nov. 17, 2016
admin

David Harvey al CCCB: la cerca del funcionament subterrani de les coses

David Harvey (Gillingham, Anglaterra, 1935) és catedràtic d’Antropologia i Geografia a la City University of New York i de la London School of Economics. La seva obra acadèmica ha tingut una gran influència en la geografia moderna i és un autor de referència en el debat polític i social. Entre les seves publicacions destaquen obres de gran reconeixement com La condición de la posmodernidad, Espacios de Esperanza, Breve historia del neoliberalismo, Ciudades rebeldes: Del derecho de la ciudad a la revolución urbana, Diecisiete Contradicciones y el fin del capitalismo i Guía de El Capital de Marx. Libro segundo

David Harvey no va decebre en la seva visita a Barcelona. Un CCCB ple de gom a gom va seguir atentament la seva indagació per, com ell ha expressat més d’una vegada, “entendre com funcionen les coses en el capitalisme contemporani”.  Era inevitable un petit “excursus” cap al moment actual. Per Harvey ,Trump no és un feixista i els USA no estan girant a la dreta. Trump ha tingut la sort de enfrontar-se a la candidata més previsible i fosca que un Partit Demòcrata lliurat a Wall Street podia presentar. Trump ho ha tingut fàcil presentant-se com la versió 2.0 del “ self-made man”, l’home de negocis triomfador i multimilionari davant una política de l’ “establishment” gastada i poc creïble com Clinton amb una llarga tradició a trair la classe treballadora, i la idea fàcil de “jo ja tinc els diners fets amb els negocis… i  ella es vol enriquir a costa de la política”.

harvey

Harvey va ser taxatiu: Trump és un promotor immobiliari que llançarà la mateixa solució que des dels anys 30 l’establishment capitalista ha utilitzat per sortir de les crisis i seguir generant beneficis i acumulació de capital: una nova onada de ciment, acer i vidre. Més infraestructures, més urbanització, més ocupació del sòl. Aquesta ha estat la recepta fins ara i no sembla que res hagi de canviar per les oligarquies capitalistes. El capitalisme ha generat estils de vida que converteixen elements que haurien de ser luxes en pures necessitats:  l’abandandonament dels centres de les ciutats i la construcció de suburbis, desprès de la II Guerra Mundial, ha fet que sigui pràcticament impossible viure sense cotxe convertint-se en una necessitat bàsica. El territori i la ciutat resten condicionades per un model de creixement de la urbanització al servei dels interessos de les empreses constructores i dels fabricants d’automòbils, consumint sòl de manera irracional i generant greus impactes ambientals. En aquest aspecte sí que Harvey va ser clar “amb Trump oblideu el respecte al Medi Ambient”, incrementarà les emissions de CO2 (per tant res de combatre el canvi climàtic), explotarà els recursos fins a la darrera gota, el fracking (tècnica molt agressiva d’extracció d’hidrocarburs)  serà qui aportarà energia per aquest desenvolupament basat en ciment i totxos que planteja Trump.

La Conferència portava per títol “Cultura I Ciutat: El Repte Del Turisme”, però Harvey va fer, com sempre, gala de la seva honestedat intel·lectual i de la humilitat del pensador i científic que vol ser un company de lluita més en la transformació social. Va reconèixer que poc ens podia dir sobre el “tema en si mateix” però si que podia aportar elements per entendre’l el perquè es genera. El turisme que afecta la vida quotidiana de la gent que viu en un indret és degut al ser un fenomen econòmic especialment adequat per la circulació ràpida i especulativa del capitalisme (el financer) que ha optat per les inversions i la compra i venda d’expectatives futures i ser rendista, i que ha abandonat l’economia productiva, altrament més rocallosa i exposada (ja sabeu que les coses les fabriquen persones i aquestes reclamen drets, es posen malaltes, mengen cada dia…).

El  turisme representa millor que cap altra activitat econòmica el rendiment ràpid de capital al ser efímer i de satisfacció ràpida. S’adapta perfectament a aquesta forma de capitalisme financer dels “titulars dels bons” que volen guanys ràpids des de la pantalla de l’ordinador, d’aquí la reflexió sobre l’augment dels preus de lloguer a les grans ciutats: la llei permet doblar el preu sense tenir cap responsabilitat social sobre les conseqüències, els desnonaments o l’expulsió de veïns dels seus barris. Aquesta realitat ens apareix convenientment fragmentada i això ens duu a lluites de guerrilles molts cops excessivament aïllades les unes de les altres.

Harvey va demostrar, com sempre, ser un bon lector de Marx i de les diferents tradicions d’emancipació de la humanitat  i no caure a la temptació de deixar dur-se  per allò que immediatament ens apareix. Cercar el flux subterrani que al final ens pot donar llum sobre com funciona tot plegat i ens pot donar guies per l’acció de resistència i proposta global.  En aquesta resistència i proposta Harvey no pretén ser cap guru, si no un més en la lluita per una societat socialista on entendre el funcionament de la ciutat i del territori esdevé una necessitat de primer ordre per tal d’entendre com es generen les injustícies i poder unir lluites tant diferents com la dels drets dels treballadors, aturar la construcció d’una infraestructura o la gentrificació d’un barri.

Harvey va enfocar la seva conferència per aportar elements que uneixin diferents lluites contra el capitalisme per tal que aportin alternatives amb l’objectiu de reconstruir un sentit comú sobre la ciutat i el territori al servei de les persones i de les seves necessitats i no dels interessos especulatius dels propietaris de bons.

Raül Valls, Llorenç Planagumà i David Companyon

VIDEO | “Cultura i ciutat: El repte del turisme” Conferència de David Harvey (VO anglès) al CCCB (14/11/2016)

Be Sociable, Share!

Comments are closed.

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí