Browsing articles in "Memòria Històrica i Democràtica"
abr. 21, 2017
admin

Cuando haya libertad no habrá estado: Una nota sobre la utopía leninista en “El Estado y la Revolución”

Recomanem la lectura d’aquest article de José Babiano, publicat a Sin Permiso el passat 16 d’abril sobre el tema de la Revolució Russa.

José Babiano, doctor en Història Contemporània i director de l’àrea d’Història, Arxiu i Biblioteca de la Fundació de Mayo. És especialista en història del treball i de les migracions, així com en les seves fonts documentals i en el seu tractament. Ha escrit nombroses publicacions sobre el moviment obrer espanyol i forma part de l’equip del Centre de Documentació de les Migracions.

lenin_sr

Continue reading »

abr. 21, 2017
admin

Les ciutats claus contra l’ocupació de Palestina

Si ets neutral davant la injustícia, et poses de part de l’opressor”. Aquesta frase de Desmond Tutu, un dels líders de la lluita contra l’aparheid emmarca prou bé la moció aprovada per l’Ajuntament de Barcelona de condemna de locupació israeliana i les polítiques de colonització dels territoris palestins.

Foto palestina

Continue reading »

març 31, 2017
admin

Ha mort Enric Pubill: Comunicat de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme

En homenatge a Enric Pubill, publiquem el comunicat de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. Ha mort un gran home.

foto Pubill

L’Associació lamenta comunicar que, ahir, 29 de març, el nostre president Enric Pubill i Arnó va deixar d’existir en tornar de Madrid on havia assistit a un sentit homenatge a Marcos Ana i a la primera d’una sèrie de representacions de «A voz ahogada», una obra de teatre que recrea la vida dels presos polítics al Penal de Burgos.

Enric Pubill s’integrà, el 1947, en el moviment Escolta, on entra en contacte amb les JSUC iniciant una militància que després passarà al PSUC. El desembre de 1949 la policia el deté amb un nombrós grup de la JSUC. Portat a Jefatura de la Via Laietana hi romandrà trenta-un dies amb continuats interrogatoris acompanyats de tortures. Jutjat en consell de guerra serà condemnat a divuit anys de presó dels quals en complirà deu entre la Model i el Penal de Burgos. En sortir en llibertat condicional passarà tres anys desterrat a Madrid. En tornar a Barcelona mantindrà contactes amb el PSUC treballant en les Comissions de Solidaritat amb els presos polítics i després com a responsable de propaganda del PSUC en el seu barri del Poble Nou. Continue reading »

març 31, 2017
admin

És cert, les idees i la poesia són armes: armes alliberadores i pacifiques, no mortíferes

Homenatge a un gran poeta que va morir fa 75 anys.

Miguel Hernandez

28 de març 1942: dia trist, dia de vergonya. Va morir, tancat a la presó, malalt, Miguel Hernández un lliurepensador castigat pel règim franquista, un més, com Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez,  Federico García Lorca i malauradament tants altres.

Tots ells van ser perseguits per les seves idees: Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez forçats a l’exili van morir lluny de casa, Miguel Hernández condemnat a mort i empresonat i Federico García Lorca afusellat. Aquestes injustícies no les hem d’oblidar mai, van ser assassinats pel feixisme i recordant les seves creacions honorem les seves morts i les seves idees. Continue reading »

febr. 3, 2017
admin

Dones: Compartir 40 anys de lluites

El projecte de l’Ajuntament de Barcelona: En moviment [s]. dones de Barcelona. 40 anys i més. 1976-2016 proposa obrir a l’espai públic un procés de reflexió col·lectiva que permeti recuperar, honorar i transmetre la memòria de les mobilitzacions de les dones per millorar la vida als barris de la ciutat i per construir relacions socials més democràtiques i equitatives.

En el marc d’aquest projecte publiquem l’article de l’Àngels Tomás, coneguda activista social i ara consellera del districte de Gràcia per Barcelona En Comú, que es va publicar al Setmanari l’independent de Gracia.

Continue reading »

des. 11, 2016
admin

Jo també sóc Fidel

Testimoni de Miquel Àngel Sòria, que aquest mes de novembre estava a Cuba i en el qual narra les seves impressions sobre sobre el comiat del poble cubà a Fidel Castro. Miquel Àngel Sòria és professor de secundària jubilat. Apassionat de la literatura i la música. Viu a santa Maria de Martorelles, d’on va ser regidor i després alcalde.

A l’acte d’homenatge a Fidel a la Plaça de la Revolució, el dia 29 de novembre, Daniel Ortega va començar la seva intervenció preguntant als centenars de milers d’assistents: “¿Dónde está Fidel? ¡Aquí!, va ser la resposta massiva. Ortega insistia: ¿Dónde está Fidel? I es repetia la resposta. A la tercera vegada, ¿Dónde está Fidel?, la resposta va ser: ¡Yo soy Fidel!, ¡yo soy Fidel!, ¡yo soy Fidel!…

I així ens sentíem tots els que omplíem la plaça. Fidel ens havia deixat materialment, però era present en tots aquells que, com deia la cançó de Raúl Torres, “hoy el corazón nos late afuera.”

Només ens faltava la seva decisió, coneguda a posteriori, de que no aixequessin cap imatge seva ni posessin el seu nom a cap carrer o centre oficial. Abans, complint la seva voluntat, Raül havia procedit a l’immediata incineració.

Peu de foto. Banderes a mig pal el dia 26 a la Loma del Capiro a Santa Clara.

Aquest semblava el final de l’home que ho era tot pels cubans. Que ho cridaven a les concentracions i ho ploraven en la solitud. I ho mostraven amb orgull a les samarretes fetes per a l’ocasió pels joves comunistes: Comandante en Jefe ¡ORDENE!

Fidel serà part sempre de l’història de Cuba, d’una Cuba feta per la voluntat del poble. Em venen a la memòria els versos que Jesús Orta Ruiz, “El Indio Naborí”, va escriure entre el 1er i el 8 de gener de 1959: Continue reading »

des. 6, 2016
admin

L’experiment bolxevic, la democràcia i els crítics marxistes del seu temps

La Comissió del Centenari de la Revolució Russa va organitzar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) un seguit de conferències, el passat 26 d’octubre, en el marc d’unes jornades commemoratives organitzades conjuntament amb grup de recerca GREF-CEFID de la UAB.

En la preparació de l’esmentada jornada podíem llegir: “La Revolució d’Octubre de 1917, més que un episodi polític esdevingut en un país determinat, va ser un punt nodal d’articulació de múltiples problemàtiques d’abast mundial inherents a la modernitat, així com de debats importants que convé recuperar, especialment aquells que van quedar ofegats per l’estalinisme i ignorats per altres actors intel·lectuals i polítics“.  Per aquest motiu des de la Fundació l’Alternativa creiem rellevant donar a conèixer la valuosa contribució dels acadèmics, que encara estimen la veritat, al recordar la Revolució d’Octubre.

Al web de la Fundació l’Alternativa ja vam pubicar la conferència, que en l’esmentada jornada, va pronunciar el doctor en història Josep Fontana, “La Revolució russa i nosaltres“. El text que es publiquem és la traducció catalana [*] de la base escrita i ampliada (originalment en castellà) de la conferencia que Antoni Domènech va pronunciar a  l’esmentada jornada a la UAB.

La conferència va ser seguida d’un llarg i animat debat, que ha tractat d’incorporar-se ara al cos del text final i, sobretot, a les notes a peu de pàgina. Pels intercanvis crítics que hi ha hagut en aquest debat, l’autor es manifesta particularment agraït als historiadors Borja de Riquer i Enric Prat, als sociòlegs Joaquim Sempere, Edgar Manjarín i Jordi Borja, al politòleg Joan Botella i l’economista Daniel Raventós, així com al doctorand Julio Martínez Cava. La versió catalana del text es deguda a l’amic i company David Companyon i ha estat revisada i té el vist i plau del propi autor.

revolucio-russa

En molts sentits, la Revolució Russa d’Octubre de 1917 va ser l’esdeveniment més determinant del segle XX. El mínim que es pot dir del seu esclat és que va ser inesperat. No menys sorprenent va resultar per als seus coetanis el seu afermament i la posterior consolidació del poder bolxevic enmig de totes les calamitats imaginables, inclosa una espantosa guerra civil contrarevolucionària fomentada, primer, per l’Estat Major d’una Alemanya Guillermina (per Guillem II de Prússia NdT) agonitzant i, després, per les potències vencedores de l’Entente (França, Anglaterra i els EUA), que es va saldar amb no menys de 8 milions de morts entre baixes en combat i víctimes de fam.  Continue reading »

des. 6, 2016
admin

La memòria decapitada de Franco

Durant poc més d’una setmana l’exposició “Franco, Victòria, República” va comptar amb les estàtues davant El Born Centre Cultural i la Memòria, que eren d’avantsala i alhora el reclam per endinsar-se dins del cicle “Evocacions de la Ruïna” organitzat per l’Ajuntament de Barcelona dins dels programes de memòria-Aquest cicle és un conjunt d’exposicions que conviuen en el en diferents espais del Born, amb la intenció de provocar la reflexió sobre la relació entre la tortura i la dictadura equivalent a la impunitat en democràcia.

Reflexió a partir de preguntes i un fil argumental. Com és possible que la estàtua de la  Victòria no fos retirada fins l’any 2011 del Passeig de Gràcia amb Diagonal a la Plaça Joan Carles I (abans Plaça del Cinc d’Oros, nom que l’Ajuntament de Barcelona ha decidit recuperar i que era on hi havia l’estàtua de la República fins l’entrada de les tropes franquistes) o com es va tolerar que l’estàtua eqüestre de Franco estigués al Castell de Montjuïc, on es va afusellar al President Companys o a Ferrer i Guàrdia, fins l’any 2008?.franco-decapitat2

L’exposició, que pot veure’s fins el gener, repassa la nostra memòria comuna a partir de la història de les tres estàtues: la de la República, la de la Victòria i la d’un Franco eqüestre (ara decapitat) i els seus escultors: Viladomat (autor l’estàtua de la República i la eqüestre de Franco) i la de Frederic Marés (la de Victòria una al·legoria del triomf de les tropes de Franco contra la II República, però que era en realitat la proposta amb la que Marés va competir amb Viladomat per l’estàtua de la República, només que amb a la versió franquista la va “vestir”). Continue reading »

nov. 28, 2016
admin

Crònica (urgent) des de Cuba

Ens arriba el testimoni de Miquel Àngel Sòria des de Cuba en la qual ens narra les seves impressions sobre l’impacte en el poble cubà de la mort de Fidel Castro. Miquel Àngel Sòria és professor de secundària jubilat. Apassionat de la literatura i la música. Viu a santa Maria de Martorelles, on va ser regidor i després alcalde; en el seu mandat es va reobrir la biblioteca municipal Montserrat Roig. Va ser col.laborador de l’Avant, ara de Realitat i molt sovint del nostre butlletí. Aquest novembre estava de viatge a Cuba.

Es 26 de novembre de 2016. Al mati, a Santa Clara, encara amb les imatges del Che colpejant els sentits, em desperta la televisió amb unes altres imatges tant o mes colpidores. Parlen de Fidel i em costa una mica fer-me càrrec de la noticia: Fidel era mort. Es una d’aquelles noticies que t’obliguen a fregar-te els ulls mentre intentes mesurar el seu abast. Desprès, quan ja ho has compres, segueixes fregant-te’ls intentant, en va, eliminar el tel que s’ha format. A la tarda arribem a La Habana. Si algú te al record una ciutat viva, alegre,…pot oblidar-la: l’absència de musica, les banderes a mig pal, els diaris sense color a la capçalera… el silenci.

El “son” ha desaparegut dels locals, dels carrers; esta tancat a l’anima dels cubans que, en grups, comenten els actes oficials previstos a partir del dia 28. Els nou dies de dol oficial afecten la musica i la venda d’alcohol. Algú recorda amb èmfasi com, a la balança, el èxits superen de sobra els errors.

“Se busca un hombre, va amado y no está solo, dispuesto a dar la batalla.[…] Hay alta recompensa: quien le ve, quien les escucha, aprecia los anclajes de esta isla inmune a los vaivenes. Quien va a su lado halla un camino seguro al mejor horizonte con una brújula llamada simplemente Fidel.”

nov. 27, 2016
admin

¡Hasta la victoria siempre, Comandante!

Publiquem aquest article d’urgència d’Alba Blanco, polítologa i especialista en procesos constituents llatinoamericans, en el que ens mostra les seves impressions sobre la figura de Fidel Castro dins la revolució cubana a partir de la seva pròpia experiència ja que va viure diversos anys a l’illa caribenya. Més abaix trobareu un text d’Eduardo Galeano, que  potser ja us ha arribat per les xarxes socials, una breu biografia i un enllaç de RebeldeMule on podreu trobar des de les obres completes de Fidel Castro a diversos documentals i pel·licules sobre la seva vida i la revolució cubana.

“La historia ja t’ha absolt Fidel”

Vaig viure a Cuba de l’any 2005 al 2008, vaig estudiar allà la Maestría. M’emporto moltes coses de la illa, però una d’elles es haver conegut més la seva historia, el seu present que necessàriament és conseqüència del seu passat. A Cuba hi ha coses molt grans, hi ha Silvio, hi ha els avenços mèdics, l’educació, la salsa, però sobretot hi ha Fidel.

Sempre he admirat a Fidel, una vegada l’any 2000 el vaig tenir a uns passos i em va semblar un esser místic, d’un altre planeta, un home molt alt, molt guapo (malgrat ja tenia 70 anys), amb una màgia inexplicable. Aquell dia ens va fer un dels seus llargs discursos, inauguràvem el I Foro per l’Equilibri al món, i ens va parlar de la batalla d’idees. Allà vaig entendre perquè els discursos de Fidel eren de 5 hores. Era un mestre, un mestre pel poble. Ens va explicar perquè en plena globalització feia falta que ens organitzéssim per dur a terme la batalla d’idees (començàvem a parlar del terme, de fet a Europa s’explicava com quelcom molt positiu, 16 anys desprès tenim a Trump als EUA i a l’extrema dreta recorrent el continent).

fidel-castro

Continue reading »

Pàgines:1234»

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí