Browsing articles in "Cultura"
juny 19, 2017
admin

UPEC 2017: 5, 6 i7 de juliol

S’apropa l’edició 2017 de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya. Es realitzarà a la Sala d’Actes de CCOO Via Laietana, 16 de Barcelona. Us presentem el manifest de les jornades d’enguany.

Si encara no ho heu fet us podeu inscriure directament des del web de la UPEC.
UPEC

Manifest UPEC 2017

“En l’interval sorgeixen monstres”

Entre els cercles progressistes, poques notícies han sigut tan ben rebudes com el final de l’any 2016. Un any que ha estat, sens dubte, un annus horribilis per als vells ideals republicans de llibertat, igualtat i fraternitat.

La quasi victòria de l’extrema dreta a les eleccions presidencials d’Àustria, l’auge de la intolerància religiosa arreu d’Europa i el Pròxim Orient, l’extensió dels conflictes bèl·lics, la desastrosa gestió de la crisi dels refugiats d’Orient Mitjà per part dels governs europeus, la victòria del “sí” al referèndum del Brexit, el rebuig en referèndum a l’acord de pau de Colòmbia, l’avenç de l’autoritarisme a Europa de l’Est (i, cada cop més, a Europa en general) i, com a colofó, la victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials nord-americanes han dibuixat el mapa d’una revolta contra l’ordre global establert, però en un sentit diferent del que les esquerres esperaven: no demanant més, sinó menys igualtat. No demanant un món més fraternal i unit, sinó reivindicant que els vells Estats-nació tornin a enfortir-se i a enfortir les seves fronteres. No demanant un major control democràtic global sobre els grans poders privats, sinó erosionant els pocs instruments disponibles per a aquest control. Continue reading »

maig 12, 2017
admin

Quan els cantants catalans triomfaven a Madrid

Als anys 70 els protagonistes de la nova cançó tenien un gran èxit a Madrid. En aquest article Gabriel Jaraba, professor de la Càtedra Internacional UNESCO i membre del Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, parla del context d’aquest èxit. Ho aprofita per relacionar-los amb els moviments antifranquistes, primer amb el PCE i més endavant del PSOE a la Platajunta.

També es pregunta perquè en un moment donat es va donar l’esquena a aquests cantants tot lamentant aquest fet i reivindicant el potencial del treball en xarxa per a la difusió cultural.

6 ppr si acaso

Molts joves es sorprendrien si els digués que als anys 70, amb el franquisme pletòric de salut i amb Luis Carrero Blanco amb els peus ben asentats a terra, els cantants catalans actuaven regularment a Madrid, on eren seguits per un públic entusiasta i nombrós i obtenien èxits considerables. Hi havia un públic a la capital d’Espanya que mirava cap a Barcelona tot cercant aires d’innovació, i també persones que entenien que acceptar la plurinacionalitat del país implicava acollir i promoure les cultures corresponents a les nacions.  D’altres, de manera intuitiva o reflexionada veien que donar suport a les expressions del catalanisme ajudava a accentuar les contradiccions del règim i a fer-lo més feble. I tots plegats disfrutaven de les actuacions dels cantants de la nova cançó que força sovint presentaven els seus discs i concerts a la capital de les Espanyes. Continue reading »

maig 12, 2017
admin

Venturas y desventuras de Raimon en aquel Madrid franquista

És habitual creure que el primer concert de Raimon a Madrid va ser el 18 de maig de 1968 a la Facultad de Económicas de la Complutense, però ja hi javia actuat dos anys i mig abans.

Aquesta setmana us proposem aquest article on Antonio Gómez, experiodista i excritic musical, ens explica com es va poder celebrar aquest recital desafiant la prohibició de Fraga.

“Qui perd els orígens

perd identitat”

“Jo vinc d’un silenci”

La primera vez desde 1939 que en Madrid se pudo escuchar el catalán sobre un escenario fue, casi con toda seguridad, el 1 de noviembre de 1965. Ahora, cuando Raimon está cerrando su carrera musical en el Palau, bueno será que desde aquel mismo Madrid, pero 52 años después, recordemos que quién primero nos hizo escuchar a los madrileños la lengua de Ausias March o Salvador Espriu fue él. Y de paso, comprobar lo poco que le gustaban a Franco sus cantos. En cualquier sitio en general, pero en la capital del reino especialmente.

1 Cartell Raimon

Es un dato aceptado casi universalmente que el primer recital de Raimon en Madrid tuvo lugar en la Facultad de Económicas de la Universidad de Madrid el 18 de mayo de 1968, aquel que acabó como el rosario de la aurora y que dio lugar a una inspiradísima canción. Sin embargo es una pista falsa, pues en realidad el cantautor había actuado ya en Madrid dos años y medio antes, en un problemático concierto organizado por el Club de Amigos de la Unesco de Madrid (CAUM), un centro cultural progresista y antifranquista fundado en 1961, pionero de la gran cantidad de centros similares que inmediatamente se abrieron por todo el Estado, también en Barcelona. Continue reading »

abr. 24, 2017
admin

Els dies feliços

Recomanem la lectura d’aquest article publicat a El diario i escrit per Ramón Luque, patró de la Fundació i responsable d’Europa d’EUiA, sobre les eleccions franceses i el panorama polític que es presenta pel país veí.

Fillon-Melenchon-todavia-Pen-Macron_EDIIMA20170418_0074_27

Continue reading »

abr. 7, 2017
admin

Violeta Parra entre dos aniversaris

Antonio Gómez, ex-periodista i ex-crític musical escriu un article fent una molt bona revisió de la música i cançons de la Violeta Parra. Molt bon homenatge per una gran artista.

.. violeta actuado

“Gracias a la vida que me ha dado tanto

Me ha dado la risa y me ha dado el llanto,

Así yo distingo dicha de quebranto

Los dos materiales que forman mi canto

Y el canto de ustedes que es el mismo canto

Y el canto de todos que es mi propio canto”

Continue reading »

abr. 7, 2017
admin

Violeta Parra Sandoval

Publiquem aquest petit resum biogràfic de la Violeta Parra escrit per la Nina Salinas, nascuda a Santiago de Xile, escriptora i poeta, militant comunista i lluitadora pels drets humans.

. violeta retraro.

Cantautora xilena de renom mundial, nascuda a Sant Fabian d’Alico, regió del Bio Bio, e1 dia quatre d’octubre de 1917 i morta el cinc de febrer de 1967, a Santiago de Xile.

Va ser ceramista, brodadora, pintora, poeta, música i investigadora, membre de la prolífica família Parra. Continue reading »

abr. 7, 2017
admin

GRÀCIES A LA VIDA

Miquel Àngel Sòria, camarada del Vallès, professor de llengua i literatura castellana i amic de la Fundació, ens selecciona uns escrits: perquè qui millor que ella mateixa o el seu germà per parlar d’aquesta icona?

3 con nicanorVioleta amb el seu germà

Aquest clam ja universal sona amb una força especial aquest any en
curs. No caldria esperar els centenaris per a que la nostra atenció es
centrés en algunes persones, mereixedores de la mateixa. Però ja que
els esdeveniments venen així, bona és la data rodona per tenir-les en
compte.

Aquest any 2017, una dona faria els cent anys. Ara, quant cada cop
és més fàcil arribar-hi, a ella no se’l hi va donar la possibilitat.
Malgrat això ─ algunes llacunes─  es manté ferma en la nostra
memòria.

El títol ens posa en la pista, Violeta Parra. Continue reading »

març 31, 2017
admin

És cert, les idees i la poesia són armes: armes alliberadores i pacifiques, no mortíferes

Homenatge a un gran poeta que va morir fa 75 anys.

Miguel Hernandez

28 de març 1942: dia trist, dia de vergonya. Va morir, tancat a la presó, malalt, Miguel Hernández un lliurepensador castigat pel règim franquista, un més, com Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez,  Federico García Lorca i malauradament tants altres.

Tots ells van ser perseguits per les seves idees: Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez forçats a l’exili van morir lluny de casa, Miguel Hernández condemnat a mort i empresonat i Federico García Lorca afusellat. Aquestes injustícies no les hem d’oblidar mai, van ser assassinats pel feixisme i recordant les seves creacions honorem les seves morts i les seves idees. Continue reading »

març 17, 2017
admin

Tenir en compte la mirada de l’altre

Maribel Nogué, feminista i activista d’Igualada en proposa fer reflexió sobre la nostra manera de veure les coses i el punt de vista que adoptem, existeix una tendència i una certa actitud de superioritat en temes de inclusió que hem de superar:

“Orientar la nostra mirada a la veritat de l’altre ens aproparà, segur, i farà possible que establim les complicitats necessàries  per poder forjar –en pau i convivència- la societat que ens envolta sobre la que tenim la obligació d’implicar-nos.”

Una reflexió molt interessant, després que ds 11 se celebrés a Barcelona el “2n Fòrum contra la Islamofòbia i tota mena de racismes”  organitzat per UCFR .

Vivim en una societat plural i diversa, qui ho dubta, però sovint afrontem aquesta realitat des d’una perspectiva de superioritat, és a dir, com si la nostra forma de pensar i viure fos la autèntica, talment com si el fet de “ser d’aquí de tota la vida” ens donés algun tipus de prebenda, d’autoritat moral per a fer prevaler la nostra raó, les nostres creences, costums i tradicions des del nostre prisma, considerant que els que són “diferents” han d’adaptar-se a nosaltres, només faltaria…

Mirada

Una realitat tossuda

Si no fos perquè la realitat és tossuda, i que el fet de tenir uns principis humans i solidaris, que ens permeten empatitzar i creure també en l’altre, tot apostant per la diversitat cultural com a valor que enriqueix el conjunt de la societat, diríem que la tendència és tot el contrari, doncs el model de societat que dibuixen els governs que tenim aquí caminen en la direcció oposada als valors de la convivència, i sinó parlem-ne.

Canviar la pròpia mirada

És que l’altre dia vaig posar la pota fins al fons. Una amiga em comentava que, des d’un servei públic com el que hi treballa, els darrers temps notaven un canvi d’actitud en relació a les persones usuàries provinents de la immigració i d’altres cultures, com si estesin més disteses a l’hora de comunicar-se, menys tenses, com més confiades, i ho atribuïa a la sortida a la llum del col·lectiu Compartim Ciutadania, pel fet d’haver-nos visibilitzat i apostat per una normalització ciutadana dels suposats diferents. Tota cofoia els ho vaig comentar en una de les trobades que tenim amb aquest grup. “No és sols això”, em va dir la Ikram, “és que també vosaltres heu canviat la vostra mirada…”. Continue reading »

febr. 24, 2017
admin

Discurs Iaioflautas – Premi Solidaritat de l’Institut de Drets Humans de Catalunya

C4uTpjvXUAA7hzP-670x370

Publiquem el discurs dels Iaioflautes del passat 15 de febrer a la cerimònia que es va celebrar al Parlament de Catalunya per l’atorgament del Premi Solidaritat de l’Institut de Drets Humans de Catalunya. Un molt merescut reconeixement a la lluita pels drets humans que fa aquest moviment de iaies i iaios que va néixer arran de les mobilitzacions ciutadanes que es van produir al març del 2011 a la Plaça Catalunya de Barcelona. Continue reading »

Pàgines:123»

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí