys. El nom, imposat per la autocensura, amagava una reflexió general sobre la Catalunya que aleshores ens il·lusionava construir a mitjà termini. De fet, doncs, la reflexió va abastar tots els àmbits de la cultura, però també de l’economia, la política, la protecció social i un molt llarg etcètera. Es tractava de refer un país, després de 40 anys de dictadura, reprenent el fil de la II República. Es tractava de desenvolupar i detallar el “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”, amb una visió estratègica, més enllà del tacticisme que requeria la política del dia a dia. En efecte, la reflexió va ser molt àmplia i participativa, per bé que irregular, i va inspirar la reconstrucció de Catalunya en les dècades següents.

La Catalunya que volem

Per això en els darrers anys s’ha parlat molt sobre la necessitat de reeditar aquella reflexió general, transversal i amb la vista posada al mitjà termini, més enllà del procés sobiranista que sembla acaparar l’interès immediat. Es tracta de reflexionar sobre “què volem” per al nostre país, en un debat complementari, però separat, de “cóm arribar-hi” i en particular de quina és la vinculació amb l’estat espanyol més adequada per a fer-lo realitat. Som molts els que pensem que en aquest debat ens podem retrobar gent que compartim anhels de progrés i equitat, malgrat discrepar sobre el marc polític on implementar-los.

Sabem de gent que considera prematur aquest debat, que centra tots els esforços en aconseguir la independència, deixant per a després els debats sobre els continguts socials, econòmics i polítics d’aquesta república catalana. Més encara, el consideren inconvenient ja que poc crear esquerdes entre els sobiranistes. Diuen que el debat dreta/esquerra pot dividir el bloc independentista i per tant “ara no toca”.

Ben al contrari, som molts els que pensem que un projecte engrescador per al país pot desfer malentesos, aplegar consensos amplis i superar la pretesa fractura social. Per descomptat, el consens no serà total i quedaran dissensos a dilucidar més endavant. Però estem convençuts que les coincidències són molt àmplies sobre la protecció del medi natural, sobre un model econòmic sostenible, equitatiu i eficient, sobre uns serveis públics que garanteixin la cohesió i la protecció social, sobre unes relacions polítiques basades en la participació i la transparència i sobre molts altres àmbits que tractarem de concretar al llarg del Congrés Catalunya i Futur.

Les 100 pàgines de la “ponència 0” apunten ja en aquesta direcció. Es tracta ara d’aprofundir-hi, mitjançant un procés àmpliament participatiu, fins a dibuixar un horitzó que sigui compartit per bona part de la ciutadania catalana i que generi de nou il·lusió i sentiment de col·lectivitat, com en el seu moment ho va fer el Congrés de Cultura Catalana.

Un nou ordre mundial

Tanmateix, el context internacional és ben diferent del d’aleshores. En aquells moments semblaven clarament establertes les propostes dels dos blocs dominants (el capitalisme americà i el bloc comunista), així com la de la socialdemocràcia europea (l’estat del benestar). Models aparentment consolidats, amb països de referència per a cadascun. La nostra aspiració era sortir de la dictadura i construir una democràcia, atenent aquest models existents.

Al tombant de segle, el panorama és radicalment diferent. A l’esfondrament del model soviètic, va seguir una deriva depredadora i insaciable del neo-liberalisme capitalista, que la socialdemocràcia no ha sabut contrarestar. Desigualtats creixents internes i externes, i un futur incert, front la perplexitat i la desorientació d’aquells models hereus de les gran teories social, polítiques i econòmiques del s.XIX, que semblàvem haver arribat al clímax a finals del s.XX.

Crisi acompanyada, i en bona part causada, pels profunds canvis tecnològics i socials de les darreres dècades: globalització, canvi climàtic, explosió demogràfica, migracions massives, revolució tecnològica (digitalització, telecomunicacions, internet, xarxes socials, robotització…), esgotament de matèries primeres i un llarg etcètera. El tombant de segle ha suposat una nova era per a la humanitat, que es combina i es retro-alimenta amb la crisi política abans esmentada.

Un laboratori de pensament i d’experimentació

Simplificant, podríem dir que si fa 40 anys vàrem haver de “mirar, copiar i adaptar”, ara en canvi cal inventar, ja que no hi ha models i referents clars. Òbviament seriem il·lusos si penséssim que a través de Catalunya i Futur  serem capaços d’imaginar les solucions que hores d’ara ningú ha trobat.  Tanmateix, podem aspirar a formar part del grup capdavanter de països que estan liderant aquesta recerca.

Països com el nostre, pel que fa a grandària, dinamisme i mentalitat progressista i oberta. Igualment, el nostre punt de partida econòmic és prou sòlid i les expectatives raonables, i tenim fortaleses pròpies com ara un teixit social incomparable i una posició geo-estratègica excepcional. Ja en altres moments de la història Catalunya ha demostrat una iniciativa i eficiència sorprenents, i actualment ho tornem a fer em àmbits com producció científica, creativitat artística, pràctica esportiva o mobilització ciutadana. Evitem cofoismes, però també infravaloracions: podem coliderar el pensament.

Afegim-hi que podem ser camp de proves, per exemple, per al reciclatge integral de l’agua, per la renda universal o per a noves formes de participació política. En definitiva, una situació i una aspiració magníficament sintetitzades en la frase de capçalera

Debats temàtics i territorials, participació telemàtica, redacció de conclusions

Hem reprès ja els debats temàtics (cultura., sanitat, economia, medi ambient…), ajornats per les circumstàncies polítiques de la tardor. Esperem que a la primavera es repliquen arreu del territori. Alhora, al llarg dels pròxims mesos es podran fer aportacions telemàtiques a la ja esmentada ponència inicial, en particular les derivades dels debats temàtics i territorials.

Els resultats d’aquest procés participatiu seran recollits pels equips de coordinació de cada àmbit, que redactaran les conclusions provisionals al llarg de l’estiu, de manera que a la tardor esperem poder celebrar les corresponents sessions de cloenda parcials. Preveiem, doncs, al desembre, la sessió de cloenda general i el congrés internacional de presentació de conclusions.

No cal dir que sou convidats a participar-hi i a col·laborar en l’organització. La relació inicial de ponents confirma l’elevat nivell dels debats i la gran transversalitat, tant en l’eix social com en el nacional. Es al nostre abast, doncs, l’objectiu d’aprofundir en quina Catalunya vol la gent d’aquest país. Si ho fem de forma prou àmplia i transversal, de ben segur després serem capaços de fer-la realitat.

X