Browsing articles in "Memòria Històrica i Democràtica"
febr. 3, 2017
admin

Dones: Compartir 40 anys de lluites

El projecte de l’Ajuntament de Barcelona: En moviment [s]. dones de Barcelona. 40 anys i més. 1976-2016 proposa obrir a l’espai públic un procés de reflexió col·lectiva que permeti recuperar, honorar i transmetre la memòria de les mobilitzacions de les dones per millorar la vida als barris de la ciutat i per construir relacions socials més democràtiques i equitatives.

En el marc d’aquest projecte publiquem l’article de l’Àngels Tomás, coneguda activista social i ara consellera del districte de Gràcia per Barcelona En Comú, que es va publicar al Setmanari l’independent de Gracia.

Continue reading »

des. 11, 2016
admin

Jo també sóc Fidel

Testimoni de Miquel Àngel Sòria, que aquest mes de novembre estava a Cuba i en el qual narra les seves impressions sobre sobre el comiat del poble cubà a Fidel Castro. Miquel Àngel Sòria és professor de secundària jubilat. Apassionat de la literatura i la música. Viu a santa Maria de Martorelles, d’on va ser regidor i després alcalde.

A l’acte d’homenatge a Fidel a la Plaça de la Revolució, el dia 29 de novembre, Daniel Ortega va començar la seva intervenció preguntant als centenars de milers d’assistents: “¿Dónde está Fidel? ¡Aquí!, va ser la resposta massiva. Ortega insistia: ¿Dónde está Fidel? I es repetia la resposta. A la tercera vegada, ¿Dónde está Fidel?, la resposta va ser: ¡Yo soy Fidel!, ¡yo soy Fidel!, ¡yo soy Fidel!…

I així ens sentíem tots els que omplíem la plaça. Fidel ens havia deixat materialment, però era present en tots aquells que, com deia la cançó de Raúl Torres, “hoy el corazón nos late afuera.”

Només ens faltava la seva decisió, coneguda a posteriori, de que no aixequessin cap imatge seva ni posessin el seu nom a cap carrer o centre oficial. Abans, complint la seva voluntat, Raül havia procedit a l’immediata incineració.

Peu de foto. Banderes a mig pal el dia 26 a la Loma del Capiro a Santa Clara.

Aquest semblava el final de l’home que ho era tot pels cubans. Que ho cridaven a les concentracions i ho ploraven en la solitud. I ho mostraven amb orgull a les samarretes fetes per a l’ocasió pels joves comunistes: Comandante en Jefe ¡ORDENE!

Fidel serà part sempre de l’història de Cuba, d’una Cuba feta per la voluntat del poble. Em venen a la memòria els versos que Jesús Orta Ruiz, “El Indio Naborí”, va escriure entre el 1er i el 8 de gener de 1959: Continue reading »

des. 6, 2016
admin

L’experiment bolxevic, la democràcia i els crítics marxistes del seu temps

La Comissió del Centenari de la Revolució Russa va organitzar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) un seguit de conferències, el passat 26 d’octubre, en el marc d’unes jornades commemoratives organitzades conjuntament amb grup de recerca GREF-CEFID de la UAB.

En la preparació de l’esmentada jornada podíem llegir: “La Revolució d’Octubre de 1917, més que un episodi polític esdevingut en un país determinat, va ser un punt nodal d’articulació de múltiples problemàtiques d’abast mundial inherents a la modernitat, així com de debats importants que convé recuperar, especialment aquells que van quedar ofegats per l’estalinisme i ignorats per altres actors intel·lectuals i polítics“.  Per aquest motiu des de la Fundació l’Alternativa creiem rellevant donar a conèixer la valuosa contribució dels acadèmics, que encara estimen la veritat, al recordar la Revolució d’Octubre.

Al web de la Fundació l’Alternativa ja vam pubicar la conferència, que en l’esmentada jornada, va pronunciar el doctor en història Josep Fontana, “La Revolució russa i nosaltres“. El text que es publiquem és la traducció catalana [*] de la base escrita i ampliada (originalment en castellà) de la conferencia que Antoni Domènech va pronunciar a  l’esmentada jornada a la UAB.

La conferència va ser seguida d’un llarg i animat debat, que ha tractat d’incorporar-se ara al cos del text final i, sobretot, a les notes a peu de pàgina. Pels intercanvis crítics que hi ha hagut en aquest debat, l’autor es manifesta particularment agraït als historiadors Borja de Riquer i Enric Prat, als sociòlegs Joaquim Sempere, Edgar Manjarín i Jordi Borja, al politòleg Joan Botella i l’economista Daniel Raventós, així com al doctorand Julio Martínez Cava. La versió catalana del text es deguda a l’amic i company David Companyon i ha estat revisada i té el vist i plau del propi autor.

revolucio-russa

En molts sentits, la Revolució Russa d’Octubre de 1917 va ser l’esdeveniment més determinant del segle XX. El mínim que es pot dir del seu esclat és que va ser inesperat. No menys sorprenent va resultar per als seus coetanis el seu afermament i la posterior consolidació del poder bolxevic enmig de totes les calamitats imaginables, inclosa una espantosa guerra civil contrarevolucionària fomentada, primer, per l’Estat Major d’una Alemanya Guillermina (per Guillem II de Prússia NdT) agonitzant i, després, per les potències vencedores de l’Entente (França, Anglaterra i els EUA), que es va saldar amb no menys de 8 milions de morts entre baixes en combat i víctimes de fam.  Continue reading »

des. 6, 2016
admin

La memòria decapitada de Franco

Durant poc més d’una setmana l’exposició “Franco, Victòria, República” va comptar amb les estàtues davant El Born Centre Cultural i la Memòria, que eren d’avantsala i alhora el reclam per endinsar-se dins del cicle “Evocacions de la Ruïna” organitzat per l’Ajuntament de Barcelona dins dels programes de memòria-Aquest cicle és un conjunt d’exposicions que conviuen en el en diferents espais del Born, amb la intenció de provocar la reflexió sobre la relació entre la tortura i la dictadura equivalent a la impunitat en democràcia.

Reflexió a partir de preguntes i un fil argumental. Com és possible que la estàtua de la  Victòria no fos retirada fins l’any 2011 del Passeig de Gràcia amb Diagonal a la Plaça Joan Carles I (abans Plaça del Cinc d’Oros, nom que l’Ajuntament de Barcelona ha decidit recuperar i que era on hi havia l’estàtua de la República fins l’entrada de les tropes franquistes) o com es va tolerar que l’estàtua eqüestre de Franco estigués al Castell de Montjuïc, on es va afusellar al President Companys o a Ferrer i Guàrdia, fins l’any 2008?.franco-decapitat2

L’exposició, que pot veure’s fins el gener, repassa la nostra memòria comuna a partir de la història de les tres estàtues: la de la República, la de la Victòria i la d’un Franco eqüestre (ara decapitat) i els seus escultors: Viladomat (autor l’estàtua de la República i la eqüestre de Franco) i la de Frederic Marés (la de Victòria una al·legoria del triomf de les tropes de Franco contra la II República, però que era en realitat la proposta amb la que Marés va competir amb Viladomat per l’estàtua de la República, només que amb a la versió franquista la va “vestir”). Continue reading »

nov. 28, 2016
admin

Crònica (urgent) des de Cuba

Ens arriba el testimoni de Miquel Àngel Sòria des de Cuba en la qual ens narra les seves impressions sobre l’impacte en el poble cubà de la mort de Fidel Castro. Miquel Àngel Sòria és professor de secundària jubilat. Apassionat de la literatura i la música. Viu a santa Maria de Martorelles, on va ser regidor i després alcalde; en el seu mandat es va reobrir la biblioteca municipal Montserrat Roig. Va ser col.laborador de l’Avant, ara de Realitat i molt sovint del nostre butlletí. Aquest novembre estava de viatge a Cuba.

Es 26 de novembre de 2016. Al mati, a Santa Clara, encara amb les imatges del Che colpejant els sentits, em desperta la televisió amb unes altres imatges tant o mes colpidores. Parlen de Fidel i em costa una mica fer-me càrrec de la noticia: Fidel era mort. Es una d’aquelles noticies que t’obliguen a fregar-te els ulls mentre intentes mesurar el seu abast. Desprès, quan ja ho has compres, segueixes fregant-te’ls intentant, en va, eliminar el tel que s’ha format. A la tarda arribem a La Habana. Si algú te al record una ciutat viva, alegre,…pot oblidar-la: l’absència de musica, les banderes a mig pal, els diaris sense color a la capçalera… el silenci.

El “son” ha desaparegut dels locals, dels carrers; esta tancat a l’anima dels cubans que, en grups, comenten els actes oficials previstos a partir del dia 28. Els nou dies de dol oficial afecten la musica i la venda d’alcohol. Algú recorda amb èmfasi com, a la balança, el èxits superen de sobra els errors.

“Se busca un hombre, va amado y no está solo, dispuesto a dar la batalla.[…] Hay alta recompensa: quien le ve, quien les escucha, aprecia los anclajes de esta isla inmune a los vaivenes. Quien va a su lado halla un camino seguro al mejor horizonte con una brújula llamada simplemente Fidel.”

nov. 27, 2016
admin

¡Hasta la victoria siempre, Comandante!

Publiquem aquest article d’urgència d’Alba Blanco, polítologa i especialista en procesos constituents llatinoamericans, en el que ens mostra les seves impressions sobre la figura de Fidel Castro dins la revolució cubana a partir de la seva pròpia experiència ja que va viure diversos anys a l’illa caribenya. Més abaix trobareu un text d’Eduardo Galeano, que  potser ja us ha arribat per les xarxes socials, una breu biografia i un enllaç de RebeldeMule on podreu trobar des de les obres completes de Fidel Castro a diversos documentals i pel·licules sobre la seva vida i la revolució cubana.

“La historia ja t’ha absolt Fidel”

Vaig viure a Cuba de l’any 2005 al 2008, vaig estudiar allà la Maestría. M’emporto moltes coses de la illa, però una d’elles es haver conegut més la seva historia, el seu present que necessàriament és conseqüència del seu passat. A Cuba hi ha coses molt grans, hi ha Silvio, hi ha els avenços mèdics, l’educació, la salsa, però sobretot hi ha Fidel.

Sempre he admirat a Fidel, una vegada l’any 2000 el vaig tenir a uns passos i em va semblar un esser místic, d’un altre planeta, un home molt alt, molt guapo (malgrat ja tenia 70 anys), amb una màgia inexplicable. Aquell dia ens va fer un dels seus llargs discursos, inauguràvem el I Foro per l’Equilibri al món, i ens va parlar de la batalla d’idees. Allà vaig entendre perquè els discursos de Fidel eren de 5 hores. Era un mestre, un mestre pel poble. Ens va explicar perquè en plena globalització feia falta que ens organitzéssim per dur a terme la batalla d’idees (començàvem a parlar del terme, de fet a Europa s’explicava com quelcom molt positiu, 16 anys desprès tenim a Trump als EUA i a l’extrema dreta recorrent el continent).

fidel-castro

Continue reading »

nov. 27, 2016
admin

Acte d’homenatge als 1.707 afusellats per la dictadura franquista al Camp de Bota

Diversos centenars de persones s’han aplegat per retre homenatge als 1.706 homes i 11 dones que foren afusellades al Camp de Bota i als seus familiars. L’acte ha estat així mateix un reconeixement a les entitats que han mantingut la Memòria Històrica i la lluita per declarar nuls els judicis sumaríssim de la dictadura contra aquells que es van mantenir fidels a la República i a les i els lluitadors antifranquistes.

S’han fet tres parlaments per part d’en Pere Fortuny, de l’Associació Pro-Memòria als Immolats de Catalunya, que ha posat de palès com la transició va suposar un pacte ignominiós que amnistiava els crims del franquisme mentre que condemnava a l’oblit a les seves víctimes. El primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha estat contundent afirmant que: “Aquest no és només un acte de record i homenatge, sinó també de defensa dels valors que van inspirar la gent aquí afusellada. Avui hem de parlar de la dictadura, més que mai, quan la llarga ombra del franquisme encara no ha desaparegut del tot i l’extrema dreta està creixent a Europa. El millor antídot per a fer-ho és defensar les veus de les víctimes”, Finalment el conseller del govern Raül Romeva, ha posat l’èmfasi en que amb l’objectiu ha de ser “desinstitucionalitzar la desmemòria i ho farem peti qui peti perquè tenim un deure i un deute”.

camp-bota3

Continue reading »

nov. 25, 2016
admin

Ha mort Marcos Ana. Un dels imprescindibles

Dijous  24 va morir Fernando Macarro Castillo, més conegut com a Marcos Ana (pseudònim creat a partir del nom del pare i de la mare). Tenia 96 anys.

Al 1939, quan tenia només 19 anys va ser empresonat i  un parell d’anys més tard, condemnat a mort. No el van executar, però  va passar 23 anys tancat a les presons franquistes; tenia el trist honor (que ell no havia buscat) de ser la persona que havia passat més anys tancat a la presó. Ens diu, que la presó va ser per ell la millor universitat, on va llegir molt i va començar a escriure poesia, de manera que ha acabat sent  un poeta reconegut.

És un bon moment de recomanar-vos que llegiu la seva biografia: «Decidme cómo es un árbol. Memorias de la prisión y la vida». Diu José Saramago en el pròleg. «como un soplo de aire fresco que llega para derrotar al cinismo, a la indiferencia, a la cobardía». «También demuestra que hay una posibilidad real de acceder a la esfera de lo verdaderamente humano. Marcos Ana ha estado ahí. Estuvo y estará mientras viva. Agradezcámosle la sencillez, la naturalidad con que es un hombre. Entero, auténtico, completo».

marcos-ana2

Continue reading »

nov. 8, 2016
admin

La Revolució russa i nosaltres

Aquest text és la conferència que l’historiador Josep Fontana va realitzar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el passat 24 d’octubre al marc de les jornades sobre la Revolució Russa organitzades per la Comissió del Centenari de la Revolució Russa i pel grup de recerca GREF-CEFID de la Universitat Autònoma de Barcelona, en les quals també van participar com a conferenciants Antoni Domènech, José Luis Martín Ramos i Jordi Borja.

Cap a 1890 els partits socialistes europeus, agrupats en la Segona Internacional, havien abandonat la il·lusió revolucionària i defensaven una via reformista que els havia de dur a integrar-se en els parlaments burgesos, confiant en què un dia podrien accedir al poder a través de les eleccions i que des d’allí procedirien a transformar la societat. D’aquesta manera els partits socialistes alemany, italià, espanyol, el francès, que mantenia encara el nom de Secció francesa de la Internacional Obrera, o el laborisme britànic van optar per una política reformista, encara que conservessin la retòrica revolucionària del marxisme per tal de no desconcertar els seus seguidors obrers, que havien de seguir creient que els seus partits lluitaven per una transformació total de la societat.

La contradicció entre retòrica i praxis va esclatar amb motiu de la proximitat de la Gran guerra de 1914. Al congrés que la Internacional socialista va celebrar a Basilea en novembre de 1912 es va proclamar  que “era el deure de les classes obreres i dels seus representants parlamentaris (…) realitzar tots els esforços possibles per tal de prevenir l’inici de la guerra” i que, si aquesta finalment començava, havien d’intervenir perquè acabés ràpidament i “utilitzar la crisi econòmica i política causada per la guerra per revoltar el poble i accelerar la caiguda del govern de la classe capitalista”. El congrés proclamava, a més, la seva satisfacció davant de “la completa unanimitat dels partits socialistes i dels sindicats de tots els països en la guerra contra la guerra”, i cridava “els treballadors de tots els països a oposar el poder de la solidaritat internacional del proletariat a l’imperialisme capitalista”. Continue reading »

nov. 4, 2016
admin

Víctor Mora i la missió dels nous reaccionaris

Publiquem l’article de Gabriel Jaraba ha fet pel Butlletí de la Fundació l’Alternativa, en el qual s’endinsa en l’univers polític i cultural de Víctor Mora, el creador del còmic del “Capitán Trueno”, recentment desaparegut. Gabriel Jaraba és periodista, en exercici des de 1967. Actualment és professor a la Càtedra Internacional UNESCO d’Educació en Informació i Mitjans i Diversitat Cultural, Secretari Internacional per al Diàleg Intercultural i membre del Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona

victor-moraQuan el passat mes d’agost va morir l’escriptor  Victor Mora, conegut per ser el creador del tebeo “El Capitán Trueno”, es va esdevenir allò que un mes més tard es retreuria a Javier Pérez Andújar: “la nostàlgia de la generació de la transició envers un passat edulcorat mitjançant un envelop cultural tronat”. Aquesta frase definitòria no l’han escrit textualment els nous creadors d’opinió de dreta neoliberal sinò que s’han limitat a aportar elements que han anat en el mateix sentit; la frase l’he escrit jo per deixar més en evidencia l’actitud bel.ligerant dels nous reaccionaris de l’independentisme supremacista que denoten els diversos comentaris; ells ho fan de manera més o mens explícita, jo mostro el seu pensament de manera crua.

Aquest pensament  dels nostres nous reaccionaris incorpora una fixació amb un petit detall que els molesta, els irrita i els incomoda enormement perquè és un obstacle en la missió que s’han (els han) assignat: acabar amb l’existència d’una generació encara viva que és partidària de la lluita de classes, unes persones que representen, perquè ho han viscut i ho viuen, la confrontació directa entre capital i treball. Continue reading »

Pàgines:123»

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí