abr 15, 2016
admin

El procés constituent com a punt de trobada

El cinquè debat del cicle es va tancar amb un èxit de públic que va omplir la sala Maria Aurèlia Campany del Centre Cívic Pati Llimona. Aquest darrer debat portava per títol “Classes populars i sobiranies”, va estar coordinat pel catedràtic de Ciències Polítiques, Joan Subirats, la paraula clau va ser el plural de sobirania i la pregunta: Com les recuperem?

Subirats va dibuixar un paisatge en el que cada cop tenim més “demos” (poble amb capacitat de decidir), però menys “cràcia” (poder de decisió), no només referit als poders econòmics, la globalització, sinó també a les institucions supraestatals, com la UE, cada cop més allunyades de la sobirania popular. Sobirania que va definir, com “la capacitat de decidir sobre el que es comú”. Avui, va ressaltar,hi ha una sobirania global emergent de caràcter econòmic que xoca amb la sobirania democràtica dels Estats. Com conjuguem la idea contemporània de sobirania associada a la idea d’interdependència?. Encara podem parlar de redistribuir la riquesa, com feien els Estats als anys 50 o ens cal una Constitució del segle XXI i avançar cap a conceptes pre-redistributius dins uns Estats que ja no poden ni assegurar que es paguin els impostos dins les seves fronteres?

Marta Rovira, secretària general d’ERC, va centrar la seva intervenció en el moment constituent que viu Catalunya. ‘Un procés constituent és una oportunitat i un espai d’excepcional per debatre i decidir sobre totes les sobiranies, és el gran punt de trobada, és la màxima expressió de la sobirania de la ciutadania”. Va defensar que aquest procés havia de ser de baix a dalt, no institucionalitzar, eminentment ciutadà i en condicions d’igualtat “això és republicà” va subratllar per tota la ciutadania; acordat metodològicament entre tots; i les seves conclusions vinculants pel Parlament.

“Una part de les esquerres s’han de treure la son de les orelles i apostar pel Procés Constituent, lluitar per guanyar l’hegemonia perquè sinó algú altre la tindrà”. Així de contundent va afirmar-ho Joan Josep Nuet, coordinador general d’EUiA i diputat de CSQEP, Estant d’acord amb la idea que és el punt de trobada, el va definir com “una de les eines d’apoderament més grans que tenen les classes populars”. Prèviament havia fet una crítica als que manipulen l’ideal de federalisme com si fos un “pacte obligat i vertical”, per Nuet el federalisme només és possible des de la igualtat entre pobles lliuresi això implica una ruptura amb el règim del 78 “perquè la nació catalana pugui ser el que vulgui ser”.

Jaume Asens, tinent d’alcalde per BCNenComú, va començar afirmant que “el 15m i l’11s són crits constituents contra un Regim opressor en el terreny nacional i social”. Tot citant Andreu Nin per referir-se al Procés Constituent com “indissociable social i nacionalment i amb un gran potencial democràtic: el de decidir-ho tot” en referència a que la sobirania també implica treure’s de sobre les polítiques de la Troika posant a Grècia com exemple d’Estat que ha perdut tota sobirania. Va remarcar, per ell, la batalla important era la del reconeixement de la sobirania més que el resultat del referèndum, posant Escòcia com exemple. Finalment, va defensar que el procés constituent català no pot ser subaltern, ni subsidiari de cap altres, però tampoc pot ser aliés al que passa a l’Estat i a Europa, “ha de trobar aliats”.

La vicepresidenta d’Òmnium, Marina Llansana, ha sorprès amb l’afirmació de que és contraproduent parlar d’eixamplar la majoria social que doni suport a la independència,sinó que el que cal es “compartir com la societat civil ha sabut fer amb les seves lluites” i, en relació al procés constituent el va definir com un camí que ha de ser un “debat enriquidor i que generi il•lusió” Finalment, José Rodriguez, responsable de xarxes socials de la UGT de Catalunya, va situar el debat sobre la sobirania en l’esfera del poder i la correlació de forces i “tinc clar que quan parlo de poder vull dir tenir un Estat, un Estat que no vull com una Espanya bis”

El debat, que va ser moderat per Alba Blanco, responsable de programes de la Fundació l’Alternativa, va cloure amb nombroses paraules del públic assistent.

abr 8, 2016
admin

Classes populars i sobiranies; 12 d’abril al Pati Llimona

El proper dimarts 12 d’abril a les 18h30’ a la sala Maria Aurèlia Capmany del Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona, es durà a terme el cinquè i darrer debat del cicle “La República Catalana i l’ideal federal”, que ha estat organitzat per les Fundacions Josep Irla i L’Alternativa, vinculades a ERC i EUiA respectivament, tenint com a fil conductor els nexes comuns entre l’independentisme i el federalisme (en tant que tradició ideològica) pel que fa a l’exercici de la sobirania.

Aquest cinquè debat porta per títol “Classes populars i sobiranies” i estarà coordinat per Joan Subirats, catedràtic de Ciències Polítiques de la UAB. Comptarà amb la participació de Marta Rovira, diputada i secretària general d’ERC; Joan Josep Nuet, diputat i coordinador general d’EUiA; Jaume Asens, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona per BenComú; Marina Llansana, vicepresidenta d’Òmnium; i Jesús Rodríguez, responsable de web i xarxes socials de la UGT.

Les retallades de serveis i drets socials han colpejat durament les classes populars: un 30% de la població catalana està en risc d’exclusió social i en entorns o barris amb alts índex d’atur. En aquest debat tractarem la relació entre la crisi econòmica, financera, social, territorial que s’emmarca en un canvi d’època i en com des de Catalunya, que viu un procés constituent cap a una República Catalana, aquest procés pot servir per millorar la vida de la gent. N’hi ha prou amb “exercir la sobirania” o cal parlar en plural, en un sentit ampli, de sobiranies?

Els debats han estat coordinats per Josep Ferrer, Anna Sallès, Jordi Matas Dalmases, Elisenda Paluzie i Joan Subirats i en el cicle hauran participat un total de 24 ponents provinents del món acadèmic, polític, sindical i dels moviments o plataformes sobiranistes. Ambdues fundacions hem volgut amb aquest cicle proposar una reflexió conjunta amb persones de diferents àmbits per generar espais on compartir i dialogar, des de les esquerres, sobre les claus de la situació política que viu hores d’ara Catalunya.

Com la resta de debats es podrà seguir amb el hastag #DiàlegsRepúblicans,

targeto-jornada-12abril

Joan Subirats i Humet

Catedràtic en Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. Especialista en governança, gestió pública i en l’anàlisi de polítiques publiques, on destaquen els seus treballs sobre exclusió social i innovació democràtica. És director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), on actualment dirigeix el postgrau en Economia Cooperativa. Col·laborador habitual en diversos mitjans de comunicació com ara la SER, l’ARA, El País o Crític. És autor de diferents llibres com: Elementos de Nueva Política,  Análisis y gestión de políticaspúblicas, Del Xino al Raval o Participación y calidad democràtica.

Marta Rovira i Vergès

Diputada al Parlament de Catalunya i Secretària General d’Esquerra Republicana. És llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra i en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública per la Universitat Oberta de Catalunya. Ha exercit d’advocada, ha estat professora de Dret administratiu a l’Escola de Policia de Catalunya i directora de l’àmbit de serveis de suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya des del 2005, el 2008 va ser escollida secretària nacional de Política Internacional, Europea i Cooperació i 2011 fou elegida secretària general. A les eleccions al Parlament de Catalunya del 2012 va ser escollida diputada, sent re-escollida el 2015 amb la candidatura de Junts pel Sí.

Joan Josep Nuet i Rojals

Reusenc. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Ha estat regidor a Montcada i Reixac del 1991 al 2003, diputat per ICV-EUiA al Congrés del Diputats i anteriorment senador. Actualment és diputat al Parlament de Catalunya on és portaveu de les Comissions d’Exteriors i Interior per la coalició Catalunya Sí Que És Pot (CSQP) en la que està integrada EUiA i de la qual n’és coordinador general. És secretari general de Comunistes.cat, formació en la qual milita des del 1986. Durant la invasió de l’exèrcit israelià a Gaza al el 2008 fou l’únic càrrec electe espanyol que es va embarcar en un vaixell de Free Gaza.

Jaume AsensLlodrà

És llicenciat en Dret i en Filosofia per la Universitat de Barcelona i en CienciesPolítiques i Socials per la UPF. Ha estat membre de la Comissió de defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, de l’Observatori DESC i del Grup de recerca sobre exclusió i controls socials de la UB. Reconegut activista en la defensa dels drets humans, els moviments socials i la lluita contra la corrupció en casos  com el del Palau de la Música, el cas Bárcenas o el cas Pujol. L’any 2015 s’incorpora a la candidatura municipal de Barcelona en Comú, i actualment és Tercer Tinent d’Alcalde de la capital catalana i responsable de les àrees de Drets de Ciutadana, Participació, Transparència, Cultura i Esports i regidor del Districte de Sants-Montjuïc.

Marina Llansana i Rosich

Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (1998) i en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat redactora del diari Regió 7, crítica literària al diari Avui i va formar part de l’emissora Catalunya Cultura. Col·laboradora de diversos mitjans com Catalunya Ràdio, TV3 o el diari ElPunt-Avui. És cofundadora de LideraComunicació. El seu darrer llibre ‘Una Constitució per a Catalunya’, és un diàleg amb el jutge Santiago Vidal. Ha estat diputada al Parlament de Catalunya des de l’any 2003 al 2010 per Esquerra Republicana de Catalunya, formació de la qual en fou portaveu. Des del 2016 és vicepresidenta primera d’Òmnium Cultural

José Rodríguez Fernández

Llicenciat en Física per la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster en Societat de la Informació i en sociologia per la UOC. Especialitzat en comunicació corporativa i  estratègia comunicativa 2.0. He estat professor del Màster de Màrqueting intern de la UPF, el màster de lideratge polític de la UAB i el de dirigents sindicals de la UB. És coautor de diversos llibres, com ara Crisis de la comunicación online i El límite del 2.0 en la acción y el activismo social y político. En l’actualitat és responsable d’estratègies a les xarxes socials i webmàster de la UGT, sindicat al qual està vinculat. Ha estat conseller del districte d’Horta-Guinardó pel PSC, partit en què va exercir diversos càrrecs a nivell local a Barcelona, i on hi va militar fins el 2014.

abr 8, 2016
admin

El #PanamàPapers es colen als #DiàlegsRepublicans

Dimarts 5 d’abril, quarta sessió del cicle de debats organitzats per les Fundacions Josep Irla i l’Alternativa. El títol del debat “Sobirania política, interdependència econòmica”. Els ponents Pere Aragonés, Núria Lozano, Joan Ignasi Elena, Maite Vilalta i Xesús González amb Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d’Economia de la Universistat de Barcelona, fent de coordinadora i introductora d’aquest quart diàleg que tenia per eix central els aspectes econòmics dins del debat sobiranista a casa nostra.

050416

Paluzie que va destacar els aspectes positius “avui el mercat és el món, no l’Estat-Nació i això crea forces centrífugues, com hem vist en els darrers 30 anys amb la creació de nombrosos Estats a Europa, per Catalunya econòmicament han disminuït els beneficis i han augmentat els costos de la unió amb Espanya. La globalització fa que econòmicament sigui menys necessari formar part d’estats grans” i negatius centrats en “la cada vegada menor qualitat democràtica de les institucions supraestatals” i les seves polítiques centrades en el mercat de capitals i no en la redistribució social.

L’escàndol mundial de les empreses opaques en mans de les elits econòmiques, conegut com els “PanamàPapers” va planar sobre tot el debat. Pere Aragonés, exdiputat d’ERC i actual secretari d’economia del govern, va afirmar: “Les classes populars són les que més necessiten un Estat, els que no podem anar a Panamà”. Es va definir com independentista català i federalista europeu, i com a tal afirmava “és imprescindible un aprofundiment democràtic de les institucions europees i una harmonització fiscal a la UE”.

Núria Lozano, responsable de l’àrea social d’EUiA, va confrontar models: “PP i CDC han compartit el model de “venda de la sobirania” en favor dels mercats”, tot afirmant que amb l’actual model d’UE que ha renunciat a un element fundacional: el pacte social. Hores d’ara els estats estan al servei de les grans corporacions i no de les persones, el TTIP n’és el millor exemple i es va interrogar sobre si és pot considerar “sobiranista” als qui evadeixen els diners. Va reclamar un Procés Constituent on els drets socials formin part de la “nostra identitat nacional”.

Per Joan Ignasi Elena, ex diputat del PSC i portaveu d’Avancem, previ al debat econòmic és que la sobirania de Catalunya “neix de la voluntat de la majoria de la seva gent”, molt crític amb una UE, la que expulsa als refugiats i obliga als Estats no a cedir sobirania, sinó a renunciar-hi i “no ho podem tolerar, la sobirania del poble és l’enemic dels grans interessos econòmics corporatius. Cal recuperar-la, això és constituent”.050416.2

Xesús González, de l’executiva de CCOO i un dels impulsors d’IndepesCCOO, va voler respondre amb una afirmació, més enllà de l’anàlisi econòmica: “Té sentit la independència Catalunya? Ras i curt: Si. Hem de cedir sobirania? Abans l’hem de tenir”. Va insistir en el deteriorament democràtic que viu Europa i en que el problema és la venda de la sobirania en favor ja no dels mercats, sinó els capitals.

La catedràtica d’economia, Maite Vilalta, des d’una vessant més acadèmica va incidir en que l’origen i dimensions del dèficit fiscal entre Catalunya i Espanya rau i és conseqüència de la baixa qualitat democràtica i va desgranar que el federalisme és possible si és “un pacte entre iguals i hi ha reconeixement mutu dels actors i compromís en un projecte comú”. Va aprofundir en el “federalisme fiscal” a nivell europeu ha de partir de tres claus:  l’assignativa, la redistributiva i de reassignació, “és en aquest marc que cal parlar de cessió de la sobirania, què compartim, què cedim?”

El debat, que va comptar com a moderadora amb la politòloga Helena Castellà, va acabar amb les preguntes del públic i amb un missatge optimista per part de Joan Ignasi Elena: “Les esquerres hem de liderar aquest procés cap a l’exercici de la sobirania i cercar aliances… Som més: organitzem-nos”.

abr 1, 2016
admin

Sobirania política, interdependència econòmica

El proper dimarts 5 d’abril es durà a terme el quart debat del cicle “La República Catalana i l’ideal federal”, organitzat per les Fundacions Josep Irla i L’Alternativa. Aquest quart debat, que a les xarxes socials es pot seguir amb el hastag #DiàlegsRepúblicans, porta per títol “Sobirania política, interdependència econòmica” i tindrà lloc a les 18h30’ a la sala Maria Aurèlia Capmany del Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona.

targeto-jornada-5_abril

El diàleg estarà coordinat pel coordinat per Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB i comptarà amb la participació de Pere Aragonès, secretari de Política Econòmica i Coneixement d’Esquerra Republicana; Núria Lozano, membre del Consell Nacional d’EUiA; Joan Ignasi Elena, portaveu del Moviment Avancem; Maite Vilalta, professora d’Hisenda Pública de la UB; i Xesús González, coordinador d’Àrea Pública de CCOO.

Aquest cicle de debats té com a fil conductor els nexes comuns entre l’independentisme i el federalisme (en tant que tradició ideològica) pel que fa a l’exercici de la sobirania. Si els anteriors debats s’han centrat en el significat de les paraules clau del procés constituent, en una visió des de la història o en els nexes entre nova política i autodeterminació, aquest proper debat tractarà sobre les connexions i contradiccions entre el concepte de sobirania política i la realitat d’una economia global cada cop més interdependent. Tractarem la relació entre aquest fenomen, la crisi i la pèrdua de drets socials, així com les possibilitats i limitacions de recuperar-los des de l’exercici de la sobirania.

Les Fundacions Irla i l’Alternativa, vinculades a ERC i EUiA respectivament, proposen una reflexió conjunta amb persones provinents del món acadèmic, polític, sindical i dels moviments sobiranistes d’arrel ciutadana, per generar espais on compartir i dialogar sobre les claus de la situació política que viu hores d’ara Catalunya.

Elisenda Paluzie

Degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB i Directora del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS) de la UB. És màster en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic per Yale University i Doctora en Economia per la Universitat de Barcelona. Ha publicat nombrosos articles sobre temes de comerç internacional i geografia econòmica, sobre el dèficit fiscal de Catalunya i el sistema de finançament autonòmic publicats en revistes nacionals i internacionals. Autora del llibre “Podem! Les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent”, premiat amb el XIV Premi Catalunya d’Economia. Impulsora de la plataforma independentista Sobirania i Progrés. Actualment forma part del Consell Assessor d’ERC.

Pere Aragonès

Llicenciat en Dret per la UOC i màster en Història Econòmica per la Universitat de Barcelona. Ha estat professor associat de la Universitat de Perpinyà. Actualment és secretari general d’economia de la Generalitat. Portaveu de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya entre 2003 i 2007. Ha estat diverses legislatures diputat al Parlament de Catalunya per ERC on ha estat ponent, entre d’altres, de la Llei pel Dret a l’Habitatge i la Proposició de llei de publicació de les balances fiscals. Fou portaveu d’ERC a la comissió d’Economia, Finances i Pressupost. És regidor a l’Ajuntament de Pineda de Mar.

Núria Lozano

Advocadessa i llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i tècnica superior en prevenció de riscos laborals. Molt vinculada al món sindical, ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat a CCOO. És autora de nombrosos estudis i guies sindicals sobre contractació pública, polítiques d’igualtat i antidiscriminatòries i en matèria de seguretat i salut a la feina. És membre del Consell Nacional d’EUiA, on ha tingut responsabilitats vinculades al món del treball, economia i actualment a l’àrea social. Participa a xarxes europees de sindicalistes, com la xarxa del Fòrum Social Europa i la xarxa de sindicalistes del Partit de l’Esquerra Europea.

Joan Ignasi Elena

És llicenciat en Dret, advocat especialitzat en dret laboral i drets d’autor.  Fou batlle de Vilanova i la Geltrú pel PSC, partit en el qual va militar del 1983 al 2014. Fou escollit per primer cop diputat al Parlament de Catalunya el 1992. El 2014, Elena va votar a favor de demanar al Congrés dels Diputats d’Espanya la potestat de fer una consulta sobre la independència de Catalunya, en contra de la posició majoritària del PSC. El 16 de setembre del 2014, Elena deixà el partit i el mateix mes dimiteix com a diputat. Impulsor del corrent socialista Avancem, el qual s’ha presentat a diverses eleccions aliat amb ERC.

Maite Vilalta Ferrer

Doctora en Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona. Professora  titular d’Hisenda Pública en la UB. És autora de diversos estudis, recerca i publicacions  obre el federalisme fiscal i la problemàtica de les hisendes autonòmiques i locals, És membre de l’Institut d’Economia de Barcelona, ha estat vicedegana de la Facultatd’Economia i Empresa de la UB (2004-2008). Va formar part de la comissió d’experts del Parlament sobre el pacte fiscal i ha estat representant de la Generalitat de Catalunya a la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat. A les eleccions al Parlament de Catalunya del 2012 va donar suport a la llista d’ICV-EUiA

Xesús González

Mestre de professió, és titulat en magisteri per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en Historia Contemporània per la UB. responsable de l’Àrea de la Funció Pública de CCOO. Ha estat mestre de primària i professor de secundària. Molt vinculat al mon sindical, és membre de la direcció de Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CC.OO.). Ha estat Secretari General Federació d’Ensenyament, de Formació Sindical i Cultura de la CONC, Secretari d’Organització i Recursos de la CONC i actualment és Coordinador de l’Àrea Pública de la CONC. Ha estat. així mateix un dels impulsors d’IndepesCCOO, del qual n’és membre del Grup Coordinador.

mar 18, 2016
admin

Crònica del debat Autodeterminació i nova política

Una República a favor de les classes populars

Eduard López o Bernat Vilaró a la seva crònica del digital “El Món”, la van qualificar de “la frase del debat”. Sens dubte reflectia el sentir dels qui van conformar la taula del debat “Autodeterminació i nova política”, dins del cicle organitzat per les Fundacions Josep Irla i l’Alternativa. La frase és de Mireia Mata d’ERC, pronunciada, en contraposició als governs “business friendly” dels governs Mas.

El tercer debat del cicle, volia explorar les punts de coincidència entre independentisme i federalisme, reflexionant els lligams entre el 15M, les mobilitzacions dels 11s i el 9N i les raons de perquè el mapa del “sistema de partits” a Catalunya ha canviat tant profundament en els darrers anys.

Cdm0uJaXIAIrGS_
Aquest debat ha estat coordinat pel catedràtic de ciència política, Jordi Matas Dalmases. La seva exposició es centrà en “la crisi de la política” fruit de la crisi de “l’hegemonia de la democràcia liberal i de la globalització que concentra els centres de decisió en àmbits de baixa qualitat política, com
el BCE”. Va posar especial èmfasi en la crisi dels “cinc pilars constitucionals” de l’Estat: Democràtic (molt feble), Social (atacat), de Dret (vulnerat), Autonòmic (esgotat) i Monarquia Parlamentària (crisi del bipartidisme i corrupció). Ho va “recosir” amb la crisi econòmica emprada pels poders econòmics per imposar la seva agenda antisocial davant la “política” que no ha sabut o no ha pogut respondre a les creixents desigualtats i a la corrupció com una patologia a totes les instàncies del Règim: els partits, governs, la justícia o la monarquia.

Cdm3_-2W8AU5RBI

Diversos ponents van debatre sobre si estàvem enfront d’una “crisi de la política” o de les formes de fer política, del sistema de partits o si era part d’una crisi sistèmica. Mercedes Vidal, regidora de l’Ajuntament de Barcelona i membre d’EUiA, va afirmar que “la nova política” coincideix amb la lluita per la sobirania en sentit més ampli i que la crisi és de representativitat política, en realitat el 15m o la massivitat de les diades mostren un gran interès per la política: “recuperar la sobirania política depèn de l’apoderament de la ciutadania”, això ha de ser el procés constituent. Per Ricard Gomà, extinent d’alcalde de Barcelona i membre d’ICV, el que diferencia “vella i nova política” és l’objectiu: la proximitat i aprofundiment democràtic, el bé comú, transparència, organització horitzontal, gestió comuna: “la nova política no té a veure amb la cronologia, la vella política porta a una involució democràtica. La nova política només vol dir autogovern ciutadà. El “no nos representen” del 15m estava plenament justificat en un “canvi d’època” on les formes simbòliques de la política han caducat.

Toni Morral, ex alcalde de Cerdanyola i un dels portaveus de l’Acord d’Esquerres per la República Catalana, es va mostrar crític amb els partits, tot afirmant que no donen resposta a la vitalitat que hi ha en la gent, a saber treballar en xarxa i connectar el seu capital polític amb una societat mobilitzada.

Cdm6nsEWwAIrmDg

L’Autodeterminació és una de les formes de conquerir el poder per al poble i va advocar perquè la República Catalana fos municipalista, “la dreta sempre ataca el municipalisme” i reflecteixi totes les sobiranies: ciutadana, nacional, ecològica, alimentària, tecnològica, etc. Per la seva banda Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT de Catalunya, va començat citant Joan Fuster: “la política o la fas o te la fan”. Que la facin les classes populars i no la delegin, això és nova política. Va afirmar que la CGT és partidària d’exercir l’autodeterminació de Catalunya, una nació oprimida, però que el poble també s’autodetermina quan fa una vaga general contra la reforma laboral i es va mostrar partidari de construir espais polítics al marge de l’Estat –sigui quin sigui- que ostenta “el monopoli de la política”, tot afirmant que: “si el 15m sorgeix és fruit de moltes lluites prèvies dels moviments en conflictes socials”

El debat va anar trenant el diàleg sobre la “nova política” i l’exercici de la sobirania. Mireia Mata, va insistir en que: “no hi ha major apoderament ciutadà del que ens pot donar la redacció d’una constitució pròpia”. Per Vidal “reconquerir” les institucions ens endinsa cap a camins de ruptura per construir poder popular en la lluita comuna pels drets socials i nacionals cap els ideals federals d’autogovern ciutadà. Gomà, que es declarà “independentista i no de nova fornada” va criticar el paper partidista que havien pres les entitats sobiranistes debilitant el sobiranisme i el combat democràtic front un Estat autoritari. Va finalitzar remarcant que les esquerres “hem de donar una resposta constituent a les demandes del 15M i el sobiranisme”.

Cdmz1ZXXIAAToX3

Jordi Matas Dalmases va concloure el debat, desprès de les preguntes del públic, subratllant que era bàsic que les esquerres compartissin com fer front a la crisis de la política, les desigualtats, la corrupció, un sistema electoral pervers. Va posar com exemple la II República que fou indissociable dels valors republicans i tothom la visualitza en els mestres, símbol de la voluntat d’apoderament ciutadà, a l’accés al coneixement, com manera de fer ciutadans dignes, amb drets i capacitat d’exercir-los… Quins valors han de sorgir ara amb la República Catalana? Cal prendre el país a les mans i les esquerres han de participar a totes les plataformes i abandonar l’ambigüitat. Cal més coherència, coratge, fermesa i credibilitat.

Pàgines:1234567...18»

TRADUEIX:

Cicle debats

http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2016/02/cicle-debats.jpeg
----------------------------------------------------
Postgrau Análisis económico y filosófico-político del capitalismo cotemporáneo Organitza Fundació Pere Ariaca i col·laboren: revista SinPermiso, GREECS, Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Nous Horitzons, Observatori DESC, Ateneu Roig i revista La Directa
Més informació aquí

8a Cursa i Caminada Lluís Companys

Al Facebook


Al Twitter