Browsing articles in "Internacional"
març 17, 2017
admin

Tenir en compte la mirada de l’altre

Maribel Nogué, feminista i activista d’Igualada en proposa fer reflexió sobre la nostra manera de veure les coses i el punt de vista que adoptem, existeix una tendència i una certa actitud de superioritat en temes de inclusió que hem de superar:

“Orientar la nostra mirada a la veritat de l’altre ens aproparà, segur, i farà possible que establim les complicitats necessàries  per poder forjar –en pau i convivència- la societat que ens envolta sobre la que tenim la obligació d’implicar-nos.”

Una reflexió molt interessant, després que ds 11 se celebrés a Barcelona el “2n Fòrum contra la Islamofòbia i tota mena de racismes”  organitzat per UCFR .

Vivim en una societat plural i diversa, qui ho dubta, però sovint afrontem aquesta realitat des d’una perspectiva de superioritat, és a dir, com si la nostra forma de pensar i viure fos la autèntica, talment com si el fet de “ser d’aquí de tota la vida” ens donés algun tipus de prebenda, d’autoritat moral per a fer prevaler la nostra raó, les nostres creences, costums i tradicions des del nostre prisma, considerant que els que són “diferents” han d’adaptar-se a nosaltres, només faltaria…

Mirada

Una realitat tossuda

Si no fos perquè la realitat és tossuda, i que el fet de tenir uns principis humans i solidaris, que ens permeten empatitzar i creure també en l’altre, tot apostant per la diversitat cultural com a valor que enriqueix el conjunt de la societat, diríem que la tendència és tot el contrari, doncs el model de societat que dibuixen els governs que tenim aquí caminen en la direcció oposada als valors de la convivència, i sinó parlem-ne.

Canviar la pròpia mirada

És que l’altre dia vaig posar la pota fins al fons. Una amiga em comentava que, des d’un servei públic com el que hi treballa, els darrers temps notaven un canvi d’actitud en relació a les persones usuàries provinents de la immigració i d’altres cultures, com si estesin més disteses a l’hora de comunicar-se, menys tenses, com més confiades, i ho atribuïa a la sortida a la llum del col·lectiu Compartim Ciutadania, pel fet d’haver-nos visibilitzat i apostat per una normalització ciutadana dels suposats diferents. Tota cofoia els ho vaig comentar en una de les trobades que tenim amb aquest grup. “No és sols això”, em va dir la Ikram, “és que també vosaltres heu canviat la vostra mirada…”. Continue reading »

març 3, 2017
admin

Febrer 1917: Les dones inicien la revolució

Miquel Salas, sindicalista i membre del Consell Editorial de Sin Permiso va publicar el 26 de febrer passat l’article següent sobre el paper de les dones a la revolució russa de 1917. Un gran article que ensenya la part oculta de la història i com les dones estan al centre dels moviments socials encara que no s’acostumi a reconèixer-ho. Això està canviant gràcies a articles com aquests.

feb-russian-revolution-1917

Avançant juntes, sota la bella llum del dia,
Mil fosques cuines, mil lúgubres fàbriques
S’il·luminen amb l’esplendor d’un raig de llum,
Perquè la gent ens sent cantar: “Pa i Roses, Pa i Roses”
(James Oppenheimer.
Poesia inspirada en la vaga d’obreres tèxtils
el 1912 a Lawrence, Massachusetts)

Continue reading »

febr. 24, 2017
admin

Incendis a Xile

Publiquem l’article de Nina Salinas, nascuda a Santiago de Xile, escriptora i poeta, militant comunista i lluitadora pels drets humans que ens apropa a la realitat devastadora dels incendis a Xile durant el present estiu austral en territoris molts semblants a les nostres realitats mediterrànies. El canvi climàtic, l’abandonament del bosc, la introducció d’espècies, d’interès econòmic pel seu creixement ràpid i especialment adequat per la industria de la fusta, però extraordinàriament piròfiles, com és sobre tot el cas del pi, han provocat un còctel catastròfic.  Respecte aquest problema em sembla adient citar les paraules d’Enric Tello al seu text “25 idees i algunes propostes per una nova cultura del territori”:

“L’origen del caràcter epidèmic dels incendis forestals és aquesta combinació de l’abandó de tots aquells usos multifuncionals del bosc de la cultura pagesa tradicional, amb un creixement desordenat de masses boscoses cada cop més grans, uniformes i deixades de la mà de déu.”

Cal per tant recuperar els usos tradicionals dels boscos, cercant l’equilibri entre els aprofitaments energètics i una agricultura ecològica, de proximitat i una ramaderia. Una nova cultura del territori reclama una nova gestió del bosc per evitar que el foc, quelcom normal en el bosc mediterrani, esdevingui una catàstrofe de magnituds apocalíptiques.

2017-01-03T023845Z_01_RG28_RTRIDSP_3_CHILE-FIRE_20170103034042-kTJ--656x415@LaVanguardia-Web

Segons calcula el govern de la Michelle Bachelet, Xile, viu els pitjors incendis forestals en els últims 15 anys, han estat afectades 7 de les 15 regions. Sent catalogat com el pitjor “desastre forestal”, afectant milers d’hectàrees de bosc natiu, des de novembre fins a la data són 519.000 hectàrees cremades. El descontrol és evident amb 118 i temperatures superiors als 30 graus en un estiu especialment calorós. Els experts assenyalen que trigaran mesos a normalitzar-les àrees confrontants als incendis.
La situació podria analitzar-se en tres parts fonamentals: la resposta del govern, la solidaritat dels pobles germans, i l’ús polític que li ha donat la dreta a tan desgraciada situació. Continue reading »

febr. 13, 2017
admin

Il·lustracions per la solidaritat

Una imatge pot també dir moltes coses… Per aquest motiu i en col·laboració amb l’Agnès Catalán-Bravo publiquem aquesta magnifica il·lustració.

Agnès Catalan

 

Il·lustradora: Agnès Catalán-Bravo,

Més info: https://www.behance.net/artistasses

febr. 13, 2017
admin

No volem que la injustícia es converteixi en normalitat 

Petita gran reflexió de l’Adelina Escandell, presidenta de la Fundació l’Alternativa, sobre els drets humans, el nostre paper a jugar en la situació mundial actual i les dificultats per abordar el tema dels refugiats i refugiades sense caure en estereotips. Les citacions i les referències extretes de la Declaració Universal dels Drets Humans escollides ens recorden el que és tenir principis i ens inciten a no deixar que les injustícies actuals es converteixin en normalitat. Hem d’obrir els ulls! Lectura obligatòria…

Volia escriure un article pel butlletí de la Fundació per contribuir a la campanya “Casa nostra, casa vostra. Volem acollir” en què quedés clar que la gent d’esquerres davant d’aquesta situació que pateixen tantes persones al món, i en especial les que truquen a les fronteres d’aquesta Europa que crèiem defensava els Drets Humans, sentim vergonya, ràbia, indignació, i, sobretot, necessitat d’actuar.
Com sempre que he d’escriure, el procés mental és llarg; llegeixo articles actuals o passats, consulto estadístiques… A partir d’aquí ve el dubte com en el conte de “La Rateta que escombrava l’escaleta”: L’enfoco des de la nostra pròpia història, de la pròpia memòria de quan érem refugiats? No que sembla que miri enrere. Utilitzo les xifres de les persones refugiades per demostrar que representen en el conjunt de persones d’Europa, Espanya o Catalunya una gota d’aigua en l’oceà? No, massa matemàtic i per tant, fred.. Explico el patiment afegit en què es troben dones i nenes? No, que em diran que aquí no va de feminisme. Explico que aquelles dones grans semblen les meves amigues, que aquells homes i dones tenen la cara dels meus fills i joves i que les criatures em recorden la meva néta i el meu nét? No és un argument massa sensibilista…

photo_2017-02-09_18-01-04

Continue reading »

febr. 13, 2017
admin

Europa i les persones refugiades

L’Alba Blanco, responsable de l’Àrea Internacional d’Euia, comparteix amb nosaltres una reflexió sobre les responsabilitats europees amb el tema dels refugiats.

L’actual fase del sistema capitalista es caracteritza per l’agudització de les desigualtats, mai fins ara ha estat tant evident que l’1% del planeta controla el 99% dels seus recursos. La globalització ha suposat una doble opressió dels pobles del sud, la de classe i la territorial.

L’augment de les desigualtats unit a la desestabilització política ha portat a que milions de persones al món es trobin en processos de migració per intentar cercar una sortida individual a un realitat imposada per tercers als seus països. Aquestes situacions responen en gran mesura a les prioritats i interessos de la política exterior de les potències occidentals, en les que la UE és un dels actors principals.

Resultat d'imatges de drets humans

Continue reading »

febr. 10, 2017
admin

Manifest: Casa nostra, casa vostra

Donar suport al que creiem just i treballar per la igualtat de les persones és una feina que no hem de deixar mai de fer. Treballem per la protecció dels drets humans i no girem l’esquena al que sí que podem fer. Encara esteu a temps de signar el manifest de Casa nostra, casa vostra.

MANIFEST:

Catalunya ha estat sempre terra d’inclusió, però no podem oblidar que en molts moments també hem estat rebuts en altres terres. A Catalunya convivim amb persones de la resta de l’Estat, persones de totes les cultures, de tots els països i de totes les creences.

 CasaNostraCasaVostra

Més de 290 milions de persones han hagut de desplaçar-se forçosament de casa seva per conflictes armats, vulneracions dels drets humans, canvi climàtic i pobresa. Des de l’any 2000, i per culpa de les polítiques europees de blindatge de les seves fronteres, més de 32.000 persones han perdut la vida intentant creuar el Mar Mediterrani, que s’ha convertit en un immens cementiri . L’any 2016 ha estat un dels més mortífers.

Els estats membres de la Unió Europea, lluny d’oferir una solució a la situació, han restringit encara més el pas de les persones fins a tancar les fronteres i Europa s’ha consolidat com una gran fortalesa. N’entren amb comptagotes i qui ho aconsegueix ho fa jugant-s’hi la vida i buidant-se les butxaques en favor de les xarxes de tràfic de persones. Un cop arriben als nostres pobles i ciutats, corren el perill dels CIE l’exclusió i el racisme. Aquestes polítiques de la UE incentiven la mortalitat i esborren del mapa les vies segures i legals. Per molt que s’apliquin mesures per frenar la immigració, les persones continuaran intentant arribar perquè els motius que les empenyen a fugir són molt més forts que els murs que es puguin trobar pel camí.

El 2015, l’Estat espanyol es va comprometre a rebre 10.772 persones refugiades en un termini de dos anys. Malgrat les pèssimes condicions en què es troben aquestes persones, aquest compromís s’està incomplint a hores d’ara. D’aquesta manera, el govern espanyol, conjuntament amb altres estats europeus, vulneren sistemàticament el Dret internacional així com els compromisos adquirits amb la signatura de la Declaració Universal dels Drets Humans o la carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (UE), entre d’altres. L’acord entre UE i Turquia n’és un exemple flagrant.

Continue reading »

febr. 3, 2017
admin

És hora de defensar les nostres idees sense por a les conseqüències

És el primer escrit de Chelsea Manning des que fou amnistiada per Obama per haver passat documentació reservada o secreta que rebel·lava la pràctica de la tortura per l’exèrcit nord-americà a Wikileaks, en una de les seves últimes decisions com a president. Manning afirma que el llegat de l’expresident és un advertiment del perill que suposa la manca d’audàcia política quan els adversaris mai et faran cap cessió i sempre intentaran que fracassis.

L’exsoldat adverteix que a Obama no li va servir el seu afany negociador, ja que els seus oponents no van cedir. Manning demana un líder progressista sense complexos i un implacable moviment de base perquè aquest lideratge rendeixi comptes a la societat. L’article fou publicat originalment a The Guardian i posteriorment a eldiario.es. 

Hope, el cartel de Shepard Fairey para la campaña de Obama en 2008

Barack Obama ha deixat traces d’un llegat progressista. Desafortunadament, malgrat la seva confiança en el nostre sistema i el seu historial positiu en molts assumptes durant els passats vuit anys, hi ha hagut molt pocs èxits perdurables.

Aquest llegat vulnerable ha de recordar-nos que el que realment necessitem és un líder progressista fort i sense remordiments que ens guiï. El que també necessitem és un implacable moviment de base perquè aquest lideratge rendeixi comptes a la societat. Continue reading »

gen. 30, 2017
admin

El paper de les dones en la construcció de la pau

“La guerra és com un cataclisme que esborra de cop la llavor de la vida”.

Resultado de imagen de plebiscito colombia

Cada vegada que parlem del paper de les dones en la construcció de la pau, vénen a la memòria imatges de dones rotundes en la decisió de defensor de la vida, de construir un món diferent, una nació més justa, incloent i en les condicions d’equitat i de respecte per a la diferència; i és que les últimes guerres a Colòmbia tenen els seus inicis en la dècada dels anys 60’s, les seves arrels es troben en causes estructurals d’injustícia i desigualtat i en altres conflictes mal resolts en la història d’aquest país; sumat a un estat feble, a la incursió de les empreses transnacionals, al desplegament militar i paramilitar, al narcotràfic, la corrupció i la criminalitat especialment voltant de la mineria il·legal; tots ells són només alguns dels elements que alimenten el conflicte i que naturalitzen les violències. La guerra és com un cataclisme que esborra de cop la llavor de la vida. Continue reading »

gen. 30, 2017
admin

Res per la guerra

Les dones i la construcció de la pau

Resultado de imagen de Resolució 1325 del Consell de seguretat de Nacions Unides

… Res per la guerra !!!, és l’aposta que tenen les dones constructores de pau, les dones colombianes que han viscut conflictes continuats i no resolts. Gairebé 60 anys de guerra on les dones han carregat una gran motxilla de dolor i sosteniment de la vida. Una cruenta guerra que ha sembrat dolor, angoixa, contínues violacions als drets humans i un nombre indefinit de víctimes especialment dones, nenes i nens.

Les dones a Colòmbia han apostat per a la vida i sembren esperança en les esquerdes que ha deixat la guerra, li aposten a la vida amb propostes polítiques. Criden als diferents actors armats la necessitat de seure plegats, amb arguments sostenibles plens d’autoritat femenina que presenten públicament parar la guerra i donar-se una possibilitat de gaudir el dret de viure en pau; i és que estan convençudes que la guerra, la destrucció i la mort només porta endarreriment i més violències.
El moviment de dones a Colòmbia està conformat per moltes expressions organitzatives de lluita per la pau, dones camperoles, indígenes, afrodescendents, citadinas, acadèmiques, sindicalistes, defensores de drets humans, dones del moviment popular, joves, estudiants, mestresses de casa, víctimes directes del conflicte, dones que el conflicte les va expulsar fora del territori i que continuen treballant per la pau, dones en procés migratori, en refugi i exili, totes en una articulació que clama per aturar la guerra i iniciar el camí de la reconstrucció del país; un país excloent i particularment violent amb les dones on el masclisme i el patriarcat conviuen en maridatge amb les armes i la guerra. Continue reading »

Pàgines:123456»

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí