Browsing articles in "Amèrica Llatina"
febr. 24, 2017
admin

Incendis a Xile

Publiquem l’article de Nina Salinas, nascuda a Santiago de Xile, escriptora i poeta, militant comunista i lluitadora pels drets humans que ens apropa a la realitat devastadora dels incendis a Xile durant el present estiu austral en territoris molts semblants a les nostres realitats mediterrànies. El canvi climàtic, l’abandonament del bosc, la introducció d’espècies, d’interès econòmic pel seu creixement ràpid i especialment adequat per la industria de la fusta, però extraordinàriament piròfiles, com és sobre tot el cas del pi, han provocat un còctel catastròfic.  Respecte aquest problema em sembla adient citar les paraules d’Enric Tello al seu text “25 idees i algunes propostes per una nova cultura del territori”:

“L’origen del caràcter epidèmic dels incendis forestals és aquesta combinació de l’abandó de tots aquells usos multifuncionals del bosc de la cultura pagesa tradicional, amb un creixement desordenat de masses boscoses cada cop més grans, uniformes i deixades de la mà de déu.”

Cal per tant recuperar els usos tradicionals dels boscos, cercant l’equilibri entre els aprofitaments energètics i una agricultura ecològica, de proximitat i una ramaderia. Una nova cultura del territori reclama una nova gestió del bosc per evitar que el foc, quelcom normal en el bosc mediterrani, esdevingui una catàstrofe de magnituds apocalíptiques.

2017-01-03T023845Z_01_RG28_RTRIDSP_3_CHILE-FIRE_20170103034042-kTJ--656x415@LaVanguardia-Web

Segons calcula el govern de la Michelle Bachelet, Xile, viu els pitjors incendis forestals en els últims 15 anys, han estat afectades 7 de les 15 regions. Sent catalogat com el pitjor “desastre forestal”, afectant milers d’hectàrees de bosc natiu, des de novembre fins a la data són 519.000 hectàrees cremades. El descontrol és evident amb 118 i temperatures superiors als 30 graus en un estiu especialment calorós. Els experts assenyalen que trigaran mesos a normalitzar-les àrees confrontants als incendis.
La situació podria analitzar-se en tres parts fonamentals: la resposta del govern, la solidaritat dels pobles germans, i l’ús polític que li ha donat la dreta a tan desgraciada situació. Continue reading »

gen. 30, 2017
admin

Res per la guerra

Les dones i la construcció de la pau

Resultado de imagen de Resolució 1325 del Consell de seguretat de Nacions Unides

… Res per la guerra !!!, és l’aposta que tenen les dones constructores de pau, les dones colombianes que han viscut conflictes continuats i no resolts. Gairebé 60 anys de guerra on les dones han carregat una gran motxilla de dolor i sosteniment de la vida. Una cruenta guerra que ha sembrat dolor, angoixa, contínues violacions als drets humans i un nombre indefinit de víctimes especialment dones, nenes i nens.

Les dones a Colòmbia han apostat per a la vida i sembren esperança en les esquerdes que ha deixat la guerra, li aposten a la vida amb propostes polítiques. Criden als diferents actors armats la necessitat de seure plegats, amb arguments sostenibles plens d’autoritat femenina que presenten públicament parar la guerra i donar-se una possibilitat de gaudir el dret de viure en pau; i és que estan convençudes que la guerra, la destrucció i la mort només porta endarreriment i més violències.
El moviment de dones a Colòmbia està conformat per moltes expressions organitzatives de lluita per la pau, dones camperoles, indígenes, afrodescendents, citadinas, acadèmiques, sindicalistes, defensores de drets humans, dones del moviment popular, joves, estudiants, mestresses de casa, víctimes directes del conflicte, dones que el conflicte les va expulsar fora del territori i que continuen treballant per la pau, dones en procés migratori, en refugi i exili, totes en una articulació que clama per aturar la guerra i iniciar el camí de la reconstrucció del país; un país excloent i particularment violent amb les dones on el masclisme i el patriarcat conviuen en maridatge amb les armes i la guerra. Continue reading »

des. 11, 2016
admin

Jo també sóc Fidel

Testimoni de Miquel Àngel Sòria, que aquest mes de novembre estava a Cuba i en el qual narra les seves impressions sobre sobre el comiat del poble cubà a Fidel Castro. Miquel Àngel Sòria és professor de secundària jubilat. Apassionat de la literatura i la música. Viu a santa Maria de Martorelles, d’on va ser regidor i després alcalde.

A l’acte d’homenatge a Fidel a la Plaça de la Revolució, el dia 29 de novembre, Daniel Ortega va començar la seva intervenció preguntant als centenars de milers d’assistents: “¿Dónde está Fidel? ¡Aquí!, va ser la resposta massiva. Ortega insistia: ¿Dónde está Fidel? I es repetia la resposta. A la tercera vegada, ¿Dónde está Fidel?, la resposta va ser: ¡Yo soy Fidel!, ¡yo soy Fidel!, ¡yo soy Fidel!…

I així ens sentíem tots els que omplíem la plaça. Fidel ens havia deixat materialment, però era present en tots aquells que, com deia la cançó de Raúl Torres, “hoy el corazón nos late afuera.”

Només ens faltava la seva decisió, coneguda a posteriori, de que no aixequessin cap imatge seva ni posessin el seu nom a cap carrer o centre oficial. Abans, complint la seva voluntat, Raül havia procedit a l’immediata incineració.

Peu de foto. Banderes a mig pal el dia 26 a la Loma del Capiro a Santa Clara.

Aquest semblava el final de l’home que ho era tot pels cubans. Que ho cridaven a les concentracions i ho ploraven en la solitud. I ho mostraven amb orgull a les samarretes fetes per a l’ocasió pels joves comunistes: Comandante en Jefe ¡ORDENE!

Fidel serà part sempre de l’història de Cuba, d’una Cuba feta per la voluntat del poble. Em venen a la memòria els versos que Jesús Orta Ruiz, “El Indio Naborí”, va escriure entre el 1er i el 8 de gener de 1959: Continue reading »

des. 9, 2016
admin

Assemblea Internacional a Oaxaca (Mèxic) “Construyendo educación para el buen vivir”

Amb la participació d’acadèmics i organitzacions de Cuba, Veneçuela, Colòmbia, Argentina, Equador, Guatemala, Espanya, Catalunya, Holanda i Mèxic, s’ha realitzat a Oaxaca de Juárez (Mèxic) els passats 24 i 25 de novembre l’Assemblea Internacional “Construint l’educació per al bon viure, la pàtria nova i el poder popular” i a la qual hi va assistir Ricard Sánchez, membre del Consell Nacional d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA).

La trobada està vinculada a l’Observatori Llatinoamericà dels Drets Humans on hi participen, entre altres, el premi Nobel Pérez Esquivel i Piedad Córdoba, senadora colombiana, que ha participat en el procés de pau amb les FARC.

Pel seu interès publiquem la Declaració Política on organitzacions i personalitats, mostren la seva preocupació per la destrucció del medi ambient, per la imposició de projectes de la mort, la privatització de l’educació i la constant violació als drets humans a Amèrica Llatina, el Carib i el món.

oaxaca

DECLARACIÓN POLÍTICA

ASAMBLEA INTERNACIONAL “CONSTRUYENDO LA EDUCACIÓN PARA EL BUEN VIVIR, LA PATRIA NUEVA Y EL PODER POPULAR”

“La educación es un arma cargada de esperanza no dejaremos que la conviertan en mercancía”. 

1.- El marco operativo del capital de sobreexplotación, depredación, despojo y muerte ha generado una de sus más profundas crisis y junto con sus guerras económicas, financieras, comerciales y militares, han derivado en la conformación de bloques regionales que se disputan intensamente los elementos de la naturaleza. Para reproducir su tasa de ganancia y la permanencia del régimen neoliberal han destruido las fuerzas productivas, su inusitada violencia implícita ha puesto en peligro la humanidad, la flora, la fauna y al planeta mismo, por lo que es completamente inviable encontrar soluciones desde cualquier marco del capital. Continue reading »

nov. 28, 2016
admin

Crònica (urgent) des de Cuba

Ens arriba el testimoni de Miquel Àngel Sòria des de Cuba en la qual ens narra les seves impressions sobre l’impacte en el poble cubà de la mort de Fidel Castro. Miquel Àngel Sòria és professor de secundària jubilat. Apassionat de la literatura i la música. Viu a santa Maria de Martorelles, on va ser regidor i després alcalde; en el seu mandat es va reobrir la biblioteca municipal Montserrat Roig. Va ser col.laborador de l’Avant, ara de Realitat i molt sovint del nostre butlletí. Aquest novembre estava de viatge a Cuba.

Es 26 de novembre de 2016. Al mati, a Santa Clara, encara amb les imatges del Che colpejant els sentits, em desperta la televisió amb unes altres imatges tant o mes colpidores. Parlen de Fidel i em costa una mica fer-me càrrec de la noticia: Fidel era mort. Es una d’aquelles noticies que t’obliguen a fregar-te els ulls mentre intentes mesurar el seu abast. Desprès, quan ja ho has compres, segueixes fregant-te’ls intentant, en va, eliminar el tel que s’ha format. A la tarda arribem a La Habana. Si algú te al record una ciutat viva, alegre,…pot oblidar-la: l’absència de musica, les banderes a mig pal, els diaris sense color a la capçalera… el silenci.

El “son” ha desaparegut dels locals, dels carrers; esta tancat a l’anima dels cubans que, en grups, comenten els actes oficials previstos a partir del dia 28. Els nou dies de dol oficial afecten la musica i la venda d’alcohol. Algú recorda amb èmfasi com, a la balança, el èxits superen de sobra els errors.

“Se busca un hombre, va amado y no está solo, dispuesto a dar la batalla.[…] Hay alta recompensa: quien le ve, quien les escucha, aprecia los anclajes de esta isla inmune a los vaivenes. Quien va a su lado halla un camino seguro al mejor horizonte con una brújula llamada simplemente Fidel.”

nov. 27, 2016
admin

¡Hasta la victoria siempre, Comandante!

Publiquem aquest article d’urgència d’Alba Blanco, polítologa i especialista en procesos constituents llatinoamericans, en el que ens mostra les seves impressions sobre la figura de Fidel Castro dins la revolució cubana a partir de la seva pròpia experiència ja que va viure diversos anys a l’illa caribenya. Més abaix trobareu un text d’Eduardo Galeano, que  potser ja us ha arribat per les xarxes socials, una breu biografia i un enllaç de RebeldeMule on podreu trobar des de les obres completes de Fidel Castro a diversos documentals i pel·licules sobre la seva vida i la revolució cubana.

“La historia ja t’ha absolt Fidel”

Vaig viure a Cuba de l’any 2005 al 2008, vaig estudiar allà la Maestría. M’emporto moltes coses de la illa, però una d’elles es haver conegut més la seva historia, el seu present que necessàriament és conseqüència del seu passat. A Cuba hi ha coses molt grans, hi ha Silvio, hi ha els avenços mèdics, l’educació, la salsa, però sobretot hi ha Fidel.

Sempre he admirat a Fidel, una vegada l’any 2000 el vaig tenir a uns passos i em va semblar un esser místic, d’un altre planeta, un home molt alt, molt guapo (malgrat ja tenia 70 anys), amb una màgia inexplicable. Aquell dia ens va fer un dels seus llargs discursos, inauguràvem el I Foro per l’Equilibri al món, i ens va parlar de la batalla d’idees. Allà vaig entendre perquè els discursos de Fidel eren de 5 hores. Era un mestre, un mestre pel poble. Ens va explicar perquè en plena globalització feia falta que ens organitzéssim per dur a terme la batalla d’idees (començàvem a parlar del terme, de fet a Europa s’explicava com quelcom molt positiu, 16 anys desprès tenim a Trump als EUA i a l’extrema dreta recorrent el continent).

fidel-castro

Continue reading »

abr. 29, 2014
admin

Crònica de la Jornada Feminisme i transformació social: L’experiència boliviana i equatoriana

Els processos de transformació social que estan vivint diversos països de Llatinoamèrica suposen un model en molts sentits; també per a la lluita feminista. Per això, la Fundació l’Alternativa va posar sota la lupa el paper que les i els feministes estan jugant en els processos engegats a Bolívia i Equador. Ho va fer amb un acte a la Casa Golferichs de Barcelona, amb la col·laboració de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional, en el qual van intervenir diverses acadèmiques tant espanyoles com llatinoamericanes: Eva Palomo, Marga Ferré, Sara Porras i Adoración Guamán, que van desgranar.

Continue reading »

abr. 22, 2014
admin

Feminisme i Transformació social: l’experiència boliviana i equatoriana

Us esperem aquest dissabte, 26 d’abril a les 10.00 a la Casa Golferichs (Gran Via, 491)!
Comptarem amb les intervencions d’Eva Palomo,  Sara Porras,  Marga Ferré i Adoración Guamán

 

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí