nov. 20, 2017
admin

Neix el Forum de Marsella

Aquest cap de setmana (10 i 11 de novembre), a la Marsella mediterrània, més de 350 persones representants de forces polítiques que van des d’eurodiputats socialistes europeus a part dels Verds d’Europa, però també personalitats polítiques europees, eurodiputats i representats sindicals així com líders dels moviments alternatius arreu del nostre continent, han donat naixement a un Fòrum polític i social que pot tenir gran repercussió en el futur de l’esquerra verda i progressista europea.
Durant dos dies s’han intercanviat punts de vista diversos en relació a temàtiques que tenen angoixada a gran part de les majories socials europees: així el Brexit, la solidaritat amb els immigrants, l’Europa del treball i els drets socials, el model desenvolupament sostenible a escala mundial i la contribució europea, a la pau i les llibertats, etc. Igualment, s’han posat
Aquest espai d’intercanvi, debat i iniciatives polítiques a estendre per tot Europa no vol ni ha de competir amb altres fòrums que ja existeixen i neix lluny de la urgència electoral del 2019 amb les futures eleccions al Parlament Europeu. Autonomia i col·laboració i perspectiva de futur.Aquests són el seu ADN constitutiu.Una delegació catalana amb Ernest Urtasun, eurodiputat, Ramón Luque, Alba Blanco, Joan Carles Gallego i Jesús Hernández han participat en aquests debats i han assumit les seves conclusions.
El Fòrum ha conclòs amb l’assumpció de la crida final: Cap al segon Fòrum de l’esquerra europea, verda i progressista.
nov. 20, 2017
admin

Repensar el dret a una educació pública, crítica i democràtica a partir dels fets d’octubre. Cinc dubtes i contradiccions

 

Publiquem aquesta reflexió de l’assemblea groga de Gràcia en torn al programa educatiu que ha tirat endavant Junts Pel Sí i ha quedat amagat en la defensa de l’escola catalana.

Intervenció de l’Assemblea Groga de Gràcia al congrés Catalunya i Futur del 26 d’octubre de 2017 a Terrassa

Des de l’Assemblea Groga de Gràcia fa molt temps que treballem en contra del desplegament d’un model educatiu privatitzador i mercantilitzador en l’escola pública catalana que s’ha materialitzat, entre d’altres coses, en una desinversió estructural que ha posat Catalunya a la cua d’Europa, en la introducció d’eines mercantilitzadores com les avaluacions externes estandarditzades o en una gradual introducció des de la política educativa de nous principis pedagògics i socials aliens a l’esperit emancipador i transformador d’altres èpoques. Continue reading »

nov. 13, 2017
admin

El projecte educatiu bolxevic: l’escola única del treball

Publiquem aquest article de Jaume Carbonell, que ha estat director de la revista Quaderns de Pedagogia i va treballar-hi com a redactor des dels seus inicis el gener de 1975. És professor de Sociologia de l’Educació a la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic. En aquest article publicat el 13 d’octubre al diari de l’educació i fa una mirada sobre el debat de com havia de ser l’escola soviètica i la implantació dels models que en van sortir.

 

Marx i Engels van establir les bases de la pedagogia socialista. Però cal esperar al triomf de la revolució soviètica, liderada per Lenin al capdavant del partit bolxevic ara fa 100 anys, per a que aquests principis s’aprofundeixin i intentin plasmar-se en una realitat concreta que es proposa la transformació d’una societat regida per l’explotació de les classes dominants en una societat comunista al servei de les classes treballadores. Una oportunitat històrica i fins a cert punt inesperada –multitud de previsions situaven aquest esclat revolucionari en un país industrialitzat– i un repte majúscul. Continue reading »

nov. 13, 2017
admin

Anton S. Makarenko: el poder de la col·lectivitat

Publiquem aquest article de Jaume Carbonell, que ha estat director de la revista Quaderns de Pedagogia i va treballar-hi com a redactor des dels seus inicis el gener de 1975. És professor de Sociologia de l’Educació a la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic. L’article va ser publicat al diari de l’educació el dia 16 d’octubre. Parla d’Anton S. Makarenko, pedagog que va tenir un paper important en l’educació després de la Revolució d’Octubre.

Antón Semiónovich Makarenko (Bielopolie, Ucraïna, 1888- Moscou, 1939) va ser mestre en escoles primàries ferroviàries durant deu anys. També va exercir de director i inspector i es va graduar a l’Institut Pedagògic de formació de professors de secundària, on va adquirir un sòlid bagatge intel·lectual i experiencial. Sempre va reivindicar de manera coherent aquesta relació entre teoria i pràctica, i va denunciar les autoritats educatives pel seu verbalisme teorista, ancorat en l’individualisme burgès i en la tradició occidental i pel seu desconeixement de la realitat: per tancar-se en l’”Olimp pedagògic”. En aquest sentit, cal dir que les seves teories i pràctiques educatives estan en les antípodes del naturalisme roussonià. Recuperem el seu pensament en aquest article, que dóna continuació al que vam publicar la setmana passada sobre el projecte educatiu bolxevic i l’escola única del treball, en motiu del centenari de la revolució russa aquest 17 d’octubre.

Continue reading »

nov. 13, 2017
admin

Parlar de la realitat és adoctrinar?

Adelina Escandell, presidenta de la fundació i mestra jubilada, escriu aquest article amb la perspectiva de 40 anys fent de mestra. parla de com han intervingut els governs de dretes en l’educació, de les retallades, de com el mal finançament és incompatible amb l’educació pública i de qualitat i de com es tracta l’actualitat a l’escola. Tot això dins del marc en el que s’ha mogut durant tots aquests anys (com el professorat català i l’escola com a conjunt), la voluntat d’ajudar a construir una societat plural i democràtica.

Llegim en una publicació: «L’única investigació judicial a Catalunya sobre presumpta incitació a l’odi en una escola per part de professors relacionada amb el procés sobiranista continuarà oberta. El titular del jutjat d’instrucció 1 de la Seu d’Urgell ha interrogat aquest dimarts els vuit professors de tres centres de la localitat investigats per un delicte d’incitació a l’odi per, presumptament, haver fomentat l’assetjament a un fill de guàrdies civils i pels seus comentaris a classe de les càrregues policials de l’1-O, cosa que els professionals neguen»

Continue reading »

nov. 13, 2017
admin

Unim-nos contra el feixisme i el racisme

Defensem la convivència en la diversitat

 

Ens adherim a la convocatòria d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme d’aquest dissabte 18 de novembre. Continue reading »

oct. 23, 2017
admin

Setembre 1917: pa, pau i terra

En el marc de la Universitat Progressista d’Estiu que es va celebrar al juliol, vaig tenir l’honor de participar amb Antoni Domenech a l’última conferencia que va fer en públic. Va ser sobre el centenari de la revolució russa i al final de debat va pronunciar unes paraules que formen part del seu llegat: El pitjor error que es pot cometre és mirar al passat amb condescendència. Aquesta sèrie d’articles commemoratius de la revolució (publicats a Sin Permiso) tenen la doble funció d’explicar els fets i reflexionar sobre ells, vull dedicar-li aquest article com a homenatge. Miquel Salas.

Els últims dies d’agost de 1917 es va produir el fracassat intent de cop d’estat dirigit per Kornilov. El seu objectiu era ben clar: “Ja és hora de penjar als agents i espies alemanys, capitanejats per Lenin i dissoldre el Soviet d’obrers i soldats, però dissoldre’l de manera que no tingui possibilitat de reunir-se a cap lloc” (Conversa de Kornilov amb un dels seus subalterns). Va tenir el suport de la classe capitalista, els terratinents, els oficials de l’exèrcit i alguns regiments, en contra es va trobar a les classes treballadores i a la majoria dels soldats. A la burgesia i als generals tsaristes acostumats a manar i a ser obeïts els costava entendre que la revolució havia alliberat l’ànim i la consciencia de treballadors i camperols, que no acceptaven les ordres dels de sempre i menys el fuet. El cop militar es va trobar aïllat, els ferroviaris aixecaven els rails o desviaven les tropes cap a vies mortes, els treballadors de Correus i Telègrafs informaven als soviets de les comunicacions dels colpistes, s’organitzava la defensa obrera i camperola, milers d’obrers van anar armats a protegir els barris i les fàbriques, es va cridar als mariners de Kronstadt, als que el govern de Kerenski havia injuriat i perseguit, per a la defensa de Petrograd, en torn als soviets es formaven “comitès per la lluita contra la contrarevolució”, dels que se’n comptabilitzaren 240. Aquest fracàs va representar la incapacitat de les classes poderoses per a dirigir el país; en canvi, pels de baix va significar un impuls per la seva organització i la confiança de que no només podien impedir un cop militar sinó també organitzar el país d’una manera diferent, a favor de les classes treballadores i camperoles.

Continue reading »

oct. 9, 2017
admin

Els conflictes socioambientals a Catalunya. Passat i present.

Aquest article de Llorenç Planagumà ens parla del dèficit democràtic en la gestió dels conflictes socioambientals existents  a Catalunya.  Per explicar-ho, utilitza exemples com el de Salvem el Prat,  Salvem els Volcans o la campanya Salvem Catalunya per a la Democràcia remarca els reptes ambientals que Catalunya ha de plantejar-se encara.

L’autor ens fa veure com la democratització de les decisions en el territori i en urbanisme actualment no existeix i s’acompanya, a més, d’una manca de polítiques públiques en benefici de la majoria de les persones que hi viuen i de salvaguarda del medi ambient.

Llorenç Planagumà, Coordinador del Centre per a la Sostenibilitat Territorial, geòleg i mediador científic.

Fotografia extreta de visitar.cat

Una de les fortaleses actuals de Catalunya són els conflictes socioambientals que hi ha al llarg de tot el territori. Aquests conflictes neixen arrel d’intervencions o presa de decisions on actors polítics i socials implicats confronten i defensen diferents percepcions, valors, creences o interessos relacionats amb un ús abusiu de recursos renovables, la sobrecàrrega de la capacitat d’absorció del medi ambient o l’empobriment dels espais de vida. Segons Torres (2006)[i] un conflicte socioecològic també s’ha d’interpretar com l’expressió d’un debat més profund que té a veure amb aspectes molt pròxims a la gent com són la creació de llocs de treball, la identitat del lloc, l’alteració del statu quo… En conseqüència, podem interpretar aquests conflictes com veritables disputes distributives que tenen a veure amb l’assignació d’uns beneficis i d’uns costos (socioecològics) perceptibles per part dels actors que s’hi impliquen amb la intenció de poder incidir en aquesta distribució. Continue reading »

Pàgines:1234567...31»

TRADUEIX:

Al Twitter


Al Facebook


Canal de vídeos

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí