Browsing articles in "Món del Treball"
maig 26, 2017
admin

Com la pluja en ple maig

Aquest article de la Maribel Nogué, feminista i activista d’Igualada ens parla de la darrera xerrada – tertúlia duta a terme pel col·lectiu Compartim Ciutadania, que va caure, com diu ella, damunt les assistents talment com es rep la pluja tan desitjada en ple sol del mes de maig.

La jove Ikram El Ouahabi va ser qui, en nom d’aquest col·lectiu, va presentar Saida Ehliluch, Secretaria de Polítiques d’Igualtat i Immigració de CCOO del Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf, l’encarregada de desenvolupar el tema proposat en aquesta ocasió: El Món del Treball, Drets Laborals i Estrangeria.

Com la pluja en ple maig (3)

Continue reading »

maig 5, 2017
admin

El CETA destruirà llocs de treball (digui la Comissió Europea el que digui)

Adoració Guamán, Professora titular de Dret del Treball de la Universitat de València, membre del Consell Científic d’ATTAC Espanya, membre de la Campanya No a TTIP i al CETA i escriptora, publica l’article següent sobre el CETA i com Govern espanyol s’afanya a situar-se en l’avantguarda dels Estats membres “complidors” sense aturar-se a pensar en les conseqüències del que es proposa a Europa. 

El Govern ha remès el text al Congrés i Units Podem ha impulsat l’activació del procediment de control previ de constitucionalitat. La posició del PSOE és clau per al futur de l’acord comercial amb el Canadà.

CetaProtesta contra el CETA a Berlín, febrer de 2017.

El passat 27 març de 2017, la vicepresidenta del Govern va remetre a la presidenta del Congrés la documentació relativa a l’Acord Econòmic i Comercial Global entre el Canadà i la Unió Europea i els seus Estats membres. Així, el CETA entrava al Congrés dels Diputats per ser ratificat, després de la seva aprovació al Parlament Europeu i al Consell. Continue reading »

maig 5, 2017
admin

L’opinió de l’afiliació de CCOO de Catalunya

Miquel Salas, sindicalista i membre del Consell Editorial de Sin Permiso va publicar el 20 d’abril passat l’article següent sobre les resultats de l’enquesta d’opinió feta a l’afiliació de CCOO de Catalunya. 

Del 4 al 6 d’abril es va reunir el XI Congrés de CCOO de Catalunya (CONC) que ha representat un canvi important en els equips de direcció, tant a nivell de Catalunya com de federacions i territoris. A finals de 2016 l’afiliació de les CCOO de Catalunya va tenir l’oportunitat de contestar una enquesta destinada a conèixer les seves opinions sobre diversos problemes sindicals i de l’actualitat política i social. Podien respondre les 140.078 persones afiliades, i ho van fer 7.489. Encara que pugui semblar una participació baixa, és molt superior a la que normalment realitzen els centres oficials o altres enquestes periodístiques, cosa que situa el marge d’error en el 1,12%, mentre que en altres enquestes acostuma a rondar el 3%.

Continue reading »

març 17, 2017
admin

Les perifèries del sindicalisme

Aquest article posa sobre la taula el tema de la precarietat laboral però vist des de un nou angle. El de tot aquell treball tan precaritzat o fins i tot fora de la llei que no arriba a protegir el sindicalisme. L’autor ens parla en concret de tres casos, el de les Kellys del sector de l’hoteleria, el del Sindicat Popular de Venedors Ambulants i el de l’associació Putes indignades.

“Apareixen noves lluites sindicals i socials des de la precarietat laboral i des d’un context d’exclusió i invisibilització dels sectors més desprotegits.”

L’autor, Pedro Luna, és membre del Col·lectiu Akelharre de L’Hospitalet de Llobregat.

És el 21 de desembre de 2016 i en vigílies de les festes de Nadal els grans hotels de Barcelona comencen a omplir-se de turistes d’un alt poder adquisitiu. A l’hotel Hilton de la ciutat, propietat d’una multinacional hotelera amb uns ingressos anuals de 7.000 milions d’euros, el director fa d’amfitrió en un sopar nadalenc amb els seus més estrets col·laboradors. En el decurs de la celebració s’acosten unes empleades de l’hotel i li lliuren una postal nadalenca al director exigint que se les tracti amb dignitat: són Les Kellys, un col·lectiu de netejadores que mesos enrere van denunciar a la direcció de l’hotel per contractacions en frau de llei, cessió il·legal de treballadores i per les miserables condicions laborals a què estan subjectes.

Des que l’última reforma laboral del PP prioritza els convenis d’empresa sobre els sectorials, no han estat poques les empreses que han aprofitat per externalitzar serveis per via de la subcontractació per no pagar els salaris fixats en el conveni sectorial, provocant en el sector hoteler una desregulació absoluta de les relacions laborals. El resultat és el de cambreres de pis en hotels de luxe cobrant 2’15 euros per netejar una habitació, de manera que necessiten netejar unes 400 habitacions al mes per garantir-se un salari que amb prou feines arriba als 900 euros, quan el mínim acordat en el conveni sectorial de Catalunya és de 1.251 euros mensuals. Tenint en compte que la neteja d’una habitació oscil·la entre 25 i 45 minuts, i una hora si hi ha canvi de client, ens podem imaginar les jornades maratonianes que cada dia realitzen les netejadores per aconseguir un salari mínim que d’altra banda no és el que els correspon per conveni.

Las kellys

Continue reading »

gen. 13, 2017
admin

Deslocalizacions i explotació laboral després de la crisi

Publiquem l’article de l’Albert Sales (@albertsc79), una reflexió sobre la situació actual de les condicions laborals de les obreres marroquines que treballen per a multinacionals espanyoles del món de la moda i la roba com Inditex, Mango, El Corte Inglés o Cortefiel, i de la que tant poc coneixem, entre altres coses pel silenci dels mitjans de comunicació que viuen de la publicitat d’aquestes multinacionals. Albert Sales és politòleg, sociòleg i activista. És professor associat al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i investigador en l’àmbit de la lluita contra la pobresa i les desigualtats. Actualment és assessor de la Tinença d’Alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona.

Al 2011 vaig treballar en una investigació sobre les condicions laborals en la confecció de roba per a grans firmes espanyoles a la ciutat marroquina de Tànger. Gràcies a la implicació d’obreres de l’associació Attawassoul, vam sistematitzar més d’un centenar d’entrevistes a treballadores de fàbriques proveïdores directes de firmes com Inditex, Mango, El Corte Inglés o Cortefiel. Fàbriques que, segons els informes de responsabilitat social empresarial d’aquestes firmes globals amb seu a l’Estat espanyol, passen periòdicament auditories socials i ambientals que certifiquen el compliment de la legislació vigent i dels codis de conducta que llueixen a les pàgines web de les reputades empreses que gestionen la distribució de moda.

En l’informe publicat a principis de 2012, denunciàvem que el 68% de les obreres entrevistades ocupades a la cadena de subministrament d’Inditex afirmaven passar davant de la màquina de cosir entre 45 i 54 hores setmanals, i que un 30% realitzava més de 55 hores a la setmana de forma regular. El 25% de les obreres entrevistades no arribaven a cobrar el salari mínim marroquí i el 40% declaraven que els seus ingressos no eren suficients per cobrir les seves necessitats i les de la seva família.

Marroc

La investigació va tenir cert impacte als mitjans de comunicació. Tot i l’efímer de la notícia, i dels intents d’Inditex per convèncer-nos de no publicar els resultats quan els vam donar a conèixer l’esborrany, la veritat és que les empreses que apareixen en el text van manifestar la seva “preocupació” per “possibles irregularitats” en la gestió de recursos humans dels seus proveïdors.

Continue reading »

des. 30, 2016
admin

Neoliberalisme autoritari i la disciplina del treball

Aquest article de les investigadores Mònica Clua-Losada (professora de Ciències Polítiques a la Universitat de Texas) i Olatz Ribera-Almandoz (doctoranda en Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra)*, és un dels capítols del llibre de diversos autors “States of Discipline” (Estats de Disciplina de propera publicació a Rowman & Littlefield. 2017) que vol, de manera interdisciplinar, comprendre i fer una critica del capitalisme al llarg de quatre línies principals: la crisi, el desenvolupament, la desigualtat i la resistència. L’article es centra en la recerca envers la contestació, la desobediència i la resistència del moviment obrer i d’altres moviments socials enfront a les relacions capitalistes de dominació i pren com a referència les diferents reformes laborals de 2010 i 2012 a l’Estat Espanyol focalintzant-lo en el cas de Telefònica (Movistar) i la vaga indefinida que l’any 2015 van protagonitzar els treballadors subcontractats i autònoms rebelant-se contra les condicions de treball i de contractació imposats per la multinacional espanyola. L’article, en anglès originalment, ha estat traduit per la Fundació l’Alternativa i compta amb el vist i plau de les autores.

L’ascens de formes autoritàries de neoliberalisme està ben documentat en la literatura d’economia política, tot i que sovint s’ha posat el focus en les diverses reformes que aparten del control democràtic aspectes del clau  sobre la presa de decisions.1 Com Ian Bruff (2014) posa hàbilment de relleu, això no és un procés nou, sinó més aviat la continuació d’una característica bàsica de la governança neoliberal.

Si bé es reconeix que el retorn de les formes autoritàries als estats europeus és crucial per entendre les estratègies actuals de gestió de la crisi per part dels Estats i del capital, encara ens cal comprendre més profundament les formes concretes en què s’està desenvolupant aquest gir autoritari, com s’està enfortint, i el més important, com s’està desobeint i resistint. En aquest article, explorem les formes en què el neoliberalisme autoritari s’expressa en contra dels drets laborals i com les diferents formes d’organització dels treballadors intenten contrarestar i subvertir aquest tipus d’estratègies.

movistar4

Ha quedat clar que els últims 40 anys de governs neoliberals han provocat la reducció, a escala internacional, dels salaris (vegeu Bengtsson i Ryner 2015), la qual cosa ha comportat un augment del nombre de treballadors que, fins i tot després de rebre un sou, es queden per sota del llindar de pobresa (Pradella 2015). Aquesta situació s’ha reforçat amb per un atac directe a les estructures sindicals i amb el que alguns han qualificat com la crisi de la “política de la classe obrera” (Panitch, 1986). Aquests profunds processos de canvi impliquen que hi ha hagut un increment del “domini del poder executiu de l’Estat per sobre del legislatiu […] amb l’objectiu “de debilitar els Parlaments” dins dels sistema de poders de l’Estat” (Panitch 1986: 229).

Aquest procés d’afebliment dels espais democràtics de presa de decisions s’ha d’analitzar segons les formes històriques específiques que pren a cada Estat. El cas que s’analitza en aquest article, l’Estat Espanyol, ens ofereix un exemple fascinant, ja que mai ha desenvolupat realment un estat de benestar democràtic (Navarro 2006). Continue reading »

nov. 10, 2016
admin

En quin país vivim! La Vaga no és delicte!

Us reproduïm l’article de Miguel Salas, sindicalista i activista social, en el qual analitza a partir del judici a Barcelona contra un treballador de TMB, el que anomena el procés de “criminalització de la protesta social” en el qual el govern del PP empra totes les eines de l’Estat per “per imposar unes regles de joc favorables a la classe capitalista”. L’autor és membre del Comitè de Redacció de Sin Permiso

Dos fets, sense aparent relació entre sí, van passar el passat 4 de novembre. Els nous ministres de Rajoy juraven els seus càrrecs davant el monarca, i, més o menys a la mateixa hora, es jutjava a Barcelona a Ricardo Vercher, un sindicalista de CCOO de l’empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) (a la foto de blau ). La relació es fa evident perquè sabem que Ricardo ha estat jutjat per exercir el dret de vaga i l’acusació es basa en la modificació del Codi Penal acordada pel govern de Rajoy.

ricardo-vercherCom Ricardo hi ha molts i moltes. Al voltant de 300 sindicalistes han estat jutjats o estan pendents de judici per l’esperit classista i venjatiu de les polítiques del Partit Popular. A Ricardo li demanen 5 anys de presó i una multa superior a 15.000€ per, suposadament, punxar la roda d’un autobús durant la vaga general del 2014.

A vuit sindicalistes d’Airbus els van demanar 8 anys de presó per participar en un piquet informatiu. A la secretària de CCOO de Balears li van demanar 4 anys i mig de presó per, suposadament, trencar un vidre d’una parada d’autobús. A dues treballadores gallegues els van amenaçar amb 3 anys de presó per llançar pintura en una piscina en una mobilització sindical. A un delegat sindical de CCOO del sector de l’Alimentació de Tarragona van voler empresonar-lo per, suposadament, impedir en un piquet l’accés al treball i per ratllar el cotxe d’un directiu. El fiscal va sol·licitar 6 anys de presó per a dos estudiants de la Universitat de Barcelona acusats, suposadament, d’actes vandàlics a la vaga general del 2012. Van haver de passar diversos mesos a la presó abans que la jutgessa els concedís la llibertat provisional i posteriorment fossin declarats innocents. Continue reading »

abr. 24, 2015
admin

Fòrum d’Alternatives a l’atur, la pobresa i la desigualtat

cartell-forum-jpg-color_med

 

La Fundació l’Alternativa participa al Fòrum d’Alternatives a l’atur, la pobresa i la desigualtat amb el taller El necessari repartiment del treball. Campanya per la setmana laboral de 30 hores sense rebaixa salarial, en col·laboració amb la plataforma per la Campanya per la Setmana Laboral de 30h.

L’estructura del taller serà la següent:

Introducció, a càrrec de Diosdado Toledano

Ponències marc, a càrrec d’Antoni Lucchetti

La jornada de 30 hores, a càrrec de Núria Lozano

Taula rodona sobre El repartiment del treball : amb la participació de representants de la plataforma d’aturats,  de la societat civil i de sindicats (Modera: Jesús García)

Us esperem al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (C/ Ramon Trias Fargas, 25-27 BCN)
Metro: L4 Ciutadella-Vila Olímpica

maig 26, 2010
admin

Propostes d’esquerres per a fer front a la crisi

El proper 1 de juny analitzarem la crisi mitjançant la taula rodona Propostes d’esquerres per a fer front a la crisi. Les ensenyances ignorades de la crisi, on hi participaran Núria Lozano, responsable de món del treball d’EUiA; Joan Coscubiela, President de la Fundació Cipriano García; i Jordi Miralles, Coordinador General d’Esquerra Unida i Alternativa.

L’acte tindrà lloc a la Sala La Cuina de l’Espai Francesca Bonnemaison (C/ Sant Pere més Baix, 7) a les 18.30h.

Us hi esperem!

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí