Browsing articles in "Memòria Històrica i Democràtica"
set. 26, 2017
admin

El Papus, un antecedent de Charlie Hebdo

La setmana passada va fer quaranta anys d’un dels fets que van marcar la transició a Catalunya, l’atemptat a la revista satírica El Papus. Coincidint amb aquest aniversari l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han fer el reconeixement institucional a aquesta revista amb la col·locació d’una placa que recorda els fets.

L’autor d’aquest article és Miguel Angel Soria,  un company del Vallès, professor de secundària de llengua i literatura castellana jubilat. Apassionat de la literatura i la música i amic de la Fundació. Viu a santa Maria de Martorelles, d’on va ser regidor i després alcalde. En aquest article a banda d’una explicació sintètica dels fets, situa el terrorisme d’ultradreta que es va patir a aquella època (i la seva impunitat) i l’exemplar mobilització de protesta que es va donar contra la por.

Manifestació en rebuig a l’atemptat contra la revista satírica El Papus

La memòria acostuma a posar a cadascú al seu lloc. Fullejo la revista Triunfo nº 766 de l’1 d’octubre de 1977 i trobo una perla:

La Triple A ─Alianza Apostólica Anticomunista─ reivindica l’atemptat contra la revista El Papus ─amb un mort i alguns ferits─ amb un comunicat que adverteix: “…que no se den por salvados, pues tienen por parte de nuestra organización una pena de muerte y ésta, tarde o temprano, será efectuada”.

Premi a aquell que trobi alguna diferència amb els comunicats de l’Estat Islàmic.

Continue reading »

jul. 14, 2017
admin

L’Olimpíada Popular: Tres mesos que van trasbalsar l’esport

L’Olimpíada Popular de 1936 a Barcelona es va organitzar en menys de tres mesos. La primera pregunta que molta gent es fa: Com s’ho van fer sense internet, ni correus electrònics, ni canals de missatgeria?. 

Com va ser possible que en només tres mesos més de 5.000 atletes de 23 països, nacions, regions i ciutats s’apleguessin a la Barcelona republicana per mostrar al món uns Jocs  de la Pau i Fraternitat enfront dels Jocs de Berlin eina de propaganda del nazisme? Intentarem donar algunes claus.

L’any 1931 Barcelona va perdre la designació pels Jocs Olímpics de 1936. Malgrat ser la ciutat favorita, la proclamació de la República va espantar els aristocràtics membres del Comitè Olímpic Internacional i finalment van escollir Berlin. El 1933 el partit nazi arriba al poder, dos anys més tard, amb l’aprovació les lleis de segregació social i racial, ja és clara la voluntat de Hitler de fer dels Jocs de Berlin una eina de propaganda del nazisme amb repercussió mundial.

Continue reading »

jul. 14, 2017
admin

Els jocs oblidats

Recomanem la lectura d’aquest article resum, de David Companyon i Costa, del que va ser l’Olimpíada Popular, l’èxit que va tenir i com aquest somni es va veure trencat per l’inici de la guerra civil espanyola.

Què va ser l’Olimpíada Popular?

Barcelona i Berlín van competir pels Jocs Olímpics del 1936. Barcelona n’era favorita, però dies abans de la reunió del Comitè Olímpic Internacional (COI), compost bàsicament per aristòcrates, es va proclamar la Segona República. A la votació, Berlín va guanyar a la republicana i progressista Barcelona. Raons polítiques, però, van tornar a marcar els jocs. El partit nazi va arribar al poder l’any 1933 i Hitler va veure en els Jocs Olímpics de Berlín una gran oportunitat propagandística per al règim nazi.

La idea dels Jocs Populars i Antifeixistes El març del 1936 va néixer el Comitè Català Pro Esport Popular (CCEP), amb l’objectiu de fer-lo assequible a tothom. L’abril del 1936 el CCEP va proposar organitzar uns jocs populars, de caire internacional, com a alternativa a la propaganda feixista dels Jocs de Berlín. Continue reading »

jul. 14, 2017
admin

Manifest de l’Olimpíada Popular

En l’origen de l’Olimpíada Popular hi ha el seu Manifest. Llegir-lo avui en dia ens transporta de l’Europa dels anys 30 a l’Europa dels nostres dies per la seva vigència.

En l’homenatge a l’Olimpíada Popular celebrat el 19 de juliol de 2017 es va fer una lectura de diversos fragments a càrrec de Carles Vallejo, secretari de l’Associació d’expresos del franquisme i President del Memorial dels Treballadors de la Seat, i Adelina Escandell, Presidenta de la Fundació l’Alternativa, dues de les entitats que, juntament diverses organitzacions memorialistes, antiracistes i esportives, van conformar el Comitè per la Commemoració de l’Olimpíada Popular.

En els últims decennis, especialment després de la guerra mundial, l’esport s’ha desenvolupat com un dels més importants factors socials i culturals en la vida de les nacions.

La industrialització que en la majoria de països del món es produeix amb una gran velocitat i la completa mecanització dels processos de treball que encara no ha arribat a la seva fi, en conjunt amb el baix nivell de vida de les masses treballadores en la major part dels països han exercit la seva influència nefasta sobre la vida quotidiana dels pobles treballadors.

Les masses treballadores intenten contrarestar l’efecte nociu del dur treball professional amb l’activitat esportiva i a excepció d’uns països, es reconeix al voltant del món la importància decisiva de l’esport per a la higiene i cultura populars. Continue reading »

jul. 14, 2017
admin

Història dels Clarion i l’Olimpíada Popular

Una lectura d’aquest article ens permet veure en pocs minuts la magnitud del que representava l’Olimpíada Popular i de l’enorme èxit que va tenir arreu del món la proposta de fer uns Jocs alternatius al COI. Havia de ser al primera celebració olímpica de Barcelona.

El proper 1 de juliol d’enguany 10 membres del Clarion Cycling Club 18951 sortiran en bicicleta des del monument a les Brigades Internacionals a Londres2 i arribaran a Barcelona, després de creuar tot França, els Pirineus, per participar el 19 de juliol a l’homenatge a l’Olimpíada Popular de 1936 que es farà a l’INEF al cantó de l’Estadi Olímpic Lluís Companys.

Tot just dos dies desprès d’assabentar-se que, per primer cop, les institucions catalanes anaven a retre un homenatge a l’Olimpíada Popular han decidit fer com els seus predecessors l’any 19363, quan un equip de cinc ciclistes dels Clarion va formar part de la delegació Britànica a l’Olimpíada Popular. Continue reading »

jul. 3, 2017
admin

Xile i Veneçuela

Aquest article de Leandro Grille, col·laborador de la publicació digital America Latina en Movimiento (ALAI) exposa breument, algunes de les claus del paral•lelisme entre la revolució bolivariana i el govern de la Unitat Popular, partint de la base que no hi ha processos històrics i polítics homologables en un sentit profund, molt menys quan operen sobre societats i temps diferents.

Xile i Veneçuela

Nicolás Maduro no és Salvador Allende. Ni és Hugo Chávez. Veneçuela, a més, no és Xile. Fins aquí les afirmacions són d’una trivialitat tal que podrien obviar-se. No obstant això, el paral•lelisme entre la revolució bolivariana i el govern de la Unitat Popular, encapçalat per l’inoblidable president màrtir, és enorme. I negar-ho, desconèixer-ho o esquivar-ho, és condició necessària per a desentendre’s i posar-se en contra d’un procés polític contemporani sense la necessitat de replantejar vells amors encara vigents. Continue reading »

maig 19, 2017
admin

Abril 1917. I aleshores va arribar Lenin

Miquel Salas, sindicalista i membre del Consell Editorial de Sin Permiso va publicar el 29 d’abril passat l’article següent, dins del marc de centenari de la revolució russa. La lectura d’aquest article ens apropa una mica més a la realitat de la revolució de 1917 i en concret de l’arribada de Lenin.

lenin_abril
Preneu en les vostres mans el vostre propi destí!
(Octaveta repartida a Leipzig a l’abril de 2017)

El mes d’abril es va iniciar a Petrograd amb una protesta de 40.000 persones que exigien igualtat de drets per les dones. Si al febrer elles havien encès l’espurna de la revolució, no es quedarien sense drets. El govern provisional no havia acordat res al respecte, ho deixaven per un futur indeterminat. No es comença una revolució per anar endarrerint drets, s’han de conquerir i exercir-los. Les dones van ocupar el centre de la ciutat i amb grans pancartes exigien “Dret a vot”, “Si una dona és esclava, no hi ha llibertat”, “Visca la igualtat per a les dones!”, es presentaren davant la residència del govern i s’hi van quedar fins aconseguir el compromís de legalitzar el dret a vot per a les dones. Al govern no li va quedar un altre remei. És el que té un procés revolucionari! A la primavera de 1917, les dones russes van conquerir un dret que no tenia cap altre país europeu. Dos dies després, el 3 d’abril, segons el vell calendari rus, el 16 d’abril, segons el nostre, Lenin arribarà a Rússia i capgirarà els continguts polítics de la revolució. Continue reading »

maig 12, 2017
admin

Quan els cantants catalans triomfaven a Madrid

Als anys 70 els protagonistes de la nova cançó tenien un gran èxit a Madrid. En aquest article Gabriel Jaraba, professor de la Càtedra Internacional UNESCO i membre del Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, parla del context d’aquest èxit. Ho aprofita per relacionar-los amb els moviments antifranquistes, primer amb el PCE i més endavant del PSOE a la Platajunta.

També es pregunta perquè en un moment donat es va donar l’esquena a aquests cantants tot lamentant aquest fet i reivindicant el potencial del treball en xarxa per a la difusió cultural.

6 ppr si acaso

Molts joves es sorprendrien si els digués que als anys 70, amb el franquisme pletòric de salut i amb Luis Carrero Blanco amb els peus ben asentats a terra, els cantants catalans actuaven regularment a Madrid, on eren seguits per un públic entusiasta i nombrós i obtenien èxits considerables. Hi havia un públic a la capital d’Espanya que mirava cap a Barcelona tot cercant aires d’innovació, i també persones que entenien que acceptar la plurinacionalitat del país implicava acollir i promoure les cultures corresponents a les nacions.  D’altres, de manera intuitiva o reflexionada veien que donar suport a les expressions del catalanisme ajudava a accentuar les contradiccions del règim i a fer-lo més feble. I tots plegats disfrutaven de les actuacions dels cantants de la nova cançó que força sovint presentaven els seus discs i concerts a la capital de les Espanyes. Continue reading »

maig 12, 2017
admin

Venturas y desventuras de Raimon en aquel Madrid franquista

És habitual creure que el primer concert de Raimon a Madrid va ser el 18 de maig de 1968 a la Facultad de Económicas de la Complutense, però ja hi javia actuat dos anys i mig abans.

Aquesta setmana us proposem aquest article on Antonio Gómez, experiodista i excritic musical, ens explica com es va poder celebrar aquest recital desafiant la prohibició de Fraga.

“Qui perd els orígens

perd identitat”

“Jo vinc d’un silenci”

La primera vez desde 1939 que en Madrid se pudo escuchar el catalán sobre un escenario fue, casi con toda seguridad, el 1 de noviembre de 1965. Ahora, cuando Raimon está cerrando su carrera musical en el Palau, bueno será que desde aquel mismo Madrid, pero 52 años después, recordemos que quién primero nos hizo escuchar a los madrileños la lengua de Ausias March o Salvador Espriu fue él. Y de paso, comprobar lo poco que le gustaban a Franco sus cantos. En cualquier sitio en general, pero en la capital del reino especialmente.

1 Cartell Raimon

Es un dato aceptado casi universalmente que el primer recital de Raimon en Madrid tuvo lugar en la Facultad de Económicas de la Universidad de Madrid el 18 de mayo de 1968, aquel que acabó como el rosario de la aurora y que dio lugar a una inspiradísima canción. Sin embargo es una pista falsa, pues en realidad el cantautor había actuado ya en Madrid dos años y medio antes, en un problemático concierto organizado por el Club de Amigos de la Unesco de Madrid (CAUM), un centro cultural progresista y antifranquista fundado en 1961, pionero de la gran cantidad de centros similares que inmediatamente se abrieron por todo el Estado, también en Barcelona. Continue reading »

Pàgines:12345»

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí