juny 4, 2018
admin

Algunes idees pel nou Conseller d’Ensenyament

Adelina Escandell, mestra jubilada, especialista en temes de coeducació i presidenta de la fundació, escriu aquest article en el marc dels nomenaments dels nous consellers i conselleres de la Generalitat de Catalunya i s’adreça especialment a Josep Bargalló pel que fa a les decisions, posicionaments i reptes que suposa estar al cap de la Conselleria d’Ensenyament.

Escric aquest article quan els nous consellers i conselleres de la Generalitat de Catalunya han pres possessió dels seus càrrecs. I, en aquest Govern, Josep Bargalló ha estat nomenat responsable d’Ensenyament.

I com que en el món educatiu, a final de curs és moment de fer balanç i fixar objectius, volia ajudar al nou conseller amb consideracions de temes sobre els que em sembla que hauria de prioritzar. No són nous; sé que no sóc original i es poden resumir en una sola frase: revertir les polítiques educatives actuals per aconseguir una escola pública, gratuïta de qualitat. Una escola realment inclusiva que no converteixi les diferències en desigualtats;

Un primer aspecte: esperem que recolzi la convocatòria del proper 10 de juny DEIXEU L’EDUCACIÓ EN PAU. VOLEM # EducarEnLlibertat, que convoquen un conjunt d’entitats de la comunitat educativa (FAPACC, FAPAES, FMRP, Rosa Sensat, SE, AEP, SEPC, CCOO, USTEC, UGT, USOC…)

En el manifest que convoca la manifestació, es pot llegir: “1. El nostre suport a totes les persones docents afectades, les de Sant Andreu de la Barca i de la Seu d’Urgell que són als jutjats, i els 500 docents i altres professionals de l’educació amenaçats pel delegat del Govern, Enric Millo, als quals volem trametre un missatge d’escalfor i ànim per no defallir. 2. Denunciem la instrumentalització política i l’ús partidista del cas, que a més ha posat en risc la preservació de la convivència i la cohesió, perquè contribueix a tensionar la situació dins de la mateixa comunitat educativa i dificulta que el centre pugui recuperar la normalitat. 3. Denunciem la instrumentalització mediàtica de la situació. 4. No a la judicialització de l’educació: reivindiquem la necessària resolució positiva dels conflictes. 5. Volem centrar-nos en els problemes reals de l’educació.”

En un altre ordre, ja no de suport ni simbòlic, cal parlar de pressupost. La reducció del pressupost públic destinat a educació és una constant. El pressupost en educació per alumne a Catalunya ha caigut un 20% respecte l’any 2010. Ens hem situat en un nivell pressupostari semblant al del 2005, amb la diferència que el sistema educatiu disposava de 250 000 alumnes menys. Segons la LEC, llei aprovada en el Parlament de Catalunya el 2009, es fixava que la despesa pública per educació a Catalunya havia d’arribar al 6% del PIB (hem baixat fins el 3,01). Però, es dona la incoherència que mentre es retalla el pressupost global, la despesa cap als concerts educatius ha augmentat. Això significa que la disminució de pressupost ha recaigut especialment en els centres públics. I que l’escola, enlloc de ser un instrument de lluita contra les desigualtats socials, ha servit per agreujar-les. Una dotació econòmica suficient és imprescindible per millorar molts centres, crear-ne de nous, substituir amb noves construccions els que estan en barracons. Però un pressupost també serveix per ampliar el professorat i el personal de suport. També per ofertar formació pel professorat, per compensar certes situacions amb ajudes i beques…

Un altre aspecte sobre el que cal actuació urgent és la millora dels drets del professorat. Cal revertir les condicions laborals que els darrers anys han anat empitjorant. Parlem de salaris, però també d’horaris, de substitucions, d’ampliar plantilles, de formació.. Parlem també d’incloure com a personal del Departament a les moltes figures educatives (TEI, vetlladores…) que estan en mans d’empreses externes.

Cal abordar, ja, la Incorporació dels aspectes sobre coeducació i perspectiva de gènere de les lleis aprovades en el Parlament de Catalunya: “Del dret de les dones a eradicar la violència masclista (2008)” “Garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia (2014) i “D’igualtat efectiva de dones i homes ( 2015)”. Les darreres mobilitzacions del 8 de març ha posat de manifest que la desigualtat entre homes i dones és una preocupació d’una majoria social.

Cal fer un gir en l’intent de convertir la gestió dels centres públics en models empresarials. Una de les característques de “lo públic” és una gestió transparent, democràtica i participativa. Perquè un centre millori i aculli tot el seu alumnat cal la participació de tota la comunitat educativa, i més enllà, del territori proper. Per avançar en la inclusió de totes les criatures i acabar amb l’abandonament escolar prematur cal un projecte educatiu ben arrelat en l’entorn i que compti amb moltes complicitats. El sistema educatiu no pot millorar si s’afavoreix la competència entre centres front a fomentar la cultura de la coordinació i la complementarietat.

Altres temes pendents són la responsabilitat de la Generalitat en l’etapa 0-3; la formació al llarg de la vida, tornar la conselleria a “educació”…

Per concloure, volem que la Conselleria ompli de significat ESCOLA CATALANA, que ha de ser aquella que asseguri el domini i coneixement de la llengua del país per a tota la població i arrelada a la realitat històrica i cultural. Però aquesta escola catalana ha de ser pública, de qualitat, gratuïta, coeducativa, científica, democràtica i que contribueixi a acabar amb les desigualtats socials.

Els reptes són grans; volem confiar que les ganes de treballar del nou conseller, també. I entenem que només amb una negociació compromesa amb totes les entitats que representen la Comunitat Educativa podrem, dotar a l’escola catalana de tot el seu significat i oferir a infants i joves una escola de qualitat.

Adelina Escandell Grases

 

Be Sociable, Share!

Comments are closed.

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí