Browsing articles in "Memòria Històrica i Democràtica"
maig 19, 2017
admin

Abril 1917. I aleshores va arribar Lenin

Miquel Salas, sindicalista i membre del Consell Editorial de Sin Permiso va publicar el 29 d’abril passat l’article següent, dins del marc de centenari de la revolució russa. La lectura d’aquest article ens apropa una mica més a la realitat de la revolució de 1917 i en concret de l’arribada de Lenin.

lenin_abril
Preneu en les vostres mans el vostre propi destí!
(Octaveta repartida a Leipzig a l’abril de 2017)

El mes d’abril es va iniciar a Petrograd amb una protesta de 40.000 persones que exigien igualtat de drets per les dones. Si al febrer elles havien encès l’espurna de la revolució, no es quedarien sense drets. El govern provisional no havia acordat res al respecte, ho deixaven per un futur indeterminat. No es comença una revolució per anar endarrerint drets, s’han de conquerir i exercir-los. Les dones van ocupar el centre de la ciutat i amb grans pancartes exigien “Dret a vot”, “Si una dona és esclava, no hi ha llibertat”, “Visca la igualtat per a les dones!”, es presentaren davant la residència del govern i s’hi van quedar fins aconseguir el compromís de legalitzar el dret a vot per a les dones. Al govern no li va quedar un altre remei. És el que té un procés revolucionari! A la primavera de 1917, les dones russes van conquerir un dret que no tenia cap altre país europeu. Dos dies després, el 3 d’abril, segons el vell calendari rus, el 16 d’abril, segons el nostre, Lenin arribarà a Rússia i capgirarà els continguts polítics de la revolució. Continue reading »

maig 12, 2017
admin

Quan els cantants catalans triomfaven a Madrid

Als anys 70 els protagonistes de la nova cançó tenien un gran èxit a Madrid. En aquest article Gabriel Jaraba, professor de la Càtedra Internacional UNESCO i membre del Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, parla del context d’aquest èxit. Ho aprofita per relacionar-los amb els moviments antifranquistes, primer amb el PCE i més endavant del PSOE a la Platajunta.

També es pregunta perquè en un moment donat es va donar l’esquena a aquests cantants tot lamentant aquest fet i reivindicant el potencial del treball en xarxa per a la difusió cultural.

6 ppr si acaso

Molts joves es sorprendrien si els digués que als anys 70, amb el franquisme pletòric de salut i amb Luis Carrero Blanco amb els peus ben asentats a terra, els cantants catalans actuaven regularment a Madrid, on eren seguits per un públic entusiasta i nombrós i obtenien èxits considerables. Hi havia un públic a la capital d’Espanya que mirava cap a Barcelona tot cercant aires d’innovació, i també persones que entenien que acceptar la plurinacionalitat del país implicava acollir i promoure les cultures corresponents a les nacions.  D’altres, de manera intuitiva o reflexionada veien que donar suport a les expressions del catalanisme ajudava a accentuar les contradiccions del règim i a fer-lo més feble. I tots plegats disfrutaven de les actuacions dels cantants de la nova cançó que força sovint presentaven els seus discs i concerts a la capital de les Espanyes. Continue reading »

maig 12, 2017
admin

Venturas y desventuras de Raimon en aquel Madrid franquista

És habitual creure que el primer concert de Raimon a Madrid va ser el 18 de maig de 1968 a la Facultad de Económicas de la Complutense, però ja hi javia actuat dos anys i mig abans.

Aquesta setmana us proposem aquest article on Antonio Gómez, experiodista i excritic musical, ens explica com es va poder celebrar aquest recital desafiant la prohibició de Fraga.

“Qui perd els orígens

perd identitat”

“Jo vinc d’un silenci”

La primera vez desde 1939 que en Madrid se pudo escuchar el catalán sobre un escenario fue, casi con toda seguridad, el 1 de noviembre de 1965. Ahora, cuando Raimon está cerrando su carrera musical en el Palau, bueno será que desde aquel mismo Madrid, pero 52 años después, recordemos que quién primero nos hizo escuchar a los madrileños la lengua de Ausias March o Salvador Espriu fue él. Y de paso, comprobar lo poco que le gustaban a Franco sus cantos. En cualquier sitio en general, pero en la capital del reino especialmente.

1 Cartell Raimon

Es un dato aceptado casi universalmente que el primer recital de Raimon en Madrid tuvo lugar en la Facultad de Económicas de la Universidad de Madrid el 18 de mayo de 1968, aquel que acabó como el rosario de la aurora y que dio lugar a una inspiradísima canción. Sin embargo es una pista falsa, pues en realidad el cantautor había actuado ya en Madrid dos años y medio antes, en un problemático concierto organizado por el Club de Amigos de la Unesco de Madrid (CAUM), un centro cultural progresista y antifranquista fundado en 1961, pionero de la gran cantidad de centros similares que inmediatamente se abrieron por todo el Estado, también en Barcelona. Continue reading »

abr. 21, 2017
admin

Cuando haya libertad no habrá estado: Una nota sobre la utopía leninista en “El Estado y la Revolución”

Recomanem la lectura d’aquest article de José Babiano, publicat a Sin Permiso el passat 16 d’abril sobre el tema de la Revolució Russa.

José Babiano, doctor en Història Contemporània i director de l’àrea d’Història, Arxiu i Biblioteca de la Fundació de Mayo. És especialista en història del treball i de les migracions, així com en les seves fonts documentals i en el seu tractament. Ha escrit nombroses publicacions sobre el moviment obrer espanyol i forma part de l’equip del Centre de Documentació de les Migracions.

lenin_sr

Continue reading »

abr. 21, 2017
admin

Les ciutats claus contra l’ocupació de Palestina

Si ets neutral davant la injustícia, et poses de part de l’opressor”. Aquesta frase de Desmond Tutu, un dels líders de la lluita contra l’aparheid emmarca prou bé la moció aprovada per l’Ajuntament de Barcelona de condemna de locupació israeliana i les polítiques de colonització dels territoris palestins.

Foto palestina

Continue reading »

març 31, 2017
admin

Ha mort Enric Pubill: Comunicat de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme

En homenatge a Enric Pubill, publiquem el comunicat de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. Ha mort un gran home.

foto Pubill

L’Associació lamenta comunicar que, ahir, 29 de març, el nostre president Enric Pubill i Arnó va deixar d’existir en tornar de Madrid on havia assistit a un sentit homenatge a Marcos Ana i a la primera d’una sèrie de representacions de «A voz ahogada», una obra de teatre que recrea la vida dels presos polítics al Penal de Burgos.

Enric Pubill s’integrà, el 1947, en el moviment Escolta, on entra en contacte amb les JSUC iniciant una militància que després passarà al PSUC. El desembre de 1949 la policia el deté amb un nombrós grup de la JSUC. Portat a Jefatura de la Via Laietana hi romandrà trenta-un dies amb continuats interrogatoris acompanyats de tortures. Jutjat en consell de guerra serà condemnat a divuit anys de presó dels quals en complirà deu entre la Model i el Penal de Burgos. En sortir en llibertat condicional passarà tres anys desterrat a Madrid. En tornar a Barcelona mantindrà contactes amb el PSUC treballant en les Comissions de Solidaritat amb els presos polítics i després com a responsable de propaganda del PSUC en el seu barri del Poble Nou. Continue reading »

març 31, 2017
admin

És cert, les idees i la poesia són armes: armes alliberadores i pacifiques, no mortíferes

Homenatge a un gran poeta que va morir fa 75 anys.

Miguel Hernandez

28 de març 1942: dia trist, dia de vergonya. Va morir, tancat a la presó, malalt, Miguel Hernández un lliurepensador castigat pel règim franquista, un més, com Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez,  Federico García Lorca i malauradament tants altres.

Tots ells van ser perseguits per les seves idees: Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez forçats a l’exili van morir lluny de casa, Miguel Hernández condemnat a mort i empresonat i Federico García Lorca afusellat. Aquestes injustícies no les hem d’oblidar mai, van ser assassinats pel feixisme i recordant les seves creacions honorem les seves morts i les seves idees. Continue reading »

febr. 3, 2017
admin

Dones: Compartir 40 anys de lluites

El projecte de l’Ajuntament de Barcelona: En moviment [s]. dones de Barcelona. 40 anys i més. 1976-2016 proposa obrir a l’espai públic un procés de reflexió col·lectiva que permeti recuperar, honorar i transmetre la memòria de les mobilitzacions de les dones per millorar la vida als barris de la ciutat i per construir relacions socials més democràtiques i equitatives.

En el marc d’aquest projecte publiquem l’article de l’Àngels Tomás, coneguda activista social i ara consellera del districte de Gràcia per Barcelona En Comú, que es va publicar al Setmanari l’independent de Gracia.

Continue reading »

des. 11, 2016
admin

Jo també sóc Fidel

Testimoni de Miquel Àngel Sòria, que aquest mes de novembre estava a Cuba i en el qual narra les seves impressions sobre sobre el comiat del poble cubà a Fidel Castro. Miquel Àngel Sòria és professor de secundària jubilat. Apassionat de la literatura i la música. Viu a santa Maria de Martorelles, d’on va ser regidor i després alcalde.

A l’acte d’homenatge a Fidel a la Plaça de la Revolució, el dia 29 de novembre, Daniel Ortega va començar la seva intervenció preguntant als centenars de milers d’assistents: “¿Dónde está Fidel? ¡Aquí!, va ser la resposta massiva. Ortega insistia: ¿Dónde está Fidel? I es repetia la resposta. A la tercera vegada, ¿Dónde está Fidel?, la resposta va ser: ¡Yo soy Fidel!, ¡yo soy Fidel!, ¡yo soy Fidel!…

I així ens sentíem tots els que omplíem la plaça. Fidel ens havia deixat materialment, però era present en tots aquells que, com deia la cançó de Raúl Torres, “hoy el corazón nos late afuera.”

Només ens faltava la seva decisió, coneguda a posteriori, de que no aixequessin cap imatge seva ni posessin el seu nom a cap carrer o centre oficial. Abans, complint la seva voluntat, Raül havia procedit a l’immediata incineració.

Peu de foto. Banderes a mig pal el dia 26 a la Loma del Capiro a Santa Clara.

Aquest semblava el final de l’home que ho era tot pels cubans. Que ho cridaven a les concentracions i ho ploraven en la solitud. I ho mostraven amb orgull a les samarretes fetes per a l’ocasió pels joves comunistes: Comandante en Jefe ¡ORDENE!

Fidel serà part sempre de l’història de Cuba, d’una Cuba feta per la voluntat del poble. Em venen a la memòria els versos que Jesús Orta Ruiz, “El Indio Naborí”, va escriure entre el 1er i el 8 de gener de 1959: Continue reading »

des. 6, 2016
admin

L’experiment bolxevic, la democràcia i els crítics marxistes del seu temps

La Comissió del Centenari de la Revolució Russa va organitzar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) un seguit de conferències, el passat 26 d’octubre, en el marc d’unes jornades commemoratives organitzades conjuntament amb grup de recerca GREF-CEFID de la UAB.

En la preparació de l’esmentada jornada podíem llegir: “La Revolució d’Octubre de 1917, més que un episodi polític esdevingut en un país determinat, va ser un punt nodal d’articulació de múltiples problemàtiques d’abast mundial inherents a la modernitat, així com de debats importants que convé recuperar, especialment aquells que van quedar ofegats per l’estalinisme i ignorats per altres actors intel·lectuals i polítics“.  Per aquest motiu des de la Fundació l’Alternativa creiem rellevant donar a conèixer la valuosa contribució dels acadèmics, que encara estimen la veritat, al recordar la Revolució d’Octubre.

Al web de la Fundació l’Alternativa ja vam pubicar la conferència, que en l’esmentada jornada, va pronunciar el doctor en història Josep Fontana, “La Revolució russa i nosaltres“. El text que es publiquem és la traducció catalana [*] de la base escrita i ampliada (originalment en castellà) de la conferencia que Antoni Domènech va pronunciar a  l’esmentada jornada a la UAB.

La conferència va ser seguida d’un llarg i animat debat, que ha tractat d’incorporar-se ara al cos del text final i, sobretot, a les notes a peu de pàgina. Pels intercanvis crítics que hi ha hagut en aquest debat, l’autor es manifesta particularment agraït als historiadors Borja de Riquer i Enric Prat, als sociòlegs Joaquim Sempere, Edgar Manjarín i Jordi Borja, al politòleg Joan Botella i l’economista Daniel Raventós, així com al doctorand Julio Martínez Cava. La versió catalana del text es deguda a l’amic i company David Companyon i ha estat revisada i té el vist i plau del propi autor.

revolucio-russa

En molts sentits, la Revolució Russa d’Octubre de 1917 va ser l’esdeveniment més determinant del segle XX. El mínim que es pot dir del seu esclat és que va ser inesperat. No menys sorprenent va resultar per als seus coetanis el seu afermament i la posterior consolidació del poder bolxevic enmig de totes les calamitats imaginables, inclosa una espantosa guerra civil contrarevolucionària fomentada, primer, per l’Estat Major d’una Alemanya Guillermina (per Guillem II de Prússia NdT) agonitzant i, després, per les potències vencedores de l’Entente (França, Anglaterra i els EUA), que es va saldar amb no menys de 8 milions de morts entre baixes en combat i víctimes de fam.  Continue reading »

Pàgines:1234»

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí