Browsing articles in "Internacional"
febr. 24, 2017
admin

Incendis a Xile

Nina Salinas ens apropa a la realitat devastadora dels incendis a Xile durant el present estiu austral en territoris molts semblants a les nostres realitats mediterrànies. El canvi climàtic, l’abandonament del bosc, la introducció d’espècies, d’interès econòmic pel seu creixement ràpid i especialment adequat per la industria de la fusta, però extraordinàriament piròfiles, com és sobre tot el cas del pi, han provocat un còctel catastròfic.  Respecte aquest problema em sembla adient citar les paraules d’Enric Tello al seu text “25 idees i algunes propostes per una nova cultura del territori”:

“L’origen del caràcter epidèmic dels incendis forestals és aquesta combinació de l’abandó de tots aquells usos multifuncionals del bosc de la cultura pagesa tradicional, amb un creixement desordenat de masses boscoses cada cop més grans, uniformes i deixades de la mà de déu.”

Cal per tant recuperar els usos tradicionals dels boscos, cercant l’equilibri entre els aprofitaments energètics i una agricultura ecològica, de proximitat i una ramaderia. Una nova cultura del territori reclama una nova gestió del bosc per evitar que el foc, quelcom normal en el bosc mediterrani, esdevingui una catàstrofe de magnituds apocalíptiques.

2017-01-03T023845Z_01_RG28_RTRIDSP_3_CHILE-FIRE_20170103034042-kTJ--656x415@LaVanguardia-Web

Segons calcula el govern de la Michelle Bachelet, Xile, viu els pitjors incendis forestals en els últims 15 anys, han estat afectades 7 de les 15 regions. Sent catalogat com el pitjor “desastre forestal”, afectant milers d’hectàrees de bosc natiu, des de novembre fins a la data són 519.000 hectàrees cremades. El descontrol és evident amb 118 i temperatures superiors als 30 graus en un estiu especialment calorós. Els experts assenyalen que trigaran mesos a normalitzar-les àrees confrontants als incendis.
La situació podria analitzar-se en tres parts fonamentals: la resposta del govern, la solidaritat dels pobles germans, i l’ús polític que li ha donat la dreta a tan desgraciada situació. Continue reading »

febr. 13, 2017
admin

Il·lustracions per la solidaritat

Una imatge pot també dir moltes coses… Per aquest motiu i en col·laboració amb l’Agnès Catalán-Bravo publiquem aquesta magnifica il·lustració.

Agnès Catalan

 

Il·lustradora: Agnès Catalán-Bravo,

Més info: https://www.behance.net/artistasses

febr. 13, 2017
admin

No volem que la injustícia es converteixi en normalitat 

Petita gran reflexió de l’Adelina Escandell, presidenta de la Fundació l’Alternativa, sobre els drets humans, el nostre paper a jugar en la situació mundial actual i les dificultats per abordar el tema dels refugiats i refugiades sense caure en estereotips. Les citacions i les referències extretes de la Declaració Universal dels Drets Humans escollides ens recorden el que és tenir principis i ens inciten a no deixar que les injustícies actuals es converteixin en normalitat. Hem d’obrir els ulls! Lectura obligatòria…

Volia escriure un article pel butlletí de la Fundació per contribuir a la campanya “Casa nostra, casa vostra. Volem acollir” en què quedés clar que la gent d’esquerres davant d’aquesta situació que pateixen tantes persones al món, i en especial les que truquen a les fronteres d’aquesta Europa que crèiem defensava els Drets Humans, sentim vergonya, ràbia, indignació, i, sobretot, necessitat d’actuar.
Com sempre que he d’escriure, el procés mental és llarg; llegeixo articles actuals o passats, consulto estadístiques… A partir d’aquí ve el dubte com en el conte de “La Rateta que escombrava l’escaleta”: L’enfoco des de la nostra pròpia història, de la pròpia memòria de quan érem refugiats? No que sembla que miri enrere. Utilitzo les xifres de les persones refugiades per demostrar que representen en el conjunt de persones d’Europa, Espanya o Catalunya una gota d’aigua en l’oceà? No, massa matemàtic i per tant, fred.. Explico el patiment afegit en què es troben dones i nenes? No, que em diran que aquí no va de feminisme. Explico que aquelles dones grans semblen les meves amigues, que aquells homes i dones tenen la cara dels meus fills i joves i que les criatures em recorden la meva néta i el meu nét? No és un argument massa sensibilista…

photo_2017-02-09_18-01-04

Continue reading »

febr. 13, 2017
admin

Europa i les persones refugiades

L’Alba Blanco, responsable de l’Àrea Internacional d’Euia, comparteix amb nosaltres una reflexió sobre les responsabilitats europees amb el tema dels refugiats.

L’actual fase del sistema capitalista es caracteritza per l’agudització de les desigualtats, mai fins ara ha estat tant evident que l’1% del planeta controla el 99% dels seus recursos. La globalització ha suposat una doble opressió dels pobles del sud, la de classe i la territorial.

L’augment de les desigualtats unit a la desestabilització política ha portat a que milions de persones al món es trobin en processos de migració per intentar cercar una sortida individual a un realitat imposada per tercers als seus països. Aquestes situacions responen en gran mesura a les prioritats i interessos de la política exterior de les potències occidentals, en les que la UE és un dels actors principals.

Resultat d'imatges de drets humans

Continue reading »

febr. 10, 2017
admin

Manifest: Casa nostra, casa vostra

Donar suport al que creiem just i treballar per la igualtat de les persones és una feina que no hem de deixar mai de fer. Treballem per la protecció dels drets humans i no girem l’esquena al que sí que podem fer. Encara esteu a temps de signar el manifest de Casa nostra, casa vostra.

MANIFEST:

Catalunya ha estat sempre terra d’inclusió, però no podem oblidar que en molts moments també hem estat rebuts en altres terres. A Catalunya convivim amb persones de la resta de l’Estat, persones de totes les cultures, de tots els països i de totes les creences.

 CasaNostraCasaVostra

Més de 290 milions de persones han hagut de desplaçar-se forçosament de casa seva per conflictes armats, vulneracions dels drets humans, canvi climàtic i pobresa. Des de l’any 2000, i per culpa de les polítiques europees de blindatge de les seves fronteres, més de 32.000 persones han perdut la vida intentant creuar el Mar Mediterrani, que s’ha convertit en un immens cementiri . L’any 2016 ha estat un dels més mortífers.

Els estats membres de la Unió Europea, lluny d’oferir una solució a la situació, han restringit encara més el pas de les persones fins a tancar les fronteres i Europa s’ha consolidat com una gran fortalesa. N’entren amb comptagotes i qui ho aconsegueix ho fa jugant-s’hi la vida i buidant-se les butxaques en favor de les xarxes de tràfic de persones. Un cop arriben als nostres pobles i ciutats, corren el perill dels CIE l’exclusió i el racisme. Aquestes polítiques de la UE incentiven la mortalitat i esborren del mapa les vies segures i legals. Per molt que s’apliquin mesures per frenar la immigració, les persones continuaran intentant arribar perquè els motius que les empenyen a fugir són molt més forts que els murs que es puguin trobar pel camí.

El 2015, l’Estat espanyol es va comprometre a rebre 10.772 persones refugiades en un termini de dos anys. Malgrat les pèssimes condicions en què es troben aquestes persones, aquest compromís s’està incomplint a hores d’ara. D’aquesta manera, el govern espanyol, conjuntament amb altres estats europeus, vulneren sistemàticament el Dret internacional així com els compromisos adquirits amb la signatura de la Declaració Universal dels Drets Humans o la carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (UE), entre d’altres. L’acord entre UE i Turquia n’és un exemple flagrant.

Continue reading »

febr. 3, 2017
admin

És hora de defensar les nostres idees sense por a les conseqüències

És el primer escrit de Chelsea Manning des que fou amnistiada per Obama per haver passat documentació reservada o secreta que rebel·lava la pràctica de la tortura per l’exèrcit nord-americà a Wikileaks, en una de les seves últimes decisions com a president. Manning afirma que el llegat de l’expresident és un advertiment del perill que suposa la manca d’audàcia política quan els adversaris mai et faran cap cessió i sempre intentaran que fracassis.

L’exsoldat adverteix que a Obama no li va servir el seu afany negociador, ja que els seus oponents no van cedir. Manning demana un líder progressista sense complexos i un implacable moviment de base perquè aquest lideratge rendeixi comptes a la societat. L’article fou publicat originalment a The Guardian i posteriorment a eldiario.es. 

Hope, el cartel de Shepard Fairey para la campaña de Obama en 2008

Barack Obama ha deixat traces d’un llegat progressista. Desafortunadament, malgrat la seva confiança en el nostre sistema i el seu historial positiu en molts assumptes durant els passats vuit anys, hi ha hagut molt pocs èxits perdurables.

Aquest llegat vulnerable ha de recordar-nos que el que realment necessitem és un líder progressista fort i sense remordiments que ens guiï. El que també necessitem és un implacable moviment de base perquè aquest lideratge rendeixi comptes a la societat. Continue reading »

gen. 30, 2017
admin

El paper de les dones en la construcció de la pau

“La guerra és com un cataclisme que esborra de cop la llavor de la vida”.

Resultado de imagen de plebiscito colombia

Cada vegada que parlem del paper de les dones en la construcció de la pau, vénen a la memòria imatges de dones rotundes en la decisió de defensor de la vida, de construir un món diferent, una nació més justa, incloent i en les condicions d’equitat i de respecte per a la diferència; i és que les últimes guerres a Colòmbia tenen els seus inicis en la dècada dels anys 60’s, les seves arrels es troben en causes estructurals d’injustícia i desigualtat i en altres conflictes mal resolts en la història d’aquest país; sumat a un estat feble, a la incursió de les empreses transnacionals, al desplegament militar i paramilitar, al narcotràfic, la corrupció i la criminalitat especialment voltant de la mineria il·legal; tots ells són només alguns dels elements que alimenten el conflicte i que naturalitzen les violències. La guerra és com un cataclisme que esborra de cop la llavor de la vida. Continue reading »

gen. 30, 2017
admin

Res per la guerra

Les dones i la construcció de la pau

Resultado de imagen de Resolució 1325 del Consell de seguretat de Nacions Unides

… Res per la guerra !!!, és l’aposta que tenen les dones constructores de pau, les dones colombianes que han viscut conflictes continuats i no resolts. Gairebé 60 anys de guerra on les dones han carregat una gran motxilla de dolor i sosteniment de la vida. Una cruenta guerra que ha sembrat dolor, angoixa, contínues violacions als drets humans i un nombre indefinit de víctimes especialment dones, nenes i nens.

Les dones a Colòmbia han apostat per a la vida i sembren esperança en les esquerdes que ha deixat la guerra, li aposten a la vida amb propostes polítiques. Criden als diferents actors armats la necessitat de seure plegats, amb arguments sostenibles plens d’autoritat femenina que presenten públicament parar la guerra i donar-se una possibilitat de gaudir el dret de viure en pau; i és que estan convençudes que la guerra, la destrucció i la mort només porta endarreriment i més violències.
El moviment de dones a Colòmbia està conformat per moltes expressions organitzatives de lluita per la pau, dones camperoles, indígenes, afrodescendents, citadinas, acadèmiques, sindicalistes, defensores de drets humans, dones del moviment popular, joves, estudiants, mestresses de casa, víctimes directes del conflicte, dones que el conflicte les va expulsar fora del territori i que continuen treballant per la pau, dones en procés migratori, en refugi i exili, totes en una articulació que clama per aturar la guerra i iniciar el camí de la reconstrucció del país; un país excloent i particularment violent amb les dones on el masclisme i el patriarcat conviuen en maridatge amb les armes i la guerra. Continue reading »

gen. 13, 2017
admin

Deslocalizacions i explotació laboral després de la crisi

Publiquem l’article de l’Albert Sales (@albertsc79), una reflexió sobre la situació actual de les condicions laborals de les obreres marroquines que treballen per a multinacionals espanyoles del món de la moda i la roba com Inditex, Mango, El Corte Inglés o Cortefiel, i de la que tant poc coneixem, entre altres coses pel silenci dels mitjans de comunicació que viuen de la publicitat d’aquestes multinacionals. Albert Sales és politòleg, sociòleg i activista. És professor associat al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i investigador en l’àmbit de la lluita contra la pobresa i les desigualtats. Actualment és assessor de la Tinença d’Alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona.

Al 2011 vaig treballar en una investigació sobre les condicions laborals en la confecció de roba per a grans firmes espanyoles a la ciutat marroquina de Tànger. Gràcies a la implicació d’obreres de l’associació Attawassoul, vam sistematitzar més d’un centenar d’entrevistes a treballadores de fàbriques proveïdores directes de firmes com Inditex, Mango, El Corte Inglés o Cortefiel. Fàbriques que, segons els informes de responsabilitat social empresarial d’aquestes firmes globals amb seu a l’Estat espanyol, passen periòdicament auditories socials i ambientals que certifiquen el compliment de la legislació vigent i dels codis de conducta que llueixen a les pàgines web de les reputades empreses que gestionen la distribució de moda.

En l’informe publicat a principis de 2012, denunciàvem que el 68% de les obreres entrevistades ocupades a la cadena de subministrament d’Inditex afirmaven passar davant de la màquina de cosir entre 45 i 54 hores setmanals, i que un 30% realitzava més de 55 hores a la setmana de forma regular. El 25% de les obreres entrevistades no arribaven a cobrar el salari mínim marroquí i el 40% declaraven que els seus ingressos no eren suficients per cobrir les seves necessitats i les de la seva família.

Marroc

La investigació va tenir cert impacte als mitjans de comunicació. Tot i l’efímer de la notícia, i dels intents d’Inditex per convèncer-nos de no publicar els resultats quan els vam donar a conèixer l’esborrany, la veritat és que les empreses que apareixen en el text van manifestar la seva “preocupació” per “possibles irregularitats” en la gestió de recursos humans dels seus proveïdors.

Continue reading »

gen. 7, 2017
admin

La involució democràtica a Turquia

Les notícies que ens arriben de Turquia són cada cop més inquietants. En aquest interessant article, Toni Salado, coneixedor de les contradiccions d’un país marcat per la geopolítica, ens apropa les claus per entendre una mica millor la involució que viu una Turquia, un país que no fa gaire era considerat un model per la resta d’Estats de la zona i, alhora, ens respon algun dels interrogants sobre el perquè del deteriorament -cada cop més preocupant- de les llibertats democràtiques. 

Turquia és avui una societat on es va instal·lant la incertesa, la desconfiança, l’apatia, i el temor, en un clima de forta tensió política i involució democràtica en tots els àmbits. 2016 va ser un any pèssim per Turquia, i els primers dies de 2017 no han estat millors, amb un nou atemptat d’Estat Islàmic en una coneguda sala de festes a Istanbul, deixant 39 persones mortes i més de 50 persones ferides, i un atemptat a Izmir amb 2 persones mortes més i una desena de persones ferides, on els primers indicis apunten a l’autoria del PKK o del TAK.

L’onada d’atemptats de tot signe i en qualsevol indret, el cop d’Estat fallit de juliol de 2016, el llarg conflicte armat amb els kurds, i les baixes de soldats per l’entrada de Turquia a la guerra directa en Síria, estan començant a calar psicològicament en la societat turca creant-se un clima procliu a les solucions autoritàries, que al temps, en mostrar-se inútils per evitar els atacs terroristes, incrementen la frustració i alimenten encara més l’espiral antidemocràtica. Continue reading »

Pàgines:12345»

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí