Browsing articles in "Cultura"
abr. 16, 2018
admin

A l’ombra d’un castell

Miguel Angel Soria,  un company del Vallès, professor de secundària de llengua i literatura castellana jubilat. Apassionat de la literatura i la música i amic de la Fundació escriu aquest article centrat en la figura de Manuel de Pedrolo.

Et trobes a La Segarra i has deixat al darrera, no fa massa, Cervera. Davant teu apareixen dos castells d’aquells dels que la comarca està plena. A la dreta, mig amagat, el de Montcortès de Segarra; a l’esquerra, una mica més llunyà, una imponent mola: el de l’Aranyò.

Continue reading »

abr. 16, 2018
admin

Manuel de Pedrolo, lluitador per la llibertat

Anna Maria Villalonga, Comissaria de l’Any Pedrolo, escriu aquest article sobre la seva figura.

Enguany celebrem el centenari de Manuel de Pedrolo i Molina, una de les veus més potents i prolífiques de la història de la literatura catalana, que va néixer a l’Aranyó (La Segarra) el dia 1 d’abril de 1918. Membre d’una família de propietaris rurals que procedia de Cervera, va passar la infantesa a Tàrrega, però el 1935 es traslladà a Barcelona per acabar el batxillerat i cursar la carrera de medicina. Tot va quedar estroncat amb l’esclat de la Guerra Civil. Pedrolo s’afilià a la CNT, va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines i va pertànyer a la branca d’artilleria de l’Exèrcit Popular.

Continue reading »

febr. 12, 2018
admin

La desaparició d’Interviu i el “zombie walk” de la premsa espanyola

Gabriel Jaraba ens escriu aquest article sobre el tancament de la revista Interviu, la seva història, el seu paper a la nova era de la premsa espanyola desprès del franquisme…

Gabriel Jaraba. Periodista i Doctor en Ciències de la Comunicació i Periodisme. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i la Càtedra Internacional UNESCO d’Alfabetització Mediàtica i Diàleg Intercultural.

Com que la vida és rara i les coses i el món no són el que semblen, hi ha esdeveniments que adquireixen un cert valor simbòlic, de vegades,  un significat que va més enllà del fet en sí. El tancament de la revista Interviu sembla ser un d’aquests episodis, que a primera vista dóna peu a una certa recreació nostálgica però que quan hi penses representa el que és: tot un final d’època de la premsa de la transició. Hi haurà un abans i un després de l’existència d’Interviu de la mateixa manera que hi ha un abans i un després del pas de la ràdio de làmpades a la de transistors o de la televisió en blanc i negre a la de color. Continue reading »

gen. 15, 2018
admin

La revolució en cartells

El passat divendres, 12 de gener, vam tenir una visita molt especial a la Fundació. Vam rebre els sindicalistes americans Stephen Lewis i Michelle Robertson. Ens van visitar perquè porten anys construint un fons documental de cartells de moviments socials progressistes i revolucionaris. Actualment estan fent exposicions sobre diverses temàtiques com ara art revolucionari, prou violència contra les dones, cartells polítics portuguesos, dia internacional dels treballadors i treballadores, la revolució cubana, etc. a les biblioteques públiques de Massachusetts.

Continue reading »

oct. 2, 2017
admin

El Che i Fidel: Guerrillers i amics

Gustavo de la Torre,  vicepresident de l’Associació de Cubans de Catalunya José Martí, ens explica l’estreta relació que van tenir Fidel Castro i Ernesto Che Guevara a traves de citacions originals d’un i altre.

Aquest article s’emmarca dins de la commemoració dels  50 anys de l’assassinat del Che del proper 9 d’octubre.  Dins de la gran varietat d’activitats organitzades tant aquí com arreu del món, en destaquem dos: el campament internacional que quedarà instal·lat a la localitat de Vallegrande, en homenatge a la presència del Ernesto Che Guevara a Bolívia  i la trobada que organitzem amb JCC i l’Associación de Cubanos de Cataluña el proper 5 d’octubre a les 12h a la Universitat de Barcelona. No hi podeu faltar! 

Fidel, Aleida i el Che

“El único autógrafo digno de un hombre es el que deja escrito con sus obras”: José Martí.

Des de la primera trobada entre Fidel Castro i Ernesto Che Guevara a Mèxic, va néixer una relació de confraternitat entre els dos. Dos grans homes que miraven al demà amb ulls plens de sons i foc al cor.

A Mèxic, quan estaven empresonats; Fidel havia donat l’ordre de no mencionar mai l’afiliació política de cap del grup. Tot i això, el Che es va enfrontar a la policía manifestant la seva afinitat marxista. Fidel, sorprès mirant a Ernesto, però ell li confessa: “Yo no sé mentir”. Tots els empresonats son alliberats, menys l’argentí, però Fidel en la identificació plena amb aquell jove intrèpid, no l’abandona. Anys després, el mateix Che comenta al respecte: “Le dije que no debía de manera alguna pararse por mí la Revolución y que podía dejarme: que yo comprendería la situación… también recuerdo la respuesta tajante de Fidel: ¡Yo no te abandono! Y así fue, porque hubo que distraer tiempo y dinero preciosos para sacarme de la cárcel mexicana. Esas actitudes personales de Fidel con la gente que aprecia son la clave del fanatismo que crea a su alrededor, donde se suma a una adhesión de principios, una adhesión personal, que hace de este Ejército Rebelde un bloque indivisible.” Continue reading »

jul. 14, 2017
admin

L’Olimpíada Popular: Tres mesos que van trasbalsar l’esport

L’Olimpíada Popular de 1936 a Barcelona es va organitzar en menys de tres mesos. La primera pregunta que molta gent es fa: Com s’ho van fer sense internet, ni correus electrònics, ni canals de missatgeria?. 

Com va ser possible que en només tres mesos més de 5.000 atletes de 23 països, nacions, regions i ciutats s’apleguessin a la Barcelona republicana per mostrar al món uns Jocs  de la Pau i Fraternitat enfront dels Jocs de Berlin eina de propaganda del nazisme? Intentarem donar algunes claus.

L’any 1931 Barcelona va perdre la designació pels Jocs Olímpics de 1936. Malgrat ser la ciutat favorita, la proclamació de la República va espantar els aristocràtics membres del Comitè Olímpic Internacional i finalment van escollir Berlin. El 1933 el partit nazi arriba al poder, dos anys més tard, amb l’aprovació les lleis de segregació social i racial, ja és clara la voluntat de Hitler de fer dels Jocs de Berlin una eina de propaganda del nazisme amb repercussió mundial.

Continue reading »

jul. 14, 2017
admin

Els jocs oblidats

Recomanem la lectura d’aquest article resum, de David Companyon i Costa, del que va ser l’Olimpíada Popular, l’èxit que va tenir i com aquest somni es va veure trencat per l’inici de la guerra civil espanyola.

Què va ser l’Olimpíada Popular?

Barcelona i Berlín van competir pels Jocs Olímpics del 1936. Barcelona n’era favorita, però dies abans de la reunió del Comitè Olímpic Internacional (COI), compost bàsicament per aristòcrates, es va proclamar la Segona República. A la votació, Berlín va guanyar a la republicana i progressista Barcelona. Raons polítiques, però, van tornar a marcar els jocs. El partit nazi va arribar al poder l’any 1933 i Hitler va veure en els Jocs Olímpics de Berlín una gran oportunitat propagandística per al règim nazi.

La idea dels Jocs Populars i Antifeixistes El març del 1936 va néixer el Comitè Català Pro Esport Popular (CCEP), amb l’objectiu de fer-lo assequible a tothom. L’abril del 1936 el CCEP va proposar organitzar uns jocs populars, de caire internacional, com a alternativa a la propaganda feixista dels Jocs de Berlín. Continue reading »

jul. 14, 2017
admin

Manifest de l’Olimpíada Popular

En l’origen de l’Olimpíada Popular hi ha el seu Manifest. Llegir-lo avui en dia ens transporta de l’Europa dels anys 30 a l’Europa dels nostres dies per la seva vigència.

En l’homenatge a l’Olimpíada Popular celebrat el 19 de juliol de 2017 es va fer una lectura de diversos fragments a càrrec de Carles Vallejo, secretari de l’Associació d’expresos del franquisme i President del Memorial dels Treballadors de la Seat, i Adelina Escandell, Presidenta de la Fundació l’Alternativa, dues de les entitats que, juntament diverses organitzacions memorialistes, antiracistes i esportives, van conformar el Comitè per la Commemoració de l’Olimpíada Popular.

En els últims decennis, especialment després de la guerra mundial, l’esport s’ha desenvolupat com un dels més importants factors socials i culturals en la vida de les nacions.

La industrialització que en la majoria de països del món es produeix amb una gran velocitat i la completa mecanització dels processos de treball que encara no ha arribat a la seva fi, en conjunt amb el baix nivell de vida de les masses treballadores en la major part dels països han exercit la seva influència nefasta sobre la vida quotidiana dels pobles treballadors.

Les masses treballadores intenten contrarestar l’efecte nociu del dur treball professional amb l’activitat esportiva i a excepció d’uns països, es reconeix al voltant del món la importància decisiva de l’esport per a la higiene i cultura populars. Continue reading »

jul. 14, 2017
admin

Història dels Clarion i l’Olimpíada Popular

Una lectura d’aquest article ens permet veure en pocs minuts la magnitud del que representava l’Olimpíada Popular i de l’enorme èxit que va tenir arreu del món la proposta de fer uns Jocs alternatius al COI. Havia de ser al primera celebració olímpica de Barcelona.

El proper 1 de juliol d’enguany 10 membres del Clarion Cycling Club 18951 sortiran en bicicleta des del monument a les Brigades Internacionals a Londres2 i arribaran a Barcelona, després de creuar tot França, els Pirineus, per participar el 19 de juliol a l’homenatge a l’Olimpíada Popular de 1936 que es farà a l’INEF al cantó de l’Estadi Olímpic Lluís Companys.

Tot just dos dies desprès d’assabentar-se que, per primer cop, les institucions catalanes anaven a retre un homenatge a l’Olimpíada Popular han decidit fer com els seus predecessors l’any 19363, quan un equip de cinc ciclistes dels Clarion va formar part de la delegació Britànica a l’Olimpíada Popular. Continue reading »

Pàgines:12345»

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí