Browsing articles in "Cultura"
oct. 2, 2017
admin

El Che i Fidel: Guerrillers i amics

Gustavo de la Torre,  vicepresident de l’Associació de Cubans de Catalunya José Martí, ens explica l’estreta relació que van tenir Fidel Castro i Ernesto Che Guevara a traves de citacions originals d’un i altre.

Aquest article s’emmarca dins de la commemoració dels  50 anys de l’assassinat del Che del proper 9 d’octubre.  Dins de la gran varietat d’activitats organitzades tant aquí com arreu del món, en destaquem dos: el campament internacional que quedarà instal·lat a la localitat de Vallegrande, en homenatge a la presència del Ernesto Che Guevara a Bolívia  i la trobada que organitzem amb JCC i l’Associación de Cubanos de Cataluña el proper 5 d’octubre a les 12h a la Universitat de Barcelona. No hi podeu faltar! 

Fidel, Aleida i el Che

“El único autógrafo digno de un hombre es el que deja escrito con sus obras”: José Martí.

Des de la primera trobada entre Fidel Castro i Ernesto Che Guevara a Mèxic, va néixer una relació de confraternitat entre els dos. Dos grans homes que miraven al demà amb ulls plens de sons i foc al cor.

A Mèxic, quan estaven empresonats; Fidel havia donat l’ordre de no mencionar mai l’afiliació política de cap del grup. Tot i això, el Che es va enfrontar a la policía manifestant la seva afinitat marxista. Fidel, sorprès mirant a Ernesto, però ell li confessa: “Yo no sé mentir”. Tots els empresonats son alliberats, menys l’argentí, però Fidel en la identificació plena amb aquell jove intrèpid, no l’abandona. Anys després, el mateix Che comenta al respecte: “Le dije que no debía de manera alguna pararse por mí la Revolución y que podía dejarme: que yo comprendería la situación… también recuerdo la respuesta tajante de Fidel: ¡Yo no te abandono! Y así fue, porque hubo que distraer tiempo y dinero preciosos para sacarme de la cárcel mexicana. Esas actitudes personales de Fidel con la gente que aprecia son la clave del fanatismo que crea a su alrededor, donde se suma a una adhesión de principios, una adhesión personal, que hace de este Ejército Rebelde un bloque indivisible.” Continue reading »

jul. 14, 2017
admin

L’Olimpíada Popular: Tres mesos que van trasbalsar l’esport

L’Olimpíada Popular de 1936 a Barcelona es va organitzar en menys de tres mesos. La primera pregunta que molta gent es fa: Com s’ho van fer sense internet, ni correus electrònics, ni canals de missatgeria?. 

Com va ser possible que en només tres mesos més de 5.000 atletes de 23 països, nacions, regions i ciutats s’apleguessin a la Barcelona republicana per mostrar al món uns Jocs  de la Pau i Fraternitat enfront dels Jocs de Berlin eina de propaganda del nazisme? Intentarem donar algunes claus.

L’any 1931 Barcelona va perdre la designació pels Jocs Olímpics de 1936. Malgrat ser la ciutat favorita, la proclamació de la República va espantar els aristocràtics membres del Comitè Olímpic Internacional i finalment van escollir Berlin. El 1933 el partit nazi arriba al poder, dos anys més tard, amb l’aprovació les lleis de segregació social i racial, ja és clara la voluntat de Hitler de fer dels Jocs de Berlin una eina de propaganda del nazisme amb repercussió mundial.

Continue reading »

jul. 14, 2017
admin

Els jocs oblidats

Recomanem la lectura d’aquest article resum, de David Companyon i Costa, del que va ser l’Olimpíada Popular, l’èxit que va tenir i com aquest somni es va veure trencat per l’inici de la guerra civil espanyola.

Què va ser l’Olimpíada Popular?

Barcelona i Berlín van competir pels Jocs Olímpics del 1936. Barcelona n’era favorita, però dies abans de la reunió del Comitè Olímpic Internacional (COI), compost bàsicament per aristòcrates, es va proclamar la Segona República. A la votació, Berlín va guanyar a la republicana i progressista Barcelona. Raons polítiques, però, van tornar a marcar els jocs. El partit nazi va arribar al poder l’any 1933 i Hitler va veure en els Jocs Olímpics de Berlín una gran oportunitat propagandística per al règim nazi.

La idea dels Jocs Populars i Antifeixistes El març del 1936 va néixer el Comitè Català Pro Esport Popular (CCEP), amb l’objectiu de fer-lo assequible a tothom. L’abril del 1936 el CCEP va proposar organitzar uns jocs populars, de caire internacional, com a alternativa a la propaganda feixista dels Jocs de Berlín. Continue reading »

jul. 14, 2017
admin

Manifest de l’Olimpíada Popular

En l’origen de l’Olimpíada Popular hi ha el seu Manifest. Llegir-lo avui en dia ens transporta de l’Europa dels anys 30 a l’Europa dels nostres dies per la seva vigència.

En l’homenatge a l’Olimpíada Popular celebrat el 19 de juliol de 2017 es va fer una lectura de diversos fragments a càrrec de Carles Vallejo, secretari de l’Associació d’expresos del franquisme i President del Memorial dels Treballadors de la Seat, i Adelina Escandell, Presidenta de la Fundació l’Alternativa, dues de les entitats que, juntament diverses organitzacions memorialistes, antiracistes i esportives, van conformar el Comitè per la Commemoració de l’Olimpíada Popular.

En els últims decennis, especialment després de la guerra mundial, l’esport s’ha desenvolupat com un dels més importants factors socials i culturals en la vida de les nacions.

La industrialització que en la majoria de països del món es produeix amb una gran velocitat i la completa mecanització dels processos de treball que encara no ha arribat a la seva fi, en conjunt amb el baix nivell de vida de les masses treballadores en la major part dels països han exercit la seva influència nefasta sobre la vida quotidiana dels pobles treballadors.

Les masses treballadores intenten contrarestar l’efecte nociu del dur treball professional amb l’activitat esportiva i a excepció d’uns països, es reconeix al voltant del món la importància decisiva de l’esport per a la higiene i cultura populars. Continue reading »

jul. 14, 2017
admin

Història dels Clarion i l’Olimpíada Popular

Una lectura d’aquest article ens permet veure en pocs minuts la magnitud del que representava l’Olimpíada Popular i de l’enorme èxit que va tenir arreu del món la proposta de fer uns Jocs alternatius al COI. Havia de ser al primera celebració olímpica de Barcelona.

El proper 1 de juliol d’enguany 10 membres del Clarion Cycling Club 18951 sortiran en bicicleta des del monument a les Brigades Internacionals a Londres2 i arribaran a Barcelona, després de creuar tot França, els Pirineus, per participar el 19 de juliol a l’homenatge a l’Olimpíada Popular de 1936 que es farà a l’INEF al cantó de l’Estadi Olímpic Lluís Companys.

Tot just dos dies desprès d’assabentar-se que, per primer cop, les institucions catalanes anaven a retre un homenatge a l’Olimpíada Popular han decidit fer com els seus predecessors l’any 19363, quan un equip de cinc ciclistes dels Clarion va formar part de la delegació Britànica a l’Olimpíada Popular. Continue reading »

jul. 10, 2017
admin

Gràcies Gloria

Miquel Àngel Sòria, camarada del Vallès, professor de secundària de llengua i literatura castellana jubilat. Apassionat de la literatura i la música i amic de la Fundació. Viu a santa Maria de Martorelles, d’on va ser regidor i després alcalde.

Ens escriu unes paraules en homenatge a Gloria Fuertes, dona, poeta, invisibilitzada però imparable que el proper 28 de juliol hagués celebrat els seus 100 anys.

Aquest clam ja universal sona amb una força especial aquest any en curs. No caldria esperar els centenaris per a que la nostra atenció es centrés en algunes persones, mereixedores de la mateixa. Però ja que els esdeveniments venen així, bona és la data rodona per tenir-les en compte.

Aquest any 2017, dues dones farien els cent anys. Ara, quant cada cop és més fàcil arribar-hi, a elles no se’ls hi va donar la possibilitat. Malgrat això ─ algunes llacunes─  es mantenen fermes en la nostra memòria.

Continue reading »

jul. 10, 2017
admin

Una de les nostres

Publiquem i recomanem la lectura d’aquest article d’Adelina Escandell, mestra i psicòloga jubilada i presidenta de la Fundació l’Alternativa que ens explica com va introduir aquesta espectacular i transgressora poeta a les seves classes.

Vaig conèixer Gloria Fuertes en relació a la professió que he practicat durant quaranta anys: fent de mestra; a classe vam llegir moltes poesies d’aquesta autora que com que no tenia una puntuació «de manual», convertia en repte la lectura en veu alta. A les biblioteques d’aula (mai he treballat amb lectures obligatòries) he recomanat moltes vegades els llibres que recullen contes i narracions seves; el «Cangura para todo» no necessitava gaire campanya per part meva, perquè a la que algú el llegia el recomanava i ja sabeu que no hi ha millor campanya per un llibre que ser recomanat per una o un igual. I aquest any m’he trobat escoltant com la meva néta la recitava i m’explicava algun dels contes que la mestra els havia llegit a la classe de llengua castellana. Quin orgull de professió, quan les mestres no només ensenyen noms, sinó que aconsegueixen que l’alumnat  estimi la llengua parlada i escrita i a qui ho ha fet possible. Continue reading »

jul. 5, 2017
admin

Gloria Fuertes la poeta de Lavapiés: dona, lesbiana i pobre

Aquest article de Verónica Fuentes, col·laboradora de Tribuna Feminista, ens parla de com Gloria Fuertes, la poeta de Lavapiés, va escriure les obres infantils més transgressores, revolucionant el paper de la dona en la literatura i com, fen repàs de la seva trajectòria es va transformar, a l’estranger, en un model d’estudi, molt abans que se li reconegués a Espanya.

El 2017 la poeta de Lavapiés cumpliría 100 anys.

Perquè les dones no podrien fer bé la feina dels reis mags? Això va ser es que es va plantejar Gloria Fuertes a l’escriure una de les seves obres infantils més transgressores: “Las tres reynas magas: Melchora, Gaspara y Baltasara”. Per l’any del seu centenari reivindiquem una de les veus més singulars i menys valorades de la història de la poesia espanyola.

Després del pas de la cavegada de reis de l’any passat, la presència de tres dones com a protagonistes va generar un debat entre els més conservadors, als que no va agradar en canvi. Continue reading »

jul. 3, 2017
admin

Recuperació d’un autor de novel.la negra

Miquel Àngel Sòria, camarada del Vallès, professor de secundària de llengua i literatura castellana jubilat. Apassionat de la literatura i la música i amic de la Fundació. Viu a santa Maria de Martorelles, d’on va ser regidor i després alcalde. Ens proposa recuperar un autor de novel.la negra aquest estiu i llegir la saga del detectiu Heredia….

Díaz Eterovic detectiu heredia

En un llunyà 1987, a Xile, Ramón Díaz Eterovic publicava la primera novel·la protagonitzada pel detectiu Heredia.

Després d’una quinzena de títols, el 2008, un Heredia al que ja li pesen els anys haurà de trobar els assassins de Germán Reyes, mort a trets a la sortida de la feina. L’edat l’ha fet més prudent o això diu:

“─¿Tiene miedo?

─El suficiente miedo como para mantener los ojos abiertos. Pero lo que más me procupa es que ya no corro con la agilidad de hace treinta años, cuando instalé la oficina y el calendario parecía un árbol de incontables hojas.”

Continue reading »

juny 19, 2017
admin

UPEC 2017: 5, 6 i7 de juliol

S’apropa l’edició 2017 de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya. Es realitzarà a la Sala d’Actes de CCOO Via Laietana, 16 de Barcelona. Us presentem el manifest de les jornades d’enguany.

Si encara no ho heu fet us podeu inscriure directament des del web de la UPEC.
UPEC

Manifest UPEC 2017

“En l’interval sorgeixen monstres”

Entre els cercles progressistes, poques notícies han sigut tan ben rebudes com el final de l’any 2016. Un any que ha estat, sens dubte, un annus horribilis per als vells ideals republicans de llibertat, igualtat i fraternitat.

La quasi victòria de l’extrema dreta a les eleccions presidencials d’Àustria, l’auge de la intolerància religiosa arreu d’Europa i el Pròxim Orient, l’extensió dels conflictes bèl·lics, la desastrosa gestió de la crisi dels refugiats d’Orient Mitjà per part dels governs europeus, la victòria del “sí” al referèndum del Brexit, el rebuig en referèndum a l’acord de pau de Colòmbia, l’avenç de l’autoritarisme a Europa de l’Est (i, cada cop més, a Europa en general) i, com a colofó, la victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials nord-americanes han dibuixat el mapa d’una revolta contra l’ordre global establert, però en un sentit diferent del que les esquerres esperaven: no demanant més, sinó menys igualtat. No demanant un món més fraternal i unit, sinó reivindicant que els vells Estats-nació tornin a enfortir-se i a enfortir les seves fronteres. No demanant un major control democràtic global sobre els grans poders privats, sinó erosionant els pocs instruments disponibles per a aquest control. Continue reading »

Pàgines:1234»

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí