Browsing articles in "Memòria Històrica i Democràtica"
jul. 23, 2018
admin

Cisquet i Miquel Serrat Pujolar, herois del nostre temps

Raül Valls, membre de l’Amical d’antics guerrillers espanyols a França i de l’Associació catalana d’expressos polítics del franquisme, escriu aquest article explicant la història de dos herois republicans: Cisquet i Miquel Serrat Pujolar, que van haver de marxar en condicions difícils per evitar la mort en mans dels franquistes. La seva història recorda molt malauradament a la de tots i totes aquells i aquelles que durant i després del cop d’estat de qui va ser dictador durant massa anys, van trobar-se obligats a fugir als països veïns si no volien acabar a la presó o afusellats. Història molt recent, que no hem d’oblidar. Ni oblit ni perdó.

Cisquet i Miquel els dos de la dreta; La dona ajupida és Carme Font companya de Cisquet.

“Recuérdalo tú y recuérdalo a otros,
cuando asqueados de la bajeza humana,
cuando iracundos de la dureza humana:
Este hombre solo, este acto solo, esta fe sola.
Recuérdalo tú y recuérdalo a otros. (…)

“1936” Luís Cernuda

Continue reading »

abr. 9, 2018
admin

Dones al carrer

 

Antonio Gomez escriu aquest article sobre com es van començar a movilitzar les dones antifranquistes en un moment en que les lluites obreres i estudiantils protagonitzaven l’actualitat.

Però encara tenint importància aquestes manifestacions estudiantils, entenc que si alguna de les mobilitzacions al carrer d’aquells dies va tenir un significat històric és que van protagonitzar al voltant de cent dones madrilenyes, relacionades per via familiar amb el món de la cultura o intel·lectuals, llicenciades i escriptores elles mateixes. Segons consta a algun lloc, les promotores de l’acció haurien estat concretament Gabriela Sánchez Mazás (Germana de Chicho Sánchez Ferlosio i parella de Javier Pradera), Ana Guardione (parella de Chicho), Carola Torres (parella de José María Morenpo Galván) i Eva Forest (parella d’Alfonso Sastre), totes elles de l’entorn del PCE. Crida l’atenció la inclusió en aquest grup de conspiradores inicials, tant notablement comunistes, de Gloria Ros, casada amb Dionisio Ridruejo, que en aquell moment estava amb els moviments politics que coneixem.

Continue reading »

març 26, 2018
admin

Josefina Samper, una heroina de nuestro tiempo

El mes passat va morir Josefina Samper, sindicalista incansable que va lluitar tota la vida. Antonio Gomez, experiodista i excritic musical jubilat, ens envia aquest article sobre ella com a comiat personal.

Continue reading »

febr. 12, 2018
admin

La desaparició d’Interviu i el “zombie walk” de la premsa espanyola

Gabriel Jaraba ens escriu aquest article sobre el tancament de la revista Interviu, la seva història, el seu paper a la nova era de la premsa espanyola desprès del franquisme…

Gabriel Jaraba. Periodista i Doctor en Ciències de la Comunicació i Periodisme. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i la Càtedra Internacional UNESCO d’Alfabetització Mediàtica i Diàleg Intercultural.

Com que la vida és rara i les coses i el món no són el que semblen, hi ha esdeveniments que adquireixen un cert valor simbòlic, de vegades,  un significat que va més enllà del fet en sí. El tancament de la revista Interviu sembla ser un d’aquests episodis, que a primera vista dóna peu a una certa recreació nostálgica però que quan hi penses representa el que és: tot un final d’època de la premsa de la transició. Hi haurà un abans i un després de l’existència d’Interviu de la mateixa manera que hi ha un abans i un després del pas de la ràdio de làmpades a la de transistors o de la televisió en blanc i negre a la de color. Continue reading »

gen. 22, 2018
admin

Marcelino Camacho, la necessitat del sindicalisme de classe

Carlos del Barrio, secretari de polítiques sectorials i sostenibilitat i membre de la CE de CCOO de Catalunya escriu aquest homenatge a Marcelino Camacho i al sindicalisme de classe.

El pròxim dia 21 de Gener es compliran 100 anys del naixement de Marcelino Camacho. En Marcelino podria ser recordat pel seu activisme social i polític com a militant del PCE , però especialment Marcelino  és una icona del moviment obrer i un exemple per a tota la classe treballadora. Va participar en la fundació del sindicalisme de classe i nacional que representen les CCOO, sindicat del que va ser el primer Secretari General.

Continue reading »

set. 26, 2017
admin

El Papus, un antecedent de Charlie Hebdo

La setmana passada va fer quaranta anys d’un dels fets que van marcar la transició a Catalunya, l’atemptat a la revista satírica El Papus. Coincidint amb aquest aniversari l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han fer el reconeixement institucional a aquesta revista amb la col·locació d’una placa que recorda els fets.

L’autor d’aquest article és Miguel Angel Soria,  un company del Vallès, professor de secundària de llengua i literatura castellana jubilat. Apassionat de la literatura i la música i amic de la Fundació. Viu a santa Maria de Martorelles, d’on va ser regidor i després alcalde. En aquest article a banda d’una explicació sintètica dels fets, situa el terrorisme d’ultradreta que es va patir a aquella època (i la seva impunitat) i l’exemplar mobilització de protesta que es va donar contra la por.

Manifestació en rebuig a l’atemptat contra la revista satírica El Papus

La memòria acostuma a posar a cadascú al seu lloc. Fullejo la revista Triunfo nº 766 de l’1 d’octubre de 1977 i trobo una perla:

La Triple A ─Alianza Apostólica Anticomunista─ reivindica l’atemptat contra la revista El Papus ─amb un mort i alguns ferits─ amb un comunicat que adverteix: “…que no se den por salvados, pues tienen por parte de nuestra organización una pena de muerte y ésta, tarde o temprano, será efectuada”.

Premi a aquell que trobi alguna diferència amb els comunicats de l’Estat Islàmic.

Continue reading »

jul. 14, 2017
admin

L’Olimpíada Popular: Tres mesos que van trasbalsar l’esport

L’Olimpíada Popular de 1936 a Barcelona es va organitzar en menys de tres mesos. La primera pregunta que molta gent es fa: Com s’ho van fer sense internet, ni correus electrònics, ni canals de missatgeria?. 

Com va ser possible que en només tres mesos més de 5.000 atletes de 23 països, nacions, regions i ciutats s’apleguessin a la Barcelona republicana per mostrar al món uns Jocs  de la Pau i Fraternitat enfront dels Jocs de Berlin eina de propaganda del nazisme? Intentarem donar algunes claus.

L’any 1931 Barcelona va perdre la designació pels Jocs Olímpics de 1936. Malgrat ser la ciutat favorita, la proclamació de la República va espantar els aristocràtics membres del Comitè Olímpic Internacional i finalment van escollir Berlin. El 1933 el partit nazi arriba al poder, dos anys més tard, amb l’aprovació les lleis de segregació social i racial, ja és clara la voluntat de Hitler de fer dels Jocs de Berlin una eina de propaganda del nazisme amb repercussió mundial.

Continue reading »

jul. 14, 2017
admin

Els jocs oblidats

Recomanem la lectura d’aquest article resum, de David Companyon i Costa, del que va ser l’Olimpíada Popular, l’èxit que va tenir i com aquest somni es va veure trencat per l’inici de la guerra civil espanyola.

Què va ser l’Olimpíada Popular?

Barcelona i Berlín van competir pels Jocs Olímpics del 1936. Barcelona n’era favorita, però dies abans de la reunió del Comitè Olímpic Internacional (COI), compost bàsicament per aristòcrates, es va proclamar la Segona República. A la votació, Berlín va guanyar a la republicana i progressista Barcelona. Raons polítiques, però, van tornar a marcar els jocs. El partit nazi va arribar al poder l’any 1933 i Hitler va veure en els Jocs Olímpics de Berlín una gran oportunitat propagandística per al règim nazi.

La idea dels Jocs Populars i Antifeixistes El març del 1936 va néixer el Comitè Català Pro Esport Popular (CCEP), amb l’objectiu de fer-lo assequible a tothom. L’abril del 1936 el CCEP va proposar organitzar uns jocs populars, de caire internacional, com a alternativa a la propaganda feixista dels Jocs de Berlín. Continue reading »

jul. 14, 2017
admin

Manifest de l’Olimpíada Popular

En l’origen de l’Olimpíada Popular hi ha el seu Manifest. Llegir-lo avui en dia ens transporta de l’Europa dels anys 30 a l’Europa dels nostres dies per la seva vigència.

En l’homenatge a l’Olimpíada Popular celebrat el 19 de juliol de 2017 es va fer una lectura de diversos fragments a càrrec de Carles Vallejo, secretari de l’Associació d’expresos del franquisme i President del Memorial dels Treballadors de la Seat, i Adelina Escandell, Presidenta de la Fundació l’Alternativa, dues de les entitats que, juntament diverses organitzacions memorialistes, antiracistes i esportives, van conformar el Comitè per la Commemoració de l’Olimpíada Popular.

En els últims decennis, especialment després de la guerra mundial, l’esport s’ha desenvolupat com un dels més importants factors socials i culturals en la vida de les nacions.

La industrialització que en la majoria de països del món es produeix amb una gran velocitat i la completa mecanització dels processos de treball que encara no ha arribat a la seva fi, en conjunt amb el baix nivell de vida de les masses treballadores en la major part dels països han exercit la seva influència nefasta sobre la vida quotidiana dels pobles treballadors.

Les masses treballadores intenten contrarestar l’efecte nociu del dur treball professional amb l’activitat esportiva i a excepció d’uns països, es reconeix al voltant del món la importància decisiva de l’esport per a la higiene i cultura populars. Continue reading »

jul. 14, 2017
admin

Història dels Clarion i l’Olimpíada Popular

Una lectura d’aquest article ens permet veure en pocs minuts la magnitud del que representava l’Olimpíada Popular i de l’enorme èxit que va tenir arreu del món la proposta de fer uns Jocs alternatius al COI. Havia de ser al primera celebració olímpica de Barcelona.

El proper 1 de juliol d’enguany 10 membres del Clarion Cycling Club 18951 sortiran en bicicleta des del monument a les Brigades Internacionals a Londres2 i arribaran a Barcelona, després de creuar tot França, els Pirineus, per participar el 19 de juliol a l’homenatge a l’Olimpíada Popular de 1936 que es farà a l’INEF al cantó de l’Estadi Olímpic Lluís Companys.

Tot just dos dies desprès d’assabentar-se que, per primer cop, les institucions catalanes anaven a retre un homenatge a l’Olimpíada Popular han decidit fer com els seus predecessors l’any 19363, quan un equip de cinc ciclistes dels Clarion va formar part de la delegació Britànica a l’Olimpíada Popular. Continue reading »

Pàgines:123»

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí