Browsing articles in "Pensament Crític"
abr. 21, 2017
admin

Els Sumarroca demanden CRÍTIC per explicar els contractes de Teyco amb la Generalitat

Crític, mitjà de comunicació especialitzat en periodisme d’investigació, impulsat per una cooperativa de periodistes, es troba actualment amb una demanda per danys a l’honor presentada per part de Teyco, empresa propietat de la família Sumarroca, arran d’un article publicat al setembre del 2015.

En l’article en qüestió s’expliquen els nombrosos contractes que el Govern català ha adjudicat a les empreses del Grup Sumarroca.

Recomanem doncs la lectura d’aquest article on s’explica la situació i manifestem el nostre suport a Crític. 

critic imatge

 

Continue reading »

març 10, 2017
admin

Discurs de l’Angela Davis : ens comprometem amb la resistència col.lectiva

Publiquem la traducció del discurs que va fer Angela Davis del passat 21 de gener a la Marxa de les Dones a Washington.

Angela Davis, política marxista, activista afroamericana i professora de filosofia de la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz, als Estats Units.

En un moment exigent de la nostra història, recordem que nosaltres, les centenars de milers, els milions de dones, persones trans, homes i joves que estem aquí a la Marxa de les Dones, representem les poderoses forces del canvi que estan decidides a impedir que torni a ressorgir la cultura agonitzant del racisme i el heteropatriarcat.

  Resultat d'imatges de ANGELA DAVIS Continue reading »

febr. 13, 2017
admin

Europa i les persones refugiades

L’Alba Blanco, responsable de l’Àrea Internacional d’Euia, comparteix amb nosaltres una reflexió sobre les responsabilitats europees amb el tema dels refugiats.

L’actual fase del sistema capitalista es caracteritza per l’agudització de les desigualtats, mai fins ara ha estat tant evident que l’1% del planeta controla el 99% dels seus recursos. La globalització ha suposat una doble opressió dels pobles del sud, la de classe i la territorial.

L’augment de les desigualtats unit a la desestabilització política ha portat a que milions de persones al món es trobin en processos de migració per intentar cercar una sortida individual a un realitat imposada per tercers als seus països. Aquestes situacions responen en gran mesura a les prioritats i interessos de la política exterior de les potències occidentals, en les que la UE és un dels actors principals.

Resultat d'imatges de drets humans

Continue reading »

febr. 10, 2017
admin

Manifest: Casa nostra, casa vostra

Donar suport al que creiem just i treballar per la igualtat de les persones és una feina que no hem de deixar mai de fer. Treballem per la protecció dels drets humans i no girem l’esquena al que sí que podem fer. Encara esteu a temps de signar el manifest de Casa nostra, casa vostra.

MANIFEST:

Catalunya ha estat sempre terra d’inclusió, però no podem oblidar que en molts moments també hem estat rebuts en altres terres. A Catalunya convivim amb persones de la resta de l’Estat, persones de totes les cultures, de tots els països i de totes les creences.

 CasaNostraCasaVostra

Més de 290 milions de persones han hagut de desplaçar-se forçosament de casa seva per conflictes armats, vulneracions dels drets humans, canvi climàtic i pobresa. Des de l’any 2000, i per culpa de les polítiques europees de blindatge de les seves fronteres, més de 32.000 persones han perdut la vida intentant creuar el Mar Mediterrani, que s’ha convertit en un immens cementiri . L’any 2016 ha estat un dels més mortífers.

Els estats membres de la Unió Europea, lluny d’oferir una solució a la situació, han restringit encara més el pas de les persones fins a tancar les fronteres i Europa s’ha consolidat com una gran fortalesa. N’entren amb comptagotes i qui ho aconsegueix ho fa jugant-s’hi la vida i buidant-se les butxaques en favor de les xarxes de tràfic de persones. Un cop arriben als nostres pobles i ciutats, corren el perill dels CIE l’exclusió i el racisme. Aquestes polítiques de la UE incentiven la mortalitat i esborren del mapa les vies segures i legals. Per molt que s’apliquin mesures per frenar la immigració, les persones continuaran intentant arribar perquè els motius que les empenyen a fugir són molt més forts que els murs que es puguin trobar pel camí.

El 2015, l’Estat espanyol es va comprometre a rebre 10.772 persones refugiades en un termini de dos anys. Malgrat les pèssimes condicions en què es troben aquestes persones, aquest compromís s’està incomplint a hores d’ara. D’aquesta manera, el govern espanyol, conjuntament amb altres estats europeus, vulneren sistemàticament el Dret internacional així com els compromisos adquirits amb la signatura de la Declaració Universal dels Drets Humans o la carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (UE), entre d’altres. L’acord entre UE i Turquia n’és un exemple flagrant.

Continue reading »

febr. 3, 2017
admin

És hora de defensar les nostres idees sense por a les conseqüències

És el primer escrit de Chelsea Manning des que fou amnistiada per Obama per haver passat documentació reservada o secreta que rebel·lava la pràctica de la tortura per l’exèrcit nord-americà a Wikileaks, en una de les seves últimes decisions com a president. Manning afirma que el llegat de l’expresident és un advertiment del perill que suposa la manca d’audàcia política quan els adversaris mai et faran cap cessió i sempre intentaran que fracassis.

L’exsoldat adverteix que a Obama no li va servir el seu afany negociador, ja que els seus oponents no van cedir. Manning demana un líder progressista sense complexos i un implacable moviment de base perquè aquest lideratge rendeixi comptes a la societat. L’article fou publicat originalment a The Guardian i posteriorment a eldiario.es. 

Hope, el cartel de Shepard Fairey para la campaña de Obama en 2008

Barack Obama ha deixat traces d’un llegat progressista. Desafortunadament, malgrat la seva confiança en el nostre sistema i el seu historial positiu en molts assumptes durant els passats vuit anys, hi ha hagut molt pocs èxits perdurables.

Aquest llegat vulnerable ha de recordar-nos que el que realment necessitem és un líder progressista fort i sense remordiments que ens guiï. El que també necessitem és un implacable moviment de base perquè aquest lideratge rendeixi comptes a la societat. Continue reading »

gen. 20, 2017
admin

Sindicalisme social a la nova fase del cicle institucional

Ara fa sis anys  que va començar el moviment de les places: El 15M. Aquesta mobilització ciutadana va tenir dues dimensions: com a expressió social contra el règim polític espanyol definit com un model caduc que havia de ser transformat en la seva integritat i la segona fou la dimensió expressada en les batalles quotidianes contra les retallades en els serveis públics i els drets socials que ha desenvolupat el que s’ha vingut a denominar sindicalisme social. La PAH, el sindicat de llogaters, les marees, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, les Kellys en són exemples. 

L’autor de l’article, Pablo Carmona, és historiador, actualment regidor a la ciutat de Madrid per “Ahora Madrid” i un dels fundadors de l’Observatorio Metropolitano de Madrid.

El moviment de les places al 2011 es va agrupar al voltant de dos grans dimensions. La primera com a expressió social contra el règim polític espanyol definit com un model caduc que havia de ser transformat en la seva integritat. Amb el 15M naixia una impugnació global de les polítiques econòmiques, del sistema de partits i de la representació instituïda.

La segona dimensió va ser la més concreta, la que es va expressar en les batalles quotidianes contra les retallades en els serveis públics i els drets socials bàsics. Els seus millors expressions van ser la Marea Blanca, la Marea Verda i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), moviments de nou tipus que van jugar el paper de veritables sindicats en defensa dels serveis públics i els drets socials més bàsics, especialment de les classes populars.

PAH

Després de l’15-M només la PAH va mantenir certa presència mediàtica i impacte social enmig del llançament de les candidatures municipalistes i de Podem, que en poc temps, van copar l’espectre polític de “la indignació” i “la revolució democràtica”. A partir d’aquí una bona part del cicle de protesta es va focalitzar en les eines de participació institucional i va ser acompanyat de certa escassetat de propostes a nivell de moviments, sens dubte els grans absents en els anys posteriors a aquest moment.

Com a conseqüència, urgeix pensar alternatives concretes i formes d’organització social que no només passin per la via institucional. No serveix de res tenir un peu a les institucions si fora de les mateixes no es concreta una força social que construeixi lluites i models alternatius de societat. Però, quina forma poden tenir aquests moviments? On es poden inspirar per desenvolupar la seva tasca? Com poden sortir de “l’impasse” en el què es troben? Continue reading »

gen. 13, 2017
admin

La classe obrera no va al paradís (…o com tornar a assaltar el cel)

Resultado de imagen de la clase obrera no va al paraiso

Des que va ser publicat per Edicions Akal el setembre passat, el llibre La clase obrera no va al paraíso. Crónica de una desaparición forzada, escrit pel Ricardo Romero Laullón -més conegut com a Nega per la seva activitat com a cantant i productor del grup valencià de hip hop Los Chikos del Maíz- i la politòloga catalana Arantxa Tirado, s’ha convertit no només en un èxit de vendes sinó en una referència per al debat actual sobre les classes socials.

Arran de la publicació l’any 2012 de CHAVS. La demonització de la classe obrera del periodista britànic Owen Jones, qui no en va prologa el llibre, va reobrir-se un debat que semblava oblidat tant a l’acadèmia com a l’esquerra política i sindical: encara existeix la classe obrera? Qui la composa? Quina imatge tenim d’ella i per què? Quins interessos hi ha al darrera de la seva demonització? Continue reading »

gen. 13, 2017
admin

Deslocalizacions i explotació laboral després de la crisi

Publiquem l’article de l’Albert Sales (@albertsc79), una reflexió sobre la situació actual de les condicions laborals de les obreres marroquines que treballen per a multinacionals espanyoles del món de la moda i la roba com Inditex, Mango, El Corte Inglés o Cortefiel, i de la que tant poc coneixem, entre altres coses pel silenci dels mitjans de comunicació que viuen de la publicitat d’aquestes multinacionals. Albert Sales és politòleg, sociòleg i activista. És professor associat al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i investigador en l’àmbit de la lluita contra la pobresa i les desigualtats. Actualment és assessor de la Tinença d’Alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona.

Al 2011 vaig treballar en una investigació sobre les condicions laborals en la confecció de roba per a grans firmes espanyoles a la ciutat marroquina de Tànger. Gràcies a la implicació d’obreres de l’associació Attawassoul, vam sistematitzar més d’un centenar d’entrevistes a treballadores de fàbriques proveïdores directes de firmes com Inditex, Mango, El Corte Inglés o Cortefiel. Fàbriques que, segons els informes de responsabilitat social empresarial d’aquestes firmes globals amb seu a l’Estat espanyol, passen periòdicament auditories socials i ambientals que certifiquen el compliment de la legislació vigent i dels codis de conducta que llueixen a les pàgines web de les reputades empreses que gestionen la distribució de moda.

En l’informe publicat a principis de 2012, denunciàvem que el 68% de les obreres entrevistades ocupades a la cadena de subministrament d’Inditex afirmaven passar davant de la màquina de cosir entre 45 i 54 hores setmanals, i que un 30% realitzava més de 55 hores a la setmana de forma regular. El 25% de les obreres entrevistades no arribaven a cobrar el salari mínim marroquí i el 40% declaraven que els seus ingressos no eren suficients per cobrir les seves necessitats i les de la seva família.

Marroc

La investigació va tenir cert impacte als mitjans de comunicació. Tot i l’efímer de la notícia, i dels intents d’Inditex per convèncer-nos de no publicar els resultats quan els vam donar a conèixer l’esborrany, la veritat és que les empreses que apareixen en el text van manifestar la seva “preocupació” per “possibles irregularitats” en la gestió de recursos humans dels seus proveïdors.

Continue reading »

gen. 7, 2017
admin

La involució democràtica a Turquia

Les notícies que ens arriben de Turquia són cada cop més inquietants. En aquest interessant article, Toni Salado, coneixedor de les contradiccions d’un país marcat per la geopolítica, ens apropa les claus per entendre una mica millor la involució que viu una Turquia, un país que no fa gaire era considerat un model per la resta d’Estats de la zona i, alhora, ens respon algun dels interrogants sobre el perquè del deteriorament -cada cop més preocupant- de les llibertats democràtiques. 

Turquia és avui una societat on es va instal·lant la incertesa, la desconfiança, l’apatia, i el temor, en un clima de forta tensió política i involució democràtica en tots els àmbits. 2016 va ser un any pèssim per Turquia, i els primers dies de 2017 no han estat millors, amb un nou atemptat d’Estat Islàmic en una coneguda sala de festes a Istanbul, deixant 39 persones mortes i més de 50 persones ferides, i un atemptat a Izmir amb 2 persones mortes més i una desena de persones ferides, on els primers indicis apunten a l’autoria del PKK o del TAK.

L’onada d’atemptats de tot signe i en qualsevol indret, el cop d’Estat fallit de juliol de 2016, el llarg conflicte armat amb els kurds, i les baixes de soldats per l’entrada de Turquia a la guerra directa en Síria, estan començant a calar psicològicament en la societat turca creant-se un clima procliu a les solucions autoritàries, que al temps, en mostrar-se inútils per evitar els atacs terroristes, incrementen la frustració i alimenten encara més l’espiral antidemocràtica. Continue reading »

des. 30, 2016
admin

Neoliberalisme autoritari i la disciplina del treball

Aquest article de les investigadores Mònica Clua-Losada (professora de Ciències Polítiques a la Universitat de Texas) i Olatz Ribera-Almandoz (doctoranda en Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra)*, és un dels capítols del llibre de diversos autors “States of Discipline” (Estats de Disciplina de propera publicació a Rowman & Littlefield. 2017) que vol, de manera interdisciplinar, comprendre i fer una critica del capitalisme al llarg de quatre línies principals: la crisi, el desenvolupament, la desigualtat i la resistència. L’article es centra en la recerca envers la contestació, la desobediència i la resistència del moviment obrer i d’altres moviments socials enfront a les relacions capitalistes de dominació i pren com a referència les diferents reformes laborals de 2010 i 2012 a l’Estat Espanyol focalintzant-lo en el cas de Telefònica (Movistar) i la vaga indefinida que l’any 2015 van protagonitzar els treballadors subcontractats i autònoms rebelant-se contra les condicions de treball i de contractació imposats per la multinacional espanyola. L’article, en anglès originalment, ha estat traduit per la Fundació l’Alternativa i compta amb el vist i plau de les autores.

L’ascens de formes autoritàries de neoliberalisme està ben documentat en la literatura d’economia política, tot i que sovint s’ha posat el focus en les diverses reformes que aparten del control democràtic aspectes del clau  sobre la presa de decisions.1 Com Ian Bruff (2014) posa hàbilment de relleu, això no és un procés nou, sinó més aviat la continuació d’una característica bàsica de la governança neoliberal.

Si bé es reconeix que el retorn de les formes autoritàries als estats europeus és crucial per entendre les estratègies actuals de gestió de la crisi per part dels Estats i del capital, encara ens cal comprendre més profundament les formes concretes en què s’està desenvolupant aquest gir autoritari, com s’està enfortint, i el més important, com s’està desobeint i resistint. En aquest article, explorem les formes en què el neoliberalisme autoritari s’expressa en contra dels drets laborals i com les diferents formes d’organització dels treballadors intenten contrarestar i subvertir aquest tipus d’estratègies.

movistar4

Ha quedat clar que els últims 40 anys de governs neoliberals han provocat la reducció, a escala internacional, dels salaris (vegeu Bengtsson i Ryner 2015), la qual cosa ha comportat un augment del nombre de treballadors que, fins i tot després de rebre un sou, es queden per sota del llindar de pobresa (Pradella 2015). Aquesta situació s’ha reforçat amb per un atac directe a les estructures sindicals i amb el que alguns han qualificat com la crisi de la “política de la classe obrera” (Panitch, 1986). Aquests profunds processos de canvi impliquen que hi ha hagut un increment del “domini del poder executiu de l’Estat per sobre del legislatiu […] amb l’objectiu “de debilitar els Parlaments” dins dels sistema de poders de l’Estat” (Panitch 1986: 229).

Aquest procés d’afebliment dels espais democràtics de presa de decisions s’ha d’analitzar segons les formes històriques específiques que pren a cada Estat. El cas que s’analitza en aquest article, l’Estat Espanyol, ens ofereix un exemple fascinant, ja que mai ha desenvolupat realment un estat de benestar democràtic (Navarro 2006). Continue reading »

Pàgines:12»

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí