Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Feminismes   /  Crònica de la Jornada Feminisme i transformació social: L’experiència boliviana i equatoriana

Crònica de la Jornada Feminisme i transformació social: L’experiència boliviana i equatoriana

Els processos de transformació social que estan vivint diversos països de Llatinoamèrica suposen un model en molts sentits; també per a la lluita feminista. Per això, la Fundació l’Alternativa va posar sota la lupa el paper que les i els feministes estan jugant en els processos engegats a Bolívia i Equador. Ho va fer amb un acte a la Casa Golferichs de Barcelona, amb la col·laboració de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional, en el qual van intervenir diverses acadèmiques tant espanyoles com llatinoamericanes: Eva Palomo, Marga Ferré, Sara Porras i Adoración Guamán, que van desgranar.

Guamán va començar dibuixant el context dels processos constituents a l’Amèrica Llatina. A Llatinoamèrica, va indicar aquesta professora del departament de Dret del Treball de la Universitat de València, les institucions han estat coprotagonistes de la transformació social, substanciant el “nou constitucionalisme”. Des de la base popular es promou un institucionalisme de canvi revolucionari, protagonitzat per partits de nova creació, com és el cas de ” 5a República” a Veneçuela, País a Equador, o MAS a Bolívia i – a diferència d’Europa– amb la participació com a ensenya. El subjecte constituent a Amèrica Llatina planteja la ruptura i la creació d’una nova realitat i ho fa mitjançant l’acumulació d’aliances socials i indígenes per a la confrontació social.

Desorés de la intervenció de Guamán, Porras es va centrar en analitzar el cas Bolivià. Porras, que ha investigat sobre el terreny el procés constituent en aquell país andí, va exposar com el Pacte de la Unitat bolivià ha suposat el sorgiment d’una nova identitat i voluntat de lluita contra les identitats fragmentades. Aquesta nova identitat es conforma a partir de l’ndígena, el camperol i el popular –una forma autòctona de la tradicional classe treballadora europea–. “El gènere és una altra desigualtat social, és una categoria polititzada; no només un indicador econòmic o social, no només en el binomi home-dona, sinó enfront del patriarcat entès com a dominació sobre les diverses desigualtats, en persones, natura, explotacions, i sobre les dones”, va exposar Porras.

La investigadora tambñe va descriure com a Bolívia el feminisme provinent d’Europa es mescla amb l’existència de cultures anteriors a la colonització, tot teoritzant un “feminisme comunitari” com a teoria social que suma el marxisme i l’indianisme i el cristianisme. Finalment, Porras, va desgranar els avenços legislatius i socials que ha suposat el Pla Nacional de les Igualtats en accions de justícia i reparació del patriarcat històric.

Les investigadores van fer aquestes exposicions després que Eva Palomo, col·laboradora de la Universitat Rei Juan Carlos, i Marga Ferré, de la Fuindación Europa de los Ciuadanos, exposessin les trajectòries feministes i situessin el marc de debat. Palomo va fer un repàs històric del feminisme des de l’Edat mitjana fins als nostres dies, i una reflexió dialèctica sobre el moviment i la vindicació feminista en una òptica marxista. Ferre, per la seva banda, va diferenciar patriarcat i capitalisme i va afirmar que no pot existir un capitalisme feminista. També va recordar que el desenvolupament civilitzatori és irregular i que no s’ha de descartar la possibilitat, tangible, de retrocedir.

Va presentar la jornada la vicepresidenta de la Fundació l’Alternativa, Asun García, i la va cloure el president Toni Barbarà. Barbarà va reivindicar la necessitat permanent de la lluita feminista i l’oportunitat per fer-ho que pot suposar qualsevol confrontació electoral, social i política, com pot ser el cas emblemàtic del dret a l’avortament.

Etiquetes:
X